Simone de Beauvoir

SIMONE DE BEAUVOIR (9 de gener 1908- 14 d’abril 1986)
Novelista francesa existencialista i feminista

Fa pocs dies hi havia una exposició en el Centre d’Informació i Recursos per les Dones (aquí a Mataró) sobre la figura de Simone de Beauvoir. Quant la vaig anar a veure em vaig adonar que era motivada per el centenari del seu naixement. La havia sentit anomenar però no coneixia la seva obra. El 8 de març passat vam celebrar el dia de la dona treballadora i ha sigut això el que m’ha animat a parlar d’ella a la meva secció d’avui.

Va néixer en una família burgesa i la van educar sota una moral cristiana. Però en la seva joventut és va deslligar dels seus orígens. És llicencia en Filosofia en la Sorbona i és estudiant en aquesta ciutat on coneix a Jean Paul Sartre amb el qual mantindrà una relació molt especial. Relació basada en mantenir les seves llibertats individuals en la seva vida en conjunt. Va ser professora de filosofia fins el 1943. Però la ocupació alemanya de Paris a causa de la Segona Guerra Mundial la va allunyar de l’ensenyament. És aleshores quant forma part del moviment de Resistència Francesa.

Com escriptora ens va deixar d’herència les seves novel•les, la primera de les quals és La convidada (1943). En ella explora els dilemes existencialistes de la llibertat, l’acció i la responsabilitat individual. Aquest serà el tema bàsic de moltes de les seves obres. Però va ser amb Els mandarins (1954) que va guanyar el premi Goncourt. És considerada la més important de totes les seves obres. En ella fa un retrat sense concessions dels grans intel•lectuals contemporanis, (principalment de Jean Paul Sartre). S’ha de destacar també Memòria de una jove de bona família (1958) que és autobiogràfica, i Les belles imatges (1966) on critica la societat de consum i presenta una visió força negativa de la relació mare i filla.

Cap destacar entre els seus assaigs El segon sexe (1949) una profunda anàlisi del paper de la dona en la societat. El seu llibre revelació a partir del qual és va considerar la pionera del moviment feminista. Però va ser a partir dels anys 70 que va començar a militar en el Moviment d’alliberació de les dones a França (M.L.F.).
Simone de Beauvoir també va escriure memòries de joventut i maduresa. Entre elles està La vellesa (1970) on critica apassionadament l’actitud de la societat cap els ancians. Una mort dolça (1964) i La cerimònia dels adéus (1981) on descriu la decadència física i mental del seu company Jean Paul Sartre, provocant un gran escàndol.

Simone de Beauvoir mor a l’any 1986 a París. És aleshores que comencen a aparèixer els seus diaris íntims i la seva correspondència. Vull destacar alguna de les frases que ens va deixar:

_ El problema de la mujer siempre ha sido un problema de hombres

_ Las arrugas de la piel son ese algo indescriptible que procede del alma.

_ Lo más escandaloso que tiene el escándalo es que uno se acostumbra.

Podría posar-ne més però aquestes em van agradar molt.

El que realment impressiona de Simone de Beavoir és que va poder viure segons les seves conviccions que anaven en contra de les tradicions i la lògica cultural de la societat del moment. És per això que va ser important, no només per els seus llibres, (altament recomanables), si no també per la seva manera de viure. Estimada o criticada per les seves contradiccions, Simone de Beauvoir és el testimoni d’una dona que es va rebel•là contra el status quo plantejant la seva realització personal amb el seu treball.

Kate Millet resumeix la seva obra en aquesta frase: “per moltes dones ella ens va ensenyar a viure, no només a pensar”.

Fotos dilluns 23 març

Amb les cares que posem no és pot dir que no ens agafem la feina en serio...

Som unes cracs...!

Un día de grabación del Radio

Fotos Dia de la Dona

Va ser una festa molt maca.

Primer, les dones de l'Associació Taghrast-Espai Amazic van recitar una poesía en el seu idioma.La Montse Álvarez va fer un monóleg molt ocurrent i amé. I l'Ana Ara i la Bea Hubert ens van fer riure molt amb el conte "Arturo y Clementina".
Tot va ser presentat per la Rosi Sánchez i la Fina Pavón.
Vam acabar berenant unes pastetes servides en unes taules parades amb molt de gust.

Enfí, només queda felicitar a les organitzadores.
Una abraçada a totes!

Tallers de Dones Comunicadores. 9 de març a Gràcia.

El proper dilluns 9 de març, les Dones Reporteres de Mataró, estem convidades a compartir l'experiència del taller de ràdio i del programa Amb Veu de Dona conjuntament amb altres dones comunicadores!!

Ens complau convidar-vos a l’acte Tallers de Dones Comunicadores:

presentació núm. 10 de la Revista "La Força de les Dones"

presentació del bloc "Comunicadores amb Gràcia".

Presentació a càrrec de: Teleduca, Vocalia Dones AVV Vila de Gràcia i Grups de Dones Comunicadores del Districte de Gràcia.

Amb la intervenció dels grups de dones comunicadores del Districte de Sant Martí, Montcada i Reixac i Mataró (Dones Reporteres de Mataró)

L’acte tindrà lloc el dilluns 9 de març, a les 19h, a la Sala de plens de la seu del Districte de Gràcia (Plaça Rius i Taulet, 2)

Febrer de 2009

Clara Campoamor

Clara Campoamor va néixer a Madrid, en el si d’una família senzilla de pensament liberal-progresssita. El seu pare va morir quan ella era encara molt jove. Aquest fet la va obligar a treballar amb tretze anys, com a cosidora al costat de la seva mare. L’any 1909 va obtenir plaça per oposició en el cos de Telègrafs, com a auxiliar.

El 1915 va obtenir una plaça com a professora a l’escola d’adults de Madrid. Al mateix temps també exercia de secretària en el diari La Tribuna. En aquella època d’activitat política, va participar en diaris com el “Nuevo Heraldo”, “El Sol”, etc.

El 1922 decideix finalitzar els estudis de batxiller. Això li permet matricular-se en la carrera universitària de Dret. Va obtenir la llicenciatura el 1925.

Llavors Clara Campoamor va iniciar l’activitat política, centrada en els drets no reconeguts de la dona. Participava en cicles i conferències universitàries.

Posteriorment s’uneix al Partit Radical. L’any 1931 surt elegida diputada per Madrid. És una de les primeres dones, juntament en Margarita Nelke i Victoria Kent, que obté un escó en el Parlament republicà.

Durant aquest primer període, manté una dura polèmica amb Victoria Kent, respecte al dret al vot de la dona. Victoria Kent argumentava que les dones, influenciades fortament per l’església, votarien a la dreta reaccionària. Campoamor defensava el dret inalterable al vot de la dona, independentment de l’orientació política. Aquesta posició ideològica la va enfrontar als seus propis companys de partit.

En la sessió de l’1 d’octubre de 1931, Clara Campoamor va defensar el dret al vot de les dones, contra aquells que argumentaven que no s’havia d’aprovar el vot femení. Les excuses de què se servien aquests eren proclames com ara: “fins que les dones deixessin de ser retrògrades” o bé “fins que transcorreguessin uns anys i la dona pugui veure els fruits de la República i l’educació”. Fins i tot, s’argumentava que només optessin al vot les majors de 45 anys. La raó que s’esgrimia era: “perquè la dona abans té reduïda la voluntat i la intel·ligència”.

Finalment, es va aprovar el canvi en la Constitució de 1931, per una lleugera majoria. El text definitiu va quedar com segueix. “Els ciutadans de l’un i l’altre sexe, majors de 23 anys, tindran els mateixos drets electorals, conforme determinin les lleis”.

Després del cop d’estat militar de 1936, Clara Campoamor marxa a Suïssa. Durant l’exili, va escriure una obra fascinant on manifesta la seva repulsió pels actes de violència que es van cometre a Madrid en nom de la Revolució. El títol del llibre és: “La revolució espanyola vista per una republicana”.

En l’exili va canviar de residència diverses vegades: França, Argentina i Suïssa. El 1955 s’instal·la a Lausana, on treballa en el bufet d’Antoinette Quinche, la seva amiga i traductora. Exerceix com a advocada fins que es queda cega. Va morir de càncer a l’abril de 1972, a l’edat de 84 anys. Les seves despulles es troben en el cementiri de Polloen, a San Sebastià.

Després de la Transició, es van portar a terme homenatges i reconeixements en diferents organismes, instituts, escoles i centres culturals. Alguns carrers van rebre el seu nom. La secretaria d’Igualtat del Partit Socialista va instaurar els Premis Clara Campoamor, que reconeixen anualment a aquelles personalitats o col·lectius que s’han significat en la defensa de la igualtat de la dona.

El novembre de 2006 es va editar una proposició no de llei, sol·licitant al govern que les polítiques d’igualtat tinguin també un reflex a la encunyació de la moneda. La figura femenina triada per aparèixer en les futures monedes d’euro va ser Clara Campoamor. Fou escollida per ser la principal defensora del vot femení a la Segona República. Aquesta proposició de llei finalment ha estat aprovada.

8 de març? No, gràcies!

per Carolina Huelva Osuna

A Suïssa, un país molt avançat en termes econòmics, hi han algunes mancances pel que fa a la igualtat home-dona. Us parlaré de casos concrets, a partir dels comentaris i actituds de les meves amigues. Quants cops he sentit la frase: "ara amb el nen treballaré menys"; "Quan tinguem el segon segurament deixaré la feina"; o bé "Quan ja vagin a l'escola em buscaré una feina" ?

Suïssa ha estat sempre molt tradicional amb el tema de la família. És a dir, quan una parella decideix tenir fills, gairebé sempre es casen abans i el motiu és ben curiós. Tal i com es fa a Alemanya, Àustria, i d'altres països europeus, en casar-se, la dona rep el cognom del seu home. Aquesta petita acció que a mi em sembla innecessària, aquí és el més normal del món, les dones ho tenen assumit. També està molt clar, que quan neixin els fills la que es quedarà a casa serà la dona, i no només durant els 98 dies de baixa maternal, sinó força més temps. Això ho observo gairebé en totes les meves amigues. A Suïssa la idea que la dona ha de vetllar pels nens i la casa i que per tant ha de renunciar a la feina està molt acceptada, tant per dones com per homes. I és que l'organització de la vida pràcticament no permet una altra cosa. Com que l'escola fins ara era obligatòria a partir dels 6 anys, les dones solien quedar-se a casa al menys fins que l'últim fill tenia aquesta edat. Per què els nens no van a escoles bressol? Doncs perquè els costos són tan elevats que no surt a compte que la dona treballi. Costa més de 60 € per nen/a al dia. Les famílies calculen que poden viure amb el sou de l'home (que aquí també és més alt que el de la dona).

Per sort sembla que avancem. En els darrers anys el número de dones universitàries està augmentant considerablement, igual que ho fa a Catalunya. Crec que aquest augment donarà lloc a una nova situació social, on les dones no només vulguin ocupar-se de la família sinó alhora compaginar-ho amb una feina. I per acabar, una bona notícia: des de l'any passat l'escola ja és obligatòria a partir dels 4 anys, tot i l'oposició d'alguns partits polítics. Això ha de permetre que la dona pugui realment escollir el seu futur, sense veure's obligada a romandre amb la família. Que si ho fa, sigui perquè ho ha triat lliurement i sota cap pressió social.

Cartell en contra de l'escola obligatòria a partir dels 4 anys
http://harmos-ist-nicht-harmlos.ch/index.html

Més informació sobre aquest partit polític en castellà a:
http://es.wikipedia.org/wiki/Unión_Democrática_del_Centro

Continguts Amb Veu de Dona "especial 8 de març"

Aquests són els continguts que us hem preparat les Dones Reporteres de Mataró pel proper programa que s'emetrà dijous 5 de març de 18 a 19h a Mataró Ràdio, a la 89.3 fm

Al Fem Xarxa La Pili i l’Antonia entrevistaran a l’Isabel Bermudez (Tècnica de la Regidoria de Joventut i dona) de l’Ajuntament de Mataró i a la Fina Pavón, membre de la Vocalia de dones de Rocafonda. Elles ens explicaran les activitats que s'estan preparant en motiu de la celebració del dia internacional de la dona treballadora.

Tot seguit, a Historia de dones, l’Àngels ens introduirà a les vivències i història de la Mercè Besalú, una dona que fou treballadora d’ una fàbrica tèxtil de Mataró.

L’Antonia entrevistarà i ens donarà a conèixer una altra dona, l'Emilia, que té un ofici considerat “d’homes”. La coneixerem i parlarem amb ella a la secció de Dones singulars.

A la secció dones d’arreu, dones a arreu connectarem via telefònica amb la Carolina Huelva, una noia mataronina que viu des de fa uns anys a Suïssa. Ella ens donarà la seva visió del 8 de març i sobre la igualtat home-dona a Suissa.

Finalment, a Cultura i dona, de la veu de l'Ana, repassarem la biografia de la Clara Campoamor, defensora dels drets de la dona i propulsora del vot femení.Esperem que els continguts siguin del vostre gust!!

SOM DONES REPORTERES DE MATARÓ