Dona gitana

A casa nostra fa més de cinc-cents anys que hi viu una comunitat formada pel poble gitano, però més enllà de molts estereotips forjats per les circumstàncies històriques, reticències i males opinions què en sabem d’aquesta ètnia? i en concret de les seves dones, (que a l’igual que a la majoria d’ètnies juguen un paper cabdal en la seva societat) Què preocupa a la població femenina d’aquest poble rom? Com viuen aquestes dones? Com eduquen als seus fills? Quines inquietuds tenen? Es conformen amb el seu rol tradicional? Són certs els estereotips que en tenim? I per què els tenim? 

La societat actual és pluricultural, ens hem acostumat a veure persones que vesteix de manera diferent, que mengen de manera diferent, que fan coses diferent, però ben poca cosa en sabem d’elles. No sabem què els ha impulsat deixar el seu país, quines han estat les circumstàncies que els han portat a casa nostra.

Aquest és el cas del poble gitano que fa més de cinc-cents anys que formen part de la nostra societat i encara avui els mirem com a estranys, ens relacionem molt poc amb ells i poques o cap  amiga tenim que formi part d’aquesta ètnia rom.

Moltes de les  actituds i relacions que tenim envers aquesta i altres ètnies no són res més que estereotips fruit d’un desconeixement total d’elles. Després dels cinc cent anys de convivència amb el poble romaní veiem que continuem tenint reticència envers aquest poble. Aquesta convivència no és res més  que un estereotip que s’ha anat forjant fruit d’una llegenda negre que s’ha creat per la persecució, que ha rebut aquest col·lectiu i les lleis que l’han provocat.

Encara avui quan pensem amb la dona gitana ho fem pensant en una dona que es dedica només a la família o com a molt col·labora econòmicament amb la venda ambulant. Ignorem que hi ha dones gitanes universitàries, administratives, i d’altres professions. Cada vegada són més les gitanes que formen part de diferents col·lectius que estan treballant per aconseguir una igualtat de gènere.

Les dones roms han viscut una marginació privades del poder, igual que ho han estat les paies, marruquis i altres ètnies i,  també a l’igual que les altres dones,  avui estan en un procés de canvi i transformació, no solsament  del rol dins i fora de la família sinó també

dins i fora de la comunitat gitana.

Els perjudicis recíprocs que hi ha entre cultures són un gran obstacle per anar fent camí envers una societat més igualitària socialment, econòmica i política.

Trencar els estereotips que tenim de la dona gitana  suposaria establir  una relació diferent amb aquesta comunitat, cosa que ens permetria enriquir-nos molt més a tots, però sobretot tenir una altra visió dels valors que regeixen la societat actual.

Cada vegada que ens endinsem en d’altres cultures veiem que la  diferència entre les  dones no és tan gran; totes perseguim un mateix fi: ser respectades com a persones i poder ocupar un lloc a la societat amb els mateixos drets que els homes.

Podeu escoltar els dos programes que hem dedicat a la dona gitana en els següents enllaços: