diumenge, 30 de novembre de 2008

Aturem la violència a les dones

per Eva Ramírez, de la Vocalia de Dones de Vista Alegre

Som víctimes d’una societat malaltissa que s’amaga darrera d’una qualitat de vida fictícia, per tal de fer-nos creure que si som més rics per fora, aconseguirem pal·liar les carències que ens maltracten per dintre.

Ens guarnim amb cosmètics d’alta gamma, per maquillar els cops que, a diari, rebem en aquesta societat violenta. Tot i així, molts de nosaltres ens sentim afortunats perquè ens ha tocat viure en el costat desenvolupat del món: Allà on tot es compra, allà on tot té un preu, tot, excepte la dignitat, que adolorida i copejada, intenta dissimular-ho a força de maquillatges.

Però els cops acaben sortint, ja siguin visibles o invisibles; Tan si t’han ferit el cor, com si t’han trencat la cara.

Cada dia, som testimonis de milers d’atemptats quan presenciem o patim crits, faltes de respecte, desigualtats, abusos de poder, manca de drets i inclús maltractaments, tant psicològics com físics.

La pitjor seqüela de tota aquesta violència diària i domèstica, és que s’està tornant tant habitual, que ja patim d’un síndrome gravíssim que podríem anomenar “la manca de reacció”.

On queden el principis? On queden el dret de ser i el deure de saber respectar als demés?

Hem de lluitar amb totes les nostre forces per trobar l’antídot i exterminar aquesta plaga que patim. I la seva efectivitat, com la de la triple vírica, radica en avançar-se al contagi i prevenir la infecció des de que som petits.

No podem esperar més! La salut de la nostra societat depèn de nosaltres.

És per això, que hem d’inculcar valors als nostres fills, perquè ells són el motor del futur. I per aconseguir-ho, hem de treballar des dels nuclis familiars i les escoles, per fomentar una educació basada en el respecte pel demés; en la igualtat d’oportunitats, drets i deures entre homes i dones; en la llibertat individual; i en la NO tolerància davant de qualsevol signe de violència, per petit que sigui.

Respecte a la violència de gènere, que actualment és un dels punts més crítics i extrems de la violència domèstica, hem de conscienciar-nos, fins al punt d’assimilar totalment que aquest, no és un problema de dos, si no un problema de tots i que potser avui, a moltes de nosaltres ens passa pel costat sense tocar-nos, però a unes altres, no només les toca de ple, si no que les apallissa, les humilia, les fa víctimes de la vergonya i la por i impregna el seu cos i la seva ànima d’una destrucció, que en alguns casos pot arribar a ser mortal.

És la nostra obligació fer front a aquesta situació, implicar-nos i comprometre’ns per aconseguir més i millors mesures jurídiques, socials i d’educació per fer costat a les víctimes i evitar-ne de noves, que demà podrien ser les nostres filles, les nostres amigues, les nostres germanes...

Prenem consciència de la violència.

Parem el cop!