dimarts, 26 d’agost del 2008

Parlem de teatre social amb la Cristina al FEM XARXA



Ahir, dilluns 25 d’agost, vàrem avançar l’enregistrament de l’entrevista a la Cristina Sarrà que s’emetrà al primer programa Amb veu de dona de la temporada 2008-09 a la secció FEM XARXA. L’emissió serà el 4 de setembre a les 18h i el programa serà una barreja de continguts ja enregistrats que no varen poder sortir en antena en el seu moment amb continguts nous.


La Cristina forma part del Grup de Dones Reporteres, és la més jove del grup, coneix molt bé el programa Amb veu de dona per que ha treballat, colze a colze amb totes nosaltres, amb aquella alegria i espontaneïtat que la caracteritza. També ha col·laborat amb la vocalia de dones de Rocafonda molt de temps. Ella ha estat una de les persones que ha fet possible l’organització dels tallers de teatre social que s’han fet a Mataró aquest any, en els que hi han participat una cinquantena de dones vinculades a les vocalies de Vista Alegre, Pla d’en Boet i Rocafonda. Per aquesta raó i per que aviat se’ns en va una temporada llarga a Nicaragua per treballar amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa, hem volgut entrevistar-la.

La Cristina ens ha explicat el valor que ha tingut treballar amb les dones a través del teatre social, el que ha suposat per aquestes dones aquesta experiència tant vivencial, l’evolució com a dones però també com a grup, l’explosió de sentiments i emocions que han viscut i compartit durant les sessions i treballs que han desenvolupat,... Ens ha fet un repàs, també, de les diferents accions al carrer que s’han dut terme fruït d’aquestes sessions i treballs en els tallers. També hem parlat de les properes accions ... ens ha avançat que ja en tenen una preparada pel dia 25 de novembre, dia internacional de la no violència contra les dones. Us en parlarem més endavant d’aquesta acció però us avanço que... aneu preparant els paraigües!

Ahir mateix, al Centre Cívic de Can Noé (Rocafonda) es va fer un sopar amb totes les dones (o gairebé totes) que han participat en aquests tallers de teatre social i en les accions del carrer. Algunes altres dones, no hi hem participat però les hem seguit de prop, valorem i apreciem la feina que han fet, i també hi varem voler ser en aquest sopar que, a banda de ser una bona excusa per retrobar-se després de les vacances, s’organitzà principalment per fer el comiat de l’Ana, la Bea i la Cristina. També es va entregar a totes les dones un exemplar del llibre amb tots els escrits d’elles que ens parlen de les seves àvies i les seves mares, escrits que han sorgit també dels treballs dels tallers. Espero que, de mica en mica, les autores d’aquests escrits els pogueu anar compartint per aquí al bloc o des del nostre programa de ràdio.
Per qui no ho sàpiga,... l’Ana i la Bea són del Colectivo de Mujeres de Matagalpa, elles han estat les “conductores” d’aquests tallers i ara se’n tornen cap a Nicaragua on hi viuen i treballen des de fa anys... però bé, com diu la cançó.... “no és un adéu per sempre, és un adéu per uns instants”...i aviat tornaran a ser per aquí, crec que cap al gener 2009. Aprofito per donar les gràcies a la Bea i a l’Ana per l’ “uma-uma” d’ahir, per les abraçades reconfortants i per permetre’ns compartir-les amb tanta intensitat i emoció entre totes. Com diu la companya Lea "una trobada molt emotiva i plena de comunicacions intimes sense gaires paraules"...

I a tu, Cristina et torbarem molt a faltar però sabem que “el buit” o “buits” que ens deixes aquí per un temps, serà per omplir altres “buits” a Nicaragua i a l’hora, tu també t’ompliràs de noves experiències i coneixences, que et faran viure emocions i sentiments amb la gent d’allà. Molta sort preciosa, segur que seguirem en contacte! Mercè


diumenge, 3 d’agost del 2008

Montserrat Roig



Montserrat Roig Fransitorra nació en junio de 1946 en Barcelona. Estudió arte dramático en la escuela Adrià Gual y se licenció en Hispánicas por la Universidad de Barcelona donde trabajará como profesora de lengua catalana.
Alterna la enseñanza con el periodismo, trabajando para publicaciones como El País, La Calle, etc. y de 1978 al 79 dirige el programa de entrevistas Personatges para la televisión catalana, con increíble éxito.
En 1971 publica su primera novela, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, con la que gana el Premio Victor Catalá. En 1977 gana el Premio Sant Jordi con El temps de les cireres y el Premio de la Crítica Serra d'Or por Els catalans als camps nazis. En 1985 obtiene el Premio Generalitat de Cataluña con L'agulla daurada.
Escribe Barcelona a vol d'ocell en 1987 junto a Xavier Miserachs. Ha vivido en Perugia, Bristol y Leningrado. En 1991 falleció en Barcelona a la edad de 45 años.