dimarts, 31 de maig del 2011
Parlem amb joves de l'acampada de la plaça Santa Anna a l'Amb Veu de Dona del 30/05/11
http://www.blogger.com/img/blank.gif
Aquest dilluns varen passar pel nostre programa 5 persones que estan en l'organització de l'acampada de Mataró. Ens varen explicar com s'està visquent aquest moviment a Mataró, com s'organitzen, com es relacionen i comuniquen amb les assemblees d'altres ciutats, el futur de les acampades i el moviment....
També vàrem poder escoltar el manifest que es fa llegir el divendres passat a la plaça Santa Anna, emés per la vocalia de dones i associació de veïns de Rocafona en contra de les actituds racistes i xenòfobes d'algun partit polític.
Escolteu-nos!!
dilluns, 9 de maig del 2011
Ja és pot descarregar el darrer programa "Dona i política: la ciutat amb ulls de dona"
En la tertúlia del passat 9 de maig vàrem parlar de com volem que sigui la nostra ciutat. Per l'ocasió, vàrem convidar a una representant dels partits polítics de la ciutat que actualment tenen representació al consistori: Consol Prados (PSC), Carolina Soler (CIU), Conxita Calvo (ICV), Teresa Fité (CUP), Flori Torres (PP) i Montserrat Pujadas (JD-ERC)
Avui a les 16.10h, a l'Amb Veu de Dona: "La ciutat amb ulls de dona"
Mirar les ciutats amb ulls de dona, suposa pensar en els espais públics des de la perspectiva de gènere, incorporant als projectes urbans les experiències de les dones.
La invisibilitat de la feina de la dona que tradicionalment s’ha dedicat a treballs derivats de la cura de la llar i de les persones, així com la capacitat biològica de parir, sovint se l’ha exclòs dels rols públics, del treball remunerat, del reconeixement i la visibilitat social.
Sortosament els temps canvien i els homes van assolint alguns dels rols que tradicionalment eren exclusius de les dones.
Incorporar la perspectiva de gènere a l´urbanisme, als espais públics, a la sostenibilitat, a la mobilitat, té que veure amb la capacitat de conèixer , registrar i aportar solucions per millorar les complexes necessitats de la vida quotidiana.
Les experiències de les dones són una font de coneixement. L’observació que implica un coneixement in situ, ens ajuda a relacionar usos,amb els usuaris, amb capacitats, i horaris i pensar la gestió de les ciutats, des de la realitat i no pensar en els espais públics des de situacions genèriques neutres i universals.
Pensar amb les diferents necessitats de les persones que utilitzen els espais públics, és bàsic pel seu bon disseny i ús.
-Tenir en compte els temps lents de les persones grans, relantitzant els semàfors.
-Entendre les xarxes de recorreguts dels vianants, adequant voreres i espais amples
La ubicació d’escoles, i altres serveis, propers als nuclis amb més densitat, faciliten un bon ús,és a dir l’estalvi de recursos energètics
-La ubicació dels bancs com espai de repòs però també com indret per facilitar les relacions entre les persones
Poden ser alguns exemples que cal incorporar en el disseny urbà. Posar en valor el coneixement de l’experiència de les dones com a usuàries de l’espai públic, facilitarà una millor independència dels infants ,… l’autonomia de la gent gran,….. més seguretat, ….la conciliació i la cohesió social
Aprofitem doncs el coneixement que aporta la perspectiva de gènere per millorar els dissenys urbans.
La invisibilitat de la feina de la dona que tradicionalment s’ha dedicat a treballs derivats de la cura de la llar i de les persones, així com la capacitat biològica de parir, sovint se l’ha exclòs dels rols públics, del treball remunerat, del reconeixement i la visibilitat social.
Sortosament els temps canvien i els homes van assolint alguns dels rols que tradicionalment eren exclusius de les dones.
Incorporar la perspectiva de gènere a l´urbanisme, als espais públics, a la sostenibilitat, a la mobilitat, té que veure amb la capacitat de conèixer , registrar i aportar solucions per millorar les complexes necessitats de la vida quotidiana.
Les experiències de les dones són una font de coneixement. L’observació que implica un coneixement in situ, ens ajuda a relacionar usos,amb els usuaris, amb capacitats, i horaris i pensar la gestió de les ciutats, des de la realitat i no pensar en els espais públics des de situacions genèriques neutres i universals.
Pensar amb les diferents necessitats de les persones que utilitzen els espais públics, és bàsic pel seu bon disseny i ús.
-Tenir en compte els temps lents de les persones grans, relantitzant els semàfors.
-Entendre les xarxes de recorreguts dels vianants, adequant voreres i espais amples
La ubicació d’escoles, i altres serveis, propers als nuclis amb més densitat, faciliten un bon ús,és a dir l’estalvi de recursos energètics
-La ubicació dels bancs com espai de repòs però també com indret per facilitar les relacions entre les persones
Poden ser alguns exemples que cal incorporar en el disseny urbà. Posar en valor el coneixement de l’experiència de les dones com a usuàries de l’espai públic, facilitarà una millor independència dels infants ,… l’autonomia de la gent gran,….. més seguretat, ….la conciliació i la cohesió social
Aprofitem doncs el coneixement que aporta la perspectiva de gènere per millorar els dissenys urbans.
dilluns, 2 de maig del 2011
Clica aquí i descarrega't el darrer programa dia 2 de maig "Dona i política"
Aquesta tarda ens acompanya la Maria Dolors Renau, nascuda a Barcelona, pedagoga i psicòloga. Ha estat fundadora de l’escola d’educadors socials Flor de Maig, diputada del Congrés, Diputada al Parlament Europeu, directora general de protecció jurídica del menor del Ministeri de Justícia; presidenta de la Internacional Socialista de Dones; comissionada de Presidència per les xarxes internacionals d’Igualtat i ciutadania, entre d’altres càrrecs. Autora de nombrosos llibres, actualment es dedica a la formació política de les dones.
Moltes gràcies Dolors per acompanyar-nos aquesta tarda.
Moltes gràcies Dolors per acompanyar-nos aquesta tarda.
diumenge, 1 de maig del 2011
Programa tertúlia del 4/04/11
En aquest programa vàrem parlar de Dona i Art
Forçosament hem de lligar aquest concepte a la creativitat. Com relacionar la perspectiva de gènere amb la creació? La creativitat no és una habilitat especifica de gènere, però el reconeixement i el desenvolupament de la creativitat si que ho han estat durant segles. Les dones han estat i són creatives, però la història sobretot des de una visió més masculina no ha reconegut aquesta facultat. Al llarg de la història, hem trobat dones creatives, l dones artistes que han desenvolupat el seu art, lligat a la personalitat d’alguns homes, sovint els seus marits.
Doble invisibilitat, com a dona i com artista
El feminisme, caracteritzat per unes propostes d’igualtat social, ha possibilitat i ha donat importància a la participació de les dones, relacionant a l’ètica i la l’estètica, fomentant així una obertura pel que fa al món de la creació.
La dona, fins fa poc, no ha tingut un reconeixement just a la seva creativitat, reconeixement, a més, que ha estat molt lent.
La creativitat en sentit ampli, no és patrimoni exclusiu ni dels homes, ni de les dones. Però si, voldríem evidenciar la sensibilitat i les qualitats creatives d’algunes dones.
D’aquesta creativitat en femení, es del que voldríem parlar avui
Sabem que l’art és pot manifestar de diferents maneres, que en aquestes manifestacions creatives hi ha una barreja de coneixements, d’aprenentatges, de vivències ,de sentiments….
De la tècnica i de la inspiració, de la inspiració i de la tècnica, veu la llum material i activitats que ens podem fer gaudir, emocionar, gaudir, compartir…..
Avui ens acompanyen quatre dones singulars que apliquen la seva sensibilitat a camps diferents i lògicament amb resultats diversos. Anem-les a presentar :
La Vero González, és il•lustradora
La Marga Riera, és pintora
Mónica, actriu del grup H de teatre
Marisa Merchán, actriu del grup H de teatre i Dona reportera
Benvingudes
Forçosament hem de lligar aquest concepte a la creativitat. Com relacionar la perspectiva de gènere amb la creació? La creativitat no és una habilitat especifica de gènere, però el reconeixement i el desenvolupament de la creativitat si que ho han estat durant segles. Les dones han estat i són creatives, però la història sobretot des de una visió més masculina no ha reconegut aquesta facultat. Al llarg de la història, hem trobat dones creatives, l dones artistes que han desenvolupat el seu art, lligat a la personalitat d’alguns homes, sovint els seus marits.
Doble invisibilitat, com a dona i com artista
El feminisme, caracteritzat per unes propostes d’igualtat social, ha possibilitat i ha donat importància a la participació de les dones, relacionant a l’ètica i la l’estètica, fomentant així una obertura pel que fa al món de la creació.
La dona, fins fa poc, no ha tingut un reconeixement just a la seva creativitat, reconeixement, a més, que ha estat molt lent.
La creativitat en sentit ampli, no és patrimoni exclusiu ni dels homes, ni de les dones. Però si, voldríem evidenciar la sensibilitat i les qualitats creatives d’algunes dones.
D’aquesta creativitat en femení, es del que voldríem parlar avui
Sabem que l’art és pot manifestar de diferents maneres, que en aquestes manifestacions creatives hi ha una barreja de coneixements, d’aprenentatges, de vivències ,de sentiments….
De la tècnica i de la inspiració, de la inspiració i de la tècnica, veu la llum material i activitats que ens podem fer gaudir, emocionar, gaudir, compartir…..
Avui ens acompanyen quatre dones singulars que apliquen la seva sensibilitat a camps diferents i lògicament amb resultats diversos. Anem-les a presentar :
La Vero González, és il•lustradora
La Marga Riera, és pintora
Mónica, actriu del grup H de teatre
Marisa Merchán, actriu del grup H de teatre i Dona reportera
Benvingudes