dijous, 18 de setembre de 2008

Entrevista a la Pili Zarza, una de les referents del projecte de les tres capgrosses de la Vocalia de Dones de Rocafonda







Com va sorgir la idea de fer tres Capgrosses?

A la vocalia tenim un logotip amb tres dones, que representen la diversitat de les dones que vivim a Rocafonda. Els logotip son estàtics i nosaltres volíem que aquetes dones tinguessin vida, que es moguessin, expressessin, i es toquessin, etc. Amb aquesta il·lusió van néixer aquestes tres Capgrosses de la Vocalia de la Dona de Rocafonda. Aquest logotip, el va fer una bona amiga ja fa molts anys , la Gloria Busquets que havia format part de la vocalia de Dones, al seus inicis.

Qui les va fer?

La idea en un principi va sé fer-la nosaltres als tallers compartits, però no teníem les eines necessàries. Coneixíem al Sergi, de la botiga la Closca del carrer Bonaire, que es un artesà del cartró que al seu taller amb paciència i art les va convertir en tres precioses Capgrosses.
Nosaltres les dones que anem a la vocalia, varem assistir a tot el procés d'elaboració: les varem veure en fang, en cartró sense pintar i finalment pintades.
Els vestits els varen fer dones de la Vocalia junt amb dones del Marroc i Subsajarianes.

Com es diuen?

Una es la Montserrat que va vestida més Europea, amb pantalons i brusa, l’altre es la Tamimunt que porta un Hamir, (que es un vestit llarg i un mocador tradicional musulmà) i l’Aia que porta una faldilla llarga una brusa i un mocador típic del deu país.


Quins noms més bonics, perquè aquests noms?

La Montserrat per que es un nom molt català, Tamimunt es un nom que es posà tan Amazic com Àrab i vol dir "beneïda" que es una persona que te la virtut de transmetre sensacions positives, i la Aia per una noia que es diu igual i que fa molts anys que tenim relació amb ella.
Son tres capgrosses, però son molt més que això, son l’esperit de les dones, que estimen la vida, que treballen i lluiten a Rocafonda i al món.

Quan varen néixer?

Per Sant Jordi del 2007, i per les festes del barri que son per juliol les vam presentar. Amb les autoritats i la plaça de gom a gom varem lleig un discurs molt sincer i emotiu. Si no us fa res, vaig a lleig una mica

"Sóc la Montserrat, sóc la dona nascuda a Mataró, o vinguda d’altres parts de l’Estat, que fa anys que viu aquí i que estima aquest país, la seva cultura i la seva llengua.
Vaig als tallers Compartits de la Vocalia de Dones, on juntes, cada dimarts aprenem moltes coses però on, sobretot, aprenem a conèixer -nos, a estimar-nos i a comprendre millor el que ens envolta.
Sóc també la dona que veu arribar cada dia al nostre barri noves dones, vingudes de tot el món i que vol que siguin les seves amigues; les vol conèixer i vol pensar que plegades podem fer moltes coses divertides, tot treballant per el barri i la ciutat.
Amb algunes ja hem començat a ser amigues, però voldríem arribar a totes les dones de Rocafonda."

"Hola sóc la Tamimunt, he arribat fa un temps a Mataró des del Magrib, però ara ja em sento catalana. Sóc molt amiga de la Montserrat, he vingut del Nord d’Àfrica, per buscar noves possibilitats de vida. Al principi em sentia mot estranya aquí, sense la meva gran família, plorava sovint de pena, volia tornar a casa meva, al meu país, i més quan hi ha gent d’aquí que em mira malament, potser pel meu mocador. Però ara Catalunya ja és la nostra nova llar, com ho és de tanta gent que ha vingut d’altres regions o països.
Treballo i els nostres fills van a l’escola, parlen el català."

"Hola sóc la Aia vinc del centre d’Àfrica, sóc de pell negra com la Mare de Deu de Montserrat o el negrito del Parc.
Amb la Montserrat som parella lingüística de la Vocalia, ella m’ensenya català i jo altres coses. També he cantat una cançó africana per al CD de cançons del món que preparem a la Vocalia."

Sortiu per la ciutat i esteu amb altres gegants i capgrossos?

Si, com volem tenir molts amics i amigues, ens en fet sòcies de la Coordinadora de Colles de Mataró i ja som unes 20 dones que les acompanyem en les sortides que podem.
També son les padrines de la Palaueta que es la Geganta del Palau. També vam acompanyar l’ Isidre que és el capgros de la Llàntia, en el seu bateigs, no hem faltat a la festa de Sant Jordi ni a les de les Santes.

Com reacciona la gent quan us veuen?

En general molt positivament, alguns amb sorpresa i els menys de manera crítica, pel el fet de representar la diversitat que hi ha a la ciutat.

Pili sabem que tu portes les Capgrosses quan sortiu, que sens quan estàs a dins?

Em sento màgica, es súper divertit sobretot quan veus la cara de alegria que posen els nens o quan et donen la mà, sens una sensació molt bonica i mira que sues moltísim però encara així, val la pena.


Moltes gracies Pili per la teva amabilitat per acompanyar-nos amb veu de Dones i pel teu compromís amb la ciutat. (entrevista realitzada per la Nati)

3 comentaris:

Mercè ha dit...

Acabo d'adjuntar la foto que m'has enviat Pili. Què guapes que són! Com us va anar la sortida de diumenge?

DONES REPORTERES DE MATARO ha dit...

Hola PILI muy bien estan las fotos un saludo Encarna

DONES REPORTERES DE MATARO ha dit...

Molt maca la iniciativa. Felicitats a les dones de Rocafonda per l'espèrit integrador i tan participatiu.