El passat 23 de febrer Dones Reporteres de Mataró va voler deixar volar la imaginació, alliberar l'esperit i deixar que l'ànima parli d'un altre saber. Ho deia Maria Zambrano, Un nuevo saber sobre el alma, la filòsofa malagueña de qui Ortega i Gasset, el seu mestre, deia que mai ho arribaria a ser...
La RAE parlant de la bruixa: "Persona a qui se li atribueix poders màgics que venen del diable. En els contes infantils i en el folklore, dona lletja i dolenta que té poders màgics i que, generalment, vol damunt d'una escombra. Dona que sembla pressentir el que ha de succeir. Dona d'aspecte repulsiu. Dona dolenta".
El llatí les anomenava maleficae i es va utilitzar a Europa a l'Edat Mitja i Moderna. En Anglès els hi diuen Witch, l'italià les descriu com Strega, l'alemany ens parla de Hexe i el francès, més refinadament, les assenyala com a sorcière.
La paraula "bruja" sembla ser pre-romànica, del mateix origen que el portuguès i galeg bruxa i el català bruixa. En el País Basc i Navarra s'utilitza el terme sorgin i a Galícia la veu meiga. La primera aparició documentada de la paraula "bruxa" ens ens ve del segle XIII.
A l'Antiguitat era la deessa Hècate qui dirigia la bruixeria i els encanteris i en certs llocs eren considerats una porta al món infernal i estaven associats a pantans, llacs i boscos.
Lucio Pauleyo (escriptor romà del segle II, nascut a Madaura, avui Argelia) parla de la Tessàlia (Grècia) com a terra natal de l'art màgic, perquè era una terra fèrtil amb molta aigua i molts personatges de la literatura tenen aquest origen com ara Erichtuo (bruixa tesssaliana de la Farsalia de Marco Anneo Lucanno) o Pamphile (personatge de El asno de oro de Lucio Apuleyo).
És amb el Papa Joan XXII (segle XIV), amb una butlla pontifícia, que comença, realment, la persecució de les bruixes i que va durara quatre segles. Aquestes persecucions van ser fetes, majoritariament, a dones. Claude Seignolle escriu: "Satán tuvo sus sacerdotes, que fueron los brujos. Y el rey de los infiernos tuvo sus sacerdotisas, que fueron las brujas"...i com que les dones eren excloses de l'Esglesia, tenien més tendència a anar cap al lloc obscur i eren més nombroses que els bruixots... i així neix la justificació per perseguir-les.
Les persecucions més nombroses van tenir lloc durant els segles XVI i XVII, van morir entre 50.00 i 100.000 persones, condemnades tant per la Inquisició com per la Reforma, una xifra molt elevada tenint en compta la època. D'aquestes dades, un 80% de les víctimes van ser dones. Moltes d'elles eren llevadores i sanadores, d'edats i condicions diverses, que usaven remeis tradicional, infusions, arrels, herbes, ara en diríem "fototeràpia". Les persones més "cultes" d'aleshores pensaven que era màgia o bruixeria... S'ha de dir que les dones de les classes més privilegiades eren excloses d'aquesta mena d'acusacions i persecucions.
El processos a les bruixes es van començar a posar en dubte a finals del segue XVII. A Anglaterra la llei contra la bruixeria va ser abolida el 1736... i la darrera bruixa anglesa penjada al 1808. Les darreres cremacions de bruixes van tenir lloc a finals del segle XVIII i començaments del XIX.
Avui tenim altres noms: esoterisme, homeopatia, medicines alternatives, psicologia, diversitat de teràpies de tota mena, holisme...bruixeria del segle XXI? Pseudo-ciència? Xerrameca?.
Per parlar de Les Bruixes, les Dones Reporteres, en el seu programa Amb veu de dona, van tenir com a convidada a la Isabel Tirado, Catedràtica de Història, especialitizada en Contemporànea, assessora tècnica/pedagògica del Institut Espanyol d'Andorra. La seva vida professional ha estat dedicada a la Docència. Si voleu escoltar cóm va anar tot el programa, cliqueu aquí: