dijous, 30 d’octubre del 2014

Dona i guerra


                                                                        


Aquesta vegada Amb veu de dona vol donar veu a les dones que varen patir la guerra, tant en el front com a la rereguarda. Hi ho fem amb una historiadora que en sap molt d'aquest tema, la Margarida Colomer.

La Margarida Colomer ha publicat diversos llibres, com per exemple: Cooperativismes i moviment obrer (1986), Guerra civil y Revolució  a Argentona (1990), Guerra civil a Mataró 1936/39 (2006), Postguerra a Mataró 1939-1952 (2013), entre d'altres.

Aquest any fa 100 anys de l'inici de la Primera Guerra Mundial, però Dones Reporteres volem parlar d'una data més recent i d'una guerra més propera, la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, ara fa 76 anys.

Recordem que hi havia una República, legalment constituïda, i que un cop d'estat militar es va aixecar en armes contra aquest règim i ens va portar una guerra cruel i sagnant que va durar tres llargs anys. Per tant, es van enfrontar dos ideals, dos maneres d'entendre el món; els defensors de la República, un sistema modern, progressista, que donava nous drets als ciutadans (sobretot a les dones), i els colpistes que defensaven el feixisme i uns ideals arcaics i conservadors (sobretot per les dones).
La Marina Ginestà fou una icona de les milicianes de la Guerra civil. El gener d'enguany ha mort als 94 anys. La seva imatge amb el fusell penjat a l'esquena va donar la volta al món, tenia 17 anys.

Durant la guerra les dones es van organitzar, com no podia ser d'altra manera. Les milicianes van anar a lluitar el front, però moltes altres es van cuidar d'ajudar (de cuidar) a la rereguarda. El colegi de Valldemia va acollir a les dones del front republicà i les ensinestrava; el colegi del Salessians s'hi van instalar les Brigades Internacionals. 

D'una d'aquestes dones s'en va enamorar Hemingway... però si voleu saber de qui i què va passar haureu d'escoltar i clicar aquí: