Quan parlem de cooperar a tots ens ve al cap el fet d’ajudar a d’altre gent. Darrerament la paraula cooperar la vinculem al que d’una manera genèrica és ajudar a les persones que viuen al que en diem el “tercer món”
La visió que en tenim des d’Europa, és una visió determinada i que ens sembla que la nostra organització social, és la bona, i és aquesta la que es vol transmetre d’una manera o altre.
Però és realment la nostra organització la correcte?
Les persones que es dediquen a la cooperació, la majoria ho fan per altruisme,perquè necessiten col·laborar, sota aquest necessitat hi ha la voluntat d’ajuda, per millorar.
Hi ha un munt d’organitzacions d’ONGs: Intermon,Oxfam.Metges sense fronteres, Save The Children,...totes elles amb finalitats especifiques.
Però avui ens voldríem preguntar si l’organització de la cooperació es la correcte.
Dones Reporteres, en el nostre programa “amb veu de dona” ens agrada analitzar, debatre temes des de la perspectiva de gènere. També avui voldríem parlar de cooperació i gènere.
Sabem que el paper de les dones és clau en els desenvolupament de les societats, en les economies i en les transformacions dels països.
Però sabem, i en parlàvem la setmana passada fent una nota biogràfica de Caroline Moser, dona cooperant i estudiosa del tema, de la importància de planificar estratègicament. És a dir, no val resoldre situacions immediates, cal pensar a la llarga pel que fa a la perspectiva de gènere en la cooperació.
S’han de trencar motlles de subordinació de les dones envers els homes?
S’ha de valorar el paper clau que tenen les dones en la producció.
S’ha de valorar l’experiència adquirida per la transmissió oral, i com aquestes dones poden transportar aquests coneixements si se senten fortes.
L´ apoderament de les dones, és clau per avançar socialment i econòmicament, en aquests països
De tot això, a la tertúlia Dona i Cooperació hem volgut parlar amb unes quantes dones que són o han estat cooperants:
Roser Boba, ha estat a Bali i ha treballat amb nenes
Gemma Daban, coordinadora de projectes. Festa del Comerç just.
Cristina Sarrà, viu entre Mataró i Nicaragua on treballa de voluntària amb el Colectivo de mujeres de Matagalpa.
Sandra Fullola, Dona reportera
Avui hem tingut l´ocasió de conèixer la feina que fan tres dones coopernats en diferents indrets del planeta.El coneixement des de la proximitat ens ha permès desfer algun mite sobre la cooperació i també sumar coneixement d´un tema que té gent a favor, que ho defensa aferisadament, com també té detrector.
Les experiències, la feina feta, així com l´esperit crític de les nostres tertulianes ens ha fet descobrir realitats existents.
La visió des del primer món, n'és una, la visió des del camp de treball, és la realitat, i que sovint és dura.
S'ha de replantejar la cooperació?
Hi ha qui parla que hi ha d´haver un sol món. Ha de ser així?
Però hi ha una realitat “el Nord “ que pot influenciar “al Sud”, ...però el Sud pot influènciar al Nord...?
Cal pensar en canvis estructurals des del mateixos països, no importats del primer món
Els detrectors diuen que això es un negoci com un altre ...
Però el fer de cada dia, dels moviments de cooperació són granets de sorra.... que poden ajudar..?
Cal pensar en un canvi en les relacions internacionals.?
Són preguntes que ens suggereixen el que avui hem conversat.
Esperem que la tertulia d´avui,us hagi ajudat, com a nosaltres Dones Reporteres a interrogar-nos, sobre un tema cabdal per l´evolució …
Gràcies per escoltar-nos,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada