dilluns, 20 de gener de 2014

Ciutats inclusives

Dones Reporteres varem dedicar, fa un parell d’anys, un programa per parlar sobre les ciutats,  el  vàrem anomerar “les ciutats amb ulls de dona”.

Ens va servir per reflexionar.., per fer una mirada diferent als espais que ens envolten, les coses del dia a dia.

La darrera infu-xerrada del  mes de desembre, parlàrem amb Maria Rodó de “El model de ciutat i les seves exclusions: una perspectiva feminista”.

Pensar en l’espai públic des de la perspectiva de gènere significa incorporar  al projecte urbà les experiències viscudes per les dones, a les ciutats

En els darrers temps, les ciutats tenen una utilitat complexa. Podem parlar d’espai públic, i d’ espai privat, i com, amb el pas del temps aquest concepte ha anat canviant.

Hi ha molt factors que intervenen en el disseny de les ciutats, en el seu urbanisme
És espai privat aquell que només és propi nostre?, el de casa? o bé és un concepte més ampli?

L’espai públic és aquell que hem de compartir  entre  diferents persones, persones d’edats distintes, de procendències vàries,  de mirades singulars …

Hi ha una colla d’infraestructures que faciliten  el desenvolupament dels col.lectius en les ciutats. Però ben segur que cal treballar-ho en profunditat…

De tot això volem parlar-ne avui amb dues dones arquitectes.

Mariona Gallifa i la Rosa Busqué

I, també podrem escoltar a la Maria Rodó a través dels talls de veu de la darrera infu-xerrada i que la nostra companya Pili Zarza ha preparat per l'ocasió.



...

En la tertúlia d’avui hem vist, i  hem pogut parlar de:

La complexitat de les ciutats, aquestes ciutats que  ha de considerar, les activitats quotidianes, les usuaries i els usuaris de la ciutat i les seves diferents necessitats, tenin en compte  tant  l’espai com  el  temps, entenet-lo com un tot.

Hem de gaudir de ciutats inclusives que contemplin , tant la diversitat que caracteritza els homes i les dones que hi viuen,  com les necessitats d’utilitzar  els espais públics , com un lloc de socialització, de conciènciació  d’ aprenentatge

La perspectiva de gènere aplicada a l’urbanisme significa posar en igual condicions les exigències derivades del món productiu i també del món reproductiu, es a dir les necessitats quotidianes d’ atenció a les persones.

Hem de dibuixar les ciutats,  canviant la visió  de  l’urbanisme que hem utilitzat  des de l’escala llunyana , en el que obtenim dades d’equipaments, de transport, de connectivitat , d’accesibilitat,    i fer un exercici per aproximar les dimensions.

Cal que incorporem en la gestió del macro urbanisme  dades properes , que són fruit de les necessitats de la vida quotidiana. Tenint en compte un nou concepte de l’espai urbà

Desitgem que el programa d’avui us hagi obert una nova mirada al fer de cada dia, això que en diem “la vida quotidiana”, i que des d’aquesta mirada ens sigui possible gaudir de tots els espais.



Us esperem en un proper programa de “amb veu de dona”

Som dones reporteres de Mataró