Dones i mitjans de comunicació

A principis de setembre, en un mitjà de premsa escrita prou conegut en aquest país, apareixia el titular “Les dones ocupen (sense K) els matins i les tardes de Catalunya Ràdio”. Suposo que a ningú se li escapa que si hagués estat a l’inversa el titular hagués estat diferent o simplement no hi hagués hagut titular. No és cap novetat que en una graella de programació la majoria dels presentadors siguin homes.

No voldria entrar en valoracions sobre les intencions del o la periodista a l’hora de posar el titular, però la veritat és que, ja sigui per casualitat (en el cas de Catalunya ràdio)o sigui per l’esforç i reconeixement de moltes dones del món del periodisme, sembla que s’està equilibrant la balança. Creix la presència de les dones vers la dels homes, que tradicionalment havia estat majoritària en els mitjans de comunicació. Segurament encara queda camí per recórrer i esperem que titulars com el que us comentàvem no apareguin. Això voldrà dir que aquesta presència de la dona als mitjans (i per extensió a altres àmbits) és totalment normalitzada i deixi de ser notícia.

Hi ha alguns col·lectius de dones que ja porten temps reflexionant sobre l’accés i presència de les dones als mitjans de comunicació i reivindiquen més espais de comunicació i expressió. Aquests col·lectius, majoritàriament integrats per dones però alguns també amb presència i implicació d’homes, constaten que els mitjans “són una eina d’empoderament necessari i imprescindible per a les dones”.
Des de fa uns anys cap aquí s’estan duent a terme i estan agafant força en el territori espanyol experiències en comunicació i gènere, impulsades des de mitjans alternatius, independents i comunitaris. Una mostra palpable d’aquest auge és la celebració, els dies 17 i 18 d’octubre, del 1er Congreso Europeo de Mujeres en Radios Comunitarias a Madrid.
Un parell d’exemples d’espais radiofònics fets per dones i que, molt probablement, participaran al congrés són: “Nosotras en el mundo” programa de l’Àrea de la Mujer de Ràdio Vallekas de Madrid i la Ràdio Paca feta íntegrament per dones de Barcelona. Aquests projectes permeten que les dones siguem les protagonistes i estiguem presents en tot el procés comunicatiu: documentació, disseny, locució, direcció general i tècnica, etc. A més, experiències d’aquest tipus, com la nostra, també permeten explorar el llenguatge i les seves formes sexistes, l’anàlisi de la perspectiva de gènere en la informació,... En definitiva, es tracta d’experimentar noves estratègies de comunicació per a les dones i des del pensament, sentiment i veu de les mateixes dones.

Les dones que formem part del programa Amb Veu de Dona també estem treballant alhora que anem aprenent i experimentant amb el mitjà radiofònic. La ràdio era una desconeguda fins fa ben poc per a nosaltres i ja fem ràdio cada quinze dies. Som un grup de dones on la diversitat i la suma de les nostres diferències ens enriqueixen. Entre totes estem construint un espai, des d’un esperit de cooperació i col·laboració entre nosaltres.
Des d’aquest espai podem exercir el nostre dret a la comunicació i l’expressió, permetent-nos entrar en contacte, des de les nostres seccions, amb realitats socials i personals diferents.
Aquesta nova temporada que acabem de començar, la iniciem amb moltes ganes de continuar aprenent i avançant. Per ara, Matarò Radio ens ha facilitat el camí cedint-nos més minuts de programa i ajudant-nos amb tota la part tècnica que encara se’ns escapa. El Centre de recursos i informació per les dones també recolza aquest projecte des del seu inici i ens finança un suport i assessorament extern de l’entitat Teleduca.

Cadascú es mira el món des de la seva òptica, i des d' aquesta perspectiva, la premsa, ràdio i televisió tenen una visió totalment masculina, ja que les dones no hi hem participat.
Ja és hora que les nostres capacitats estiguin reflectides a la realitat sociocultural del país. I que no ens faci cap escrúpol acceptar una discriminació positiva a favor de les dones! Durant molts ha estat a l'invers...

Participar és caminar per la igualtat, i no podem fer-nos enrere perquè aquest espai no el pot cobrir ningú més que nosaltres. També volem dir que no n'hi ha prou en ser dona perquè podríem ser bel·licistes o fanàtiques. Volem mirar-nos el món en un sentit crític i veure què hi ha que no ens agrada: com som tractades com a dones, la dona feta servir com a reclam "sexy", com a "cara bonica" o per fer un joc de veus a la ràdio sense tenir ella cap protagonisme. Això segur que totes ho volem capgirar. Per sentir-nos persona i dona alhora!
Es veritat que alguna cosa es va movent. Des de 2006 a casa nostra hi ha una associació, Homes en diàleg, que planteja una alternativa a la masculinitat masclista. Aquesta entitat està a favor de totes les mesures que afavoreixen la igualtat entre homes i dones. Per aquest camí anem bé.

"OPINIONS" de Lea i Mercè