El dia 9 de maig Dones Reporteres va voler recordar la Festa del Treball. Què es rememora l'1 de maig? Doncs es recorda un grup de sindicalistes anarquistes que l'any 1868, varen iniciar una vaga i varen ser executats. No demanaven res més que unes condicions de treball més dignes, una jornada de 8 hores.
La conductora del programa aquest cop va ser la Pili G. que ens va introduir en el tema recordant el que està en perill i que anomenen l'estat del benestar. Es fan retallades en Sanitat, en Educació i els sindicats cada cop estan més deslegitimats. Varem parlar de les conseqüències de tot plegat.
I per aquest motiu varem tenir de convidades a la Montse Masvidal com a representant sindical (pertany a l'UGT), a l'Alba Riera i l'Àngels Casado, treballadores de l'hospital de Mataró i la Montse Dalmau, mestra (ara jubilada).
Parlant de les retallades la Montse Masvidal ens va parlar de la repercussió en l'economia familiar, on la més perjudicada passa a ser la dona, sobretot perquè la Llei d'Igualtat encara estava poc desenvolupada. La pobresa dons té nom de dona.
L'Àngels Casado ens va fer palès que l'home també es el gran perjudicat en el tema dels permisos de paternitat ja que els hi prenen aquest dret de conciliació familiar. Què passa amb la congelació salarial? Doncs que es fa més feina per menys diners i amb menys personal perquè no es cobreixen ni les baixes ni les jubilacions. Malgrat tot va dir que tot plegat no repercuteix en la qualitat amb el tracta a l'usuari. Es va parlar de cóm es tracta ara al malalt que fa la convalescència a casa perquè hi ha una dotació externa de personal sanitari que els atent. Per tant, l'hospital només té casos greus.
La Montse Dalmau va dir-nos que hi ha una pèrdua de coses aconseguides però que no són fàcils de veure en la societat. Ens va aclarir que quan es tanca l'aixeta es nota amb tot. Va recordar que l'escola pública va ser capdavantera en tot el que té a veure amb el tema educatiu i que ara es reclama una escola privada amb tot el que això comporta. Ens va recordar que no s'inverteix prou en Educació.
La Lea va introduir el tema de les mobilitzacions i de cóm la gent té un descontent general amb el món sindical. Què passarà en un futur immediat? Cap on anem?
L'Alba va dir que les mobilitzacions tenen una participació no majoritària perquè la gent té por a perdre la seva feina. Tothom sap que els drets s'han de defensar però que no es fàcil avui aquestes mobilitzacions.
La Montse (mestra) ens va recordar que els serveis públics són universals, és a dir, de tots i que, per tant, s'ha de fer tots junts i que només s'han aconseguit coses (drets socials) quan la gent s'ha unit. Ara hi ha més por i, el que és pitjor, es justifiquen les retallades.
L' Alba ens va explicar que la gent no n'és conscient del què significa la privatització i ens va recordar tot el que ha passat a la Comunitat de Madrid, que varen aconseguir la no privatització amb totes les mobilitzacions i l'unió de tothom.
Si en voleu saber més coses, perquè hi ha molts temes que es varen tocar i un parell de cançons d'aquestes que et fan posar dempeus, cliqueu aquí :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada