DONES REPORTERES DE MATARO

Ecofeminisme (tertúlia)

2012-02-14T01:48:00.002-08:00

Iniciem avui una nova tertúlia per parlar d´ECOFEMINISME.

Parlar d´aquest tema a “Dones Reporteres”ens ha suposat descobrir un nou pensament,això ens ha possibilitat documentar-nos,formar-nos, i també discutir

Però avui a la tertúlia volem fer un pas més i és a més de compartir, parlar-ne amb persones que d´una manera o altre són “executores”, d´aquest corrent, d´aquest pensament.

La setmana passada, en l´entrevista que varem fer a Alicia Puleo, (Doctora en Filosofia, i membre de la Càtedra d´estudis de gènere de la Universitat de Valladolid) experta en Ecofeminisme , ens va permetre entendre d´una manera més col.loquial que s´amaga sota aquest concepte.

Alicia Puleo,pertany a un dels corrents que enten els dos conceptes (ecologia i feminisme), no com a conceptes oposats ,sino complementaris.

Destaca la importància de la naturalesa, (la terra, el sentit ecològic...), com a salvadora, com alliberadora.

Per tant resalta la corresponsabilitat de les persones d´actuar en l´ecologia.

Però totes aquests conceptes no tenen valor si es queden en el pla de les idees, del pensament.

Cal doncs que aterrem i que parlem i, des de la praxis, des dels aspectes més senzills, des dels “fers” més quotidians....

És per aixó que avui volem conversar amb unes persones que han incorporat un estil de vida. Que en el seu fer de cada dia executen aquestes accions, de corresponsabilitat, de cura a la natura, d´organització, del valor del que es “petit”...

Maneres de fer, que poden ser fruit d´aquestes reflexions de l´ecofeminisme.

Parlar d´ecofeminisme és parlar de :

La terra, ...de les dones,... d´ecologia,... de la Pau, ...de salut,...de la cura,...del compartir, d´alimentació...i un llarg etc..

Però, tot aquest reguitzell de paraules perden sentit sinó formen part d´una actitud personal i col.lectiva.

Voldriem saludar a les nostres convidades d´avui. Són la

Patricia Huelva, pertany al col.lectiu “grup d'autosuficìència i intercanvi” de Mataró

Jordi Bonet de l'escola Esbioesfera de Cardedeu

Laia Alonso de la Cooperativa de consum de la Estrella de Mataró

Podeu escoltar el programa sencer:

Avui parlem d'ecofeminisme

2012-02-07T05:36:00.000-08:00

La suma d’ecologisme i feminisme: dos moviments socials que neixen al segle passat i que, tal i com diu la catedràtica de gènere Alicia Puleo que avui entrevistarem, “dos moviments socials fonamentals en el segle XXI”.

Sabem que vol dir ecologia i compartim els objectius que defensa el moviment ecologista. També sabem el que significa el feminisme que, en el seu conjunt, i salvant les diferències existents entre els diferents corrents, ha significat un moviment de lluita i reivindicació per aconseguir l’emancipació de la dona i aconseguir posicions igualitàries amb els homes en l’esfera política, jurídica, social i cultural.

L’ecologisme és imprescindible per a prendre consciència i frenar-nos en el creixement econòmic desmesurat, en repensar la globalització, una globalització malentesa que sobrepassa l’equilibri i no respecta la sostenibilitat dels ecosistemes i del planeta en general, del qual, els éssers humans i formem part, com una espècie més. Totes i tots volem viure amb una certa qualitat de vida, però aquesta ha de ser sostenible, atenint als recursos naturals dels que disposem i, justa i equitativa, atenint a les necessitats de tots els éssers que habitem el planeta. Per que alguns puguin desenvolupar-se o simplement viure, els altres hem d’aturar el creixement o fins i tot hem de decréixer. A ningú se li escapa que, per que una petita part del món visqui en un desenvolupament i creixement il·limitat, una gran part del món ha de veure com no disposa ni de béns bàsics per sobreviure. A això hi podem sumar la petjada ecològica que estem deixant les societats desenvolupades i com aquesta, hipoteca els recursos de les generacions futures.

El moviment feminista, tot i haver assolit una autoconsciència com a col·lectiu i tot i els avenços que les dones han aconseguit en molts terrenys durant les darreres dècades, aquests avenços no són iguals a tot el món, en alguns casos hi ha hagut retrocessos. Encara existeixen grans desigualtats entre homes i dones, desigualtats que posen en una situació de vulnerabilitat a les dones, parlem de situacions d’extrema pobresa, d’explotació sexual, de violència de gènere, VIH... Aquestes desigualtats segueixen sustentades per un sistema patriarcal i neoliberal ben arrelat que divideix injustament el món en rics i pobres i perpetua l’estatus d’inferioritat i vulnerabilitat de la dona. “La nostra societat desenvolupada” tampoc està exempta d’aquestes desigualtats; encara estem lluny d’una distribució equitativa de les feines anomenades “ de cura i reproductives”, l’equilibri entre el temps i l’energia dedicada a les tasques de l’àmbit privat (casa, feina domèstica, vida familiar) respecte a les tasques pròpiament de l’àmbit públic (treball remunerat , vida i reconeixement social). Les reivindicacions en aquest sentit segueixen vigents i és necessari que tots, homes i dones, ens les fem nostres si volem transformar la societat, parlem de transformar aquest sistema que exclou i genera desigualtats.

Però, què vol dir Ecofeminisme? Quines tendències i corrents hi ha darrera les teories i els moviments anomenats eco-feministes? Quins valors en aporta l’ecofeminisme per poder construir una societat més igualitària, més justa, més respectuosa amb la natura i tots els seus éssers, siguin o no humans? Quin ha de ser el paper de la dona en tot aquest nou paradigma, o potser no és tan nou com ens pensem?

Parlàvem en un programa anterior de la Vandana Shiva, física quàntica de la Índia. La Vandana va fundar una organització per protegir la diversitat de les llavors de la seva terra natal i va encoratjar als agricultors a rebutjar les pressions polítiques i econòmiques que posaven en perill la biodiversitat de l’Índia a causa de la imposició dels monocultius.

Shiva impulsà i participà en el moviment pacífic Chiko dels anys 70. Aquest moviment, va ser encapçalat principalment per dones i van adoptar l’estratègia d’abraçar els arbres per evitar que els talessin. Shiva és considerada una de les líders del moviment contra la globalització. Defensa la saviesa i les pràctiques tradicionals.

Una altra dona de la que també podem considerar propulsora de l’ecofeminisme és la ja desapareguda Wangari Maathai, activista política i ecologista keniata, desenvolupa accions de millora per les condicions de vida de les dones de zones rurals. Al 2004 va rebre el Premi Nobel per la pau per les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau. A finals dels anys 70 va fundar el Moviment Cinturó verd, moviment que va ser responsable de la plantació de més de 30 milions d’arbres per tot el país per reforestar zones deprimides, evitant així l’erosió de la terra i millorant les condicions de vida i treball de moltes dones de les zones rurals.

En essència l’ecofeminisme ha de ser un diàleg entre l’ecologisme i el feminisme. Al nostre entendre, l’ecologisme necessita del feminisme i viceversa, no podem construir una societat igualitària i inclusiva si no tenim en compte els problemes que ens comporta un model neoliberal de creixement econòmic, insostenible ecològicament parlant, tampoc podem deixar de banda la mirada de gènere en totes les qüestions ecològiques.

Podeu escoltar el programa sencer:

Dones i cooperació (tertúlia)

2012-01-17T11:56:00.000-08:00

Quan parlem de cooperar a tots ens ve al cap el fet d’ajudar a d’altre gent.

Darrerament la paraula cooperar la vinculem al que d’una manera genèrica és ajudar a les persones que viuen al que en diem el “tercer món”

La visió que en tenim des d’Europa, és una visió determinada i que ens sembla que la nostra organització social, és la bona, i és aquesta la que es vol transmetre d’una manera o altre.

Però és realment la nostra organització la correcte?

Les persones que es dediquen a la cooperació, la majoria ho fan per altruisme,perquè necessiten col·laborar, sota aquest necessitat hi ha la voluntat d’ajuda, per millorar.

Hi ha un munt d’organitzacions d’ONGs: Intermon,Oxfam.Metges sense fronteres, Save The Children,...totes elles amb finalitats especifiques.

Però avui ens voldríem preguntar si l’organització de la cooperació es la correcte.

Dones Reporteres, en el nostre programa “amb veu de dona” ens agrada analitzar, debatre temes des de la perspectiva de gènere. També avui voldríem parlar de cooperació i gènere.

Sabem que el paper de les dones és clau en els desenvolupament de les societats, en les economies i en les transformacions dels països.

Però sabem, i en parlàvem la setmana passada fent una nota biogràfica de Caroline Moser, dona cooperant i estudiosa del tema, de la importància de planificar estratègicament. És a dir, no val resoldre situacions immediates, cal pensar a la llarga pel que fa a la perspectiva de gènere en la cooperació.

S’han de trencar motlles de subordinació de les dones envers els homes?

S’ha de valorar el paper clau que tenen les dones en la producció.

S’ha de valorar l’experiència adquirida per la transmissió oral, i com aquestes dones poden transportar aquests coneixements si se senten fortes.

L´ apoderament de les dones, és clau per avançar socialment i econòmicament, en aquests països

De tot això, a la tertúlia Dona i Cooperació hem volgut parlar amb unes quantes dones que són o han estat cooperants:

Roser Boba, ha estat a Bali i ha treballat amb nenes

Gemma Daban, coordinadora de projectes. Festa del Comerç just.

Cristina Sarrà, viu entre Mataró i Nicaragua on treballa de voluntària amb el Colectivo de mujeres de Matagalpa.

Sandra Fullola, Dona reportera

Avui hem tingut l´ocasió de conèixer la feina que fan tres dones coopernats en diferents indrets del planeta.El coneixement des de la proximitat ens ha permès desfer algun mite sobre la cooperació i també sumar coneixement d´un tema que té gent a favor, que ho defensa aferisadament, com també té detrector.

Les experiències, la feina feta, així com l´esperit crític de les nostres tertulianes ens ha fet descobrir realitats existents.

La visió des del primer món, n'és una, la visió des del camp de treball, és la realitat, i que sovint és dura.

S'ha de replantejar la cooperació?

Hi ha qui parla que hi ha d´haver un sol món. Ha de ser així?

Però hi ha una realitat “el Nord “ que pot influenciar “al Sud”, ...però el Sud pot influènciar al Nord...?

Cal pensar en canvis estructurals des del mateixos països, no importats del primer món

Els detrectors diuen que això es un negoci com un altre ...

Però el fer de cada dia, dels moviments de cooperació són granets de sorra.... que poden ajudar..?

Cal pensar en un canvi en les relacions internacionals.?

Són preguntes que ens suggereixen el que avui hem conversat.

Esperem que la tertulia d´avui,us hagi ajudat, com a nosaltres Dones Reporteres a interrogar-nos, sobre un tema cabdal per l´evolució …

Gràcies per escoltar-nos,

Ir a descargar

SOM DONES REPORTERES

Dones i cooperació

2012-01-09T11:54:00.000-08:00

Segons la Real Academia Española, cooperar vol dir obrar conjuntament entre varies persones per a un mateix fi.

Si seguim al peu de la lletra el que la Real Academia ens vol dir tenim mal entesa l’anomenada “cooperació internacional”.

Sovint quant parlem de cooperació ens venen imatges al cap com: una subasta a favor dels daminificats, les anomenades vacances solidaries, camps de treball o fins i tot caravanes solidaries, amb cooperant amb xalecos i 4x4 plens d’enganxines de diferents paisos en vies de desenvolupament, però que passa als paisos de l’anomenat Tercer Món, quant tornem a casa després d’unes vacances per netejar les nostres consciències?

Parlem de cooperacio i d’ajuda als paisos empobrits i adoptem una actitud paternalista quant som els veritablement responsables de les diferencies estructurals que hi ha entre Nord-Sud.

Quina mania que tenim en pensar per ells, com si els paisos no tinguessin persones prou capacitades per decidir per ells mateixos. Els occidentals hem dedicidit des de fa anys què els hi convé més. Anem a fer pous, escoles, hospitals I després d’un mes de construcció tornem a casa nostra i pensem que què bé que estem a casa sense totes aquelles desgràcies, rodejats de mosques i mosquits, sense poder-nos fer la dutxa diària. Organitzacions sense fronteres que envíen material sobrant pensant que potser el que a nosaltres no ens fa falta, a paisos en vies de desenvolupament sí. Una generositat miserable per part de la cooperació.

S’hi destinen quantitats infinites de diners al marqueting i la captació de donants que ni tant sols saben on aniràn a parar els seus diners. Infinites organitzacions sense ànim de lucre es mouen per interessos partidistes i econòmics, presidides per personatges que l’únic interés que tenen és netejar el seu expedient repudiant. Luxosos cotxes es mouen pels paisos del Tercer Món, conduits per cooperants que cobren desorbitades quantitats de diners i a costa de diners públics. Famosos personatges es passejen per les comunitats rurals, mentre es fan fotografíes amb nens desnutrits i un cop això, tornen a casa pensant que han fet una bona acció pels més desfavorits.

Seguim alimentant una estructura vertical, on els occidentals som el centre de l’univers, on podem seguir decidint sobre els més pobres. Mentre es redacta un projecte des del despatx ja s’està pensant en si serà subvencionat o no, deixant en segon terme el contingut i necessitats reals. Últimament s’ha posat de moda parlar de perspectiva de gènere, i és que això dona diners. Qualsevol experta en el tema pot portar a terme un projecte de desenvolupament per a dones i decidir què els hi convé més, encara que desconegui el país i el seu modus vivendi.

Fa molts anys que es porten a terme projectes de cooperació internacional destinats a diversos paisos i si fem una mirada crítica , aquells paisos que reclamen la nostra ajuda encara no han pogut sortir del pou al que nosaltres mateixos els vam deixar. Perquè , si després de molts d’anys d’ajuda , encara no han pogut sortir de l’empobriment?

Realment la cooperació lluita per un canvi d’estructura?. Reforçem l’autonomia de les persones? O encara els creem més dependencia? . Com es porta a terme aquesta anomenada cooperació? Com es gestiona i quí ho fa? Quins son els interessos principals evocats en l’ajuda al desenvolupament? S’hi amaga alguna cosa més darrera de tot aquest espectacle?

Molt poca gent s’atreveix a críticar aquesta forma de cooperar i els que sí ho fan están fora d’aquest mapa. Al monogràfic d'aquest mes amb el programa d'aquesta tarda i la tertúlia de la setmana vinent, volem posar sobre la taula totes aquests preguntes, anar-les desgranant i fins i tot, atrevir-nos a dir que sota l’argument de la globalització es legitimen accions que només afavoreixen al Nord.

Podeu escoltar tot el programa sencer:

Xarxa de dones

2011-12-12T12:38:00.000-08:00

Volem compartir la tertúlia d´avui amb un grup de dones de la nostra ciutat que d´una manera informal han constituït una veritable xarxa de dones.

També, durant el programa tindrem l'ocasió d'entrevistar a l'Anna Maria Vidal que ens parlarà dels Cercles de dones.

Abans d´entrar a la conversa voldríem definir la paraula xarxa.

La Gran Enciclopèdia Catalana, en dóna varis significats:

Conjunt de persones o coses enllaçades entre elles.

(En pesca).orneig de pescar,constituït per un teixit de fils nuats, formant una retícula quadrada o de rombes, anomenada malla

(En el circ), malla col·locada horitzontalment, sota els aparells gimnàstics (anelles, trapezis...) quan els exercicis acrobàtics poden ser perillosos, per amortir les possibles caigudes del acròbata

Aquesta última definició, si pensem quan moments a la vida hi ha d' “exercicis perillosos”, ...que bé funciona tenir xarxa que ens ajudi a amortiguar.

És ben curiós, les xarxes acostumen a ser fenòmens associatius femenins. Dones que volen intercanviar experiències, oportunitats de feina, amistats...i aquests intercanvis ens permeten organitzar trobades,conferències o tallers per ajudar-nos en la nostra vida professional o personal.

Sovint les xarxes neixen per generació espontània i solen tenir més fortalesa que projectes a vegades planificats oficialment.

Aquestes xarxes aporten amistat, solidaritat, entreteniment ,coneixement i com no ens ajuden a despertat la intel·ligència, aquesta intel·ligència emocional que totes i tots portem amagada.

(...)

La tertúlia d'avui, ens ha permès descobrir una xarxa de dones singulars, sovint ens agrada teoritzar, donar importància a grans xarxes, ara les xarxes socials a través d'internet ens facilita poder estar en contacte amb molta gent, fa que continuament estiguem en xarxa, però la xarxa de dones que avui han participat a la tertúlia ens ha facilitat la descoberta d'una sezilla xarxa que ha demostrat la importància d'estar sempre connectades.

Podeu escoltar el programa sencer a:

Violències de gènere a Amb veu de dona

2011-11-22T08:45:00.000-08:00

Les Dones reporteres de Mataró hem volgut abordar les violències de gènere en un monogràfic especial els dies 14 i 21 de novembre. Violències de gènere, en plural, per que la violència masclista pot manifestar-se de diferents formes i en diferents contextos: pot ser subtil a través del llenguatge sexista, pot donar-se en l'àmbit públic o en l'àmbit privat, en el si de les relacions de parella o de la família, en algunes cultures es legitima en nom de la tradició o s'exerceix inpunement com a explotació sexual...

Hem volgut donar a conèixer, denunciar a través del nostre espai radiofònic totes aquestes manifestacions que, encara avui, estan presents a la nostra societat sustentades pel sistema patriarcal.

El dia 14 de novembre vàrem emetre un reportatge sobre llenguatge sexista i una entrevista a la Fatou Secka, presidenta de l'entitat EQUIS que ens va parlar sobre la mutilació genital femenina, una pràctica nefasta per la salut de les dones, encara molt estesa en països, principalment, d'Àfrica i Àsia.

Ir a descargar

El dia 21 de novembre, un programa ben especial de dues hores de durada; especial perque ens va permetre conectar de nou amb les dones del colectivo de mujeres de Maragalpa (Nicaragua), també especial per que ens vam estrenar amb una nova secció de ràdio-teatre i per que el programa ha format part dels actes contra la violència vers les dones, organitzats per les entitats i grups de dones i el Centre d'Informació i Rcursos per les Dones de Mataró.
A més... un programa emés en castellà per poder-lo compartir, en xarxa, amb dones radialistes de països de Centre i Sud-amèrica i d'Europa , a través de la www.rednosotrasenelmundo.org i incloure'l a la graella de programació de "Harta Frecuencia"

En la tertúlia ens varen acompanyar l'Oriol i en Roger de l'entitat Homes en diàleg, la Yolanda Ascaso, coordinadora del SIAD (servei d'informació i atenció a les dones del Maresme), la Meritxell Puyané, psicòloga del CIRD de Mataró, la Montse Prats, infermera i especialista en prevenció de violència de gènere i la Núria Moreno, advocada.

Podeu escoltar el programa sencer del dilluns 21 de novembre en els següents audios:

1a part
Ir a descargar
2a part
Ir a descargar

Dona i Crisi (Tertúlia)

2011-10-28T08:40:00.000-07:00

A la tertúlia d’avui voldríem parlar d’un tema, dissortadament, de plena actualitat, i és de la crisi, però no de la crisi en genèric, sinó des d’una perspectiva de gènere.

La crisi global, afecta a tothom. La crisi econòmica, un cop ha aterrat en l’economia real, s’ha instal·lat en les famílies, i està recaient especialment en les dones.

No voldríem parlar de quines han estat les causes que l’han provocat, sinó de les conseqüències.

Generalitzar, és sempre complicat, però voldríem parlar de com afecta la crisi als sectors més vulnerables, als joves , a les persones grans i sobretot a les dones .

Hi ha sectors econòmics en que la dona ha jugat sempre un paper important, parlem de serveis, d’educació i de la cura..

El treball de la dona sovint es encara molt més submergit que els dels homes , amb les conseqüències socials i econòmiques que té i les repercussions socials que tindran en el seu futur.

Hem de vetllar que la crisi no afecti a les polítiques socials, les que sostenen l’estat del benestar, sobretot per les repercussions que tenen en les dones.

La crisi està colpejant d’una manera molt dura a molta gent, però les dones essent un sector tant vulnerable en rep unes conseqüències duríssimes.

La crisi ocasiona un retrocés en el lent camí de l’emancipació i, per algunes, els suposa perdre independència i tornar a estar sotmeses econòmicament.

Cal vetllar perquè la crisi no signifiqui una retallada en els drets aconseguits.

Cal que siguem solidàries com a classe i que les dones, amb llocs de més responsabilitats, lluitin no des d’una perspectiva individual, sinó col·lectiva.

Els avenços sovint són fruit de la col·lectivitat, no de la individualitat.

Cal, doncs, que les dones ens empoderem, ja que la nostra actitud serà determinant davant els canvis que les diferents crisis, l’alimentaria, l’econòmica i l’ecològica, estan imposant arreu del món.

Podeu escoltar el programa sencer:

Dona i crisi

2011-10-17T12:00:00.000-07:00

Com està afectant la crisi a les dones? Existeixen diferències de com afecta la crisi financera entre dones i homes? Quines desigualtats socials estan generant o poden generar les retallades pressupostàries en els àmbits de salut i educació?

Sobre aquestes i altres qüestions hem tractat avui al programa Amb Veu de Dona. Hem tingut la oportunitat i gran sort de poder entrevistar a la Lina Gálvez, professora titular d'Història i Institucions Econòmiques, vicerectora del Postgrau de la Universidad Pablo de Olavide de Seveilla i directora del Máster de Género e igualdad, de la mateixa universitat. La Lina és co-autora, conjuntament amb Juan Torres del llibre Desiguales, mujeres y hombres ante la crisi financiera, de l'editorial Icària.

També hem parlat amb dues professionals de la sanitat i l'educació pública de com està afectant les retallades tant als professionals com als usuaris dels serveis públics.

Al final del programa hem donat a conèixer dos actes que tindran lloc durant el mes d'octubre i que hem volgut destacar:

Presentació del llibre "Dones invisibles" de Maria Lluïsa Latorre, el divendres 21 d'octubre a les 19.30h a la vocalia de dones Vista Alegre (c/.Almeria s/n de Mataró)

L'exposició: Mestres i pedagogues a la bibiloteca El Turó de Cabrera de Mar, del 24 d’octubre fins el 13 de novembre.

Aquesta exposició repassa les biografies d’una dotzena de dones representatives de l’avenç

de l’educació catalana al segle XX.

Producció: Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la

Universitat de Vic. Col·labora la Universitat de Vic.

Aquí teniu l'adudio del programa sencer, no us el perdeu!

Dones representants d'algunes vocalies i grups de dones de Mataró participen a la tertúlia de Amb Veu de Dona

2011-09-26T12:57:00.000-07:00

Aquest dilluns vàrem poder conversar amb l'Antònia i la Pili de la vocalia de dones de Rocafonda, amb l'Anna de la vocalia de Pla d'en Boet, amb la Pilar de la vocalia de Can Marchal i amb la Lea del grup de suport del Colectivo de Mujeres de Matagalpa.

Amb elles vàrem poder parlar sobre la funció de les vocalies de dones com a espais de promoció de la dona, la relació i col·laboració entre les dones de la ciutat a través de les accions de teatre social amb les dones de Matagalpa, les reivindicacions per aconseguir un Casal de la Dona a Mataró,... i molt més.

Si no ens vàreu podeu sintonitzar, ens podeu escoltar a "la carta":

Dona, participació i associacionisme

2011-09-19T13:49:00.000-07:00

Iniciem els directes d' Amb veu de dona parlant de Dona , participació i associacionisme. Entrevistem a la Carme Riera i la Nuri López de la Federació d'associacions i grups de dones del Maresme. Presentem el reportatge del FEM GRESCA, una activitat intercultural duta a terme per les dones organitzades de Rocafonda i donem a conèixer dos actes de ciutat: l'Exposició "La representació dels cossos de les dones", del 19 al 30 al Centre de formació permanent Tres Roques (Cerdanyola) i la Jornada de la Mutilació Genital Femenina el proper 3 d'octubre al Centre Cívic de Pla d'en Boet.

Podeu escoltar el programa sencer a:

Iniciem la temporada 2011-12 a Mataró Ràdio

2011-09-12T13:46:00.000-07:00

Les Dones reporteres iniciem la temporada 2011-12 amb el programa Amb veu de dona. És la nostra 5a temporada a Mataró Ràdio, iniciem el curs amb molta il·lusió i amb les piles ben carregades després de les vacances! Enguany s'incorporen al grup 7 dones, algunes d'elles vàren participar al taller "Entre dones fem ràdio", d'altres, en han conegut per altres canals i tenen ganes de participar o col·laborar en el programa i formar part del grup. Els hi donem a totes elles la benvinguda!

El proper 19 de setembre iniciem la emissió dels programes en directe, com sempre, ens podeu sintonitzar els dilluns de 16.08 a 17.00 a Mataró Ràdio al 83.9 fm, o bé, ens podeu escoltar directament per internet a www.mataroradio.cat o, també, teniu l'opció de descarregar el programa "a la carta" a través de l'ivoox.

Iniciem el curs parlant de Dona, participació i associacionisme, entre d'altres, entrevistarem a la presidenta de la Federació d'associacions i grups de dones del Maresme i farem tertúlia amb representants de vocalies i grups de dones de Mataró.

Com a grup, alguns dels reptes que ens plantegem per aquest curs són incorporar la veu i opinió dels i les nostres oïents a través d'obrir la línia de telèfon a la tertúlia, també volem seguir aprofundint en la perspectiva i mirada de gènere sobre totes aquelles qüestions que plantegem i que ens afecten com a dones i volem fer arribar les veus d'altres dones dels barris de Mataró a través de corresponsalies.

Esperem que ens sintonitzeu o ens descarregueu! SOM DONES REPORTERES DE MATARÓ!

Si voleu contactar amb nosaltres ho podeu fer a donesreporteres@gmail.com

Les Dones Reporteres també vam ser presents al FEM GRESCA 2011

2011-07-16T04:15:00.000-07:00

Aquest any hem pogut gaudir de la 10a edició del FEM GRESCA, una festa impulsada des de la vocalia de dones de Rocafonda amb la participació i col·laboració d'altres enitats i grups de dones del barri. A la festa hi vàrem poder trobar un tastet de gastronomia del nord d'Africa, de l'Africa subsahariana, d'alguns països llatinoamericans i de Catalunya i altres regions d'Espanya. També hi havia una mostra dels treballs i projectes duts a terme per la vocalia i també una petita mostra cultural dels col·lectius participants.
Les Dones Reporteres també hi vàrem ser amenitzant l'acte amb músiques i entrevistes a les protagonistes.

Podeu escoltar el reportatge fet a partir de les entrevistes que vàrem fer in-situ a:

Ir a descargar

Fem gresca 2011

Tertúlia amb les companyes que han fet el taller de ràdio...Darrer programa de la termporada!

2011-07-04T21:51:00.000-07:00

Iniciem avui una tertúlia amb convidades especials

Us dèiem que el treball de dones reporteres ens ha suposat aquesta posada en comú. Però avui la volem compartir amb noves companyes…

Una representació d’un altre grup de dones que també s’ha iniciat en l’experiència de fer ràdio a partir d’un taller anomenat “Entre dones fem radio”

…i com no a totes les persones que ens escolteu a través d’aquest magnífic mitjà de comunicació que és la ràdio.

Anem a iniciar aquesta tertúlia compartida entre dones i parlant de comunicació i dona.

Una temporada més de Amb Veu de Dona!

2011-06-30T08:38:00.000-07:00

Memòria 2010 11

View more presentations from donesreporteres.