No he fet mai de castellera, però m’encanta veure’ls actuar! T’agraden a tu també? Què en destacaries del món casteller?

Una tarda més de dilluns a les quatre (I UNS MINUTS MÉS) les Dones Reporteres comencem un nou programa de “Amb veu de Dona”.


Bona tarda a tothom. Estem a les portes del Carnaval i molta gent, sobretot el jovent, ja està pensant en la disfressa que durà. Si la compren, la lloguen o simplement se la fan ells mateixos. Si aniran sols, amb amics o en grup… Però avui no parlarem ni del Carnaval ni de disfresses ni de compres. Això... deixem-ho per un altre programa.

El tema que ens ocupa en primer lloc ens el porta la Fina a la secció d’Opinions. Ens farà un resum dels esdeveniments resultants del terratrèmol d’Haití.

Heu participat alguna vegada a fer castells? Us agradaria? O preferiu ser espectadores i gaudir de la festa? No us perdeu l’entrevista que farà la Pili a una castellera, dins de la secció de Fem Xarxa.

Cultura i Dones i Memòria Històrica, dues seccions que avui es fusionen per presentar un tema original, fruit d’un estudi força complex. Es tracta dels carrers de Mataró amb nom de dones. En aquest cas, de dones anònimes relacionades amb el món del tèxtil. Ens ho explicaran la Pili, la Touraya, l’Encarna i la Rosi.

Per acabar, la Fina entrevistarà la Lola Cases, mestra i poetessa infantil...Una dona molt activa.
Això serà a la secció de Dones Singulars!

Bona tarda, Fina! . Ja fa dies que no parem de veure imatges a les televisions de la catàstrofe d’Haití... i molt em sembla que no deixen indiferent a ningú... oi? Comencem la secció d’Opinions!


El dimarts 12 de gener de 2010, es produí un terratrèmol de magnitud 7,3 en l'escala de Ricter, a menys de 10 quilòmetres de profunditat, una sacsejada més forta i devastadora que la bomba d’Hiroshima. Es va estimar que seguiren més de quaranta rèpliques. Amb tot plegat s’enfonsaren el 70% de les edificacions i sembla que hi va haver més de 200.000 morts. Això és tant com dues vegades Mataró.

Però la magnitud d’aquesta tragèdia no s'entén sense la extrema fragilitat de la població haitiana. Físicament, per la precarietat de la seva arquitectura.

Econòmicament, por la falta de recursos para invertir en prevenció de desastres naturals.

Socialment, per la falta d’organitzacions civils preparades pera organitzar l’ajuda.

Institucionalment, per la seva falta de capacitat del govern, generada durant decennis de corrupció i falta d'atenció al bé comú.

Tots aquests factors han multiplicat l'amenaça i han fet que el risc es faci realitat en forma de catàstrofe irreparable per a centenars de milers de haitianes i haitians.

Des de la nostra societat, gairebé no podem imaginar el que suposa ser haitià –home o dona– el 2010.

Perquè ja des de molt abans del devastador sisme, Haití era incapaç de protegir eficaçment els drets humans, i en especial els de les dones i de les nenes.

Diverses organitzacions internacionals no governamentals havien presentat temps enrere una exhaustiva i detallada informació que posava de manifest les violacions sexuals i altres tipus de violència contra les dones haitianes com una forma de represàlies, intimidació, terror i degradació d’elles.

En la gran majoria dels casos, va quedar demostrat que els abusos sexuals van ser comesos per agents de l'Exèrcit i la policia i els seus auxiliars civils armats amb l'autorització o la tolerància del règim il•legal.

Les violacions sexuals van ser el resultat d'una repressió amb fins polítics. La intenció dels responsables va ser de destruir qualsevol moviment democràtic a través del terror creat per aquesta sèrie de crims sexuals.

Tot plegat fa pensar que si ara no s'actua amb rapidesa, mentre encara continua l'arribada d’ajuda humanitària, és probable que la situació només pugui a anar a pitjor.

El caos actual que regna a Haití i la fragilitat cada vegada més gran de dones i criatures creen el caldo de cultiu perfecte perquè abusos contra els drets humans i delictes sexuals passin desapercebuts i quedin impunes.

Per això, protegir els grups vulnerables de la violència sexual és tan important ara mateix com proporcionar ajuda humanitària. No ho oblidem.

Bona tarda, Pili!

No he fet mai de castellera, però m’encanta veure’ls actuar! T’agraden a tu també? Què en destacaries del món casteller?

Són un exemple claríssim de la feina en equip. Aquestes ganes de sempre pujar més amunt.... i fer pinya per aconseguir-ho... Però, qui millor per explicar-ho que la persona que tenim al costat de la Pili. Ara entrem a... Fem Xarxa!

Entrevista a la castellera
Bona tarda, Touraya, Encarna, Rosi i Pili

Potser mai havíem estat tantes per fer una secció!... Carrers amb nom de dones... No marxeu, promet ser molt interessant. Comencem amb aquesta fusió de les seccions Cultura i Dones i Memòria històrica!

CARRERS AMB NOM DE DONA

Els noms dels carrers de la nostra ciutat són aprovats en el Ple Municipal de l’Ajuntament de la nostra Ciutat per una comissió anomenada “Comissió del Nomenclàtor”.

Quina és la funció d’aquesta comissió?
Aquesta comissió va ser constituïda a l’any 1979, amb la recuperació dels Ajuntaments Democràtics amb la voluntat de facilitar la participació ciutadana,
Aquesta comissió que és consultiva se li va encarregar recuperar i normalitzar el carrerer municipal, alterat per la dictadura franquista.

Aquesta comissió, encara vigent actualment, està formada per representants dels grups politics amb representació municipal , ciutadans coneixedors de l’onomàstica de Mataró, i del seu patrimoni històric,també tècnics municipals,presideix aquesta comissió el regidor o regidora que té atribuïdes les competències de Cultura

Els criteris en que treballa la Comissió del Nomenclàtor alhora de proposar nous noms són:

-Preeminència de la toponímia local
-Vinculació del nomenclàtor mataroní a la realitat cultural,històrica , social i política de la ciutat
-Agrupació dels noms per temàtiques i sectors, sempre que sigui factible i convenient
-Dedicatòries individuals ofertes, sempre, a persones difuntes
-Fer incidència en la seva vessat didàctica,

i altres més tècniques com:

Retolació correcta en català
Establiment d’un disseny únic, així com un codi numèric únic


L’historiador Ramon Salicrú i Puig, ha recollit en un llibre el nomenclàtor històric de la nostra ciutat on els mataronins i les mataronines podem saber per que el nostre carrer té aquell nom, qui és el personatge a qui el varen dedicar,etc...

Tal i com diu ell mateix en d’introducció,

“el llibre pretén donar a conèixer l’origen del nom dels carrers i places”

“Els noms dels carrers d’uns població estan lligats a la seva pròpia realitat històrica. En ocasions deriva del topònim o nom del lloc més genuí, recollits o transmesos de generació en generació fins els nostres dies”

“En altres ocasions fan referència al nom del seus primers habitants, als promotors urbanístics de la zona.... on es va obrir la nova via.
També és dediquen sovint a sants propis del país.
O porten nom dels polítics locals.
O personatges que excel•liren en la seva professió”


Nosaltres hem volgut destacar els carrers de la nostra ciutat que porten nom de dona

En farem quatre associacions o grups

Un primer que agrupa noms d’oficis
Un altre que anomenem dones de lletres: pedagogues, escriptores...
Un tercer evocant mare de Deu o santes
I finalment un calaix de sastre on hi podem trobar: una política, una reina, propietària, etc....

Voldríem donar a conèixer algunes d’aquestes dones

Començarem avui pel primer grup;

A la nostra ciutat moltes dones han treballat al llarg de la seva vida a la Fàbrica. El Ple de l’Ajuntament a l’Octubre de l’any 2000 , a proposta de la Comissió del Nomenclàtor, va aprovar el noms dels carrers dels oficis relacionats amb el tèxtil. D’aquesta manera es va voler retre homenatge aquestes dones que d’una manera anònima varen dedicar part de la seva vida a aquesta feina.

Aquests carrers es troben situats en un polígon industrial. El del Pla d’en Boet. Prop de la carretera de Barcelona

Entre aquests oficis hi trobem



Carrer de la Teixidora:

Les teixidores eren aquelles operaries del ram tèxtil que s’encarregaven dels telers rodons,”estàndards” de mitges i mitjons i Màquines de puny o sigui màquines de mitjà i petit diàmetre


Carrer de la Bobinadora:

Les bobinadores eren les operaries del tèxtil que feien bobines o bitlles,amb fil procedent d’altres formes d’enrotllament- com madeixes, fusades, - o que passaven el fil a d’altres tipus de bitlles de diferent mida

Carrer de la Cosidora:

La feina de les cosidores consistia bàsicament a posar pedaços i tira o fer vores.



Carrer de la Resseguidora.

Les resseguidores eren les operaries que repassaven acuradament les peces per arranjar els defectes o tares i, d’aquesta manera estalviar el major nombre possible de saldos en la producció.


Carrer de la Repuntadora:

Les repuntadores eren les que feien funcionar les màquines de repuntar –també anomenada “plana”que fa el cosit amb capsula i bobina.


Carrer de la Remallaire:

Les remallaires feien funcionar les màquines que és feia servir per tancar la puntera del mitjó o de la mitja- una de les activitats tradicionalment desenvolupada –i sovint en el propi domicili– per dones treballadores del ram tèxtil

Carrer de l’Overlocaire.

Les overlocaires eren les operaries del gènere de punt que treballaven amb la màquina coneguda a Catalunya com a overloc , i que en un mateixa operació tallava i tancava el gènere que s’havia de cosir.

Aquest són els noms dels carrers que recullen els oficis dedicats al tèxtil i exercit la majoria d’ells per dones.


Hola de nou Fina! Què és el que més caracteritza la nostra convidada d’avui a Dones singulars?

De seguida, tots i totes podrem conèixer més a fons una dona realment impressionant. Música, Carles, que així ja ens anirem posant en situació... amb la nostra dona singular d’avui!

Aquesta tarda us vull presentar una persona ben coneguda per molts de nosaltres. És la Lola Casas, mestra de la escola Cami del Mig. Compagina la seva feina de mestra amb la d’escriptora. “Sóc una mestra que fa poemes” –diu– i, a més, fa articles, cursos i conferències sobre literatura i cinema, que són dues de les seves grans afeccions.

–Com estem Lola?
–En primer lloc m’agradaria que ens expliquessis com va ser que

presència de la . Lola Cases.

Carles, també volem agrair-te la teva feina al control tècnic, està clar!

Som Dones Reporteres de Mataró!

Bona tarda