Us volem donar a conèixer un document que, pel seu contingut, el considerem d’especial interès. DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT
"Cada 24 de Maig, dones de tot el món ens trobem per mostrar i recordar que la pau és possible i que existeix una altra lògica a la de les violències i les guerres, que és la de viure, la de buscar cruïlles on trobar propostes i solucions justes per les parts enfrontades en els conflictes; que l’alternativa al discurs únic de la violència és la de la paraula i el diàleg, que es poden tendir ponts de trobada per construir un món diferent. La història ens ha volgut demostrar i presentar la guerra com inevitable i única solució per resoldre els conflictes, nosaltres les dones hem deconstruït la història per demostrar que hi ha hagut dones que des de sempre han mostrat el seu rebuig, des de diferents accions i actituds: des de la resistència pacífica de les dones de Grenham Common, passant per les diferents manifestacions i escrits de la Virginia Wolf, o enfrontant-se a l’estat, convidant a l’insubmissió, com les Dones de Negre de Belgrad.; buscant diferents camins i trobades, saltant els murs de separació com les dones Palestines o israelianes; o continuant denunciant els crims de guerra i els criminals de guerra des de la clandestinitat com continuen fent les dones de Rawa, o les dones colombianes o les Russes i Txetxenes.
Aquestes dones són la NOSTRA HISTÒRIA, LA NOSTRA GENEALOGIA FEMINISTA I ANTIMILITARISTA, la que ens empeny a continuar treballant per la pau i contra el militarisme, un militarisme cada cop més potent, inhumà, il•lògic, que no parla de vides humanes sinó de danys col•laterals, que calcula els costos de les guerres no en nombre de persones sinó en l’augment de dòlars del barril de petroli. Aquest any, volem dedicar les nostres accions i donar suport de manera especial , on les dones tenen especial protagonisme i han començat a decidir donar visibilitat a la seva presència a partir de AHOTSAK,( veus de dones per la Pau, País Basc) sense oblidar les amigues i companyes que continuen els seus processos i treballs per aconseguir una pau justa als seus respectius països, A l’ Iraq, a l’ Iran i a l’Àfrica i arreu del món.
No volem:
• Que els nostres impostos es dediquin al pressupost de defensa – de qui ens hem de defensar? i qui ens defensarà dels qui ens defensen ?
• Rebutgem les campanyes propagandístiques que presenten els soldats i exèrcits com a agents d’ajuda humanitària. Cap soldat armat pot ser portador ni potenciador de la pau, vers el contrari, continuen els testimonis de les violacions i violències contra les dones allà on es despleguen en l’anomenada “ missió de pau “. Seguim demanant el retorn de les tropes d’Afganistan
• Que els pressupostos militars es dediquin a treballs per la pau.
• Rebutgem les exhibicions aèries de les forces armades en les nostre festes.
• Que no hi siguin presents en cap espai educatiu – saló de la Infància, saló de l’ensenyament … Les nostres nenes i nens i joves no tenen res a aprendre de les forces armades com no sigui la reproducció d’un model patriarcal – guerrer i militarista que no té res de pedagògic ni d’educatiu."
Aquest manifest de fa dos anys, quin poc ressò ha tingut!!!, perquè les motivacions de les dones queden amagades? i casi ningú en parla?
Durant l’últim segle, el posicionament de les dones contra la violència i el militarisme ha estat un dels eixos principals en els debats de les reivindicacions feministes arreu del món. Les dones han aportat una percepció diferent dels relats masculins sobre la guerra. No es just que encara en el dia d’avui unes aportacions d’un nivell com les d’ aquest manifest quedin tapades, ofegades, sense cap ressonància quan tantes i tantes persones el subscriurien.
Queda ben palès que les dones ens tenim de posar les piles en tots els nivells dins d’aquest planeta que ens ha tocat viure. Per Lea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada