La dona en els dibuixos animats

Arribat el mes de juny concretament el dia 6 Dones Reportes varen voler parlar dels dibuixos animats, aquells que alguna vegada hem vist asseguts davant de la TV. Però com que DR ho fa tot amb mirada de dona, és adir, des de la perspectiva de gènere, ens varem qüestionar la imatge de la dona ens els dibuixos animats.

I ens varem centrar en 3 en concret. Les Monster HIgh, que són un producte de jogueteria que es va iniciar al 2010 als Estats Units. Els personatges són d'aspecte humà, però inspirats en monstres de pel·lícula. Els dibuixos animats es centren en el món dels estudiants adolescents. Les protagonistes són superficials i van al institut amb talons i maquillades, només preocupades per la seva imatge i per conquistar nois.

Els Simpson van néixer als Estats Units el 1987 del cap de Matt Groening que va crear una família disfuncional i els hi va donar noms de la seva pròpia família. La serie és una sàtira de la societat americana i explica la vida d'aquest reduït grup de classe mitjana.

La ciutat on passa tot plegat és Srpingfield, tot un univers en sí mateixa. Homer (el pare) treballa a la central nuclear i, per tant, es dóna peu a parlar del medi ambient. Bart i LIsa (els 2 fills grans) van a l'escola primària, el que permet parlar del tema de l'educació dels nens. Sembla que els guionistes tenen una certa tendència progressista i això es reflecteix en els personatges. Presenten a les autoritats amb una llum fosca i desfavorable, els polítics són corruptes, els eclesiàstics es mostren indiferents amb els feligresos i els policies locals són uns incompetents. També parlen de les religions majoritàries.

Shin-Chan, són uns dibuixos animats sobre la vida de Shinnosuke Nohara, un nen de 5 anys entremaliat i rebel que desconcerta als adults amb les seves ocurrències i el seu comportament desvergonyit gens propi de la seva edat. Com, per exemple, el seu interés desmesurat envers les dones o el seu famós "ball del cul", ball que interpreta a la que la mares es despista. Aquest comportament contrasta amb l' estricta conducta social del Japó.

La sèrie està dirigida a un públic a partir de 7 anys, malgrat que el protagonista és un nen no és pas per a nens. Es tracta d'una sèrie costumbrista i és una caricatura de la societat japonesa.

Però Dones Reporteres ens varem qüestionar, com ja he dit, quin paper té la dona en aquesta mena de dibuixos i la Pilar G., que era que conduïa aquest programa va fer que la Laura Díaz, sociòloga  i que ja ha fet més aportacions en altres programes, ens situés en els models de dones que inculquen aquests dibuixets.

D'entrada la imatge física de les Monster High ens mostre uns cossos impossibles que denoten anorexia, deformacions, cirurgies estètiques, cosa que no és una bona manera d'educar a les nostres adolescents en l'aceptació del propi cos.

Però si l'aspecte físic és preocupant no ho és menys l'aspecte psiquic. Les mares són dones submises, amb una autoestima molt baixa, histèriques i un xic fracassades a la vida.

Els models de dona i de famílía que ens transmeten no fan res més que reproduir els rols d'una societat patriarcal i masclista.

Són dolents per se els dibuixos animats? No necessàriament. Però en cals una mirada crítica, qüestionant tots els estereotips i si ho veuen els infants, ajudar-los a pensar en el que veuen i en el que transmet.

Si voleu saber més coses d'aquest programa, cliqueu aquí: