diumenge, 24 de març del 2013

Com afecta la crisi a la dona treballadora?

En el programa anterior varem poder analitzar el paper de la dona dins del moviment obrer al Mataró de la postguerra, també varem tenir l’ ocasió de poder conversar amb dues dones “activistes” dels anys 60 per aconseguir el camí cap a la igualtat.

Però si parlàvem del passat, avui volem afrontar el present.

I ho hem de fer des de dues vessants, per un costat des la crisi, amb una mirada de dona i per l’ altra  analitzar la darrera Reforma Laboral des de la perspectiva de gènere.

Les dones hem assistit,a tímids avenços cap a l’ equiparació i el reconeixement dels nostres drets en l’ esfera del treball remunerat. Però tot just començat aquest camí calia treballar en premisses que assentessin aquests fonaments sobretot  en dues vessants : en  l’ organització dels temps del treball i l’ altre el desplegament d’ una xarxa de servei  i cura. Tot això per arribar al treball remunerat en igual
condicions que els homes, això si respectant les diferències i les especificitats.

La crisi laboral fins fa poc, tenia rostre masculí, possiblement perquè un dels sectors productius més afectats, l’ ocupaven majoritàriament homes. Però no hem d’oblidar que hi ha molta feminització del treball en la indústria depenent de grans factories. Un exemple és el del automòbil.

Amb el pas del temps i submergits profundament  en aquesta crisi, constatem  que també té rostre de dona i una de les conseqüències de la crisi és l’augment de l’atur.

 De tot això en volem parlar avui, hi ho farem amb:

Anna Huertos, advocada laboralista, i membre del col·lectiu Ronda

Montserrat Masvidal, responsable de Igualtat de  UGT de Mataró.


Aquests darrers anys, les dones havíem aconseguit  uns drets que se’ns reconeixien com a bàsics en diferents legislacions, però la desarticulació de l’economia de l’estat del benestar ens afecta en primera línia.

Aquesta nova situació no dóna ocasió que es puguin consolidar conquestes dels darrers anys en el mercat laboral. Amb una implicació directa sobre els seus drets, les seves rendes, la seva capacitat d’elecció i de formació i l’apoderament  de les dones.

La crisi provoca un creixement dels treballs informals, tornant a posar en primera línia l’economia submergida i al mateix temps un empitjorament de la vida quotidiana de les dones, i del seu entorn, com a responsables moltes vegades de les activitats de cura.

La pobresa creix no només en sectors on ja és crònica sinó que comença a cronificar-se en sectors socials que vivien en una situació econòmica desfogada els darrers anys.

El paper de les dones serà determinant davant dels canvis que la crisi, de les crisis: alimentària, econòmica i ecològica aquestes s’estan imposant arreu del món. Cal que la nostra força  com a col·lectiu vagi marcant el rumb cap aquesta equitat entre les persones.

Cal que es creïn politiques  anti-crisi que abordin les desigualtats entre homes i dones, que generi un repartiment més just del treball. Així com, polítiques  que permetin a les dones integrar-se en nous sectors econòmics.


És evident que la crisi econòmica no és amiga de les dones i hem de combatre-la.
Aquest és el desig de Dones Reporteres





Podeu escoltar el programa sencer: