17 de
setembre del 2012. Ha passat més d’un mes des dels Jocs Olímpics i la gran
majoria ens hem oblidat de l’elogi que se’ls hi va fer a les esportistes
catalanes aquest estiu.
Com
sabem, aquest estiu es varen celebrar els Jocs Olímpics a Londres, amb un índex
de participació femenina molt elevat, des de feia molts anys. La presencia d’esportites femenines ha fet
historia,però sembla que aquest reconeixement sigui oblit.
Si fem
una mirada histórica a l’esport podrem veure que la dona ha estat i encara està
dins d’aquest món, però el reconeixement que se li otorga és nul i invisible.
El silenci mediàtic és inmens.
Durant
els JJOO, els mitjans de comunicació s’hi van evocar de valent, magnificant
l’esport femení com si fos un miracle. Sembla que ningú té present que les
dones també realitzen esport durant la resta de l’any i que els seus somnis i
il.lusions i esforços també resonen dins seu dia rere dia.
Potser
està masculinitzat l’esport? Si mirem els diaris esportius podrem observar que només el 4% està
protagonitzat per dones esportistes . Patrocinadors, entrenadors, clubs, etc.
Potser no aposten ni valoren lo suficient a la persona, sino que darrere de tot
això hi han uns interessos generats que l’unic que busquen és el lucre i la
fotografía.
Es evident
que des de ben petits, estem enmarcats dins d’uns parametres desiguals on ens diuen què vol dir ser home i què vol dir
ser dona i dia rere dia, convivim i creixem amb aquests arguments que han calat
i hem interioritzat com a nostres.
Els mitjans educatius, al igual que la resta
d’agents socialitzadors, també hi juguen un paper important i sense obviar
l’excelent feina que hi fan en molts àmbits també son agents protagonistes de
generar diferències. Les mentalitats
caduques encara creuen que el futbol és per nens.
Intentem
fer una reflexió personal i col.lectiva i obrir els nostres ulls, aquells ulls
que ens haurien de fer veure a les persones per quí som i no pas com a
mercantilismes. És evident que encara seguim patint una desigualtat on la dona
segueix quedant en l’oblid i que el tracte desigual entre homes i dones és
abismal.
No
necessitem que se’ns magnifiqui però sí que almenys, mitjans de comunicació,
polítics, etc, Reconeguin la feina, i
que tinguin present que les dones també existim.
Sandra
Podeu escoltar el programa sencer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada