divendres, 1 d’agost de 2014

Les Mestres de la República





El passat 11 d'abril Dones Reporteres van fer un homenatge a la República, més concretament a les Mestres de la República, tot un canvi social, polític i cultural. Va ser una gran utopia educativa feta realitat. La conductora del programa va ser la Rosa.


 Es van fer un parell d'entrevistes molts interessants. La primera la va fer la Pilar G. a en Josep González Agápito, catedràtic de Teoria de Història de l'Educació a la Facultat de Pedagogia de la UB, d'on va ser degà i president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC. La segona la va fer la Rosa a la Margarida Muset, sòcia fundadora i membre de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia, amb una llarga trajectòria professional, havent exercit altes responsabilitats al Departament d'Ensenyament, pedagoga i llicenciada en Filosofia i Lletres, sotsdirectora general d'Inspecció de la Generalitat.

 La Pilar va fer que en Josep  González (per telèfon) ens fes un recorregut per l'ideari educatiu de la República i fent us dels seus molts coneixements històrics, ens va situar ràpidament al segle XIX, a la guerra de Cuba, que va ser quan es va refundar la societat catalana. La figura de la Mancomunitat (1914-1925), institució que va tenir una gran importància  política ja que va ser el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat territorial de Catalunya des de 1714, va representar tota una regeneració social.

A Europa hi havia millers d'escoles, però encara eren molt elitistes. La República va democratitzar l'Educació, els ciutadans hi tenien dret, havien de tenir una "educació de prínceps", és a dir, la millor educació possible. No oblidem que la gairebé total alfabetització no es va aconseguir fins després de la Transició.

Els mestres lluitaven per uns valors republicans i creien fermament que el saber faria més lliures a les persones. Es pretenia construir una societat més justa amb la implicació dels ciutadans. L'Educació era considerada la forma més noble de fer Política.

Es varen haver de formar mestres que d'alguna manera deixessin enrere l'escola tradicional que va demostrar la seva inutilitat. L'escola havia d'instruir i educar, una educació activa. Viure i experimentar ja el que s'aprèn així no s'oblida. I es va donar molta importància a l'educació "no formal", biblioteques, casals, ateneus, tot pensat pel lleure.

Les dones es van tallar el cabells, es van escurçar les faldilles. Aquelles dones de les que va parlar Virginia Wolf, les germanes, filles i dones dels homes il·lustrats, eren dones amb feina. Dones com la Rosa Sensat, per exemple. L'objectiu era aconseguir la igualtat  de feina  i de professió, la co-educació. Aquelles dones tenien llibertat i mitjans propis. La República va donar veu a la dona. Dones capaces de ser conscients d'on volien anar, si elles canviaven el seu present es possibilitava un futur millor.

La Rosa va entrevistar a l'estudi a la Margarida Muset, gran impulsora del "mètode Decroly" (atreure l'atenció del nen, fer que busqui el coneixement, que tingui una observació activa). Es va plantejar la pegunta, per què es parla més de dones, les mestres de la República? Perquè va ser tot un esclat de llibertat, sobretot per la dona. També fa menció a la Mancomunitat.

La República visualitza el paper de la dona, eren dones molt valentes i lluitadores. Dones que van deixar poques coses escrites però que van sembrar una llavor que avui encara ens dóna fruits. La República li deu molt al feminisme. 

El 1906 es crea a Barcelona l'Escola de Mestres Joan Bardina, que no va tenir massa éxit. Després durant el curs 1911-1912 va crear l'Institució Spencer, molt elitista. El 1912 viatge a paris cercant més formació. En aquests viatges (Bèlgica, Holanda) va arribar a tenir coneixement de dos mètodes, el "mètode Decroly" (ja esmentat) i el Montessori, aquest darrer va ser implantat a les escoles de la Mancomunitat.

La Margarida Muset va insistir en la gran renovació pedagògica d'aquell moment, també ens parlà del lleure com a element educatiu més. L'escola era molt definitòria, abans no hi havia TV i hi havia una gran quantitat de gent analfabeta. Ara, en ple segle XXI, fins i tot i ha famílies que volen educar als fills fora de l'escola, però abans l'escola era un bé per a tots.

La metodologia era que la vida havia d'entrar a l'escola, exercitar, experimentar, divertir-se. Però el franquisme va acabar amb aquest somni de llibertat i educatiu, hi va haver una gran repressió, perquè també aleshores l'educació catalana era diferent. 

Ens diu que en el BOE 1939/1940 surten llistes de gent depurada pel règim. Per exemple cita el cas de Pepa Herrera que va ser exiliada a l'Aragó i tot i ser Inspectora va patir grans dificultats econòmiques. Repressió i més repressió. Però la llavor que elles van deixar no la van poder arrancar, ni segar. 

La Cèlia Artiga va ser una mostra de tot això, era una pedagoga catalana que va morir l'any 2000 i a la dècada del 80 els responsables d'educació la duien per tot Catalunya perquè fes debat de temes educatius. Encara no era el català la llengua majoritària, es preparava l'escola catalana.

Tot aquest ressorgiment d'idees es va concretar amb Rosa Sensat, on tornen els ideals del republicanisme, hi ha un redescobriment. Els anys 60 hi havia cooperatives de mestres, remarcant la diferència de la pedagogia catalana.

La Margarida Muset va opinar que la llei de 1970 era tècnicament molt bona, contemplava primària fins els 14 anys, pre-escolar, era una llei aperturista. El 1975 es treu la prohibició del català amb un Real Decret. Quan arriba l'Autonomia tot avança molt més ràpid. Hi ha moviments progressistes a l' escola, es parla de límits i de la manca d'eficàcia de la imposició. La llei es només per quan hi ha baralles, es veu un camí a seguir i un nou horitzó. La renovació ve d'un moviment de base no d'una llei.

Si voleu escoltar les dues entrevistes cliqueu aquí: