Us volem donar a conèixer un document que, pel seu contingut, el considerem d’especial interès. DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT
"Cada 24 de Maig, dones de tot el món ens trobem per mostrar i recordar que la pau és possible i que existeix una altra lògica a la de les violències i les guerres, que és la de viure, la de buscar cruïlles on trobar propostes i solucions justes per les parts enfrontades en els conflictes; que l’alternativa al discurs únic de la violència és la de la paraula i el diàleg, que es poden tendir ponts de trobada per construir un món diferent. La història ens ha volgut demostrar i presentar la guerra com inevitable i única solució per resoldre els conflictes, nosaltres les dones hem deconstruït la història per demostrar que hi ha hagut dones que des de sempre han mostrat el seu rebuig, des de diferents accions i actituds: des de la resistència pacífica de les dones de Grenham Common, passant per les diferents manifestacions i escrits de la Virginia Wolf, o enfrontant-se a l’estat, convidant a l’insubmissió, com les Dones de Negre de Belgrad.; buscant diferents camins i trobades, saltant els murs de separació com les dones Palestines o israelianes; o continuant denunciant els crims de guerra i els criminals de guerra des de la clandestinitat com continuen fent les dones de Rawa, o les dones colombianes o les Russes i Txetxenes.
Aquestes dones són la NOSTRA HISTÒRIA, LA NOSTRA GENEALOGIA FEMINISTA I ANTIMILITARISTA, la que ens empeny a continuar treballant per la pau i contra el militarisme, un militarisme cada cop més potent, inhumà, il•lògic, que no parla de vides humanes sinó de danys col•laterals, que calcula els costos de les guerres no en nombre de persones sinó en l’augment de dòlars del barril de petroli. Aquest any, volem dedicar les nostres accions i donar suport de manera especial , on les dones tenen especial protagonisme i han començat a decidir donar visibilitat a la seva presència a partir de AHOTSAK,( veus de dones per la Pau, País Basc) sense oblidar les amigues i companyes que continuen els seus processos i treballs per aconseguir una pau justa als seus respectius països, A l’ Iraq, a l’ Iran i a l’Àfrica i arreu del món.
No volem:
• Que els nostres impostos es dediquin al pressupost de defensa – de qui ens hem de defensar? i qui ens defensarà dels qui ens defensen ?
• Rebutgem les campanyes propagandístiques que presenten els soldats i exèrcits com a agents d’ajuda humanitària. Cap soldat armat pot ser portador ni potenciador de la pau, vers el contrari, continuen els testimonis de les violacions i violències contra les dones allà on es despleguen en l’anomenada “ missió de pau “. Seguim demanant el retorn de les tropes d’Afganistan
• Que els pressupostos militars es dediquin a treballs per la pau.
• Rebutgem les exhibicions aèries de les forces armades en les nostre festes.
• Que no hi siguin presents en cap espai educatiu – saló de la Infància, saló de l’ensenyament … Les nostres nenes i nens i joves no tenen res a aprendre de les forces armades com no sigui la reproducció d’un model patriarcal – guerrer i militarista que no té res de pedagògic ni d’educatiu."
Aquest manifest de fa dos anys, quin poc ressò ha tingut!!!, perquè les motivacions de les dones queden amagades? i casi ningú en parla?
Durant l’últim segle, el posicionament de les dones contra la violència i el militarisme ha estat un dels eixos principals en els debats de les reivindicacions feministes arreu del món. Les dones han aportat una percepció diferent dels relats masculins sobre la guerra. No es just que encara en el dia d’avui unes aportacions d’un nivell com les d’ aquest manifest quedin tapades, ofegades, sense cap ressonància quan tantes i tantes persones el subscriurien.
Queda ben palès que les dones ens tenim de posar les piles en tots els nivells dins d’aquest planeta que ens ha tocat viure. Per Lea
dilluns, 29 de setembre del 2008
diumenge, 28 de setembre del 2008
dijous, 18 de setembre del 2008
Entrevista a la Pili Zarza, una de les referents del projecte de les tres capgrosses de la Vocalia de Dones de Rocafonda
Com va sorgir la idea de fer tres Capgrosses?
A la vocalia tenim un logotip amb tres dones, que representen la diversitat de les dones que vivim a Rocafonda. Els logotip son estàtics i nosaltres volíem que aquetes dones tinguessin vida, que es moguessin, expressessin, i es toquessin, etc. Amb aquesta il·lusió van néixer aquestes tres Capgrosses de la Vocalia de la Dona de Rocafonda. Aquest logotip, el va fer una bona amiga ja fa molts anys , la Gloria Busquets que havia format part de la vocalia de Dones, al seus inicis.
Qui les va fer?
La idea en un principi va sé fer-la nosaltres als tallers compartits, però no teníem les eines necessàries. Coneixíem al Sergi, de la botiga la Closca del carrer Bonaire, que es un artesà del cartró que al seu taller amb paciència i art les va convertir en tres precioses Capgrosses.
Nosaltres les dones que anem a la vocalia, varem assistir a tot el procés d'elaboració: les varem veure en fang, en cartró sense pintar i finalment pintades.
Els vestits els varen fer dones de la Vocalia junt amb dones del Marroc i Subsajarianes.
Com es diuen?
Una es la Montserrat que va vestida més Europea, amb pantalons i brusa, l’altre es la Tamimunt que porta un Hamir, (que es un vestit llarg i un mocador tradicional musulmà) i l’Aia que porta una faldilla llarga una brusa i un mocador típic del deu país.
Quins noms més bonics, perquè aquests noms?
La Montserrat per que es un nom molt català, Tamimunt es un nom que es posà tan Amazic com Àrab i vol dir "beneïda" que es una persona que te la virtut de transmetre sensacions positives, i la Aia per una noia que es diu igual i que fa molts anys que tenim relació amb ella.
Son tres capgrosses, però son molt més que això, son l’esperit de les dones, que estimen la vida, que treballen i lluiten a Rocafonda i al món.
Quan varen néixer?
Per Sant Jordi del 2007, i per les festes del barri que son per juliol les vam presentar. Amb les autoritats i la plaça de gom a gom varem lleig un discurs molt sincer i emotiu. Si no us fa res, vaig a lleig una mica
"Sóc la Montserrat, sóc la dona nascuda a Mataró, o vinguda d’altres parts de l’Estat, que fa anys que viu aquí i que estima aquest país, la seva cultura i la seva llengua.
Vaig als tallers Compartits de la Vocalia de Dones, on juntes, cada dimarts aprenem moltes coses però on, sobretot, aprenem a conèixer -nos, a estimar-nos i a comprendre millor el que ens envolta.
Sóc també la dona que veu arribar cada dia al nostre barri noves dones, vingudes de tot el món i que vol que siguin les seves amigues; les vol conèixer i vol pensar que plegades podem fer moltes coses divertides, tot treballant per el barri i la ciutat.
Amb algunes ja hem començat a ser amigues, però voldríem arribar a totes les dones de Rocafonda."
"Hola sóc la Tamimunt, he arribat fa un temps a Mataró des del Magrib, però ara ja em sento catalana. Sóc molt amiga de la Montserrat, he vingut del Nord d’Àfrica, per buscar noves possibilitats de vida. Al principi em sentia mot estranya aquí, sense la meva gran família, plorava sovint de pena, volia tornar a casa meva, al meu país, i més quan hi ha gent d’aquí que em mira malament, potser pel meu mocador. Però ara Catalunya ja és la nostra nova llar, com ho és de tanta gent que ha vingut d’altres regions o països.
Treballo i els nostres fills van a l’escola, parlen el català."
"Hola sóc la Aia vinc del centre d’Àfrica, sóc de pell negra com la Mare de Deu de Montserrat o el negrito del Parc.
Amb la Montserrat som parella lingüística de la Vocalia, ella m’ensenya català i jo altres coses. També he cantat una cançó africana per al CD de cançons del món que preparem a la Vocalia."
Sortiu per la ciutat i esteu amb altres gegants i capgrossos?
Si, com volem tenir molts amics i amigues, ens en fet sòcies de la Coordinadora de Colles de Mataró i ja som unes 20 dones que les acompanyem en les sortides que podem.
També son les padrines de la Palaueta que es la Geganta del Palau. També vam acompanyar l’ Isidre que és el capgros de la Llàntia, en el seu bateigs, no hem faltat a la festa de Sant Jordi ni a les de les Santes.
Com reacciona la gent quan us veuen?
En general molt positivament, alguns amb sorpresa i els menys de manera crítica, pel el fet de representar la diversitat que hi ha a la ciutat.
Pili sabem que tu portes les Capgrosses quan sortiu, que sens quan estàs a dins?
Em sento màgica, es súper divertit sobretot quan veus la cara de alegria que posen els nens o quan et donen la mà, sens una sensació molt bonica i mira que sues moltísim però encara així, val la pena.
Moltes gracies Pili per la teva amabilitat per acompanyar-nos amb veu de Dones i pel teu compromís amb la ciutat. (entrevista realitzada per la Nati)
A la vocalia tenim un logotip amb tres dones, que representen la diversitat de les dones que vivim a Rocafonda. Els logotip son estàtics i nosaltres volíem que aquetes dones tinguessin vida, que es moguessin, expressessin, i es toquessin, etc. Amb aquesta il·lusió van néixer aquestes tres Capgrosses de la Vocalia de la Dona de Rocafonda. Aquest logotip, el va fer una bona amiga ja fa molts anys , la Gloria Busquets que havia format part de la vocalia de Dones, al seus inicis.
Qui les va fer?
La idea en un principi va sé fer-la nosaltres als tallers compartits, però no teníem les eines necessàries. Coneixíem al Sergi, de la botiga la Closca del carrer Bonaire, que es un artesà del cartró que al seu taller amb paciència i art les va convertir en tres precioses Capgrosses.
Nosaltres les dones que anem a la vocalia, varem assistir a tot el procés d'elaboració: les varem veure en fang, en cartró sense pintar i finalment pintades.
Els vestits els varen fer dones de la Vocalia junt amb dones del Marroc i Subsajarianes.
Com es diuen?
Una es la Montserrat que va vestida més Europea, amb pantalons i brusa, l’altre es la Tamimunt que porta un Hamir, (que es un vestit llarg i un mocador tradicional musulmà) i l’Aia que porta una faldilla llarga una brusa i un mocador típic del deu país.
Quins noms més bonics, perquè aquests noms?
La Montserrat per que es un nom molt català, Tamimunt es un nom que es posà tan Amazic com Àrab i vol dir "beneïda" que es una persona que te la virtut de transmetre sensacions positives, i la Aia per una noia que es diu igual i que fa molts anys que tenim relació amb ella.
Son tres capgrosses, però son molt més que això, son l’esperit de les dones, que estimen la vida, que treballen i lluiten a Rocafonda i al món.
Quan varen néixer?
Per Sant Jordi del 2007, i per les festes del barri que son per juliol les vam presentar. Amb les autoritats i la plaça de gom a gom varem lleig un discurs molt sincer i emotiu. Si no us fa res, vaig a lleig una mica
"Sóc la Montserrat, sóc la dona nascuda a Mataró, o vinguda d’altres parts de l’Estat, que fa anys que viu aquí i que estima aquest país, la seva cultura i la seva llengua.
Vaig als tallers Compartits de la Vocalia de Dones, on juntes, cada dimarts aprenem moltes coses però on, sobretot, aprenem a conèixer -nos, a estimar-nos i a comprendre millor el que ens envolta.
Sóc també la dona que veu arribar cada dia al nostre barri noves dones, vingudes de tot el món i que vol que siguin les seves amigues; les vol conèixer i vol pensar que plegades podem fer moltes coses divertides, tot treballant per el barri i la ciutat.
Amb algunes ja hem començat a ser amigues, però voldríem arribar a totes les dones de Rocafonda."
"Hola sóc la Tamimunt, he arribat fa un temps a Mataró des del Magrib, però ara ja em sento catalana. Sóc molt amiga de la Montserrat, he vingut del Nord d’Àfrica, per buscar noves possibilitats de vida. Al principi em sentia mot estranya aquí, sense la meva gran família, plorava sovint de pena, volia tornar a casa meva, al meu país, i més quan hi ha gent d’aquí que em mira malament, potser pel meu mocador. Però ara Catalunya ja és la nostra nova llar, com ho és de tanta gent que ha vingut d’altres regions o països.
Treballo i els nostres fills van a l’escola, parlen el català."
"Hola sóc la Aia vinc del centre d’Àfrica, sóc de pell negra com la Mare de Deu de Montserrat o el negrito del Parc.
Amb la Montserrat som parella lingüística de la Vocalia, ella m’ensenya català i jo altres coses. També he cantat una cançó africana per al CD de cançons del món que preparem a la Vocalia."
Sortiu per la ciutat i esteu amb altres gegants i capgrossos?
Si, com volem tenir molts amics i amigues, ens en fet sòcies de la Coordinadora de Colles de Mataró i ja som unes 20 dones que les acompanyem en les sortides que podem.
També son les padrines de la Palaueta que es la Geganta del Palau. També vam acompanyar l’ Isidre que és el capgros de la Llàntia, en el seu bateigs, no hem faltat a la festa de Sant Jordi ni a les de les Santes.
Com reacciona la gent quan us veuen?
En general molt positivament, alguns amb sorpresa i els menys de manera crítica, pel el fet de representar la diversitat que hi ha a la ciutat.
Pili sabem que tu portes les Capgrosses quan sortiu, que sens quan estàs a dins?
Em sento màgica, es súper divertit sobretot quan veus la cara de alegria que posen els nens o quan et donen la mà, sens una sensació molt bonica i mira que sues moltísim però encara així, val la pena.
Moltes gracies Pili per la teva amabilitat per acompanyar-nos amb veu de Dones i pel teu compromís amb la ciutat. (entrevista realitzada per la Nati)
dijous, 11 de setembre del 2008
DRET A DECIDIR, UNA REINVINDICACIÓ PENDENT
Beatriz Jiménez, expresidenta de la federació estatal de lesbianes gais transexuals i bisexuals, en un article a El País, ens recorda que des dels 15 anys lluita perque els homes i les dones tinguin els mateixos drets. Ara, amb 46, la seva lluita es concentra en la reforma de la llei pel dret a l’avortament. Diu que sense la despenalització de l’avort, no es pot parlar d’una societat igualitària. Recorda la primera vegada que es va autoinculpar d’haver avortat, tenia 15 anys i estava a l’institut, d’això han passat molts anys.
Avui la història es repeteix, i dones i homes de tot l’estat s’han tornat a autoinculpar.
A Mataró també es va dur a terme una campanya de recollida de signatures pel dret a l’avortament, que el passat mes de juny es va cursar al jutjat de Tarragona. Aquest jutjat no ha volgut entendre aquesta acció, com una acció de pressió en defensa de la reforma de la llei, sinó que ha decidit cursar les autoinculpacions, cridant a declarar a homes i dones signants.
La Isabel companya de vocalia de dones del Pla d’en Boet, és una de les persones citades, ella ens diu que es antiga en la defensa del dret a decidir, però nova a ser citada a declarar com inculpada: "Em vaig sentir trasbalsada i intimidada, una sensació prou desagradable per entendre com s’han sentit centanars de dones que han passat per aquesta situació".
Pancartes davant dels jutjats de Mataro per recolçar a les companyes citades a declarar, fent un acte teatral performance, on les dones intentan frenar i retenir a la llei que cau, com un gran pes sobre les dones que decideixen avortar, "es prou dignificatiu per demostrar que estem decidides a continuar la lluita fins obtenir una sortida legal a aquesta situació"- afirma la isabel.
Després de molts anys de lluita continuada per la despenalització de l’avortament, de nou, el govern posa sobre la taula la revisió de la llei i aquesta vegada no com un projecte de llei dictat per el propi govern sinó que ha delegat als diferents partits ( el PP s’ha n’ha desmarcat) perquè redactin una reforma. Diuen que el procés començarà aquest mes de setembre.
Com sempre, posem les nostres esperances que aquesta vegada es redacti una llei que reconegi per fi el “dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos”. Antònia i Lea
Avui la història es repeteix, i dones i homes de tot l’estat s’han tornat a autoinculpar.
A Mataró també es va dur a terme una campanya de recollida de signatures pel dret a l’avortament, que el passat mes de juny es va cursar al jutjat de Tarragona. Aquest jutjat no ha volgut entendre aquesta acció, com una acció de pressió en defensa de la reforma de la llei, sinó que ha decidit cursar les autoinculpacions, cridant a declarar a homes i dones signants.
La Isabel companya de vocalia de dones del Pla d’en Boet, és una de les persones citades, ella ens diu que es antiga en la defensa del dret a decidir, però nova a ser citada a declarar com inculpada: "Em vaig sentir trasbalsada i intimidada, una sensació prou desagradable per entendre com s’han sentit centanars de dones que han passat per aquesta situació".
Pancartes davant dels jutjats de Mataro per recolçar a les companyes citades a declarar, fent un acte teatral performance, on les dones intentan frenar i retenir a la llei que cau, com un gran pes sobre les dones que decideixen avortar, "es prou dignificatiu per demostrar que estem decidides a continuar la lluita fins obtenir una sortida legal a aquesta situació"- afirma la isabel.
Després de molts anys de lluita continuada per la despenalització de l’avortament, de nou, el govern posa sobre la taula la revisió de la llei i aquesta vegada no com un projecte de llei dictat per el propi govern sinó que ha delegat als diferents partits ( el PP s’ha n’ha desmarcat) perquè redactin una reforma. Diuen que el procés començarà aquest mes de setembre.
Com sempre, posem les nostres esperances que aquesta vegada es redacti una llei que reconegi per fi el “dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos”. Antònia i Lea