dissabte, 16 d’agost del 2014

De la cotilla a la cirurgia estètica


















































Es va acabar la temporada i el 20 de juny Dones Reporteres varem voler fer un programa una mica estiuenc, més divertit i es va parlar de la cotilla, de la seva història. La conductora del programa va ser la Marisa, la Rosa ens va fer un recorregut històric, la Touraya ens va parlar de l'evolució de la moda marroquina femenina, la Montse ens va parlar de la roba interior i l'erotisme, la Sandra ens va destacar com repercuteix en la salud la moda femenina i la Lea va prioritzar la naturalitat en el vestir amb l'aportació d'unes noies que ens deixaven el seu testimoni.

Per tant, es va parlar d'una peça de roba femenina, la cotilla, que moldejava el cos de la dona segons la moda del moment, maltractant el cos en la majoria de cassos. Si bé va ser un programa estiuenc, no es va oblidar l'objectiu del programa Amb veu de dona, un programa de denúncia. Perquè si be la cotilla ja no està de moda ara tenim la cirurgia estètica que segueix amb l'invasió del cos per posar-lo a la moda del moment: més pit, menys pit, més morros o menys, ara els ulls, ara el nas...i un llarg etc.

Totes les veus que hi van participar ens van aportar una mirada cap a un lloc diferent, però totes confluint en un lloc comú: el cos de la dona i les modes.

Us he fet un petit esboç però si en voleu més aquí teniu l'audio :




dilluns, 4 d’agost del 2014

La dona en els dibuixos animats
























































Arribat el mes de juny concretament el dia 6 Dones Reportes varen voler parlar dels dibuixos animats, aquells que alguna vegada hem vist asseguts davant de la TV. Però com que DR ho fa tot amb mirada de dona, és adir, des de la perspectiva de gènere, ens varem qüestionar la imatge de la dona ens els dibuixos animats.

I ens varem centrar en 3 en concret. Les Monster HIgh, que són un producte de jogueteria que es va iniciar al 2010 als Estats Units. Els personatges són d'aspecte humà, però inspirats en monstres de pel·lícula. Els dibuixos animats es centren en el món dels estudiants adolescents. Les protagonistes són superficials i van al institut amb talons i maquillades, només preocupades per la seva imatge i per conquistar nois.
Els Simpson van néixer als Estats Units el 1987 del cap de Matt Groening que va crear una família disfuncional i els hi va donar noms de la seva pròpia família. La serie és una sàtira de la societat americana i explica la vida d'aquest reduït grup de classe mitjana.
La ciutat on passa tot plegat és Srpingfield, tot un univers en sí mateixa. Homer (el pare) treballa a la central nuclear i, per tant, es dóna peu a parlar del medi ambient. Bart i LIsa (els 2 fills grans) van a l'escola primària, el que permet parlar del tema de l'educació dels nens. Sembla que els guionistes tenen una certa tendència progressista i això es reflecteix en els personatges. Presenten a les autoritats amb una llum fosca i desfavorable, els polítics són corruptes, els eclesiàstics es mostren indiferents amb els feligresos i els policies locals són uns incompetents. També parlen de les religions majoritàries.




































































Shin-Chan, són uns dibuixos animats sobre la vida de Shinnosuke Nohara, un nen de 5 anys entremaliat i rebel que desconcerta als adults amb les seves ocurrències i el seu comportament desvergonyit gens propi de la seva edat. Com, per exemple, el seu interés desmesurat envers les dones o el seu famós "ball del cul", ball que interpreta a la que la mares es despista. Aquest comportament contrasta amb l' estricta conducta social del Japó.
La sèrie està dirigida a un públic a partir de 7 anys, malgrat que el protagonista és un nen no és pas per a nens. Es tracta d'una sèrie costumbrista i és una caricatura de la societat japonesa.
Però Dones Reporteres ens varem qüestionar, com ja he dit, quin paper té la dona en aquesta mena de dibuixos i la Pilar G., que era que conduïa aquest programa va fer que la Laura Díaz, sociòloga  i que ja ha fet més aportacions en altres programes, ens situés en els models de dones que inculquen aquests dibuixets.

D'entrada la imatge física de les Monster High ens mostre uns cossos impossibles que denoten anorexia, deformacions, cirurgies estètiques, cosa que no és una bona manera d'educar a les nostres adolescents en l'aceptació del propi cos.
Però si l'aspecte físic és preocupant no ho és menys l'aspecte psiquic. Les mares són dones submises, amb una autoestima molt baixa, histèriques i un xic fracassades a la vida.
Els models de dona i de famílía que ens transmeten no fan res més que reproduir els rols d'una societat patriarcal i masclista.
Són dolents per se els dibuixos animats? No necessàriament. Però en cals una mirada crítica, qüestionant tots els estereotips i si ho veuen els infants, ajudar-los a pensar en el que veuen i en el que transmet.
Si voleu saber més coses d'aquest programa, cliqueu aquí:




































































































Dramatització del conte "La Bella durmiente"




 El passat 23 de maig ens varem fer un petit regal Dones Reporteres i la Rosa, com a conductora del programa, ens va ajudar a fer la dramatització de la Bella Dorment, basada en la versió de Charles Perrault.




La Bella Dorment del bosc és el conte de fades per excel·lència ja que conté tots els elements típics dels contes: les fades, els elements màgics, el rei, la reina, el príncep, la princesa, l'ogressa. I totes plegades varem jugar i interpretar els personatges que ens varen ser assignats. Però haureu d'escoltar l'àudio per poder saber tota la història.
En aquesta ocasió cal fer esment a una convidada molt especial per a nosaltres, una de les fundadores de Dones Reporteres, la Cristina Sarrà, llicenciada en Dret i Tècnica en Igualtat de Gènere. Des de 2008 treballa a Nicaragua amb el Coletivo de Mujeres de Matagalpa (Nicaragua), una organització feminista que treballa pels Drets Humans.
 La Cristina, abans de fer-nos pensar en tots els estereotips i models que conté el conte ens va parlar del seu treball allà a Matagalpa i de cóm es pot anar canviant i fent possible una nova manera de participar en la societat. Tan l'home com la dona han estat educats per adaptar un rol determinat i cal treballar en el sentit d'anar canviant aquests rols.
Tot el que segueix ara és una reflexió de la Rosa: El conte que es va treballar forma part del contes anomenats "iniciàtics", vol dir això que en aquest cas concret, és el pas de la infantesa o adolescència  a l'edat adulta. La princesa s'adorm sent una nena i desperta sent una dona. Simbolitza el despertar de la sexualitat. Analitzat sota aquest punt de vista el conte hi podem trobar molts símbols.
La narració té una part que és de Perrault però cap al final, quan parla de l'ogressa ja és dels germans Grimm. Normalment el conte s'acaba quan el príncep besa a la princesa. En aquest cas, petonet i despertada !! Però el nostre conte té una ogressa (la sogra de la princesa) que se'ls vol menjar a tots...
La història de la Bella Dorment ha canviat a través dels anys, però els autors només han anat dulcificant el conte, encara que no modifiquen pas els valors que transmeten, especialment els rols masculins i els femenins que continuen sent els d'una societat patriarcal.
En la versió de Disney l'any 1959 veiem que les fades concedeixen altres valors més actuals per la dona com la intel·ligència i la força, però continua sent una dona passiva amb una única ambició que és trobar al seu príncep blau i que la faci feliç.
El conte tradicional sol ser el primer contacte que la mainada té amb la literatura, que mai és ni neutre ni innocent doncs les investigacions que es porten a terme demostren el contingut sexista que porten en el seu missatge. Cal llavors ser molt curosos a l'hora de posar un llibre a les mans dels infants, els hauríem d'ajudar a contextualitzar-los, analitzar-los i ensenyar-los a ser crítics amb el que llegeixen.
Si voleu escoltar tot el contingut, junt amb la preciosa música de Txaikovski, heu de clicar aquí:




Festa del Treball - Reivindicacions que s'han fet el mes de maig



 

El dia 9 de maig Dones Reporteres va voler recordar la Festa del Treball. Què es rememora l'1 de maig? Doncs es recorda un grup de sindicalistes anarquistes que l'any 1868, varen iniciar una vaga i varen ser executats. No demanaven res més  que unes condicions de treball més dignes, una jornada de 8 hores.

La conductora del programa aquest cop va ser la Pili G. que ens va introduir en el tema recordant el que està en perill i que anomenen l'estat del benestar. Es fan retallades en Sanitat, en Educació i els sindicats cada cop estan més deslegitimats. Varem parlar de les conseqüències de tot plegat.

I per aquest motiu varem tenir de convidades a la Montse Masvidal com a representant sindical (pertany a l'UGT), a l'Alba Riera i l'Àngels Casado, treballadores de l'hospital de Mataró i la Montse Dalmau, mestra (ara jubilada).

Parlant de les retallades la Montse Masvidal ens va parlar de la repercussió  en l'economia familiar, on la més perjudicada passa a ser la dona, sobretot perquè la Llei d'Igualtat encara estava poc desenvolupada. La pobresa dons té nom de dona.

L'Àngels Casado ens va fer palès que l'home també es el gran perjudicat en el tema dels permisos de paternitat ja que els hi prenen aquest dret de conciliació familiar. Què passa amb la congelació salarial? Doncs que es fa més feina per menys diners i amb menys personal perquè no es cobreixen ni les baixes ni les jubilacions. Malgrat tot va dir que tot plegat no repercuteix en la qualitat amb el tracta a l'usuari. Es va parlar de cóm es tracta ara al malalt que fa la convalescència a casa perquè hi ha una dotació externa de personal sanitari que els atent. Per tant, l'hospital només té casos greus.

La Montse Dalmau va dir-nos que hi ha una pèrdua de coses aconseguides però que no són fàcils de veure en la societat. Ens va aclarir que quan es tanca l'aixeta es nota amb tot. Va recordar que l'escola pública va ser capdavantera en tot el que té a veure amb el tema educatiu i que ara es reclama una escola privada amb tot el que això comporta. Ens va recordar que no s'inverteix prou en Educació.

La Lea va introduir el tema de les mobilitzacions i de cóm la gent té un descontent general amb el món sindical. Què passarà en un futur immediat? Cap on anem? 

L'Alba va dir que les mobilitzacions tenen una participació no majoritària perquè la gent té por a perdre la seva feina. Tothom sap que els drets s'han de defensar però que no es fàcil avui aquestes mobilitzacions.

La Montse (mestra) ens va recordar que els serveis públics són universals, és a dir, de tots i que, per tant, s'ha de fer tots junts i que només s'han aconseguit coses (drets socials) quan la gent s'ha unit. Ara hi ha més por i, el que és pitjor, es justifiquen les retallades.

L' Alba ens va explicar que la gent no n'és conscient del què significa la privatització i ens va recordar tot el que ha passat a la Comunitat de Madrid, que varen aconseguir la no privatització amb totes les mobilitzacions i l'unió de tothom.

Si en voleu saber més coses, perquè hi ha molts temes que es varen tocar i un parell de cançons d'aquestes que et fan posar dempeus, cliqueu aquí :






divendres, 1 d’agost del 2014

Les Mestres de la República





El passat 11 d'abril Dones Reporteres van fer un homenatge a la República, més concretament a les Mestres de la República, tot un canvi social, polític i cultural. Va ser una gran utopia educativa feta realitat. La conductora del programa va ser la Rosa.


 Es van fer un parell d'entrevistes molts interessants. La primera la va fer la Pilar G. a en Josep González Agápito, catedràtic de Teoria de Història de l'Educació a la Facultat de Pedagogia de la UB, d'on va ser degà i president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC. La segona la va fer la Rosa a la Margarida Muset, sòcia fundadora i membre de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia, amb una llarga trajectòria professional, havent exercit altes responsabilitats al Departament d'Ensenyament, pedagoga i llicenciada en Filosofia i Lletres, sotsdirectora general d'Inspecció de la Generalitat.

 La Pilar va fer que en Josep  González (per telèfon) ens fes un recorregut per l'ideari educatiu de la República i fent us dels seus molts coneixements històrics, ens va situar ràpidament al segle XIX, a la guerra de Cuba, que va ser quan es va refundar la societat catalana. La figura de la Mancomunitat (1914-1925), institució que va tenir una gran importància  política ja que va ser el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat territorial de Catalunya des de 1714, va representar tota una regeneració social.

A Europa hi havia millers d'escoles, però encara eren molt elitistes. La República va democratitzar l'Educació, els ciutadans hi tenien dret, havien de tenir una "educació de prínceps", és a dir, la millor educació possible. No oblidem que la gairebé total alfabetització no es va aconseguir fins després de la Transició.

Els mestres lluitaven per uns valors republicans i creien fermament que el saber faria més lliures a les persones. Es pretenia construir una societat més justa amb la implicació dels ciutadans. L'Educació era considerada la forma més noble de fer Política.

Es varen haver de formar mestres que d'alguna manera deixessin enrere l'escola tradicional que va demostrar la seva inutilitat. L'escola havia d'instruir i educar, una educació activa. Viure i experimentar ja el que s'aprèn així no s'oblida. I es va donar molta importància a l'educació "no formal", biblioteques, casals, ateneus, tot pensat pel lleure.

Les dones es van tallar el cabells, es van escurçar les faldilles. Aquelles dones de les que va parlar Virginia Wolf, les germanes, filles i dones dels homes il·lustrats, eren dones amb feina. Dones com la Rosa Sensat, per exemple. L'objectiu era aconseguir la igualtat  de feina  i de professió, la co-educació. Aquelles dones tenien llibertat i mitjans propis. La República va donar veu a la dona. Dones capaces de ser conscients d'on volien anar, si elles canviaven el seu present es possibilitava un futur millor.

La Rosa va entrevistar a l'estudi a la Margarida Muset, gran impulsora del "mètode Decroly" (atreure l'atenció del nen, fer que busqui el coneixement, que tingui una observació activa). Es va plantejar la pegunta, per què es parla més de dones, les mestres de la República? Perquè va ser tot un esclat de llibertat, sobretot per la dona. També fa menció a la Mancomunitat.

La República visualitza el paper de la dona, eren dones molt valentes i lluitadores. Dones que van deixar poques coses escrites però que van sembrar una llavor que avui encara ens dóna fruits. La República li deu molt al feminisme. 

El 1906 es crea a Barcelona l'Escola de Mestres Joan Bardina, que no va tenir massa éxit. Després durant el curs 1911-1912 va crear l'Institució Spencer, molt elitista. El 1912 viatge a paris cercant més formació. En aquests viatges (Bèlgica, Holanda) va arribar a tenir coneixement de dos mètodes, el "mètode Decroly" (ja esmentat) i el Montessori, aquest darrer va ser implantat a les escoles de la Mancomunitat.

La Margarida Muset va insistir en la gran renovació pedagògica d'aquell moment, també ens parlà del lleure com a element educatiu més. L'escola era molt definitòria, abans no hi havia TV i hi havia una gran quantitat de gent analfabeta. Ara, en ple segle XXI, fins i tot i ha famílies que volen educar als fills fora de l'escola, però abans l'escola era un bé per a tots.

La metodologia era que la vida havia d'entrar a l'escola, exercitar, experimentar, divertir-se. Però el franquisme va acabar amb aquest somni de llibertat i educatiu, hi va haver una gran repressió, perquè també aleshores l'educació catalana era diferent. 

Ens diu que en el BOE 1939/1940 surten llistes de gent depurada pel règim. Per exemple cita el cas de Pepa Herrera que va ser exiliada a l'Aragó i tot i ser Inspectora va patir grans dificultats econòmiques. Repressió i més repressió. Però la llavor que elles van deixar no la van poder arrancar, ni segar. 

La Cèlia Artiga va ser una mostra de tot això, era una pedagoga catalana que va morir l'any 2000 i a la dècada del 80 els responsables d'educació la duien per tot Catalunya perquè fes debat de temes educatius. Encara no era el català la llengua majoritària, es preparava l'escola catalana.

Tot aquest ressorgiment d'idees es va concretar amb Rosa Sensat, on tornen els ideals del republicanisme, hi ha un redescobriment. Els anys 60 hi havia cooperatives de mestres, remarcant la diferència de la pedagogia catalana.

La Margarida Muset va opinar que la llei de 1970 era tècnicament molt bona, contemplava primària fins els 14 anys, pre-escolar, era una llei aperturista. El 1975 es treu la prohibició del català amb un Real Decret. Quan arriba l'Autonomia tot avança molt més ràpid. Hi ha moviments progressistes a l' escola, es parla de límits i de la manca d'eficàcia de la imposició. La llei es només per quan hi ha baralles, es veu un camí a seguir i un nou horitzó. La renovació ve d'un moviment de base no d'una llei.

Si voleu escoltar les dues entrevistes cliqueu aquí: