Dones i cooperació

Segons la Real Academia Española, cooperar vol dir obrar conjuntament entre varies persones per a un mateix fi.

Si seguim al peu de la lletra el que la Real Academia ens vol dir tenim mal entesa l’anomenada “cooperació internacional”.

Sovint quant parlem de cooperació ens venen imatges al cap com: una subasta a favor dels daminificats, les anomenades vacances solidaries, camps de treball o fins i tot caravanes solidaries, amb cooperant amb xalecos i 4x4 plens d’enganxines de diferents paisos en vies de desenvolupament, però que passa als paisos de l’anomenat Tercer Món, quant tornem a casa després d’unes vacances per netejar les nostres consciències?

Parlem de cooperacio i d’ajuda als paisos empobrits i adoptem una actitud paternalista quant som els veritablement responsables de les diferencies estructurals que hi ha entre Nord-Sud.

Quina mania que tenim en pensar per ells, com si els paisos no tinguessin persones prou capacitades per decidir per ells mateixos. Els occidentals hem dedicidit des de fa anys què els hi convé més. Anem a fer pous, escoles, hospitals I després d’un mes de construcció tornem a casa nostra i pensem que què bé que estem a casa sense totes aquelles desgràcies, rodejats de mosques i mosquits, sense poder-nos fer la dutxa diària. Organitzacions sense fronteres que envíen material sobrant pensant que potser el que a nosaltres no ens fa falta, a paisos en vies de desenvolupament sí. Una generositat miserable per part de la cooperació.

S’hi destinen quantitats infinites de diners al marqueting i la captació de donants que ni tant sols saben on aniràn a parar els seus diners. Infinites organitzacions sense ànim de lucre es mouen per interessos partidistes i econòmics, presidides per personatges que l’únic interés que tenen és netejar el seu expedient repudiant. Luxosos cotxes es mouen pels paisos del Tercer Món, conduits per cooperants que cobren desorbitades quantitats de diners i a costa de diners públics. Famosos personatges es passejen per les comunitats rurals, mentre es fan fotografíes amb nens desnutrits i un cop això, tornen a casa pensant que han fet una bona acció pels més desfavorits.

Seguim alimentant una estructura vertical, on els occidentals som el centre de l’univers, on podem seguir decidint sobre els més pobres. Mentre es redacta un projecte des del despatx ja s’està pensant en si serà subvencionat o no, deixant en segon terme el contingut i necessitats reals. Últimament s’ha posat de moda parlar de perspectiva de gènere, i és que això dona diners. Qualsevol experta en el tema pot portar a terme un projecte de desenvolupament per a dones i decidir què els hi convé més, encara que desconegui el país i el seu modus vivendi.

Fa molts anys que es porten a terme projectes de cooperació internacional destinats a diversos paisos i si fem una mirada crítica , aquells paisos que reclamen la nostra ajuda encara no han pogut sortir del pou al que nosaltres mateixos els vam deixar. Perquè , si després de molts d’anys d’ajuda , encara no han pogut sortir de l’empobriment?

Realment la cooperació lluita per un canvi d’estructura?. Reforçem l’autonomia de les persones? O encara els creem més dependencia? . Com es porta a terme aquesta anomenada cooperació? Com es gestiona i quí ho fa? Quins son els interessos principals evocats en l’ajuda al desenvolupament? S’hi amaga alguna cosa més darrera de tot aquest espectacle?

Molt poca gent s’atreveix a críticar aquesta forma de cooperar i els que sí ho fan están fora d’aquest mapa. Al monogràfic d'aquest mes amb el programa d'aquesta tarda i la tertúlia de la setmana vinent, volem posar sobre la taula totes aquests preguntes, anar-les desgranant i fins i tot, atrevir-nos a dir que sota l’argument de la globalització es legitimen accions que només afavoreixen al Nord.

Podeu escoltar tot el programa sencer:

Avui parlem de Dona i comunicació

Queda ja una mica lluny la conferència de Beijin (Pekín) del 1995 però amb un programa com el de avui, és rellevant parlar d’aquella conferència que va representar una fita històrica per moltes dones del món.

En l’àmbit de la comunicació es va posar de manifest la preocupació per la constant projecció d’imatges negatives i degradants de la dona als mitjans de comunicació, també per les desigualtats d’accés entre homes i dones a les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.

En la conferència es va fer una crida a treballar -des dels estats- per potenciar el paper de les dones en els mitjans i el seu coneixement i ús de les TIC. També es va constatar la importància de sensibilitzar als mitjans a comprometre’s a no difondre i promocionar imatges estereotipades de la dona, així com la importància d’incorporar la perspectiva de gènere i de crear un entorn favorable per els mitjans de comunicació promoguts des de les dones.

Des de la conferència podem dir que en molts aspectes s’ha avançat, s’han incorporat temes de gènere als mitjans que abans eren invisibles, com per exemple el de la violència de gènere. Però què vol dir exactament incloure la perspectiva de gènere als mitjans? Del llibre “las palabras tienen sexo” – (Introducción a un periodismo con perspectiva de gènero) d’Artemisa Comunicación Ediciones, arribem a la conclusió de que qualsevol noticia és factible de ser analitzada des d’una perspectiva de gènere, això vol dir analitzar com els homes i les dones són afectats de forma diferenciada per un mateix fet o situació, i denunciar, si és el cas com aquest fet genera desigualtat i discriminació.

També podem ressaltar que hi ha hagut una important i progressiva incorporació de les TIC per part dels moviments de dones i això ha permès avançar molt en la construcció de xarxes, donant més força i protagonisme a aquests moviments i a les seves reivindicacions.

S’ha treballat i es segueix treballant per eliminar les imatges estereotipades de la dona als mitjans de comunicació.

Volem ressaltar algunes experiències que demostren que també, en aquest sentit, s’està fent feina a casa nostra,...algunes més o menys recolzades per les administracions.

L’observatori de les dones en els mitjans de comunicació, una iniciativa pionera a Catalunya endegada al 2000, ofereix eines de visió crítica, anàlisi i sensibilització a la ciutadania per fomentar una reflexió crítica davant de continguts sexistes i discriminatoris dels mèdia.

Radio Paca, creada al 2005 com una ràdio de dones lliure, col·laborativa i participativa. Amb el seu projecte peten acostar les dones a les tecnologies de la comunicació i informació i promoure la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació a través d’internet.

Dones en Xarxa, neix el 2004 d’un grup de dones feministes i progressistes amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a la opinió pública catalana.

La independent, es constitueix l’any 2007 com a primera agència de noticies amb perspectiva de gènere.

A nivell estatal volem destacar:

Àrea mujer – Ràdio VAllekas- Madrid, desenvolupen des de 2000 una tasca molt important en l’àmbit de la comunicació i gènere. (Des d’aquesta àrea impulsen el projecte “Nosotras en el mundo”, un instrument de comunicació entre les dones i la societat)

I a nivell internacional, podríem trobar un grapat d’experiències de comunicació fetes per dones amb contingut de gènere, fem una menció especial a Radio Vos, una ràdio comunitària de Nicaragua, produïda -amb pocs mitjans- des del Colectivo de Mujeres de Matagalpa amb una funció sòcio-educativa molt important.

Per acabar, volem dir que no pel fet de ser dona i periodista ja es té incorporada la perspectiva de gènere, tampoc és cert que no hi hagi homes-periodistes que puguin incorporar aquesta mirada des dels media,... no naixem amb la perspectiva de gènere incorporada, és un aprenentatge que es fa – nosaltres, com a dones reporteres també l’hem fet- un aprenentatge que demana dosis d’ empatia, sensibilitat i ganes de mirar-se el món des d’una mirada crítica i d’avançar cap a l’igualtat d’homes i dones,...

Hem avançat si, però veiem encara certes representacions de la dona als mitjans que, com a dones no ens hi sentim identificades; sovint quan es parla d’una dona política es parla del vestit o pentinat que porta més que d’allò que diu o defensa; es visualitzen i promocionen més els esports masculins que els femenins, les gestes d’equips esportius de dones queden totalment en segon pla; el llenguatge i expressions utilitzades són clarament masculinitzades.....la llista d’exemples seria llarga,.... potser ens hauríem de començar preguntant, qui té el control dels mitjans? Qui decideix els continguts i el tractament que se’ls hi dóna?.........

Podeu escoltar el programa sencer de Dona i comunicació:

És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.

La desigualtat entre els éssers humans o les nacions és potser la característica que millor defineix la pobresa.
La manca de salut, d’habitatge, d’ingressos, de feina... o bé la nutrició o l’accés a béns i serveis bàsics són trets que determinen el grau de l’estat del benestar on ens trobem i a quin nivell socioeconòmic estem situats.

Però, pel que fa a les dones, la cosa encara és molt pitjor. Segons l’últim informe de Càritas, de les persones necessitades i que viuen en situació de pobresa, el 67% són dones.

Les dones son més pobres que els homes principalment per motius discriminatoris. El fet que una gran majoria de dones rebi un salari substancialment inferior al dels homes per la mateixa feina, tampoc no

hi ajuda gaire. Les dones s’incorporen a la feina gairebé sempre més tard, i la deixen gairebé sempre més aviat per ocupar-se dels fills o de persones amb dependències, la qual cosa fa que les seves pensions siguin sempre molt inferiors, donat que han cotitzat menys. I, per últim, cal tenir en compte que l’expectativa de vida de les dones és més llarga que la dels homes, així que tindran més anys per viure precàriament. Crec que davant d’aquestes dades tan poc optimistes és una prioritat, a més de lluitar contra la violència de gènere, lluitar també per aconseguir equiparar els drets entre els homes i les dones.

És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.
La crisi i l’atur poden frenar el canvi social més important dels darrers segles: la incorporació massiva de la dona a la formació i al treball assalariat.

El gènere com a categoria no té el mateix significat en tots els contextos socials, sinó que es defineix en funció d’elements com la religió, l’ètnia, la cultura, les tradicions i sobretot la classe social.
Les dones negres o les dones immigrades amb pocs recursos són explotades per un patriarcat públic. Malgrat això, totes les dones, pel sol fet de ser-ho, compartim una experiència més o menys comuna d’opressió i subordinació per part dels homes.

El capitalisme no construeix les desigualtats de gènere, sinó que aquestes són generades pel patriarcat. El capitalisme les utilitza en el seu propi benefici, les reprodueix i, en la majoria dels casos, les augmenta.

La crisi del sistema capitalista i patriarcal pot obrir noves portes per a l’alliberament de la dona i pot permetre el desenvolupament real de tot el nostre potencial, però només si mantenim fermament la lluita anticapitalista i antipatriarcal.

Les cinc sènies. Patrimoni agrícola de totes i tots els mataronins

Visc al barri de Rocafonda. Quan surto a la terrassa de casa meva, m’omplo la mirada i el cor del paisatge que m’envolta. A una banda, el Castell del Burriac; al front, el mar i a l’altre costat, les Cinc Sènies.

Quan vénen els meus néts a casa, els ensenyo i parlo de tot això que ens envolta. Aquests espais formen part de la nostra terra, de la nostra història i de les nostres vides. M’agradaria molt que els arribessin a estimar i valorar en el que són.

És per tot això, que em vaig alegrar molt quan el passat mes d’abril, a Can Palauet, es va presentar un llibre guia d’itineraris a peu per conèixer la natura de Mataró. “Descobrir Mata i les Cinc Sènies” es titula.

El pròleg del llibre, l’ha escrit en Pep Riera, de la Unió de Pagesos. Al meu parer molt encertadament, diu:

”Només és possible valorar i estimar allò que coneixem bé”. I més endavant segueix:

“Avui, la correcta preservació d’un espai agrari com el de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix té un doble interès: per a la pagesia, en el vessant econòmic i professional, i per a tota la ciutadania de Mataró, en mantenir un pulmó verd en una comarca densament poblada, que fa anys ha superat els límits d’un veritable creixement urbà “sostenible”. I a la vegada, en disposar, ben a prop, d’un rebost de productes agraris, en fresc, al costat de les llars que els han de consumir...”

I també apunta:

“Ara que el grans cuiners no es cansen de valorar el producte agrícola de proximitat i ponderar-lo com a base d’una bona cuina. Ara que aquells economistes, també mediàtics, que afirmaven no fa gaire que els aliments ja vindrien de les antípodes i que els països rics com nosaltres ens havíem de dedicar a l’economia terciària... Ara que aquests profetes han emmudit per la crisi especulativa, potser tindrem les condicions per plantejar-nos, serenament, el paper i els valors dels oficis. I entre ells, l’ofici de pagès”.

En Pep Riera acaba el pròleg d’aquest llibre manifestant:

“Gràcies en nom de la pagesia per la feina ben feta, que la pugui gaudir, llegint molta gent, sobretot aquells responsables polítics que haurien de compartir amb tots nosaltres la preservació de l’espai agrari. I que se’l llegeixin bé i segueixin els itineraris proposats pels autors, abans de decidir res sobre el “tren orbital”, no fos que, com deien els avis “els estalvis es mengin les estovalles” o d’una manera més gràfica que “per vestir un sant -un tren del tot necessari- en despullen un altre”. Com que som positius i optimistes, malgrat tot, hem de creure i desitjar que si la lectura ens fa savis, un llibre com aquest ens ajudarà a reflexionar i actuar en conseqüència”.

Heu estat mai al Sot de la Salamandra o a l’ermita de Sant Martí de Mata? Sabeu quan es cullen el pèsols de floreta, els tomàquets de Montserrat i les mongetes del ganxet a les Cinc Sènies?

Les Cinc Sènies està en perill: l’especulació i el tren orbital l’amenacen.

Protegim i salvem aquest gran patrimoni de tots el ciutadans i ciutadanes de Mataró, i de tota la comarca del Maresme.

Antònia Rodríguez

Opinions: El transport públic a Mataró

El passat dia 17 de Gener es va fer a la plaça de Santa Anna un acte de presentació de la nova xarxa de Mataró Bus. El Sr. Oriol Batista, Conseller Delegat de Vies Públiques, ens diu al respecte: "Disposarem d' un servei més ràpid i eficaç, amb línees més directes i amb major cobertura territorial. A més, l' increment de la flota d' autobusos ens permetrà augmentar les freqüències de pas per les parades i reduir el temps d' espera. També tindrem un major nombre de relacions directes entre diferents zones de la ciutat, de manera que es redueix la necessitat de fer transbordaments d' una línea a l' altre. En definitiva, una aposta per aconseguir una mobilitat més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient, ja que el servei s' inicia amb la incorporació de 12 nous autobusos menys contaminants".

Aquesta es una bona noticia, sobretot per les persones que depenem, a banda de les nostres cames, del transport públic per desplaçar-nos per la ciutat. D' ell depèn que arribem puntuals al treball, al metge, als compromisos socials.... però, una cosa són els projectes i l’altre ben diferent, la realitat del dia a dia. Precisament és aquest dia a dia el que ens demostra que el transport públic a Mataró falla més sovint del que és justificable.

Diuen que augmentarà la freqüència de pas per les parades. Quina por!. L’última vegada que va augmentar la freqüència de pas per les parades de la línea 3, els usuaris vàrem patir retards freqüents i, fins i tot, la supressió de pas d' algun autobús. Els motius, si que ens en donen alguns: el tràfic, les obres, la pluja.... motius que, puntualment poden ser reals, però quan es repeteixen sovint, resulten poc creïbles. Considero que quan un problema es repeteix, s’ha de solucionar d'alguna manera i no justificar-lo repetidament. Ens consta, perquè jo sóc de les persones afectades que ho he fet, que les queixes dels usuaris han arribat tant al Sr. Oriol Batista com a Mataró Bus a través del correu electrònic o trucades al 010 a càrrec de l’usuari. Tot continua igual. Canviarà a partir d' ara?.

L' aposta per una mobilitat més sostenible y més respectuosa amb el medi ambient que ens prometen amb la incorporació de 12 nous autobusos menys contaminants, també es una bona noticia. De totes maneres, estic convençuda que serem molt més respectuosos amb el medi ambient si circulessin menys cotxes per la Ciutat. Això, només succeirà amb uns bons mitjans de transport públic. Un mitja de transport públic puntual i respectuós amb els seus compromisos, que sigui còmode pels usuaris, amplis, amb la calefacció i l' aire condicionat ben regulat i amb un sistema d' informació que en faci sentir segurs.

Puntualitat, rapidesa, eficàcia, major relació directa entre les diferents zones, menys circulació per la ciutat.... Quan tot això funcioni bé, podrem estar orgullosos i orgulloses del transport públic a Mataró.
Per Antònia

SIDA I DONA

Opinions. Per la Lea.

En el programa d'avui dedicat a la Sida voldríem començar introduint les quatre lletres que defineixen les característiques de la sida.

Síndrome: Conjunt de símptomes que indiquen pertorbació d'un òrgan o sistema determinat.
Immunodeficiència: Afebliment del sistema immunitari encarregat de la defensa de l'organisme.
Adquirida: Vol dir que no és d'origen congènit sinó que ve donada per un agent extern, en aquest cas un virus. L'anomenem VIH (beiac), virus d'immunodeficiència humana.

Concretament, la Sida és el darrer període de la infecció pel VIH (beiac). Això vol dir que hi ha persones que tenen el virus però no pateixen la Sida són portadores sense haver desenvolupat símptomes.

Les últimes dades de l'agència d'ONUSIDA alerten que el VIH (beiac), cada cop més, afecta la població femenina.
“Cada vegada hi ha més interacció entre la propagació del VIH (beiac), la violència contra les dones, la marginació i la condició de pobresa”, segons afirma Montserrat Garriga, d’Amnistia Internacional Catalunya. I també afegeix que “la pandèmia de la SIDA és una autèntica crisi de drets humans”. Parlem de pandèmia perquè s'ha estès per tot el món i pot afectar tothom.
El risc de contraure la infecció per VIH (beiac) per part de les dones és de dos a quatre en relació als homes. És a dir, per cada home que s'infecta hi ha dues dones infectades globalment, o sigui, en tot el planeta. Això es deu a una sèrie de característiques dels genitals femenins. Aquests són d'un teixit més sensible a les ferides, estan sotmesos a canvis amb el fluix cíclic de la menstruació i sobretot passa que les dones són receptores de semen.

En noies adolescents, el risc s'incrementa degut a la immaduresa dels genitals. També passa el mateix amb la menopausa. En aquesta etapa, la dona presenta una mucosa vaginal més fràgil.
A tota aquesta vulnerabilitat biològica de les dones, s'ha d'afegir la vulnerabilitat social. Es tracta d’una conseqüència de la posició de subordinació del sexe femení en termes socioeconòmics i culturals.

Elvira Duran, professora de psicopedagogia ens dóna a conèixer: "Els motius pels quals les dones es troben o es poden trobar en situació de major risc d'infectar-se pel VIH (beiac) són els següents:
· Els òrgans genitals de la dona tenen una part interna on entra i viu més fàcilment el virus de la SIDA.
· Moltes dones, per l’educació que han rebut, tenen dificultat per ser assertives i proposar a la parella un sexe més segur.
· Moltes dones depenen econòmicament de la seva parella. Aquesta dependència reforça el sentiment de no poder imposar els seus desitjos (per exemple, fer servir protecció en les relacions sexuals).
· Algunes dones, també per la situació econòmica que viuen i perquè no tenen feina, es veuen obligades a intercanviar sexe per diners.
· La transmissió sexual del VIH en la relació sexual d'home a dona és més fàcil que de dona a home. L’epiteli del coll uterí i de la vagina són molt vulnerables al pas del VIH a la sang, a causa de les microlesions que es puguin produir durant el coit.
Les dones continuen sent les més afectades entre els nous casos de VIH (beiac) a Sud-àfrica. Prop del 90 per cent de nous casos es donen entre les joves de 15 a 24 anys.
Entre els 20 i 29 anys, la seroprevalència de les dones, o sigui, ser seropositives és sis vegades major en comparació amb els homes de la mateixa edat. A tot l'Àfrica, es calcula que el 55 per cent de persones seropositives són dones. Sembla ser que, per cada 10 homes infectats, hi ha 14 dones amb el virus.

Les africanes són víctimes d'una submissió múltiple als homes: social, econòmica i sexual. Sense tenir en compte aquests factors, no hi pot haver una visió real d'aquesta pandèmia en el continent veí. La majoria de dones veuen negats els seus drets més elementals. Això les fa estar en una situació de vulnerabilitat. La poligàmia, les relacions fora del matrimoni per part de l'home socialment permeses, les pràctiques tradicionals de mutilació sexual de les dones, i, per últim, les violacions i la violència de gènere són algunes de les situacions en què es troben actualment moltes africanes.

Tenim clar que, segons a quina part del món has nascut, tens unes possibilitats o unes altres. També siguis home o dona les oportunitats no són les mateixes. No només és així en el cas de la Sida, sinó en tots els paràmetres de la vida.
Sembla que estem a la vora d'aconseguir una vacuna que seria la solució a aquesta pandèmia que està assolant a la humanitat.

Dones i mitjans de comunicació

A principis de setembre, en un mitjà de premsa escrita prou conegut en aquest país, apareixia el titular “Les dones ocupen (sense K) els matins i les tardes de Catalunya Ràdio”. Suposo que a ningú se li escapa que si hagués estat a l’inversa el titular hagués estat diferent o simplement no hi hagués hagut titular. No és cap novetat que en una graella de programació la majoria dels presentadors siguin homes.

No voldria entrar en valoracions sobre les intencions del o la periodista a l’hora de posar el titular, però la veritat és que, ja sigui per casualitat (en el cas de Catalunya ràdio)o sigui per l’esforç i reconeixement de moltes dones del món del periodisme, sembla que s’està equilibrant la balança. Creix la presència de les dones vers la dels homes, que tradicionalment havia estat majoritària en els mitjans de comunicació. Segurament encara queda camí per recórrer i esperem que titulars com el que us comentàvem no apareguin. Això voldrà dir que aquesta presència de la dona als mitjans (i per extensió a altres àmbits) és totalment normalitzada i deixi de ser notícia.

Hi ha alguns col·lectius de dones que ja porten temps reflexionant sobre l’accés i presència de les dones als mitjans de comunicació i reivindiquen més espais de comunicació i expressió. Aquests col·lectius, majoritàriament integrats per dones però alguns també amb presència i implicació d’homes, constaten que els mitjans “són una eina d’empoderament necessari i imprescindible per a les dones”.
Des de fa uns anys cap aquí s’estan duent a terme i estan agafant força en el territori espanyol experiències en comunicació i gènere, impulsades des de mitjans alternatius, independents i comunitaris. Una mostra palpable d’aquest auge és la celebració, els dies 17 i 18 d’octubre, del 1er Congreso Europeo de Mujeres en Radios Comunitarias a Madrid.
Un parell d’exemples d’espais radiofònics fets per dones i que, molt probablement, participaran al congrés són: “Nosotras en el mundo” programa de l’Àrea de la Mujer de Ràdio Vallekas de Madrid i la Ràdio Paca feta íntegrament per dones de Barcelona. Aquests projectes permeten que les dones siguem les protagonistes i estiguem presents en tot el procés comunicatiu: documentació, disseny, locució, direcció general i tècnica, etc. A més, experiències d’aquest tipus, com la nostra, també permeten explorar el llenguatge i les seves formes sexistes, l’anàlisi de la perspectiva de gènere en la informació,... En definitiva, es tracta d’experimentar noves estratègies de comunicació per a les dones i des del pensament, sentiment i veu de les mateixes dones.

Les dones que formem part del programa Amb Veu de Dona també estem treballant alhora que anem aprenent i experimentant amb el mitjà radiofònic. La ràdio era una desconeguda fins fa ben poc per a nosaltres i ja fem ràdio cada quinze dies. Som un grup de dones on la diversitat i la suma de les nostres diferències ens enriqueixen. Entre totes estem construint un espai, des d’un esperit de cooperació i col·laboració entre nosaltres.
Des d’aquest espai podem exercir el nostre dret a la comunicació i l’expressió, permetent-nos entrar en contacte, des de les nostres seccions, amb realitats socials i personals diferents.
Aquesta nova temporada que acabem de començar, la iniciem amb moltes ganes de continuar aprenent i avançant. Per ara, Matarò Radio ens ha facilitat el camí cedint-nos més minuts de programa i ajudant-nos amb tota la part tècnica que encara se’ns escapa. El Centre de recursos i informació per les dones també recolza aquest projecte des del seu inici i ens finança un suport i assessorament extern de l’entitat Teleduca.

Cadascú es mira el món des de la seva òptica, i des d' aquesta perspectiva, la premsa, ràdio i televisió tenen una visió totalment masculina, ja que les dones no hi hem participat.
Ja és hora que les nostres capacitats estiguin reflectides a la realitat sociocultural del país. I que no ens faci cap escrúpol acceptar una discriminació positiva a favor de les dones! Durant molts ha estat a l'invers...

Participar és caminar per la igualtat, i no podem fer-nos enrere perquè aquest espai no el pot cobrir ningú més que nosaltres. També volem dir que no n'hi ha prou en ser dona perquè podríem ser bel·licistes o fanàtiques. Volem mirar-nos el món en un sentit crític i veure què hi ha que no ens agrada: com som tractades com a dones, la dona feta servir com a reclam "sexy", com a "cara bonica" o per fer un joc de veus a la ràdio sense tenir ella cap protagonisme. Això segur que totes ho volem capgirar. Per sentir-nos persona i dona alhora!
Es veritat que alguna cosa es va movent. Des de 2006 a casa nostra hi ha una associació, Homes en diàleg, que planteja una alternativa a la masculinitat masclista. Aquesta entitat està a favor de totes les mesures que afavoreixen la igualtat entre homes i dones. Per aquest camí anem bé.

"OPINIONS" de Lea i Mercè

OPINIONS: "Dones per la pau i el desarmament"

Us volem donar a conèixer un document que, pel seu contingut, el considerem d’especial interès. DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT

"Cada 24 de Maig, dones de tot el món ens trobem per mostrar i recordar que la pau és possible i que existeix una altra lògica a la de les violències i les guerres, que és la de viure, la de buscar cruïlles on trobar propostes i solucions justes per les parts enfrontades en els conflictes; que l’alternativa al discurs únic de la violència és la de la paraula i el diàleg, que es poden tendir ponts de trobada per construir un món diferent. La història ens ha volgut demostrar i presentar la guerra com inevitable i única solució per resoldre els conflictes, nosaltres les dones hem deconstruït la història per demostrar que hi ha hagut dones que des de sempre han mostrat el seu rebuig, des de diferents accions i actituds: des de la resistència pacífica de les dones de Grenham Common, passant per les diferents manifestacions i escrits de la Virginia Wolf, o enfrontant-se a l’estat, convidant a l’insubmissió, com les Dones de Negre de Belgrad.; buscant diferents camins i trobades, saltant els murs de separació com les dones Palestines o israelianes; o continuant denunciant els crims de guerra i els criminals de guerra des de la clandestinitat com continuen fent les dones de Rawa, o les dones colombianes o les Russes i Txetxenes.
Aquestes dones són la NOSTRA HISTÒRIA, LA NOSTRA GENEALOGIA FEMINISTA I ANTIMILITARISTA, la que ens empeny a continuar treballant per la pau i contra el militarisme, un militarisme cada cop més potent, inhumà, il•lògic, que no parla de vides humanes sinó de danys col•laterals, que calcula els costos de les guerres no en nombre de persones sinó en l’augment de dòlars del barril de petroli. Aquest any, volem dedicar les nostres accions i donar suport de manera especial , on les dones tenen especial protagonisme i han començat a decidir donar visibilitat a la seva presència a partir de AHOTSAK,( veus de dones per la Pau, País Basc) sense oblidar les amigues i companyes que continuen els seus processos i treballs per aconseguir una pau justa als seus respectius països, A l’ Iraq, a l’ Iran i a l’Àfrica i arreu del món.
No volem:
• Que els nostres impostos es dediquin al pressupost de defensa – de qui ens hem de defensar? i qui ens defensarà dels qui ens defensen ?
• Rebutgem les campanyes propagandístiques que presenten els soldats i exèrcits com a agents d’ajuda humanitària. Cap soldat armat pot ser portador ni potenciador de la pau, vers el contrari, continuen els testimonis de les violacions i violències contra les dones allà on es despleguen en l’anomenada “ missió de pau “. Seguim demanant el retorn de les tropes d’Afganistan
• Que els pressupostos militars es dediquin a treballs per la pau.
• Rebutgem les exhibicions aèries de les forces armades en les nostre festes.
• Que no hi siguin presents en cap espai educatiu – saló de la Infància, saló de l’ensenyament … Les nostres nenes i nens i joves no tenen res a aprendre de les forces armades com no sigui la reproducció d’un model patriarcal – guerrer i militarista que no té res de pedagògic ni d’educatiu."

Aquest manifest de fa dos anys, quin poc ressò ha tingut!!!, perquè les motivacions de les dones queden amagades? i casi ningú en parla?
Durant l’últim segle, el posicionament de les dones contra la violència i el militarisme ha estat un dels eixos principals en els debats de les reivindicacions feministes arreu del món. Les dones han aportat una percepció diferent dels relats masculins sobre la guerra. No es just que encara en el dia d’avui unes aportacions d’un nivell com les d’ aquest manifest quedin tapades, ofegades, sense cap ressonància quan tantes i tantes persones el subscriurien.
Queda ben palès que les dones ens tenim de posar les piles en tots els nivells dins d’aquest planeta que ens ha tocat viure. Per Lea

DRET A DECIDIR, UNA REINVINDICACIÓ PENDENT

Beatriz Jiménez, expresidenta de la federació estatal de lesbianes gais transexuals i bisexuals, en un article a El País, ens recorda que des dels 15 anys lluita perque els homes i les dones tinguin els mateixos drets. Ara, amb 46, la seva lluita es concentra en la reforma de la llei pel dret a l’avortament. Diu que sense la despenalització de l’avort, no es pot parlar d’una societat igualitària. Recorda la primera vegada que es va autoinculpar d’haver avortat, tenia 15 anys i estava a l’institut, d’això han passat molts anys.


Avui la història es repeteix, i dones i homes de tot l’estat s’han tornat a autoinculpar.

A Mataró també es va dur a terme una campanya de recollida de signatures pel dret a l’avortament, que el passat mes de juny es va cursar al jutjat de Tarragona. Aquest jutjat no ha volgut entendre aquesta acció, com una acció de pressió en defensa de la reforma de la llei, sinó que ha decidit cursar les autoinculpacions, cridant a declarar a homes i dones signants.

La Isabel companya de vocalia de dones del Pla d’en Boet, és una de les persones citades, ella ens diu que es antiga en la defensa del dret a decidir, però nova a ser citada a declarar com inculpada: "Em vaig sentir trasbalsada i intimidada, una sensació prou desagradable per entendre com s’han sentit centanars de dones que han passat per aquesta situació".

Pancartes davant dels jutjats de Mataro per recolçar a les companyes citades a declarar, fent un acte teatral performance, on les dones intentan frenar i retenir a la llei que cau, com un gran pes sobre les dones que decideixen avortar, "es prou dignificatiu per demostrar que estem decidides a continuar la lluita fins obtenir una sortida legal a aquesta situació"- afirma la isabel.

Després de molts anys de lluita continuada per la despenalització de l’avortament, de nou, el govern posa sobre la taula la revisió de la llei i aquesta vegada no com un projecte de llei dictat per el propi govern sinó que ha delegat als diferents partits ( el PP s’ha n’ha desmarcat) perquè redactin una reforma. Diuen que el procés començarà aquest mes de setembre.

Com sempre, posem les nostres esperances que aquesta vegada es redacti una llei que reconegi per fi el “dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos”. Antònia i Lea