Clara Campoamor

El passat 24 de febrer Dones Reporteres va retre homenatge a Clara Campoamor (1888-1972) en el  126è aniversari del seu naixement. La Sandra és qui condueix el programa i dóna pas a les companyes que van posant la seva veu i ens donen pistes i detalls de la vida d'aquesta dona lliberal i progressista.

La Marisa ens dóna detalls de la biografia. Neix a Madrid un 12 de febrer de 1888 en el sí d'una família de pensament lliberal i progressista. L'any 1922 conclou els estudis de Batxillerat i es matricula en Dret. S'incorpora al Partit Republicà Radical l'any 1929 i comença la seva activitat política, aconsegueix un escó al Congrés de Diputats al costat de Margarita Nelken i Victòria Kent, destacant la seva defensa dels drets de les dones, introdueix la Llei de Drets del Nen i defensa la Llei de Divorci. El 31 d'octubre de 1931 aconsegueix que la igualtat dels drets electorals de l'home i la dona sigui a la Constitució Republicana. L'any 1933 la dreta guanya i Clara Campoamor perd el seu escó i fins i tot el seu partit la deixà de banda  i donà suport al Partit Socialista Obrer Espanyol. L'exili truca a la seva porta i el 1936 viatja a Buenos Aires, mai més tornarà a Espanya. S'instal·la a Suïssa, a Laussane, allà hi treballa fins que es queda cega. L'abril de 1972 mor de càncer als 84 anys i les seves despulles són incinerades a Sant Sebastià.

La Pilar ens parla de la pel·lícula que el 2011 i sota la direcció de Laura Mañá, es va estrenar amb el títol Clara Campoamor, la mujer olvidada, basada en el llibre del mateix títol de Isaías Lafuente. Prèviament, ens situa en la lluita de la Clara Campoamor basat en el Principi de no Discriminació per raons de sexe i podem escoltar fragments de la pel·lícula on es parla dels articles  de la Constitució que contemplen el que ella vol defensar contra els altres articles que diuen que la dona ha d'obeir a l'home quan es casa i que deixen clar que el lloc d'una dona és la llar.

La Lea fa una entrevista telefònica a la Lola de San Fernando (Cádiz) que pertany a l'associació Clara Campoamor. L'entrevistada ens fa una descripció de l'associació, del seu funcionament i ens explica que, fins i tot, tenen un important certamen literari (diu que fa ja el núm. 11) i que és a nivell nacional. També ens explica que no tenen ajudes de cap mena d'entitat i que es financien amb les quotes de les sòcies que paguen una quota mensual de 3 €. La Pilar també hi participa amb el tema de l'organització de l'associació per aprofundir quina mena de xarxa treballen.

La Pilar ens fa una curiosa reflexió de la RAE i ens recorda que va ser fundada el 1713 i que, des d'aleshores hi han passat pel seu sí 1000 homes...i 7 dones (¿¿!!). Si escolteu l'àudio hi trobareu curiositats sobre paraules que diuen una cosa per l'home (agradable) i una de ben diferent per la dona (gens agradable).

Si voleu més detalls uns recomano que cliqueu aquí:

Dramatització del conte La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus

El 14 de febrer es va emetre un programa de Dones Reporteres conduit per la nostra Rosa Montero i que tenia com a convidada a la Laura Díaz que és sociòloga. El títol original en castellà és La Cenicienta que no quería comer perdices.

El conte ha estat traduït a cinc llengües diferents i s’ha explicat a molts grups de dones i ha rebut diversos premis per la igualtat.

Ha estat escrit en un to irònic i d’humor per Nunila López Salamero i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra amb dibuixos divertits i significatius. Amb aquest conte les autores han actualitzat els valors i han fet una ventafocs que no és gens convencional, allunyada també dels cànons de bellesa.

I de mica en mica es va anar parlant del conte tradicional, aquell d’aquella noieta tan desgraciada i que, gràcies a una sabateta de cristall, troba al seu príncep blau i s’enamoren i es casen i són feliços i mengen anissos...

Veiem per tant una dona passiva que espera que la màgia li resolgui tots els seus problemes i, per rematar-ho, ve el príncep blau per salvar-la. No tenim altres opcions? No hi ha una manera menys carrinclona de ser una Ventafocs amb èxit?

La Ventafocs ara estudia i treballa i vol anar de festa, surt i l'endemà té ressaca...i venen uns homes amb unes sabates de taló ... i sí, es casa amb el príncep. Però resulta que aquest "príncep" és un gripau, vol que la "ventafocs" li cuini cervellets de canari i a ella li fa molt de fàstic perquè és  vegetariana.

Però per tal d'agradar al seu príncep fa el que ell vol menjar i ella cuina amb sabatetes de cristall...però fent tot això, dia darrera dia, es va encorbant i perd la il·lusió...i arriba un estat d'ànim depressiu.

La Ventafocs parla amb la veïna, però tampoc sembla que li vagi millor que a ella. També parla amb la seva mare...i li recomana paciència !!

Arriba un moment que es diu a ella mateixa: "ja n'hi ha prou!!" i li crida també a la fada, prou !! I plora i plora i plora fins buidar-se i se sent ben lleugera. Finalment, deixa al príncep i es treu aquelles sabates que només l'apreten i li fan mal. Comença a fer plans per una nova vida i es troba amb tots el personatges d'aquest comptes antics que també obren camins nous.

La Laura i la Marisa ens diuen que el conte és una crítica a una societat que mostra un rols ben definits, una societat tradicional i masclista. El rol de la "ventafocs" (la dona passiva que vol trobar marit, casar-se i fer-ho tot per complaure'l) i el rol del "príncep" (el príncep blau que tota ventafocs vol posar a la seva vida).

El nou conte ens mostra una Ventafocs que passa de tristeses i depressions i que assumeix un nou rol de dona independent. El missatge és que pots triar, que pots aprendre a dir NO! i que també els prínceps blaus poden canviar. Que no hi ha "mitges taronges" que totes i tots som "taronges senceres". Que s'ha de treballar la individualitat i l'autoestima.

El "síndrome de la Ventafocs" és la por a la independència. Quan arriba el PROU !! es veu veritablement a ella mateixa.

Si voleu sentir el programa sencer, amb totes les veus i totes les cançons, només cal clicar aquí:

ONU I DONES, cronologia de dades sobre la Igualtat de Gènere durant el 2013

El passat 27 de gener es va gravar el  programa que es va poder escoltar el 31 de gener i ens varem plantejar la pregunta Què és ONU Dones?

El juliol de 2010 l'Assemblea General de les Nacions Unides va crear ONU Dones, l'entitat de l'ONU per la igualtat de gènere i l'apoderament de la Dona, però no va ser fins el 24 de febrer de 2011 que es va celebrar la seva inauguració a Nova York. L'organisme va ser dirigit per Michelle Bachelet.

Aquesta organització ha aconseguit coses? De ben segur que sí i parlem aquí d'unes quantes. Per exemple, el 21 de gener de 2013 al Kirguistán s'endureix les penes pel segrest de núvies. El Kirguistán  (també Kirquizistán, Kirguisia o República Kirguisa) és un país montanyós de l'Àsia Central i des de 1993 és una república democràtica i laica. La realitat però és que un país principalment rural on hi té una gran influència l'Islam. El rapte de núvies és una pràctica que es porta a terme quan el nuvi no pot pagar la dot o la família s'oposa a la relació del nuvis.

La Malala Yousafzai, va néixer el 1997 i el seu gran pecat va ser voler estudiar i lluitar pels drets de les dones al seu país, Pakistà. El 9 d'octubre de 2012 va ser víticima d'un atemptat que va portar a terme un milicià vinculat als talibans, li va disparar amb un fusell en el crani i en el coll. El 2013 Malala va rebre 10 premis importants de diferents organitzacions, entre ells un premi d'UNICEF España per la seva defensa de les nenes a l'educació.

El 19 de setembre de  2013 Rwanda va trencar un "sostre de vidre". País de l'Àfrica Central que té com a forma de govern  una república i que del 1990 al 1992 va patir una guerra civil. Perquè el terme "sostre de vidre"? Perquè un 63,8% del seu Parlament està format per dones i a Catalunya estem decreixent amb un 40,7% de dones en el Parlament.

La India es mobilitza contra la violació de dones el 23 de gener de 2013. Ser dona en aquest país tan immens no és gens fàcil perquè hi ha molta part d'elles que viuen en zones rurals, són pobres i gairebé no tenen drets. Violar una dona a La India, sobre tot si es dalit (intocable), és una pràctica comuna entre les classes masculines més altes. Però quan va ser violada un dona de 23 anys de classe mitjana (podia ser qualsevol dona), La India es va movilitzar, no només els moviments feministes sinó la població en general, sobre tot la més jove.

França revoca una llei que vé de la Revolució Francesa, una llei sobre l'us dels pantalons per part de les dones. Portar els pantalons és una vella reivindicació de la dona, Cocho Chanel els va posar de moda però encara hi ha molts països on portar-los és arriscat i perillós.

El 23 de maig de 2013 es crea el Dia Internacional de l'Eliminació de la Fístula Obstètrica, una enfermetat que pateixen a molts indrets dones pobres i analfabetes, dones que han tingut un part difícil i els ha provocat aquesta anomalia que produeix incontinència i molt de rebuix social.

Malgrat les fites aconseguides encara tenim que lluita, i molt, per la igualtat. Aquí, al nostre país, tenim la Lei Gallardón, les retallades en ensenyament, el permís de paternitat reduit...

Al llarg d'aquest programa sona una bonica cançó One Woman que parla d'un futur radiant per les dones. Si ho voleu escoltar, cliqueu aquí:

Vídeo One Women - ONU Dones 2013

Si voleu escoltar el programa sencer ho teniu aqui:

Les Dones Reporteres volem tornar a tenir al dia el nostre blog per a poder saber què hem fet durante el curs, anem fent via !!

Ciutats inclusives

Dones Reporteres varem dedicar, fa un parell d’anys, un programa per parlar sobre les ciutats,  el  vàrem anomerar “les ciutats amb ulls de dona”.

Ens va servir per reflexionar.., per fer una mirada diferent als espais que ens envolten, les coses del dia a dia.

La darrera infu-xerrada del  mes de desembre, parlàrem amb Maria Rodó de “El model de ciutat i les seves exclusions: una perspectiva feminista”.

Pensar en l’espai públic des de la perspectiva de gènere significa incorporar  al projecte urbà les experiències viscudes per les dones, a les ciutats

En els darrers temps, les ciutats tenen una utilitat complexa. Podem parlar d’espai públic, i d’ espai privat, i com, amb el pas del temps aquest concepte ha anat canviant.

Hi ha molt factors que intervenen en el disseny de les ciutats, en el seu urbanisme

És espai privat aquell que només és propi nostre?, el de casa? o bé és un concepte més ampli?

L’espai públic és aquell que hem de compartir  entre  diferents persones, persones d’edats distintes, de procendències vàries,  de mirades singulars …

Hi ha una colla d’infraestructures que faciliten  el desenvolupament dels col.lectius en les ciutats. Però ben segur que cal treballar-ho en profunditat…

De tot això volem parlar-ne avui amb dues dones arquitectes.

Mariona Gallifa i la Rosa Busqué

I, també podrem escoltar a la Maria Rodó a través dels talls de veu de la darrera infu-xerrada i que la nostra companya Pili Zarza ha preparat per l'ocasió.

...

En la tertúlia d’avui hem vist, i  hem pogut parlar de:

La complexitat de les ciutats, aquestes ciutats que  ha de considerar, les activitats quotidianes, les usuaries i els usuaris de la ciutat i les seves diferents necessitats, tenin en compte  tant  l’espai com  el  temps, entenet-lo com un tot.

Hem de gaudir de ciutats inclusives que contemplin , tant la diversitat que caracteritza els homes i les dones que hi viuen,  com les necessitats d’utilitzar  els espais públics , com un lloc de socialització, de conciènciació  d’ aprenentatge

La perspectiva de gènere aplicada a l’urbanisme significa posar en igual condicions les exigències derivades del món productiu i també del món reproductiu, es a dir les necessitats quotidianes d’ atenció a les persones.

Hem de dibuixar les ciutats,  canviant la visió  de  l’urbanisme que hem utilitzat  des de l’escala llunyana , en el que obtenim dades d’equipaments, de transport, de connectivitat , d’accesibilitat,    i fer un exercici per aproximar les dimensions.

Cal que incorporem en la gestió del macro urbanisme  dades properes , que són fruit de les necessitats de la vida quotidiana. Tenint en compte un nou concepte de l’espai urbà

Desitgem que el programa d’avui us hagi obert una nova mirada al fer de cada dia, això que en diem “la vida quotidiana”, i que des d’aquesta mirada ens sigui possible gaudir de tots els espais.

Us esperem en un proper programa de “amb veu de dona”

Som dones reporteres de Mataró

"La Laura ja no plora" (programa del 8-11-2013)

Primer dramatitzarem el conte “La Laura ja no plora” i a continuació iniciarem la tertúlia sobre el conte. Avui ens acompanya la regidora de Família, Benestar Social, Salut i Consum de l’Ajuntament de la nostra ciutat Olga Ruiz que a més de participar a la tertúlia ens informarà dels serveis que hi ha a la ciutat per ajudar a les dones que pateixen violència de gènere.

Silenciar la veu de la dona, també és violència de gènere (programa del 22-11-13)

Iniciem la tertúlia  de Dones Reporteres d’ aquesta tarda  i l’ enmarquem com una aportació més en els actes que es celebren aquest mes a la nostra ciutat, al voltant de la Violència de Gènere.

I com a dones reporteres que som, volem posar  énfasi al nom  del nostre programa “Amb veu de dona”. Volem parlar avui de la veu de la dona en el mitjans de comunicació

I es que, arrel de la frase que vàrem utilitzar per  l’exposició de fotos de  les  activitats que  es celebren per concienciar a la ciutadania sobre  la Violència de Gènere (exposició  que es mostrarà  aquest cap de setmana a la plaça de l’Ajuntament), Dones Reporteres afirmàvem:

Fer una afirmació com aquesta porta a un munt d’ interpretacions, però volem parlar de la veu, de la mirada de la dona en la comunicació.

Les innovacions tecnològiques  i els mitjans digitals, la violència i altres fenòmens socials  del

s. XXI, fan  més necessari que mai que  les dones que es dediquen al periodisme aportin  històries de dones ja que, a partir d’ aquestes històries, descobrim realitats socials, abusos, enderreriments, injusticies  i sovint, a partir d’aquestes realitats, se’ns permet reconstruir models per tal d’ evitar-los..

Explicar la pobresa, la violència de gènere, conflictes socials, en ajuden a entendre com la visió de la dona és clau, per ajudar a les transformacions.

No ho tingueren fàcil les primeres dones que es van dedicar a fer periodisme des de la perspectiva de gènere, s’ enfrontaren al masclisme, així com a la incompresió dels  mitjans.

...

La tertúlia d’ avui ens ha permés reflexionar així com descobrir com els mitjans de comunicació no han d’estar callats. La seva veu ens ha de fer d’ altaveu de denúncia, de conèixer què està passant, per poder prendre consciència.

Sabem que el talent no té sexe però descobrim que, tant el poder com la opinió, encara en tenen. Perquè en aquests  moment de canvis tant radicals en l’ ordre mundial, polítics, econòmics, socials.. en que ens  replantagem quina és la funció dels mitjans de comunicació, veiem encara certs viaxos…

Vivim en un temps de nous lideratges, alguns clarament femenins, i cal que equilibrem i animen als mitjans de comunicació que també equilibrin el gènere així  com els continguts.

Volem un periodisme democràtic i plural que hi tinguin cabuda en igualtat de condicions tant les opinions de les dones com la dels homes. És l'única manera d’avançar cap a una societat més equitativa.

Aquest és el desig de Dones Reporteres.

Hem d’ agrair les opinions i les reflexions de les nostres convidades que ens han ajudat a posar veu a alguns dels pensaments que tenim i, ben segur, a poder tenir opinió sobre un tema tant important com és el del periodisme en perspectiva de gènere.