dimecres, 29 de juny de 2011

Avui parlem de Dona i comunicació








Queda ja una mica lluny la conferència de Beijin (Pekín) del 1995 però amb un programa com el de avui, és rellevant parlar d’aquella conferència que va representar una fita històrica per moltes dones del món.

En l’àmbit de la comunicació es va posar de manifest la preocupació per la constant projecció d’imatges negatives i degradants de la dona als mitjans de comunicació, també per les desigualtats d’accés entre homes i dones a les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.

En la conferència es va fer una crida a treballar -des dels estats- per potenciar el paper de les dones en els mitjans i el seu coneixement i ús de les TIC. També es va constatar la importància de sensibilitzar als mitjans a comprometre’s a no difondre i promocionar imatges estereotipades de la dona, així com la importància d’incorporar la perspectiva de gènere i de crear un entorn favorable per els mitjans de comunicació promoguts des de les dones.

Des de la conferència podem dir que en molts aspectes s’ha avançat, s’han incorporat temes de gènere als mitjans que abans eren invisibles, com per exemple el de la violència de gènere. Però què vol dir exactament incloure la perspectiva de gènere als mitjans? Del llibre “las palabras tienen sexo” – (Introducción a un periodismo con perspectiva de gènero) d’Artemisa Comunicación Ediciones, arribem a la conclusió de que qualsevol noticia és factible de ser analitzada des d’una perspectiva de gènere, això vol dir analitzar com els homes i les dones són afectats de forma diferenciada per un mateix fet o situació, i denunciar, si és el cas com aquest fet genera desigualtat i discriminació.

També podem ressaltar que hi ha hagut una important i progressiva incorporació de les TIC per part dels moviments de dones i això ha permès avançar molt en la construcció de xarxes, donant més força i protagonisme a aquests moviments i a les seves reivindicacions.

S’ha treballat i es segueix treballant per eliminar les imatges estereotipades de la dona als mitjans de comunicació.

Volem ressaltar algunes experiències que demostren que també, en aquest sentit, s’està fent feina a casa nostra,...algunes més o menys recolzades per les administracions.

L’observatori de les dones en els mitjans de comunicació, una iniciativa pionera a Catalunya endegada al 2000, ofereix eines de visió crítica, anàlisi i sensibilització a la ciutadania per fomentar una reflexió crítica davant de continguts sexistes i discriminatoris dels mèdia.

Radio Paca, creada al 2005 com una ràdio de dones lliure, col·laborativa i participativa. Amb el seu projecte peten acostar les dones a les tecnologies de la comunicació i informació i promoure la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació a través d’internet.

Dones en Xarxa, neix el 2004 d’un grup de dones feministes i progressistes amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a la opinió pública catalana.

La independent, es constitueix l’any 2007 com a primera agència de noticies amb perspectiva de gènere.

A nivell estatal volem destacar:

Àrea mujer – Ràdio VAllekas- Madrid, desenvolupen des de 2000 una tasca molt important en l’àmbit de la comunicació i gènere. (Des d’aquesta àrea impulsen el projecte “Nosotras en el mundo”, un instrument de comunicació entre les dones i la societat)

I a nivell internacional, podríem trobar un grapat d’experiències de comunicació fetes per dones amb contingut de gènere, fem una menció especial a Radio Vos, una ràdio comunitària de Nicaragua, produïda -amb pocs mitjans- des del Colectivo de Mujeres de Matagalpa amb una funció sòcio-educativa molt important.

Per acabar, volem dir que no pel fet de ser dona i periodista ja es té incorporada la perspectiva de gènere, tampoc és cert que no hi hagi homes-periodistes que puguin incorporar aquesta mirada des dels media,... no naixem amb la perspectiva de gènere incorporada, és un aprenentatge que es fa – nosaltres, com a dones reporteres també l’hem fet- un aprenentatge que demana dosis d’ empatia, sensibilitat i ganes de mirar-se el món des d’una mirada crítica i d’avançar cap a l’igualtat d’homes i dones,...

Hem avançat si, però veiem encara certes representacions de la dona als mitjans que, com a dones no ens hi sentim identificades; sovint quan es parla d’una dona política es parla del vestit o pentinat que porta més que d’allò que diu o defensa; es visualitzen i promocionen més els esports masculins que els femenins, les gestes d’equips esportius de dones queden totalment en segon pla; el llenguatge i expressions utilitzades són clarament masculinitzades.....la llista d’exemples seria llarga,.... potser ens hauríem de començar preguntant, qui té el control dels mitjans? Qui decideix els continguts i el tractament que se’ls hi dóna?.........


Podeu escoltar el programa sencer de Dona i comunicació: