dilluns, 26 de novembre del 2012
Lectura del manifest institucional
El divendres 23 de novembre d'enguany, va tenir lloc la lectura del manifest en contra de la Violència de Gènere, davant de l'Ajuntament de Mataró a les 12h del migdia.
El text, llegit per la regidora de Família, Benestar Social, Salut i Consum, Olga Ortiz, acompanyada per l'alcalde Joan Mora i altres càrrecs destacats de l'Ajuntament, proclamava la decisió ferme de continuant lluitant per aquest fet destructiu que perjudica enormement la integritat de la dona com a ésser humà. Així mateix, rebutjaren les darreres morts de dones per les seves parelles que van tenir lloc la setmana passada. Van destacar, especialment, el porcentatge elevat de dones immigrants maltractades.
A l'acte, que va durar uns pocs minuts, hi va assistir una representació de les Dones Reporteres, juntament amb una bona colla d'altres entitats i associacions de la ciutat, relacionades amb la dona.
dimarts, 20 de novembre del 2012
Microviolències (tertúlia)
Les microviolències es manifesten en diferents àmbits, en la parella,a la feina, entre amistats,
La socialització de gènere en el homes basada en el model de masculinitat tradicional, produeix una buidor afectiva,una creença de superioritat .
Per altra part manté uns privilengis i unes comoditats dins la relació de la parella,justificats per les “normes” patriarcals de gènere que historicament hem acceptat..
Hem d´estar amentents a les microviolències encobertes, sobretot les dones que tenen una forta dependència de l´”aprovació masculina”.Elements com el silenci en la relació de parella,l´escasetat de reconeixement ,la desautorització,la desqualifiació,la desvalorització ,la culpabilitazació ...
O alguns comportaments masclistes d´autojustificació, d´excuses per evitar corresponsabilitzar-se de tasques i feines que construirien un vincle respectuós i igualitari .Intentat mantenir una “bona imatge”, “quedar bé”,davant de les amistats .
Tots aquests micromasclismes i microviolències colpegen diariament a la dona , en la relació de parella, provocant esgotament.
Que els homes reconeguin l´existència d´aquestes microviolències és un repte.,un pas imprescindible per un canvi en la masculinitat tradicional ,desenvolupant l´autocritica en l´exercici del poder en les relacions, perquè siguin més igualitaries, deixant d´exercir aquests mecanismes.
Això requereix un gran esforç..Avui a la tertúlia hem escoltat com orienten el “Col.lectiu d´Homes igualitaris”,la seva feina per combatre aquesta lacra. La socialització “del desig de domini”. ha de ser transformat pel respecte, el compartir i la igualtat.
Aquests són els desitjos de DONES REPORTERES.
Podeu escoltar el programa sencer:
dimarts, 13 de novembre del 2012
Microviolències
El proper 25 de novembre es celebra el Dia Internacional contra la violència vers les dones i avui, en el nostre programa, en volem parlar.
Les Dones Reporteres ens hem volgut centrar en les microviolències, aquelles violències invisibles però molt comunes que estan entre nosaltres i no veiem, aquelles violències que no arribem a identificar com a tals però, que pel seu propi pes no careixen d'importància, aquestes violències que ens sotmeten i ens oprimeixen. Volem desgranar aquest concepte i posar-lo sobre la taula per tal de poder-lo identificar,...
Avui tenim a la taula a la Rosa, la Marisa i la Pili Z, que ens dramatizaran el conte "Artur i Clementina", seguidament, la Pili G, ens farà un petit comentari sobre el mateix conte.
La Mercè, ens presentarà l'entrevista que ha realitzat a la Gemma Cànovas Sau, psicòloga clínica i psicoanalista des d'un enfoc de gènere.
L'Encarna, la Marisa i la Rosa ens anunciaran els actes previstos a Mataró en motiu del 25N.
I, per finalitzar, la Lea ens presentarà també una entrevista a Joan Miquel Soldevilla, psicòleg de la Fundació Hospital.
Podeu escoltar el programa sencer a:
Les Dones Reporteres ens hem volgut centrar en les microviolències, aquelles violències invisibles però molt comunes que estan entre nosaltres i no veiem, aquelles violències que no arribem a identificar com a tals però, que pel seu propi pes no careixen d'importància, aquestes violències que ens sotmeten i ens oprimeixen. Volem desgranar aquest concepte i posar-lo sobre la taula per tal de poder-lo identificar,...
Avui tenim a la taula a la Rosa, la Marisa i la Pili Z, que ens dramatizaran el conte "Artur i Clementina", seguidament, la Pili G, ens farà un petit comentari sobre el mateix conte.
La Mercè, ens presentarà l'entrevista que ha realitzat a la Gemma Cànovas Sau, psicòloga clínica i psicoanalista des d'un enfoc de gènere.
L'Encarna, la Marisa i la Rosa ens anunciaran els actes previstos a Mataró en motiu del 25N.
I, per finalitzar, la Lea ens presentarà també una entrevista a Joan Miquel Soldevilla, psicòleg de la Fundació Hospital.
Podeu escoltar el programa sencer a:
dilluns, 5 de novembre del 2012
dimarts, 23 d’octubre del 2012
Dret a decidir sobre el propi cos
Dues són les raons que ens porten avui a parlar sobre “El dret a decidir sobre el propi cos”.
Per
una costat, la celebració fa uns dies del dia internacional de
l´avortament i d´altra les propostes que hi ha sobre la taula de fer
alguns canvis en la llei vigent de l´ “Interrupció Voluntària de
l´Embaràs” (IVE)
Els
grans avenços en matèria de planificació familiar es varen fer amb
l´entrada dels ajuntaments democràtics.En aquell moment no es parlava
de sexualitat femenina. Aquests temes eren tabú.Les Associacions de
veïns varen exercir un rol important ,pel que fa a la participació en la
societat els 70/80 sobretot per la possibilitat de poder expressar
idees..Però sobretot cal que assenyalem la valentia de moltes dones,
algunes organitzades i d´altres feministes convençudes que a vegades
jungant-se-la ens llançaren al carrer per guanyar llibertat
Hem
de destacar el paper tant actiu que feien les vocalies de dones de les
diferents associacions .Les lleis del moment penalitzaven l´ús dels
anticonceptius i la pràctica de l´avortament.Quantes complicitats
“amagades” calien per comprar els anticonceptius i també per avortar de
forma clandestina amb el risc que comportava per la salut de la dona
No
voldríem oblidar els col.lectius de dones que feien pedagogia
organitzant xerrades per parlar del tema, però sobretot el valor de
poder-ne parlar sense por,.. de parlar-ne obertament.
A
través d´aquestes actituds de lluita i de diverses mobilitzacions
s´aconseguí que l´any 1985 el govern del PSOE, aprovés una llei que
plantejava despanalitzar l´avortament en determinats supòsits. Per a
moltes dones poder parlar de sexualitat, no tenia preu.ja que moltes ho
patien en silenci
Un
nova llei promulgada al 2010, determinà quins són els supòsits per
l´interruupció de l´embaràs. Regulant també el paper dels poders
públics
No han passat dos anys de la promulgació d´aquesta llei, i el govern del PP, té sobre la taula alguna modificació.
Avui
dia alguns caps desenvolupen els Programes d´Atenció Salut Sexual i
Reproductiva , es tracta amb normalitat temes que com dèiem havien estat
tabús no fa pas tants anys.
Cal
respecte per la decisió presa, i que la dona tingui el dret a decidir
sobre el propi cos, que no sigui cap estament ni religiós, ni polític ,
ni social. Cal el suport sanitari i sobretot el suport psicològic
d´acompanyament .Que aquesta decisió sigui presa personalment i amb la
parella , amb tota la informació necessària i que no se senti
culpabilitzada.
Podeu escoltar el programa sencer a:
dijous, 18 d’octubre del 2012
ANEM CONVIDADES AL PROGRAMA VIU LA VIDA.
El motiu va ser el començament de la sisena temporada del nostre programa Amb veu de Dona a la mateixa emissora de Mataró Ràdio.
En l’entrevista es va reflectir un ambient cordial i relaxat. Vam començar amb una breu trajectòria històrica del començament de la formació del grup Dones Reporteres. Vam continuar explicant com ens vam anar formant en un grup compacte i com vam acabar essent un grup de dones preocupades per veure la nostra societat amb perspectiva de gènere, amb la finalitat de poder conviure tots plegats amb igualtat.
Vam explicar, també, les novetats que hem anant fent en el programa, destacant: la doble programació de monogràfics (seccions i tertúlia), les infuxerrades a El Públic, el projecte APS, la vídeo-memòria i la participació en el concurs Femitic . Vam aprofitar per demanar als oients la seva votació en aquest concurs.
En acabant, vam informar dels nostres futurs programes:
15 octubre (seccions) Dona i món rural
22 octubre (tertúlia) Dret a decidir
12 novembre (seccions) Violència de gènere
19 novembre (tertúlia) Violència de gènere
10 desembre (seccions) Dona i Immigració
14 desembre (tertúlia) Dona i Immigració
i
14 novembre Infuxerrada a El Públic amb la M. Dolors Renau. “Com desnaturalitzar la violència”
A les 7h de la tarda.
El temps se’ns va passar volant i, per poc, no tenim temps de fer-nos la foto!
dimecres, 17 d’octubre del 2012
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Dona i món rural
El 15 d’octubre es celebra, des de 2008, el
dia internacional de les Dones Rurals. Va ser l’Assemblea General de la
Organització de les Nacions Unides que va fixar aquest dia per reconèixer “la
funció i contribució decisiva de la dona rural, incloent a la dona indígena, en
la promoció del desenvolupament agrícola
i rural, la millora de la seguretat alimentària i la eradicació de la pobresa
rural.”
Tal i com reconeix la pròpia ONU, les dones
rurals desenvolupen un paper fonamental en les economies rurals dels països
desenvolupats i, també, en països en vies de desenvolupament. En la gran part
del món participen en la producció de cultius i en la cura del bestiar,
proporcionen aliments i aigua per les seves famílies i participen en activitats
no agrícoles per diversificar els mitjans de subsistència de les seves
famílies. A més, les dones porten a terme les funcions vitals en la cura dels
nens, les persones grans i les malaltes.
Les Dones Reporteres volem retre homentatge a
aquestes dones, volem reconèixer i donar visiblitat i importància al paper que desenvolupen les dones rurals de tot
el món, i especialment el paper actiu de les dones organitzades del moviment
Via Campesina per preservar una qüestió vital i transcendental com és la
Sobirania Alimentària i lluitar per la eradicació de la fam.
Però avui volem apropar el zoom a casa nostra,
quina ha estat i quina és la situació de la dona que viu i treballa en el món
rural en l’actualitat?
Si fem una mirada enrere, en el període de la revolució industrial es
desenvolupa un sistema on predomina la divisió de rols basada en la diferència
sexual, perpetuant una situació de desigualtat entre homes i dones i situant a
la dona únicament en l’àmbit privat. També, en el pas d’una agricultura de
subsistència a una agricultura de mercat fa que la dona quedi allunyada dels
treballs mecanitzats. En aquella època, a fi de que el sistema socioeconòmic
pogui funcionar, el contracte social establert necessita perpetuar la jerarquia
de l’home sobre la dona per poder mantenir-se, generant una relació total de
dependència de la dona cap a l’home.
***
Rosa Binimelis, Mariona Bosch i Amaranta
Herrero ens possibliten una àmplia visió sobre el que significa ser dona pagesa
i viure a la Catalunya rural d’avui al llibre sol i serena: dones, món rural i
pagesia.
Segons les autores, les dones al món rural i
les dones pageses, en particular, encara viuen avui les conseqüències d’una
invisibilització i una desvaloració històrica que no reconeix els seus sabers,
les seves tasques, les seves competències, la seva opinió i la seva veu. La
dona al món rural viu una invisibilitat doble, per ser dones i per viure al món
rural patint, amb major grau que la dona no rural, la difícil conciliació entre
la família i la feina que suposa la vida al camp i el tirar endavant una
explotació agrària o ramadera.
Tot i així, les autores també afirmen que la
dona rural “universal” no existeix i que, actualment, al món rural podem trobar
dones amb situacions diverses. Podem trobar encara la dona que treballa sense
una remuneració directe, assumint el rol de col·laboradora o ajudant amb una total dependència social i econòmica
al marit, sense uns drets laborals bàsics, quedant fora del sistema de
cotitzacions de la seguretat social.
Però, en la diversitat de dones en el món
rural també trobem dones que són co-propietàries de les explotacions i dones
que decideixen iniciar un projecte agrícola en solitari trencant estereotips de
gènere i entrant en espais (pròpiament d’homes). També trobem dones que han
emprés noves activitats econòmiques dins de les explotacions com és
l’agroturisme o dones que treballen i s’han buscat la vida fora de
l’explotació.
Progressivament
veiem una major visibilització de les
dones a les explotacions agràries i un paper clau en la participació en
l’esfera política i activista (en sindicats, cooperatives agrònomes;…) d’on
sempre se les havia apartat.
Les associacions de dones del món rural i
organitzacions de dones pageses dins dels mateixos sindicats seran de vital
importància per a la consecució dels drets socials de les dones i per posar a
primer pla les necessitats, demandes i reivindicacions específiques que tenen com
a col·lectiu.
Alguna cosa està canviant en el món rural i
celebrem que les dones hi tinguin un paper clau, que siguin generadores de discursos alternatius i
proposin, conjuntament amb els homes, noves maneres d’entendre la pagesia, una
pagesia viva que mantingui les xarxes socials, els sabers i unes pràctiques
sostenibles, en contraposició a un sistema agrícola eminenment productivista i
homogeneïtzador que emmalalteix la terra i les persones .
Mercè
Podeu escoltar el programa sencer a:
dimecres, 26 de setembre del 2012
Dona i esport (tertúlia)
No és senzill parlar d´esport des d´una perspectiva de gènere.
Si bé, no hi ha cap llei que actualment prohibeixi la pràctica esportiva per part de les dones,
i la pràctica de l´esport es recomenada tant al homes com a les dones.
Ens preguntem...Hi ha igualtat a l´hora de practicar-ho?
Si fem una mirada enrera, veiem la discriminació històrica que hi ha hagut, en la possibilitat de fer esport per part de la dona.
Alguna d´aquestes diferències en el tractament de la pràctica esportiva, s´ha basat amb la funció reproductora de la dona.
Per tant veiem que el cos de la dona ha estat instrumentalitzat per raons fisiològiques però no hem d´oblidar que també ho ha estat per raons morals.
És en el S. XX, quan veiem un despertar - encara que ha estat un despertar lent, en els seus inicis-, de la incorporació de la dona a l'esport, això va lligat a l´expansió econòmica dels anys 20-30 del segle passat, en el que apareix un nou model de dona moderna, culta i instruida que comença a practicar esport, encara que d´una manera tímida, detectem la pràctica d´esqui, esgrima, de la natació .(Club femení i d´esports l´any 1929 a BCN). És però, cap als anys 1960, que començem a veure certa “normalització” en la pràctica
Hem d´entendre,però, l´esport des d'una doble vessant:
L´esport de comeptició i l´esport de salut
El pas del temps ens ha permés veure com a la dona li agrada practicar esport pels dos conceptes.
Que l´exercici físic millora l´estat d´ànim i l´autoestima , que a més és una eina de prevenció i de tractament de malalties està demostrat, i les dones ho sabem i ho practiquem.
Pel que fa a l´esport de competició ,també la dona ha demostrat la seva vàlua, però que dificil ha estat, quants dubtes, quant d´esforç ha calgut per evidenciar el que es obi.
I és ara quan podem parlar dels darrers jocs olímpics, uns jocs:En la que hi hagut la més elevada participació femenina de la història dels Jocs.
- Que tots els comités olímpics ha tingut una dona entre el grup d´ atletes.
- En que les dones han participat en totes les pràctiques esportives
- En la que hi ha participat 268 dones i 261 homes
Però no volem quedar-nos amb el valor númeric dels jocs.Volem quedar-nos en el valor que comença a tenir la normalització.No estem al darrer punt, però cal continuar en aquesta línia.
És de tot això que avui voldríem conversar amb:
La Carla Solé. ella és Piragüista
La Marta Cot. ella és saltadora de perxa
En Vicençs Tarrés entrenador de waterpolo femení
La Marta Bach, waterpolista, i una de les dones que ha pogut viure en directe els jocs olimpics.
Bona tarda a tothom
Pili G.
Podeu escoltar el programa sencer a:
dimarts, 18 de setembre del 2012
Dona i esport
17 de
setembre del 2012. Ha passat més d’un mes des dels Jocs Olímpics i la gran
majoria ens hem oblidat de l’elogi que se’ls hi va fer a les esportistes
catalanes aquest estiu.
Com
sabem, aquest estiu es varen celebrar els Jocs Olímpics a Londres, amb un índex
de participació femenina molt elevat, des de feia molts anys. La presencia d’esportites femenines ha fet
historia,però sembla que aquest reconeixement sigui oblit.
Si fem
una mirada histórica a l’esport podrem veure que la dona ha estat i encara està
dins d’aquest món, però el reconeixement que se li otorga és nul i invisible.
El silenci mediàtic és inmens.
Durant
els JJOO, els mitjans de comunicació s’hi van evocar de valent, magnificant
l’esport femení com si fos un miracle. Sembla que ningú té present que les
dones també realitzen esport durant la resta de l’any i que els seus somnis i
il.lusions i esforços també resonen dins seu dia rere dia.
Potser
està masculinitzat l’esport? Si mirem els diaris esportius podrem observar que només el 4% està
protagonitzat per dones esportistes . Patrocinadors, entrenadors, clubs, etc.
Potser no aposten ni valoren lo suficient a la persona, sino que darrere de tot
això hi han uns interessos generats que l’unic que busquen és el lucre i la
fotografía.
Es evident
que des de ben petits, estem enmarcats dins d’uns parametres desiguals on ens diuen què vol dir ser home i què vol dir
ser dona i dia rere dia, convivim i creixem amb aquests arguments que han calat
i hem interioritzat com a nostres.
Els mitjans educatius, al igual que la resta
d’agents socialitzadors, també hi juguen un paper important i sense obviar
l’excelent feina que hi fan en molts àmbits també son agents protagonistes de
generar diferències. Les mentalitats
caduques encara creuen que el futbol és per nens.
Intentem
fer una reflexió personal i col.lectiva i obrir els nostres ulls, aquells ulls
que ens haurien de fer veure a les persones per quí som i no pas com a
mercantilismes. És evident que encara seguim patint una desigualtat on la dona
segueix quedant en l’oblid i que el tracte desigual entre homes i dones és
abismal.
No
necessitem que se’ns magnifiqui però sí que almenys, mitjans de comunicació,
polítics, etc, Reconeguin la feina, i
que tinguin present que les dones també existim.
Sandra
Podeu escoltar el programa sencer:dimarts, 11 de setembre del 2012
L'Amb Veu de Dona inicia la 6a temporada
Les Dones Reporteres iniciem una nova temporada amb el programa Amb veu de dona a Mataró Ràdio.
A l'abril, celebrarem 5 anys de programa, celebrarem que vàrem començar una vintena de dones a fer un taller de ràdio a Blai Parera on estava ubicat aleshores el CIRD.
Aquest taller es transformaria més tard en una experiència radiofònica real a Mataró Ràdio que, any rera any, ha anat creixent i evolucionant. Noves veus s'han anat incorporant al projecte, hem anat aprofundint cada vegada més en els temes tractats i també hem experimentat nous formats que han enriquit el programa i els nostres coneixements.
Com sempre, iniciem el curs amb il·lusió i amb ganes de fer les coses ben fetes, de seguir aprenent i alimentant la nostra curiositat i de compartir-ho amb totes i tots vosaltres.
Ja hem començat a preparar i a pensar en les noves infu-xerrades i els nous monogràfics: Dona i esport, Dona i món rural, Dret a decidir sobre el propi cos, violències de gènere, dona i immigració són alguns des temes que volem tractar aquesta temporada.
Començarem el dilluns 17 de setembre estrenant un nou horari: de 17 a 18h.
Per una altra banda, estem molt satisfetes de poder-vos mostrar la feina feta durant aquesta darrera temporada.
No us perdeu la vídeo-memòria 2011-12:
Una vegada més, gràcies a totes les persones, col·lectius i institucions que l’heu fet possible!
dilluns, 11 de juny del 2012
Per què als homes els interessa la igualtat? (tertúlia)
...Perquè els temps estan canviant...Aquest era et títol de la cancó de Bob Dylan que a molts i moltes ens va fer pensar, rebelar-nos, i projectar que una altra societat era i és possible.
La igualtat, també té projecció masculina?
Ja fa dies que dones reporteres anem parlant d´aquest tema.
Varem fer la darrera infu-xerrada, fent-nos la pregunta.
“Per què als homes els interessa la igualtat?. Vam continuar parlant- ne al nostre programa de seccions. I avui a la tertúlia, converserem amb altres persones, per seguir aprofundint-hi .
Les avantatges de compartir la vida familiar, la criança dels fills,compartir la cura, extendre-ho a les feines de la llar són els exemples que se´ns acudeixen quan parlem d´igualtat entre homes i dones en els nuclis familiars.
Hi ha però també d´altres àmbits que cal anar introduint variacions perquè aquesta igualtat sigui real, Estem pensant amb l´educació, en la feina, en els diferents nivells de la societat en que hem de compartir les persones.
El fet és que la realitat és dura, hi ha molt de discursos elaborats cap a la igualtat però les trabes, no paren per interessos econòmics? Per mentalitats tancades? Per algunes dones que els hi sembla que renuncien a “seu paper”?
dilluns, 4 de juny del 2012
Per què als homes els interessa la igualtat?
La visió del món i de la cultura,
ha estat sempre una visió androcèntrica, és a dir des del punt de vista
masculí.
La transmisió del Patriarcat, és
aquest sistema polític, jurídic en el qual els fills formen part del del grup
al que pertany el pare i en pren el nom, els drets i el poder i es transmeten al descendent més immediat, i directe en la
línea masculina
El món es defineix en masculí i
l´home s´atribueix la representació de la humanitat, així doncs
l´androcentrisme considera l´home el centre del món. El món ha estat i segueix
dominat pels homes i han estat ells, els que han escrit la història i han decidit com s´havia d´escriure.
Les dones estem tant acostumades
que ens ensenyin a pensar, llegir comprendre el món que ens envolta, dins d´un
marc referencial masculí que mirem la societat a través dels ulls dels homes.I
es que l´androcentrisme cultural que hem estat sotmeses és un dels factors més
corrosius del patriarcat.
Hem de trencar aquest motlles.hem
d´obrir la mirada i la ment.
Les dones no tenim referents
politics, filosòfics, ni artístics. A vegades perquè la societat del moment no ha permés que existissin, i d´altres perque les excepcions varen ser silenciades i
apartades del món públic, per tal d´assegurar l´estabilitat d´aquest model
desigual de relacions entre homes i dones.
Hem d´exigir més
corresponsabilitat. Les dones continuem sent quasi en exclusiva les responsables
i encarregades directes de la cura dels fills i de les filles així com del treball domèstic, la qual cosa ens
impedeix un accés al treball, en igualtat de condicions que els homes.
Cal que la
corresponsabilitat en la criança i
l´educació dels nostres fills i filles sigui igual, perque les empreses tinguin
les mateixes obligacions amb nosaltres que amb el homes.
S´ha començat a fer algun pas en
aquest sentit.Veiem que hi ha homes que s´organitzen i treballen per la
igualtat, sumant-se a les reivindicacions feministes, un exemple n'és “els
homes igualitaris”, han creat una associació, per treballar per la igualtat, o
bé altres homes que lluiten per la custodia compartida en casos de separació
matrimonial, però són petites espurnes en aquest gran marmagne.
Hi ha però un primer pas , i es
reconèixer l´existència de l´ordre
patriarcal, per tant que sigui abolit ,
perque un cop reconeguda la seva existència, la seva desligitimació ens permeti
avançar cap un món més just i igualitari tant pel homes com per les dones
Aquesta és una consciencia que
hem de pendre tant el homes com les dones, cadascú des de la nostra posició
però treballant per la igualtat, segur que totes i tots hi guanyarem.
Pili G.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



















