Les Dones Reporteres també hi vàrem ser amenitzant l'acte amb músiques i entrevistes a les protagonistes.
Podeu escoltar el reportatge fet a partir de les entrevistes que vàrem fer in-situ a:
Ir a descargar
 |
| Fem gresca 2011 |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fem Xarxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fem Xarxa. Mostrar tots els missatges
dissabte, 16 de juliol del 2011
Les Dones Reporteres també vam ser presents al FEM GRESCA 2011
Aquest any hem pogut gaudir de la 10a edició del FEM GRESCA, una festa impulsada des de la vocalia de dones de Rocafonda amb la participació i col·laboració d'altres enitats i grups de dones del barri. A la festa hi vàrem poder trobar un tastet de gastronomia del nord d'Africa, de l'Africa subsahariana, d'alguns països llatinoamericans i de Catalunya i altres regions d'Espanya. També hi havia una mostra dels treballs i projectes duts a terme per la vocalia i també una petita mostra cultural dels col·lectius participants.
Les Dones Reporteres també hi vàrem ser amenitzant l'acte amb músiques i entrevistes a les protagonistes.
Podeu escoltar el reportatge fet a partir de les entrevistes que vàrem fer in-situ a:
Ir a descargar
Les Dones Reporteres també hi vàrem ser amenitzant l'acte amb músiques i entrevistes a les protagonistes.
Podeu escoltar el reportatge fet a partir de les entrevistes que vàrem fer in-situ a:
Ir a descargar
dijous, 18 de setembre del 2008
Entrevista a la Pili Zarza, una de les referents del projecte de les tres capgrosses de la Vocalia de Dones de Rocafonda
Com va sorgir la idea de fer tres Capgrosses?
A la vocalia tenim un logotip amb tres dones, que representen la diversitat de les dones que vivim a Rocafonda. Els logotip son estàtics i nosaltres volíem que aquetes dones tinguessin vida, que es moguessin, expressessin, i es toquessin, etc. Amb aquesta il·lusió van néixer aquestes tres Capgrosses de la Vocalia de la Dona de Rocafonda. Aquest logotip, el va fer una bona amiga ja fa molts anys , la Gloria Busquets que havia format part de la vocalia de Dones, al seus inicis.
Qui les va fer?
La idea en un principi va sé fer-la nosaltres als tallers compartits, però no teníem les eines necessàries. Coneixíem al Sergi, de la botiga la Closca del carrer Bonaire, que es un artesà del cartró que al seu taller amb paciència i art les va convertir en tres precioses Capgrosses.
Nosaltres les dones que anem a la vocalia, varem assistir a tot el procés d'elaboració: les varem veure en fang, en cartró sense pintar i finalment pintades.
Els vestits els varen fer dones de la Vocalia junt amb dones del Marroc i Subsajarianes.
Com es diuen?
Una es la Montserrat que va vestida més Europea, amb pantalons i brusa, l’altre es la Tamimunt que porta un Hamir, (que es un vestit llarg i un mocador tradicional musulmà) i l’Aia que porta una faldilla llarga una brusa i un mocador típic del deu país.
Quins noms més bonics, perquè aquests noms?
La Montserrat per que es un nom molt català, Tamimunt es un nom que es posà tan Amazic com Àrab i vol dir "beneïda" que es una persona que te la virtut de transmetre sensacions positives, i la Aia per una noia que es diu igual i que fa molts anys que tenim relació amb ella.
Son tres capgrosses, però son molt més que això, son l’esperit de les dones, que estimen la vida, que treballen i lluiten a Rocafonda i al món.
Quan varen néixer?
Per Sant Jordi del 2007, i per les festes del barri que son per juliol les vam presentar. Amb les autoritats i la plaça de gom a gom varem lleig un discurs molt sincer i emotiu. Si no us fa res, vaig a lleig una mica
"Sóc la Montserrat, sóc la dona nascuda a Mataró, o vinguda d’altres parts de l’Estat, que fa anys que viu aquí i que estima aquest país, la seva cultura i la seva llengua.
Vaig als tallers Compartits de la Vocalia de Dones, on juntes, cada dimarts aprenem moltes coses però on, sobretot, aprenem a conèixer -nos, a estimar-nos i a comprendre millor el que ens envolta.
Sóc també la dona que veu arribar cada dia al nostre barri noves dones, vingudes de tot el món i que vol que siguin les seves amigues; les vol conèixer i vol pensar que plegades podem fer moltes coses divertides, tot treballant per el barri i la ciutat.
Amb algunes ja hem començat a ser amigues, però voldríem arribar a totes les dones de Rocafonda."
"Hola sóc la Tamimunt, he arribat fa un temps a Mataró des del Magrib, però ara ja em sento catalana. Sóc molt amiga de la Montserrat, he vingut del Nord d’Àfrica, per buscar noves possibilitats de vida. Al principi em sentia mot estranya aquí, sense la meva gran família, plorava sovint de pena, volia tornar a casa meva, al meu país, i més quan hi ha gent d’aquí que em mira malament, potser pel meu mocador. Però ara Catalunya ja és la nostra nova llar, com ho és de tanta gent que ha vingut d’altres regions o països.
Treballo i els nostres fills van a l’escola, parlen el català."
"Hola sóc la Aia vinc del centre d’Àfrica, sóc de pell negra com la Mare de Deu de Montserrat o el negrito del Parc.
Amb la Montserrat som parella lingüística de la Vocalia, ella m’ensenya català i jo altres coses. També he cantat una cançó africana per al CD de cançons del món que preparem a la Vocalia."
Sortiu per la ciutat i esteu amb altres gegants i capgrossos?
Si, com volem tenir molts amics i amigues, ens en fet sòcies de la Coordinadora de Colles de Mataró i ja som unes 20 dones que les acompanyem en les sortides que podem.
També son les padrines de la Palaueta que es la Geganta del Palau. També vam acompanyar l’ Isidre que és el capgros de la Llàntia, en el seu bateigs, no hem faltat a la festa de Sant Jordi ni a les de les Santes.
Com reacciona la gent quan us veuen?
En general molt positivament, alguns amb sorpresa i els menys de manera crítica, pel el fet de representar la diversitat que hi ha a la ciutat.
Pili sabem que tu portes les Capgrosses quan sortiu, que sens quan estàs a dins?
Em sento màgica, es súper divertit sobretot quan veus la cara de alegria que posen els nens o quan et donen la mà, sens una sensació molt bonica i mira que sues moltísim però encara així, val la pena.
Moltes gracies Pili per la teva amabilitat per acompanyar-nos amb veu de Dones i pel teu compromís amb la ciutat. (entrevista realitzada per la Nati)
A la vocalia tenim un logotip amb tres dones, que representen la diversitat de les dones que vivim a Rocafonda. Els logotip son estàtics i nosaltres volíem que aquetes dones tinguessin vida, que es moguessin, expressessin, i es toquessin, etc. Amb aquesta il·lusió van néixer aquestes tres Capgrosses de la Vocalia de la Dona de Rocafonda. Aquest logotip, el va fer una bona amiga ja fa molts anys , la Gloria Busquets que havia format part de la vocalia de Dones, al seus inicis.
Qui les va fer?
La idea en un principi va sé fer-la nosaltres als tallers compartits, però no teníem les eines necessàries. Coneixíem al Sergi, de la botiga la Closca del carrer Bonaire, que es un artesà del cartró que al seu taller amb paciència i art les va convertir en tres precioses Capgrosses.
Nosaltres les dones que anem a la vocalia, varem assistir a tot el procés d'elaboració: les varem veure en fang, en cartró sense pintar i finalment pintades.
Els vestits els varen fer dones de la Vocalia junt amb dones del Marroc i Subsajarianes.
Com es diuen?
Una es la Montserrat que va vestida més Europea, amb pantalons i brusa, l’altre es la Tamimunt que porta un Hamir, (que es un vestit llarg i un mocador tradicional musulmà) i l’Aia que porta una faldilla llarga una brusa i un mocador típic del deu país.
Quins noms més bonics, perquè aquests noms?
La Montserrat per que es un nom molt català, Tamimunt es un nom que es posà tan Amazic com Àrab i vol dir "beneïda" que es una persona que te la virtut de transmetre sensacions positives, i la Aia per una noia que es diu igual i que fa molts anys que tenim relació amb ella.
Son tres capgrosses, però son molt més que això, son l’esperit de les dones, que estimen la vida, que treballen i lluiten a Rocafonda i al món.
Quan varen néixer?
Per Sant Jordi del 2007, i per les festes del barri que son per juliol les vam presentar. Amb les autoritats i la plaça de gom a gom varem lleig un discurs molt sincer i emotiu. Si no us fa res, vaig a lleig una mica
"Sóc la Montserrat, sóc la dona nascuda a Mataró, o vinguda d’altres parts de l’Estat, que fa anys que viu aquí i que estima aquest país, la seva cultura i la seva llengua.
Vaig als tallers Compartits de la Vocalia de Dones, on juntes, cada dimarts aprenem moltes coses però on, sobretot, aprenem a conèixer -nos, a estimar-nos i a comprendre millor el que ens envolta.
Sóc també la dona que veu arribar cada dia al nostre barri noves dones, vingudes de tot el món i que vol que siguin les seves amigues; les vol conèixer i vol pensar que plegades podem fer moltes coses divertides, tot treballant per el barri i la ciutat.
Amb algunes ja hem començat a ser amigues, però voldríem arribar a totes les dones de Rocafonda."
"Hola sóc la Tamimunt, he arribat fa un temps a Mataró des del Magrib, però ara ja em sento catalana. Sóc molt amiga de la Montserrat, he vingut del Nord d’Àfrica, per buscar noves possibilitats de vida. Al principi em sentia mot estranya aquí, sense la meva gran família, plorava sovint de pena, volia tornar a casa meva, al meu país, i més quan hi ha gent d’aquí que em mira malament, potser pel meu mocador. Però ara Catalunya ja és la nostra nova llar, com ho és de tanta gent que ha vingut d’altres regions o països.
Treballo i els nostres fills van a l’escola, parlen el català."
"Hola sóc la Aia vinc del centre d’Àfrica, sóc de pell negra com la Mare de Deu de Montserrat o el negrito del Parc.
Amb la Montserrat som parella lingüística de la Vocalia, ella m’ensenya català i jo altres coses. També he cantat una cançó africana per al CD de cançons del món que preparem a la Vocalia."
Sortiu per la ciutat i esteu amb altres gegants i capgrossos?
Si, com volem tenir molts amics i amigues, ens en fet sòcies de la Coordinadora de Colles de Mataró i ja som unes 20 dones que les acompanyem en les sortides que podem.
També son les padrines de la Palaueta que es la Geganta del Palau. També vam acompanyar l’ Isidre que és el capgros de la Llàntia, en el seu bateigs, no hem faltat a la festa de Sant Jordi ni a les de les Santes.
Com reacciona la gent quan us veuen?
En general molt positivament, alguns amb sorpresa i els menys de manera crítica, pel el fet de representar la diversitat que hi ha a la ciutat.
Pili sabem que tu portes les Capgrosses quan sortiu, que sens quan estàs a dins?
Em sento màgica, es súper divertit sobretot quan veus la cara de alegria que posen els nens o quan et donen la mà, sens una sensació molt bonica i mira que sues moltísim però encara així, val la pena.
Moltes gracies Pili per la teva amabilitat per acompanyar-nos amb veu de Dones i pel teu compromís amb la ciutat. (entrevista realitzada per la Nati)
dimarts, 26 d’agost del 2008
Parlem de teatre social amb la Cristina al FEM XARXA
Ahir, dilluns 25 d’agost, vàrem avançar l’enregistrament de l’entrevista a la Cristina Sarrà que s’emetrà al primer programa Amb veu de dona de la temporada 2008-09 a la secció FEM XARXA. L’emissió serà el 4 de setembre a les 18h i el programa serà una barreja de continguts ja enregistrats que no varen poder sortir en antena en el seu moment amb continguts nous.
La Cristina forma part del Grup de Dones Reporteres, és la més jove del grup, coneix molt bé el programa Amb veu de dona per que ha treballat, colze a colze amb totes nosaltres, amb aquella alegria i espontaneïtat que la caracteritza. També ha col·laborat amb la vocalia de dones de Rocafonda molt de temps. Ella ha estat una de les persones que ha fet possible l’organització dels tallers de teatre social que s’han fet a Mataró aquest any, en els que hi han participat una cinquantena de dones vinculades a les vocalies de Vista Alegre, Pla d’en Boet i Rocafonda. Per aquesta raó i per que aviat se’ns en va una temporada llarga a Nicaragua per treballar amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa, hem volgut entrevistar-la.
La Cristina ens ha explicat el valor que ha tingut treballar amb les dones a través del teatre social, el que ha suposat per aquestes dones aquesta experiència tant vivencial, l’evolució com a dones però també com a grup, l’explosió de sentiments i emocions que han viscut i compartit durant les sessions i treballs que han desenvolupat,... Ens ha fet un repàs, també, de les diferents accions al carrer que s’han dut terme fruït d’aquestes sessions i treballs en els tallers. També hem parlat de les properes accions ... ens ha avançat que ja en tenen una preparada pel dia 25 de novembre, dia internacional de la no violència contra les dones. Us en parlarem més endavant d’aquesta acció però us avanço que... aneu preparant els paraigües!
Ahir mateix, al Centre Cívic de Can Noé (Rocafonda) es va fer un sopar amb totes les dones (o gairebé totes) que han participat en aquests tallers de teatre social i en les accions del carrer. Algunes altres dones, no hi hem participat però les hem seguit de prop, valorem i apreciem la feina que han fet, i també hi varem voler ser en aquest sopar que, a banda de ser una bona excusa per retrobar-se després de les vacances, s’organitzà principalment per fer el comiat de l’Ana, la Bea i la Cristina. També es va entregar a totes les dones un exemplar del llibre amb tots els escrits d’elles que ens parlen de les seves àvies i les seves mares, escrits que han sorgit també dels treballs dels tallers. Espero que, de mica en mica, les autores d’aquests escrits els pogueu anar compartint per aquí al bloc o des del nostre programa de ràdio.
Ahir mateix, al Centre Cívic de Can Noé (Rocafonda) es va fer un sopar amb totes les dones (o gairebé totes) que han participat en aquests tallers de teatre social i en les accions del carrer. Algunes altres dones, no hi hem participat però les hem seguit de prop, valorem i apreciem la feina que han fet, i també hi varem voler ser en aquest sopar que, a banda de ser una bona excusa per retrobar-se després de les vacances, s’organitzà principalment per fer el comiat de l’Ana, la Bea i la Cristina. També es va entregar a totes les dones un exemplar del llibre amb tots els escrits d’elles que ens parlen de les seves àvies i les seves mares, escrits que han sorgit també dels treballs dels tallers. Espero que, de mica en mica, les autores d’aquests escrits els pogueu anar compartint per aquí al bloc o des del nostre programa de ràdio.
I a tu, Cristina et torbarem molt a faltar però sabem que “el buit” o “buits” que ens deixes aquí per un temps, serà per omplir altres “buits” a Nicaragua i a l’hora, tu també t’ompliràs de noves experiències i coneixences, que et faran viure emocions i sentiments amb la gent d’allà. Molta sort preciosa, segur que seguirem en contacte! Mercè
Aquí teniu algunes fotos de la trobada:
http://picasaweb.google.es/donesreporteres/SoparComiatAnaBeaICristinaARocafonda?authkey=l6kqSzkx7lo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)