dimarts, 18 de juny del 2013

Pot tenir la salut una visió de gènere?

Avui volem donar una especial atenció a la salut de les dones o millor dit a la visió de gènere de la salut.  Volem posar sobre la taula diversos conceptes i diverses reflexions que, des de la passada infu-xerrada, ens hem anat fent.
 Parlar de salut fa evocar infinitat d’inquietuds: què vol dir mirar la salut amb biaix de gènere? Actuen els medicaments de manera diferenciada, en funció de la nostra diferencia biològica? Està medicalitzada la dona? Perquè?... Totes aquestes qüestions ens estan portant a una sèrie de reflexions sobre la salut i què vol dir aquest concepte.
Podríem començar descrivint què vol dir salut, i quant parlem d’aquest concepte no només ens hem de referir al concepte físic de la persona sinó a un concepte molt més ampli, la part holística de la persona, és a dir: salut emocional i física; en definitiva aprendre a cuidar i estimar el nostre cos i també la nostra ment.
Vivim en una societat en la que estem esclavitzades pel temps i això significa que no ens donem espai per parar i observar-nos per saber com estem per dins. Les  conseqüències d’una societat industrialitzada i en aquests moments les greus conseqüències de la crisi actual, fa que moltes dones revisquin situacions de desemparament i desigualtat i d’un fort desgavell emocional i per tant físic, no oblidem que moltes malalties físiques tenen una arrel emocional.
 Un tant per cent molt alt de dones pateixen patologies cròniques, associades la majoria de vegades, a persones que han mantingut en el temps altes pressions psicològiques, podríem parlar de depressió, dolors crònics, fibromiàlgia, mals de cap, etc. Son patologies associades més a dones que a homes i en conseqüència la dona està sotmesa a sobre medicació per poder realitzar les seves tasques diàries.
No pretenem entrar en el debat dels interessos farmacèutics d’aquestes grans multinacionals, però no podem obviar els beneficis que en treuen a costa nostra.
Moltes son les malalties que ja, des de ben petites, ens tenen estigmatitzades, passant per l’adolescència fins a la vellesa; no podem donar la responsabilitat total de tot el que ens passa a d’altres persones, doncs nosaltres hi juguem un paper primordial alhora de decidir què volem i com ho volem, però cal informació i posicionament. No volem ser titelles d’un sistema sanitari que ha estat construït des d’un punt de vista androcentrista. Cal un biaix de gènere en les patologies, no totes les persones funcionem de la mateixa manera i no totes necessitem el mateix i això significa començar a tenir en compte la persona en tota la seva globalitat i tenir una visió més amplia, i deixar de diagnosticar  amb una visió mecanicista del cos.


...

Salut implica analitzar-se, mirar-se, observar-se i això vol dir moltes vegades haver de parar i donar-nos temps a nosaltres mateixes per poder-nos cuidar, mimar i estimar.
Salut no significar curar-se, sinó que significar sanar; sanar ferides, aprendre, evolucionar, realitzar els nostres somnis i no el dels altres i això comporta moltes vegades fer un gir en les nostres vides.
Formem part d’un tot global i nosaltres només som una petita partícula dins d’aquest tot. La filosofia xinesa comenta que hem d’anar d’acord amb la naturalesa, que és ella la qui ens guia i dona informació de com hauríem de moure’ns, comportar-nos i actuar, però sembla que hem perdut aquesta capacitat per escoltar, hi tenim molt de soroll en la nostra ment i aquest soroll ens fa desequilibrar-nos i emmalaltir.
No només ens fa falta una mirada més rica i saludable, sinó una mirada crítica i de gènere per arribar a entendre que les persones no estem formades per simples peces engranades entre sí, sinó que formem part d’un tot amb necessitats diferenciades.

Sandra Fullola

Podeu escoltar el programa sencer a:

Dona i salut, malalties del S.XXI


El passat dimecres  29 de maig  les  Dones Reporteres vam parlar de Dona i Salut malalties del S.XXI, en la Infu-xerrada que varem fer al cafè cultural El Públic.  Va estar a càrrec de la Montse Prat i Tordera, infermera, feminista i membre del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS),  especialista en temes de gènere i salut. 

La Montse és coautora juntament amb la Margarita Petit del “Llibre Prevenció de la violència de gènere en els adolescents”, editat per Icaria. En els últims anys imparteixen taller de prevenció de la violència masclista als instituts d’arreu de la comarca i col·laboren assíduament amb diferents col·lectius de dones.
Durant el transcurs de la xerrada La Montse ens va endinsar,  d’una forma planera i amb un llenguatge senzill, des de la infantesa fins a la vellesa de les dones. I també com el “biaix” de gènere en la salut, tot i els canvis, encara  persisteix actualment.
Hi  va haver una participació molt activa per part de les assistents.

Podeu escoltar alguns moments de la infu-xerrada a: