El passat 16 de setembre, a les 11 del matí, a Cabot i Barba, Dones Reporteres de Mataró vam homenatjar a la nostra companya, morta massa prematurament. Aquest és l'escrit que vam llegir:
"Dones Reporteres de
Mataró som un grup de dones molts diverses que treballem per la Igualtat entre
dones i homes. Fem un programa de ràdio, Amb
veu de dona, a mataró
Audiovisual. També fem altra mena d’activitats como ara les
Infuxerrades, són unes trobades mensuals que ens permeten compartir temes en
viu, la participació és oberta.
Estem aquí perquè hem
volgut retre un homenatge a la Lali Ramírez, la nova descoberta perquè feia ben
poc que s’havia incorporat a les nostres activitats.
Tot i que portava poc
temps era molt participativa, estava molt interessada amb que el que fèiem i li
agradava compartir les idees que s’anaven exposant a les reunions.
La Lali feia grans
esforços per poder compatibilitzar els seus horaris amb els nostres, mostrava
molt interès amb els temes, com per exemple, el darrer que vam tractar referent
als Ventres de lloguer, però també
d’altres com Dones a la presó o bé la
Infuxerrada amb la Margarita López on vam parlar de la Salut de les Dones. Creiem que per ella va ser la descoberta d’una
nova mirada on el feminisme es posa aquelles ulleres liles...segurament ella
també se les anava posant. Tenia molts plants de cara a la propera temporada.
Crec que totes les que
formem part d’aquest grup de dones voldríem haver pogut tenir més temps per
conèixer millor a la Lali, per saber de la seva vida, de les seves inquietuds,
de les seves il·lusions.
Però la vida, que més
aviat és injusta, ens ha pres l’oportunitat de compartir més temps amb ella, de
poder compartir projectes.
Vam fer un sopar no fa
pas massa i la Lali havia de venir, ens va dir que portaria una cosa que ens
sorprendria...però la sorpresa va ser la seva absència, la mort se la va
emportar i no hem pogut saber què ens volia aportar.
La única de nosaltres
que la coneixia una mica millor és la Lea, amb qui va compartir més temps i més
vivències. De fet, la Lea va ser la que ens va portar a la Lali, perquè ens va
dir que estava en un temps d’apertura, de nous contactes, de noves fites. Mai
sabem el temps què ens queda per poder fer tot el que ens agradaria fer..."
I aqueste són les fotos que hem volgut compartir:
