dilluns, 11 de maig del 2009

Malalties psicosomàtiques des d'una visió psicològica

El cos parla, això és un fet. Emet missatges que, a vegades, escoltem però no sempre entenem. El que no es pot expressar amb paraules, busca una altra via de manifestació: per el cos, per l’activitat, per el pensament.

Sovint una situació traumàtica es transforma en alguna mena de manifestació somàtica. Un accident, una pèrdua important, una decepció amorosa, una frustració...i tantes altres coses que ens poden arribar a passar. Si aquests fets no els podem encaixar bé, aleshores les tensions surten per mitjà del cos¸per exemple, una preocupació es pot produir mal de cap o problemes per dormir, una pèrdua ens deprimeix i deixem de tenir gana o una separació ens deixa sense desig i sentim un nus a l’estómac.

Les dones tenim formes “especials” de manifestar el patiment, consultem més que els homes quan no ens trobem bé, detectem amb facilitat el malestar i connecten més amb els afectes i les emocions.

A la vida de qualsevol de nosaltres poden aparèixer dificultats més o menys greus que ens resulten difícils d’elaborar mentalment i es tradueixen en malalties físiques, tal com problemes de pell, úlcera d’estómac, dolors musculars com passa a la fibromialgia o síndrome de fatiga crònica, o bé un càncer que pot ser la resposta a una situació difícil de superar.

Aquests malestars els anomenem “malalties psicosomàtiques” que vol dir que el cos està malalt per algun problema psíquic o emocional que no s’ha pogut pair bé.

Si la persona no pot relacionar els problemes físics amb les dificultats emocionals, els tractaments mèdics no funcionen. Les sales d’espera dels CAPS estan plenes de gent que busca un sentit a l’aparició dels seus símptomes i, molt sovint, es troba amb un seguit de proves i la recepta d’un medicament. Tinc un cas per explicar-vos.

És el cas d’una dona valenta que va tirar endavant tota sola la criança de la seva filla ja que el marit les va abandonar quan la nena era petita. Va posar tot l’empeny en aquesta filla i la noia va aconseguir fites importants fins a doctorar-se en Físiques i aconseguir una beca per seguir els estudis a una Universitat de prestigi internacional. Quant la noia se’n va anar, la separació va ser molt dura per a la mare qui es va queda molt trista i va presentar un quadre de fatiga crònica. Va iniciar un llarg recorregut de proves mèdiques i de medicacions fins que va començar una psicoteràpia que li va permetre parlar i enfrontar el tema de les separacions (de la filla, del marit i de la seva mare que va morir quan ella era adolescent). Ara, al cap de temps, ha millorat molt l’estat d’ànim i ha trobat la manera de tolerar millor els dolors i el cansament. La dona ha iniciat noves relacions amb un grup de gent i comença a plantejar-se noves activitats amb més il·lusió i optimisme.

En aquest cas veiem com una primera pèrdua: la mort de la seva mare li va produir un trauma i el dolor s’anava repetint a cada nova separació. Relacionar la part física amb la part emocional, li va permetre començar a sentir-se millor.

No podem oblidar que som una unitat de cos i ment i que separar-los és ignorar l’essència humana.

Pilar Gonzalez i Paloma Azpilicueta, del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ, col·laboradores del programa Amb veu de Dona

2 comentaris:

Dones Reporteres de Mataró ha dit...

Gracies per explicar tan clarament el que és una malaltia psicosomàtica.
Jo fa anys que sento com els metges em diuen amb menyspreu: aquests mals de caps... són psicosomàtics,aquesta contractura muscular ...és psicosomàtica.
I amb aquesta paraula odiosa deixen zanjat el tema... com dient : això t'ho estàs inventant. Aquests dolors són produïts per la teva ment... Cap metge s'havia molestat en explicar que el malestar psicològic és el que produeix el dolor físic. NO SÓN INVENCIONS NOSTRES. El dolor existeix, però com no es veu en una radiografia, ni para amb un analgèsic és molt difícil de demostrar, de explicar...de compendre.
Una abraçada companyas. Montse.

Unknown ha dit...

Dons tens tota la raò,Montse . El que aurian de fer és treballar més els psicólags junt amb els metges, i no és colapsarian tant els caps.Però de moment per anar a un psicolag has de pagar molts diners no entra ni per mutua ni per seguretat social.Sempre diuen que son tonteries. I per experiencia propia és el millor que he fet anar a un psicoanàlista.Salutacions a totes Maria.