dilluns, 14 de juliol de 2014

Dramatització del conte La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus






El 14 de febrer es va emetre un programa de Dones Reporteres conduit per la nostra Rosa Montero i que tenia com a convidada a la Laura Díaz que és sociòloga. El títol original en castellà és La Cenicienta que no quería comer perdices.

El conte ha estat traduït a cinc llengües diferents i s’ha explicat a molts grups de dones i ha rebut diversos premis per la igualtat.

Ha estat escrit en un to irònic i d’humor per Nunila López Salamero i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra amb dibuixos divertits i significatius. Amb aquest conte les autores han actualitzat els valors i han fet una ventafocs que no és gens convencional, allunyada també dels cànons de bellesa.

I de mica en mica es va anar parlant del conte tradicional, aquell d’aquella noieta tan desgraciada i que, gràcies a una sabateta de cristall, troba al seu príncep blau i s’enamoren i es casen i són feliços i mengen anissos...

Veiem per tant una dona passiva que espera que la màgia li resolgui tots els seus problemes i, per rematar-ho, ve el príncep blau per salvar-la. No tenim altres opcions? No hi ha una manera menys carrinclona de ser una Ventafocs amb èxit?

La Ventafocs ara estudia i treballa i vol anar de festa, surt i l'endemà té ressaca...i venen uns homes amb unes sabates de taló ... i sí, es casa amb el príncep. Però resulta que aquest "príncep" és un gripau, vol que la "ventafocs" li cuini cervellets de canari i a ella li fa molt de fàstic perquè és  vegetariana.

Però per tal d'agradar al seu príncep fa el que ell vol menjar i ella cuina amb sabatetes de cristall...però fent tot això, dia darrera dia, es va encorbant i perd la il·lusió...i arriba un estat d'ànim depressiu.

La Ventafocs parla amb la veïna, però tampoc sembla que li vagi millor que a ella. També parla amb la seva mare...i li recomana paciència !!

Arriba un moment que es diu a ella mateixa: "ja n'hi ha prou!!" i li crida també a la fada, prou !! I plora i plora i plora fins buidar-se i se sent ben lleugera. Finalment, deixa al príncep i es treu aquelles sabates que només l'apreten i li fan mal. Comença a fer plans per una nova vida i es troba amb tots el personatges d'aquest comptes antics que també obren camins nous.

La Laura i la Marisa ens diuen que el conte és una crítica a una societat que mostra un rols ben definits, una societat tradicional i masclista. El rol de la "ventafocs" (la dona passiva que vol trobar marit, casar-se i fer-ho tot per complaure'l) i el rol del "príncep" (el príncep blau que tota ventafocs vol posar a la seva vida).

El nou conte ens mostra una Ventafocs que passa de tristeses i depressions i que assumeix un nou rol de dona independent. El missatge és que pots triar, que pots aprendre a dir NO! i que també els prínceps blaus poden canviar. Que no hi ha "mitges taronges" que totes i tots som "taronges senceres". Que s'ha de treballar la individualitat i l'autoestima.

El "síndrome de la Ventafocs" és la por a la independència. Quan arriba el PROU !! es veu veritablement a ella mateixa.

Si voleu sentir el programa sencer, amb totes les veus i totes les cançons, només cal clicar aquí: