Dues són les raons que ens porten avui a parlar sobre “El dret a decidir sobre el propi cos”.
Per
una costat, la celebració fa uns dies del dia internacional de
l´avortament i d´altra les propostes que hi ha sobre la taula de fer
alguns canvis en la llei vigent de l´ “Interrupció Voluntària de
l´Embaràs” (IVE)
Els
grans avenços en matèria de planificació familiar es varen fer amb
l´entrada dels ajuntaments democràtics.En aquell moment no es parlava
de sexualitat femenina. Aquests temes eren tabú.Les Associacions de
veïns varen exercir un rol important ,pel que fa a la participació en la
societat els 70/80 sobretot per la possibilitat de poder expressar
idees..Però sobretot cal que assenyalem la valentia de moltes dones,
algunes organitzades i d´altres feministes convençudes que a vegades
jungant-se-la ens llançaren al carrer per guanyar llibertat
Hem
de destacar el paper tant actiu que feien les vocalies de dones de les
diferents associacions .Les lleis del moment penalitzaven l´ús dels
anticonceptius i la pràctica de l´avortament.Quantes complicitats
“amagades” calien per comprar els anticonceptius i també per avortar de
forma clandestina amb el risc que comportava per la salut de la dona
No
voldríem oblidar els col.lectius de dones que feien pedagogia
organitzant xerrades per parlar del tema, però sobretot el valor de
poder-ne parlar sense por,.. de parlar-ne obertament.
A
través d´aquestes actituds de lluita i de diverses mobilitzacions
s´aconseguí que l´any 1985 el govern del PSOE, aprovés una llei que
plantejava despanalitzar l´avortament en determinats supòsits. Per a
moltes dones poder parlar de sexualitat, no tenia preu.ja que moltes ho
patien en silenci
Un
nova llei promulgada al 2010, determinà quins són els supòsits per
l´interruupció de l´embaràs. Regulant també el paper dels poders
públics
No han passat dos anys de la promulgació d´aquesta llei, i el govern del PP, té sobre la taula alguna modificació.
Avui
dia alguns caps desenvolupen els Programes d´Atenció Salut Sexual i
Reproductiva , es tracta amb normalitat temes que com dèiem havien estat
tabús no fa pas tants anys.
Cal
respecte per la decisió presa, i que la dona tingui el dret a decidir
sobre el propi cos, que no sigui cap estament ni religiós, ni polític ,
ni social. Cal el suport sanitari i sobretot el suport psicològic
d´acompanyament .Que aquesta decisió sigui presa personalment i amb la
parella , amb tota la informació necessària i que no se senti
culpabilitzada.
Podeu escoltar el programa sencer a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada