A Dones singulars la Pili entrevistarà a l’Angels Cantos, directora de la Fundació Hospital de Mataró

PROGRAMA 30 ABRIL
Entra presentació
: Marisa

Hola bona tarda a tothom.
Homes i dones que ens escolteu. Que us agrada compartir la tarda del dijous amb nosaltres. Sense vosaltres aquest programa no tindria sentit. Tenim quasi una hora per exposar tots el temes que hem preparat i esperem que us agradin.

Abans de dir qui farà les diferents seccions vull recordar el passat dia de San Jordi. Aquesta festa que nosaltres, el catalans i catalanes estimem tant. Doncs, tan si plou com si fa sol, sortim al carrer i veiem els homes amb una o varies roses a la ma. I un munt de gent comprant llibres… i vosaltres, noies, ja vau tenir la vostra rosa? (RESPONEN)
És respira literatura en el ambient i per això nosaltres també li dediquem un espai en la secció Cultura i dones.

I ara si, passo a enumera les seccions d’avui..

En primer lloc, tinc al meu costat a la Rosi que ens parlarà del dia “U de maig” en la secció d’Opinions.

A Dones singulars la Pili entrevistarà a l’Angels Cantos, directora de la Fundació Hospital de Mataró

Desprès serà la Encarna la que també entrevistarà a Carme Altayó, responsable de la Agenda per la Solidaritat Local de la Fundació Hospital. Ens parlarà del “Banc del temps”. Això serà a Fem Xarxa.

També serà molt interessant la visió psicològica sobre el “Banc del temps” que ens donaran la Pilar i la Paloma que ja vaig presentar al programa anterior.

Us en recordeu de la cançó “la Pepa Maca”? doncs no hi serà amb nosaltres, evidentment! Però ens la recordarà la Pepita, oi que si, Pepita? (RESPON) ens explicarà qui va ser. Serà a la secció Memòria històrica.

I per acabar, la nostra pinzellada literària ens la farà la Fina. Ens parlarà d’aquesta gran escriptora que va ser Mª Aurèlia Capmany, a la secció de Cultura i Dones.

Simone de Beauvoir

SIMONE DE BEAUVOIR (9 de gener 1908- 14 d’abril 1986)
Novelista francesa existencialista i feminista

Fa pocs dies hi havia una exposició en el Centre d’Informació i Recursos per les Dones (aquí a Mataró) sobre la figura de Simone de Beauvoir. Quant la vaig anar a veure em vaig adonar que era motivada per el centenari del seu naixement. La havia sentit anomenar però no coneixia la seva obra. El 8 de març passat vam celebrar el dia de la dona treballadora i ha sigut això el que m’ha animat a parlar d’ella a la meva secció d’avui.

Va néixer en una família burgesa i la van educar sota una moral cristiana. Però en la seva joventut és va deslligar dels seus orígens. És llicencia en Filosofia en la Sorbona i és estudiant en aquesta ciutat on coneix a Jean Paul Sartre amb el qual mantindrà una relació molt especial. Relació basada en mantenir les seves llibertats individuals en la seva vida en conjunt. Va ser professora de filosofia fins el 1943. Però la ocupació alemanya de Paris a causa de la Segona Guerra Mundial la va allunyar de l’ensenyament. És aleshores quant forma part del moviment de Resistència Francesa.

Com escriptora ens va deixar d’herència les seves novel•les, la primera de les quals és La convidada (1943). En ella explora els dilemes existencialistes de la llibertat, l’acció i la responsabilitat individual. Aquest serà el tema bàsic de moltes de les seves obres. Però va ser amb Els mandarins (1954) que va guanyar el premi Goncourt. És considerada la més important de totes les seves obres. En ella fa un retrat sense concessions dels grans intel•lectuals contemporanis, (principalment de Jean Paul Sartre). S’ha de destacar també Memòria de una jove de bona família (1958) que és autobiogràfica, i Les belles imatges (1966) on critica la societat de consum i presenta una visió força negativa de la relació mare i filla.

Cap destacar entre els seus assaigs El segon sexe (1949) una profunda anàlisi del paper de la dona en la societat. El seu llibre revelació a partir del qual és va considerar la pionera del moviment feminista. Però va ser a partir dels anys 70 que va començar a militar en el Moviment d’alliberació de les dones a França (M.L.F.).
Simone de Beauvoir també va escriure memòries de joventut i maduresa. Entre elles està La vellesa (1970) on critica apassionadament l’actitud de la societat cap els ancians. Una mort dolça (1964) i La cerimònia dels adéus (1981) on descriu la decadència física i mental del seu company Jean Paul Sartre, provocant un gran escàndol.

Simone de Beauvoir mor a l’any 1986 a París. És aleshores que comencen a aparèixer els seus diaris íntims i la seva correspondència. Vull destacar alguna de les frases que ens va deixar:

_ El problema de la mujer siempre ha sido un problema de hombres

_ Las arrugas de la piel son ese algo indescriptible que procede del alma.

_ Lo más escandaloso que tiene el escándalo es que uno se acostumbra.

Podría posar-ne més però aquestes em van agradar molt.

El que realment impressiona de Simone de Beavoir és que va poder viure segons les seves conviccions que anaven en contra de les tradicions i la lògica cultural de la societat del moment. És per això que va ser important, no només per els seus llibres, (altament recomanables), si no també per la seva manera de viure. Estimada o criticada per les seves contradiccions, Simone de Beauvoir és el testimoni d’una dona que es va rebel•là contra el status quo plantejant la seva realització personal amb el seu treball.

Kate Millet resumeix la seva obra en aquesta frase: “per moltes dones ella ens va ensenyar a viure, no només a pensar”.

Fotos dilluns 23 març

Amb les cares que posem no és pot dir que no ens agafem la feina en serio...

Som unes cracs...!

Un día de grabación del Radio

Fotos Dia de la Dona

Va ser una festa molt maca.

Primer, les dones de l'Associació Taghrast-Espai Amazic van recitar una poesía en el seu idioma.La Montse Álvarez va fer un monóleg molt ocurrent i amé. I l'Ana Ara i la Bea Hubert ens van fer riure molt amb el conte "Arturo y Clementina".
Tot va ser presentat per la Rosi Sánchez i la Fina Pavón.
Vam acabar berenant unes pastetes servides en unes taules parades amb molt de gust.

Enfí, només queda felicitar a les organitzadores.
Una abraçada a totes!

Tallers de Dones Comunicadores. 9 de març a Gràcia.

El proper dilluns 9 de març, les Dones Reporteres de Mataró, estem convidades a compartir l'experiència del taller de ràdio i del programa Amb Veu de Dona conjuntament amb altres dones comunicadores!!

Ens complau convidar-vos a l’acte Tallers de Dones Comunicadores:

presentació núm. 10 de la Revista "La Força de les Dones"

presentació del bloc "Comunicadores amb Gràcia".

Presentació a càrrec de: Teleduca, Vocalia Dones AVV Vila de Gràcia i Grups de Dones Comunicadores del Districte de Gràcia.

Amb la intervenció dels grups de dones comunicadores del Districte de Sant Martí, Montcada i Reixac i Mataró (Dones Reporteres de Mataró)

L’acte tindrà lloc el dilluns 9 de març, a les 19h, a la Sala de plens de la seu del Districte de Gràcia (Plaça Rius i Taulet, 2)

Febrer de 2009

Clara Campoamor

Clara Campoamor va néixer a Madrid, en el si d’una família senzilla de pensament liberal-progresssita. El seu pare va morir quan ella era encara molt jove. Aquest fet la va obligar a treballar amb tretze anys, com a cosidora al costat de la seva mare. L’any 1909 va obtenir plaça per oposició en el cos de Telègrafs, com a auxiliar.

El 1915 va obtenir una plaça com a professora a l’escola d’adults de Madrid. Al mateix temps també exercia de secretària en el diari La Tribuna. En aquella època d’activitat política, va participar en diaris com el “Nuevo Heraldo”, “El Sol”, etc.

El 1922 decideix finalitzar els estudis de batxiller. Això li permet matricular-se en la carrera universitària de Dret. Va obtenir la llicenciatura el 1925.

Llavors Clara Campoamor va iniciar l’activitat política, centrada en els drets no reconeguts de la dona. Participava en cicles i conferències universitàries.

Posteriorment s’uneix al Partit Radical. L’any 1931 surt elegida diputada per Madrid. És una de les primeres dones, juntament en Margarita Nelke i Victoria Kent, que obté un escó en el Parlament republicà.

Durant aquest primer període, manté una dura polèmica amb Victoria Kent, respecte al dret al vot de la dona. Victoria Kent argumentava que les dones, influenciades fortament per l’església, votarien a la dreta reaccionària. Campoamor defensava el dret inalterable al vot de la dona, independentment de l’orientació política. Aquesta posició ideològica la va enfrontar als seus propis companys de partit.

En la sessió de l’1 d’octubre de 1931, Clara Campoamor va defensar el dret al vot de les dones, contra aquells que argumentaven que no s’havia d’aprovar el vot femení. Les excuses de què se servien aquests eren proclames com ara: “fins que les dones deixessin de ser retrògrades” o bé “fins que transcorreguessin uns anys i la dona pugui veure els fruits de la República i l’educació”. Fins i tot, s’argumentava que només optessin al vot les majors de 45 anys. La raó que s’esgrimia era: “perquè la dona abans té reduïda la voluntat i la intel·ligència”.

Finalment, es va aprovar el canvi en la Constitució de 1931, per una lleugera majoria. El text definitiu va quedar com segueix. “Els ciutadans de l’un i l’altre sexe, majors de 23 anys, tindran els mateixos drets electorals, conforme determinin les lleis”.

Després del cop d’estat militar de 1936, Clara Campoamor marxa a Suïssa. Durant l’exili, va escriure una obra fascinant on manifesta la seva repulsió pels actes de violència que es van cometre a Madrid en nom de la Revolució. El títol del llibre és: “La revolució espanyola vista per una republicana”.

En l’exili va canviar de residència diverses vegades: França, Argentina i Suïssa. El 1955 s’instal·la a Lausana, on treballa en el bufet d’Antoinette Quinche, la seva amiga i traductora. Exerceix com a advocada fins que es queda cega. Va morir de càncer a l’abril de 1972, a l’edat de 84 anys. Les seves despulles es troben en el cementiri de Polloen, a San Sebastià.

Després de la Transició, es van portar a terme homenatges i reconeixements en diferents organismes, instituts, escoles i centres culturals. Alguns carrers van rebre el seu nom. La secretaria d’Igualtat del Partit Socialista va instaurar els Premis Clara Campoamor, que reconeixen anualment a aquelles personalitats o col·lectius que s’han significat en la defensa de la igualtat de la dona.

El novembre de 2006 es va editar una proposició no de llei, sol·licitant al govern que les polítiques d’igualtat tinguin també un reflex a la encunyació de la moneda. La figura femenina triada per aparèixer en les futures monedes d’euro va ser Clara Campoamor. Fou escollida per ser la principal defensora del vot femení a la Segona República. Aquesta proposició de llei finalment ha estat aprovada.

8 de març? No, gràcies!

per Carolina Huelva Osuna

A Suïssa, un país molt avançat en termes econòmics, hi han algunes mancances pel que fa a la igualtat home-dona. Us parlaré de casos concrets, a partir dels comentaris i actituds de les meves amigues. Quants cops he sentit la frase: "ara amb el nen treballaré menys"; "Quan tinguem el segon segurament deixaré la feina"; o bé "Quan ja vagin a l'escola em buscaré una feina" ?

Suïssa ha estat sempre molt tradicional amb el tema de la família. És a dir, quan una parella decideix tenir fills, gairebé sempre es casen abans i el motiu és ben curiós. Tal i com es fa a Alemanya, Àustria, i d'altres països europeus, en casar-se, la dona rep el cognom del seu home. Aquesta petita acció que a mi em sembla innecessària, aquí és el més normal del món, les dones ho tenen assumit. També està molt clar, que quan neixin els fills la que es quedarà a casa serà la dona, i no només durant els 98 dies de baixa maternal, sinó força més temps. Això ho observo gairebé en totes les meves amigues. A Suïssa la idea que la dona ha de vetllar pels nens i la casa i que per tant ha de renunciar a la feina està molt acceptada, tant per dones com per homes. I és que l'organització de la vida pràcticament no permet una altra cosa. Com que l'escola fins ara era obligatòria a partir dels 6 anys, les dones solien quedar-se a casa al menys fins que l'últim fill tenia aquesta edat. Per què els nens no van a escoles bressol? Doncs perquè els costos són tan elevats que no surt a compte que la dona treballi. Costa més de 60 € per nen/a al dia. Les famílies calculen que poden viure amb el sou de l'home (que aquí també és més alt que el de la dona).

Per sort sembla que avancem. En els darrers anys el número de dones universitàries està augmentant considerablement, igual que ho fa a Catalunya. Crec que aquest augment donarà lloc a una nova situació social, on les dones no només vulguin ocupar-se de la família sinó alhora compaginar-ho amb una feina. I per acabar, una bona notícia: des de l'any passat l'escola ja és obligatòria a partir dels 4 anys, tot i l'oposició d'alguns partits polítics. Això ha de permetre que la dona pugui realment escollir el seu futur, sense veure's obligada a romandre amb la família. Que si ho fa, sigui perquè ho ha triat lliurement i sota cap pressió social.

Cartell en contra de l'escola obligatòria a partir dels 4 anys
http://harmos-ist-nicht-harmlos.ch/index.html

Més informació sobre aquest partit polític en castellà a:
http://es.wikipedia.org/wiki/Unión_Democrática_del_Centro

Continguts Amb Veu de Dona "especial 8 de març"

Aquests són els continguts que us hem preparat les Dones Reporteres de Mataró pel proper programa que s'emetrà dijous 5 de març de 18 a 19h a Mataró Ràdio, a la 89.3 fm

Al Fem Xarxa La Pili i l’Antonia entrevistaran a l’Isabel Bermudez (Tècnica de la Regidoria de Joventut i dona) de l’Ajuntament de Mataró i a la Fina Pavón, membre de la Vocalia de dones de Rocafonda. Elles ens explicaran les activitats que s'estan preparant en motiu de la celebració del dia internacional de la dona treballadora.

Tot seguit, a Historia de dones, l’Àngels ens introduirà a les vivències i història de la Mercè Besalú, una dona que fou treballadora d’ una fàbrica tèxtil de Mataró.

L’Antonia entrevistarà i ens donarà a conèixer una altra dona, l'Emilia, que té un ofici considerat “d’homes”. La coneixerem i parlarem amb ella a la secció de Dones singulars.

A la secció dones d’arreu, dones a arreu connectarem via telefònica amb la Carolina Huelva, una noia mataronina que viu des de fa uns anys a Suïssa. Ella ens donarà la seva visió del 8 de març i sobre la igualtat home-dona a Suissa.

Finalment, a Cultura i dona, de la veu de l'Ana, repassarem la biografia de la Clara Campoamor, defensora dels drets de la dona i propulsora del vot femení.Esperem que els continguts siguin del vostre gust!!

SOM DONES REPORTERES DE MATARÓ

Un dia més, el grup de dones reporteres de Mataró, com cada 15 dies

Un dia més, el grup de dones reporteres de Mataró, com cada 15 dies, us presentem un nou programa de "Amb veu de dona". Esperem que ens acompanyeu durant aquesta estona i compartiu amb nosaltres les nostres ilusions i les nostres inquietuts. Esperem que els temes tractats siguin del vostre interés.

Fins aquí el programa d'avui, esperem que us hagi agradat i hagueu pasat una bona estona.

Em preparat el programa: la Marisa, la Nati, la Lea, la Pili, la Fina, la Pepita, la Encarna, el nostre tècnic, el Carles i la que us parla, la Rosi.

Gràcies

Som dones reporteres de Mataró.

Las madres de la Plaza de Mayo

En Octubre hice un viaje a Argentina. Allí, en esa época, es primavera. Es un país precioso.

Durante nuestra estancia en la capital, en Buenos Aires, nos enteramos de que las Madres de la Plaza de Mayo se reúnen todos los jueves a las tres y media de la tarde frente a la Casa Rosada. Se manifiestan para denunciar la dictadura que hubo y la desaparición de sus familiares. Estas mujeres fundamentalmente perdieron a sus hijos, nietos y maridos. Pero hay madres que se llevaron a toda su familia. Esta manifestación se realiza con tanto silencio que no te apetece decir ni una palabra.

Este punto de encuentro también se hace eco y hace suyas reivindicaciones sociales de diferentes colectivos. Por ejemplo, la lucha a favor de los pequeños agricultores.

El sentimiento que me provocó conocer personalmente a las Madres de la Plaza de Mayo fue de tal emoción que yo misma me sentí como una de ellas. Esas madres y esas abuelas tuvieron que pasar tantos sufrimientos que yo, al verlas, no pude contener las lágrimas.¡Qué mujeres! ¡Qué fortaleza! Son madres maravillosas. Seguirán con su protesta y su lucha hasta que se sepa dónde están sus seres queridos. Y, cuando ellas falten, no creo que esta movilización vaya a desaparecer. ¡Nada de eso! Hay muchas madres que seguirán con esa labor.

La verdad es que, cuando hablo de ellas, me viene la emoción. Mira que soy fuerte, pero en ese momento, cuando las vi, se me puso un nudo en la garganta.

Son mujeres vencedoras y luchadoras hasta el final.

Angeles

Avui, per posar en marxa les diverses seccions d’“Amb veu de dona

Bona tarda, com cada dijous, el grup de dones reporteres volem compartir una estona del nostre temps amb totes i tots vosaltres. Estarem juntes 50 minuts dedicats a la dona, plens de continguts i d’informació.

Avui, per posar en marxa les diverses seccions d’“Amb veu de dona”, ens tornem a trobar l’Antònia, la Pili, la Mercè, l’Àngels i jo mateixa, l’Ana. Totes estem preparades per compartir amb tots vosaltres els continguts que hem preparat.

En el control tècnic tenim el Carles, pendent que tot surti perfecte.

A continuació, donaré pas a un resum dels diferents apartats del programa “Amb veu de dona”. Desitgem que els temes que avui us portem siguin del gust de tothom.


En la secció d’Opinions, tenim a l’Antònia, que ens parlarà sobre el transport públic a Mataró.

A Fem Xarxa, la Pilar entrevistarà a una component de la Vocalia de dones Buya.

Estrenem Història de dones en l’apartat Memòria històrica: L’Àngels conversarà amb l’Araceli, una dona gran que viu a la Residència Gatasa, i que ens explicarà les seves vivències personals.

A Dones singulars: La Mercè farà una entrevista l’Alba Serraute, que és una dona “pallassa”.

A la secció Dones d’arreu i dones a arreu, l’Àngels ens parlarà sobre el seu recent viatge a Argentina.

Finalment, a Cultura i dones, us introduirem en el món de la Maçoneria, i especialment de la Maçoneria Femenina.

Ara ja sí! Comença “Amb veu de dona”

Opinions: El transport públic a Mataró

El passat dia 17 de Gener es va fer a la plaça de Santa Anna un acte de presentació de la nova xarxa de Mataró Bus. El Sr. Oriol Batista, Conseller Delegat de Vies Públiques, ens diu al respecte: "Disposarem d' un servei més ràpid i eficaç, amb línees més directes i amb major cobertura territorial. A més, l' increment de la flota d' autobusos ens permetrà augmentar les freqüències de pas per les parades i reduir el temps d' espera. També tindrem un major nombre de relacions directes entre diferents zones de la ciutat, de manera que es redueix la necessitat de fer transbordaments d' una línea a l' altre. En definitiva, una aposta per aconseguir una mobilitat més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient, ja que el servei s' inicia amb la incorporació de 12 nous autobusos menys contaminants".

Aquesta es una bona noticia, sobretot per les persones que depenem, a banda de les nostres cames, del transport públic per desplaçar-nos per la ciutat. D' ell depèn que arribem puntuals al treball, al metge, als compromisos socials.... però, una cosa són els projectes i l’altre ben diferent, la realitat del dia a dia. Precisament és aquest dia a dia el que ens demostra que el transport públic a Mataró falla més sovint del que és justificable.

Diuen que augmentarà la freqüència de pas per les parades. Quina por!. L’última vegada que va augmentar la freqüència de pas per les parades de la línea 3, els usuaris vàrem patir retards freqüents i, fins i tot, la supressió de pas d' algun autobús. Els motius, si que ens en donen alguns: el tràfic, les obres, la pluja.... motius que, puntualment poden ser reals, però quan es repeteixen sovint, resulten poc creïbles. Considero que quan un problema es repeteix, s’ha de solucionar d'alguna manera i no justificar-lo repetidament. Ens consta, perquè jo sóc de les persones afectades que ho he fet, que les queixes dels usuaris han arribat tant al Sr. Oriol Batista com a Mataró Bus a través del correu electrònic o trucades al 010 a càrrec de l’usuari. Tot continua igual. Canviarà a partir d' ara?.

L' aposta per una mobilitat més sostenible y més respectuosa amb el medi ambient que ens prometen amb la incorporació de 12 nous autobusos menys contaminants, també es una bona noticia. De totes maneres, estic convençuda que serem molt més respectuosos amb el medi ambient si circulessin menys cotxes per la Ciutat. Això, només succeirà amb uns bons mitjans de transport públic. Un mitja de transport públic puntual i respectuós amb els seus compromisos, que sigui còmode pels usuaris, amplis, amb la calefacció i l' aire condicionat ben regulat i amb un sistema d' informació que en faci sentir segurs.

Puntualitat, rapidesa, eficàcia, major relació directa entre les diferents zones, menys circulació per la ciutat.... Quan tot això funcioni bé, podrem estar orgullosos i orgulloses del transport públic a Mataró.
Per Antònia

Tenim els sacs plens i els anirem buidant durant tot aquest any

Hola, molt bona tarda.

L’any 2009. Un nou any per estar amb totes vosaltres que ens escolteu. Dones reporteres hem començat amb molta empenta i amb moltes idees per començar de nou. Tenim els sacs plens i els anirem buidant durant tot aquest any de mica en mica desitjant que aquesta hora que esteu amb nosaltres sigui enriquidora.

Sacs plens d’informació, enquestes, dones singulars…etc que seguidament passaré a enumerar qui farà les seccions d’aquesta tarda.

El programa d’avui l’hem preparat: la Fina, l’Encarna, la Nati, Rosi, la Pilar, la Lea, la Tuoraya i, la que us parla, la Marisa. En Carles, com sempre, és l’encarregat del control tècnic. Gràcies Carles.

Som Dones Reporteres de Mataró.

Amb veu de dona al butlletí municipal Més Mataró

El porgrama Amb Veu de Dona ha aparegut al butlletí municipal "Més Mataró" del desembre, amb una foto que apareixem algunes dones reporteres, però no totes.

Està bé, de mica en mica, es va coneguent el nostre programa, però aquest any l'hem de fer conèixer encara més. Mercè

Especial Nadal

Hola, bona tarda! El grup de dones reporteres de Mataró torna, una vegada més, a ser aquí amb vosaltres. Avui, us acompanyarem amb un programa ben especial, per què? Doncs per que aquest és el nostre darrer programa de l’any i per que avui és el dia de Nadal

Avui, dia de Nadal, a “Amb Veu de Dona” volem tenir un pensament per a totes les persones que pateixen fam, por, explotació, malalties provocades per les guerres, pobresa o bé la manca de mitjans per subsistir.

Com us hem dit a l’inici del programa, avui és el darrer programa de l’any que fem les Dones Reporteres de Mataró. L’ 1 d’abril d’aquest any, vàrem començar a llençar-nos a l’aventura de realitzar el programa Amb Veu de dona. Des de llavors, vint-i-una dones amb il·lusió i constància us hem acompanyat en els catorze programes que hem fet. En total han estat uns 550 minuts de programa, donant veu a més de 30 dones des de les seccions de FEM XARXA, dones d’arreu i dones singulars.

SIDA I DONA

Opinions. Per la Lea.

En el programa d'avui dedicat a la Sida voldríem començar introduint les quatre lletres que defineixen les característiques de la sida.

Síndrome: Conjunt de símptomes que indiquen pertorbació d'un òrgan o sistema determinat.
Immunodeficiència: Afebliment del sistema immunitari encarregat de la defensa de l'organisme.
Adquirida: Vol dir que no és d'origen congènit sinó que ve donada per un agent extern, en aquest cas un virus. L'anomenem VIH (beiac), virus d'immunodeficiència humana.

Concretament, la Sida és el darrer període de la infecció pel VIH (beiac). Això vol dir que hi ha persones que tenen el virus però no pateixen la Sida són portadores sense haver desenvolupat símptomes.

Les últimes dades de l'agència d'ONUSIDA alerten que el VIH (beiac), cada cop més, afecta la població femenina.
“Cada vegada hi ha més interacció entre la propagació del VIH (beiac), la violència contra les dones, la marginació i la condició de pobresa”, segons afirma Montserrat Garriga, d’Amnistia Internacional Catalunya. I també afegeix que “la pandèmia de la SIDA és una autèntica crisi de drets humans”. Parlem de pandèmia perquè s'ha estès per tot el món i pot afectar tothom.
El risc de contraure la infecció per VIH (beiac) per part de les dones és de dos a quatre en relació als homes. És a dir, per cada home que s'infecta hi ha dues dones infectades globalment, o sigui, en tot el planeta. Això es deu a una sèrie de característiques dels genitals femenins. Aquests són d'un teixit més sensible a les ferides, estan sotmesos a canvis amb el fluix cíclic de la menstruació i sobretot passa que les dones són receptores de semen.

En noies adolescents, el risc s'incrementa degut a la immaduresa dels genitals. També passa el mateix amb la menopausa. En aquesta etapa, la dona presenta una mucosa vaginal més fràgil.
A tota aquesta vulnerabilitat biològica de les dones, s'ha d'afegir la vulnerabilitat social. Es tracta d’una conseqüència de la posició de subordinació del sexe femení en termes socioeconòmics i culturals.

Elvira Duran, professora de psicopedagogia ens dóna a conèixer: "Els motius pels quals les dones es troben o es poden trobar en situació de major risc d'infectar-se pel VIH (beiac) són els següents:
· Els òrgans genitals de la dona tenen una part interna on entra i viu més fàcilment el virus de la SIDA.
· Moltes dones, per l’educació que han rebut, tenen dificultat per ser assertives i proposar a la parella un sexe més segur.
· Moltes dones depenen econòmicament de la seva parella. Aquesta dependència reforça el sentiment de no poder imposar els seus desitjos (per exemple, fer servir protecció en les relacions sexuals).
· Algunes dones, també per la situació econòmica que viuen i perquè no tenen feina, es veuen obligades a intercanviar sexe per diners.
· La transmissió sexual del VIH en la relació sexual d'home a dona és més fàcil que de dona a home. L’epiteli del coll uterí i de la vagina són molt vulnerables al pas del VIH a la sang, a causa de les microlesions que es puguin produir durant el coit.
Les dones continuen sent les més afectades entre els nous casos de VIH (beiac) a Sud-àfrica. Prop del 90 per cent de nous casos es donen entre les joves de 15 a 24 anys.
Entre els 20 i 29 anys, la seroprevalència de les dones, o sigui, ser seropositives és sis vegades major en comparació amb els homes de la mateixa edat. A tot l'Àfrica, es calcula que el 55 per cent de persones seropositives són dones. Sembla ser que, per cada 10 homes infectats, hi ha 14 dones amb el virus.

Les africanes són víctimes d'una submissió múltiple als homes: social, econòmica i sexual. Sense tenir en compte aquests factors, no hi pot haver una visió real d'aquesta pandèmia en el continent veí. La majoria de dones veuen negats els seus drets més elementals. Això les fa estar en una situació de vulnerabilitat. La poligàmia, les relacions fora del matrimoni per part de l'home socialment permeses, les pràctiques tradicionals de mutilació sexual de les dones, i, per últim, les violacions i la violència de gènere són algunes de les situacions en què es troben actualment moltes africanes.

Tenim clar que, segons a quina part del món has nascut, tens unes possibilitats o unes altres. També siguis home o dona les oportunitats no són les mateixes. No només és així en el cas de la Sida, sinó en tots els paràmetres de la vida.
Sembla que estem a la vora d'aconseguir una vacuna que seria la solució a aquesta pandèmia que està assolant a la humanitat.

HOY EL PROGRAMA HA SIDO EN DIRECTO

Las Dones repurteres y la Maria luisa son persona muy maja yo me siento muy bien con todas Encarna

http://amis95.blogspot.com/

Navidad 2008

-----Navidad-Alegría
La Navidad! La propia palabra llena nuestros corazones de alegría. No importa cuánto temamos las prisas, las listas de regalos navideños y las felicitaciones que nos queden por hacer. Cuando llegue el día de Navidad, nos viene el mismo calor que sentíamos cuando éramos niños, el mismo calor que envuelve nuestro corazón y nuestro hogar.
pronto tenemos las Navidad yo espero que se presente con mas cariño y amor para todos un saludo Encarna

Aturem la violència a les dones

per Eva Ramírez, de la Vocalia de Dones de Vista Alegre

Som víctimes d’una societat malaltissa que s’amaga darrera d’una qualitat de vida fictícia, per tal de fer-nos creure que si som més rics per fora, aconseguirem pal·liar les carències que ens maltracten per dintre.

Ens guarnim amb cosmètics d’alta gamma, per maquillar els cops que, a diari, rebem en aquesta societat violenta. Tot i així, molts de nosaltres ens sentim afortunats perquè ens ha tocat viure en el costat desenvolupat del món: Allà on tot es compra, allà on tot té un preu, tot, excepte la dignitat, que adolorida i copejada, intenta dissimular-ho a força de maquillatges.

Però els cops acaben sortint, ja siguin visibles o invisibles; Tan si t’han ferit el cor, com si t’han trencat la cara.

Cada dia, som testimonis de milers d’atemptats quan presenciem o patim crits, faltes de respecte, desigualtats, abusos de poder, manca de drets i inclús maltractaments, tant psicològics com físics.

La pitjor seqüela de tota aquesta violència diària i domèstica, és que s’està tornant tant habitual, que ja patim d’un síndrome gravíssim que podríem anomenar “la manca de reacció”.

On queden el principis? On queden el dret de ser i el deure de saber respectar als demés?

Hem de lluitar amb totes les nostre forces per trobar l’antídot i exterminar aquesta plaga que patim. I la seva efectivitat, com la de la triple vírica, radica en avançar-se al contagi i prevenir la infecció des de que som petits.

No podem esperar més! La salut de la nostra societat depèn de nosaltres.

És per això, que hem d’inculcar valors als nostres fills, perquè ells són el motor del futur. I per aconseguir-ho, hem de treballar des dels nuclis familiars i les escoles, per fomentar una educació basada en el respecte pel demés; en la igualtat d’oportunitats, drets i deures entre homes i dones; en la llibertat individual; i en la NO tolerància davant de qualsevol signe de violència, per petit que sigui.

Respecte a la violència de gènere, que actualment és un dels punts més crítics i extrems de la violència domèstica, hem de conscienciar-nos, fins al punt d’assimilar totalment que aquest, no és un problema de dos, si no un problema de tots i que potser avui, a moltes de nosaltres ens passa pel costat sense tocar-nos, però a unes altres, no només les toca de ple, si no que les apallissa, les humilia, les fa víctimes de la vergonya i la por i impregna el seu cos i la seva ànima d’una destrucció, que en alguns casos pot arribar a ser mortal.

És la nostra obligació fer front a aquesta situació, implicar-nos i comprometre’ns per aconseguir més i millors mesures jurídiques, socials i d’educació per fer costat a les víctimes i evitar-ne de noves, que demà podrien ser les nostres filles, les nostres amigues, les nostres germanes...

Prenem consciència de la violència.

Parem el cop!

UN DIA DE LA GRABACIÓN

Dissabte 22 de novembre

Dia intenacional contra la violència · PROGRAMACIÓPROGRAMA


Divendres 21 de novembre

Conferència
“Recorregut pels diferents
tipus de violència”

• A càrrec de Maribel Álvarez, escriptora
• A l'Associació de Veïns de Vista Alegre
(carrer d'Almeria, s/n), a les 19.30 h

Organitzat per: Vocalia de Dones de Vista Alegre





Dissabte 22 de novembre

Acció teatral al carrer
“Aturem la violència”

• A càrrec de les entitats de dones de la ciutat.
• Presentació a càrrec d'Ana M. Barrera, regidora de Joventut i Dona
• Davant de l'Ajuntament, a les 19 h

Organitzat per: Ajuntament de Mataró




Dilluns 24 de novembre

Marató de lectura
contra la violència masclista
• A l'Espai Cerdanyola del PSC (passeig de Ramon Berenguer III, 89), de 17 a 20 h

Organitzat per: PSC

Taula rodona
“De la denúncia a la sentència”
• Amb la participació Núria Calpe, presidenta del torn d'ofici del Col·legi d'Advocats;
Assumpta Sànchez, coordinadora del GAV dels Mossos d'Esquadra; Meritxell Puyané,
psicòloga del CIRD; Montse Prat i Margarita Petit, expertes en prevenció de la violència en joves.
• Prèviament a la taula rodona hi haurà una introducció teatral a càrrec del grup “Teatro H”
• Al Centre Cívic Pla d'en Boet (carrer de Juan Sebastián Elcano, 6 ), a les 19.30 h

Organitzat per: Vocalia de Dones del Pla d'en Boet




Dimarts 25 de novembre

Lectura del manifest institucional
“La violència masclista:
un problema de tots i totes”

• Davant de l'Ajuntament, a les 12 h

Organitzat per: Ajuntament de Mataró

Xerrada-col·loqui
“L'assetjament sexual al món laboral”

• Presentada per Anna Meregalli Sànchez, de la Secretaria de Polítiques d'Igualtat de la FSP
(Federació de Serveis Públics) de la UGT de Catalunya.
• A la sala d'actes de l'Hospital de Mataró (carretera de Cirera, s/n), a les 15.30 h

Organitzat per: UGT

Conferència
“Sobre les dificultats que
tenen moltes dones d'identificar
la violència a la seva llar”

• A càrrec de Rosa M. Garriga, directora de la fundació AGI.
• Al Centre Cívic Rocafonda (carrer de Josep Punsola, 47), a les 19 h

Organitzat per: Vocalia de Dones de Rocafonda




Dijous 27 de novembre

Tertúlia
“Violència als mitjans de comunicació”

• A càrrec de Drac Màgic
• Al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones CIRD (carrer de Blai Parera, 6), a les 18 h

Organitzat per: Ajuntament de Mataró




Novembre-desembre

Teatre fòrum
“Barba blava... o el príncep que mai
passarà de ser una granota”
• A càrrec de la companyia PleGats
• A diferents instituts d'ensenyament secundari (IES) de la ciutat

Organitzat per: Ajuntament de Mataró

La diputada d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, ha afirmat aquest matí, en el marc de la “I Jornada sobre violència

Imma Moraleda: “Mentre continuï la violència de gènere, es continuaran vulnerant el drets fonamentals de les dones”.

La diputada d'Igualtat i Ciutadania ha participat avui a la “I Jornada sobre violència masclista”. (Diba.cat 13.11.08)


La diputada d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, ha afirmat aquest matí, en el marc de la “I Jornada sobre violència masclista” celebrada a Mataró, que “la violència contra les dones és una de les conseqüències més contundent de les relacions de desigualtat encara existents entre dones i homes”.
Per això, ha assenyalat Moraleda “cal incidir en l'arrelament cultural i social de la violència contra les dones i fer visibles els elements que fan que aquesta violència perduri i, sovint, es justifiqui. En aquest sentit, la sensibilització, la prevenció i el treball en xarxa són, sens dubte, línies de treball en les quals cal seguir avançant, imprescindibles perquè les nostres intervencions siguin efectives, i per fer un abordatge integral de la problemàtica i coherent amb la nova Llei del dret de les dones”.

Aquesta “I Jornada sobre violència”, organitzada per l'Ajuntament de Mataró amb el suport de la Diputació de Barcelona, s'emmarca en la commemoració anual del Dia Internacional contra la violència vers les dones. En aquest sentit, la diputada d'Igualtat i Ciutadania ha afirmat que el enguany aquest Dia Internacional ve marcat per dos esdeveniments: “la celebració del 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que ens obliga a reflexionar sobre el fet que mentre continuï existint la violència de gènere, es continuaran vulnerant els drets fonamentals de les dones. I d'altra banda, l'aprovació a Catalunya de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que és, sobretot, una llei que vol fer efectius els drets de les dones i que ha de ser un instrument que permeti abordar de forma integral totes les formes de violència que s'exerceixen sobre les dones”.

Imma Moraleda ha finalitzat el seu parlament afirmant que “la nostra voluntat és la de continuar donant suport als ajuntaments de la província de Barcelona per seguir impulsant polítiques d'igualtat entre dones i homes, perquè creiem que és el marc ideal des del qual abordar la violència de gènere”.

Paraiguada a la violència contra les dones

Avui des d'aquí, volem solidaritzar-nos amb totes les dones del planeta que pateixen violència en el seu propi cos, però d'una manera especial amb les dones de Nicaragua que lluiten pel seus drets.

La violència de gènere i els abusos sexuals són un fet força habitual, la derogació de la llei d'avortament, inclús el terapèutic, ha deixat a les dones en situació d'indefensió, les organitzacions que lluiten pels drets de les dones estan amenaçades i coaccionades des de els estaments oficials.

A Mataró, des de el 2003, les dones del Colectivo de Matagalpa han teixit una estreta i entranyable relació a través del teatre social i molts més intercanvis, tants, que avui tenim una dona de la vocalia de Rocafonda treballant a Matagalpa. La Cristina tindrà una bona escola i segur que ella aportarà molt, del seu saber i la seva manera de fer.

Aquestes xarxes entre diferents col·lectius de dones són els que ens fan crèixer cap un alliberament personal i també col·lectiu.

Lea (text) i Mercè (fotos)