divendres, 27 de març de 2009

Simone de Beauvoir


SIMONE DE BEAUVOIR (9 de gener 1908- 14 d’abril 1986)
Novelista francesa existencialista i feminista

Fa pocs dies hi havia una exposició en el Centre d’Informació i Recursos per les Dones (aquí a Mataró) sobre la figura de Simone de Beauvoir. Quant la vaig anar a veure em vaig adonar que era motivada per el centenari del seu naixement. La havia sentit anomenar però no coneixia la seva obra. El 8 de març passat vam celebrar el dia de la dona treballadora i ha sigut això el que m’ha animat a parlar d’ella a la meva secció d’avui.

Va néixer en una família burgesa i la van educar sota una moral cristiana. Però en la seva joventut és va deslligar dels seus orígens. És llicencia en Filosofia en la Sorbona i és estudiant en aquesta ciutat on coneix a Jean Paul Sartre amb el qual mantindrà una relació molt especial. Relació basada en mantenir les seves llibertats individuals en la seva vida en conjunt. Va ser professora de filosofia fins el 1943. Però la ocupació alemanya de Paris a causa de la Segona Guerra Mundial la va allunyar de l’ensenyament. És aleshores quant forma part del moviment de Resistència Francesa.

Com escriptora ens va deixar d’herència les seves novel•les, la primera de les quals és La convidada (1943). En ella explora els dilemes existencialistes de la llibertat, l’acció i la responsabilitat individual. Aquest serà el tema bàsic de moltes de les seves obres. Però va ser amb Els mandarins (1954) que va guanyar el premi Goncourt. És considerada la més important de totes les seves obres. En ella fa un retrat sense concessions dels grans intel•lectuals contemporanis, (principalment de Jean Paul Sartre). S’ha de destacar també Memòria de una jove de bona família (1958) que és autobiogràfica, i Les belles imatges (1966) on critica la societat de consum i presenta una visió força negativa de la relació mare i filla.

Cap destacar entre els seus assaigs El segon sexe (1949) una profunda anàlisi del paper de la dona en la societat. El seu llibre revelació a partir del qual és va considerar la pionera del moviment feminista. Però va ser a partir dels anys 70 que va començar a militar en el Moviment d’alliberació de les dones a França (M.L.F.).
Simone de Beauvoir també va escriure memòries de joventut i maduresa. Entre elles està La vellesa (1970) on critica apassionadament l’actitud de la societat cap els ancians. Una mort dolça (1964) i La cerimònia dels adéus (1981) on descriu la decadència física i mental del seu company Jean Paul Sartre, provocant un gran escàndol.

Simone de Beauvoir mor a l’any 1986 a París. És aleshores que comencen a aparèixer els seus diaris íntims i la seva correspondència. Vull destacar alguna de les frases que ens va deixar:

_ El problema de la mujer siempre ha sido un problema de hombres

_ Las arrugas de la piel son ese algo indescriptible que procede del alma.

_ Lo más escandaloso que tiene el escándalo es que uno se acostumbra.

Podría posar-ne més però aquestes em van agradar molt.

El que realment impressiona de Simone de Beavoir és que va poder viure segons les seves conviccions que anaven en contra de les tradicions i la lògica cultural de la societat del moment. És per això que va ser important, no només per els seus llibres, (altament recomanables), si no també per la seva manera de viure. Estimada o criticada per les seves contradiccions, Simone de Beauvoir és el testimoni d’una dona que es va rebel•là contra el status quo plantejant la seva realització personal amb el seu treball.

Kate Millet resumeix la seva obra en aquesta frase: “per moltes dones ella ens va ensenyar a viure, no només a pensar”.