És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.

La desigualtat entre els éssers humans o les nacions és potser la característica que millor defineix la pobresa.
La manca de salut, d’habitatge, d’ingressos, de feina... o bé la nutrició o l’accés a béns i serveis bàsics són trets que determinen el grau de l’estat del benestar on ens trobem i a quin nivell socioeconòmic estem situats.

Però, pel que fa a les dones, la cosa encara és molt pitjor. Segons l’últim informe de Càritas, de les persones necessitades i que viuen en situació de pobresa, el 67% són dones.

Les dones son més pobres que els homes principalment per motius discriminatoris. El fet que una gran majoria de dones rebi un salari substancialment inferior al dels homes per la mateixa feina, tampoc no

hi ajuda gaire. Les dones s’incorporen a la feina gairebé sempre més tard, i la deixen gairebé sempre més aviat per ocupar-se dels fills o de persones amb dependències, la qual cosa fa que les seves pensions siguin sempre molt inferiors, donat que han cotitzat menys. I, per últim, cal tenir en compte que l’expectativa de vida de les dones és més llarga que la dels homes, així que tindran més anys per viure precàriament. Crec que davant d’aquestes dades tan poc optimistes és una prioritat, a més de lluitar contra la violència de gènere, lluitar també per aconseguir equiparar els drets entre els homes i les dones.

És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.
La crisi i l’atur poden frenar el canvi social més important dels darrers segles: la incorporació massiva de la dona a la formació i al treball assalariat.

El gènere com a categoria no té el mateix significat en tots els contextos socials, sinó que es defineix en funció d’elements com la religió, l’ètnia, la cultura, les tradicions i sobretot la classe social.
Les dones negres o les dones immigrades amb pocs recursos són explotades per un patriarcat públic. Malgrat això, totes les dones, pel sol fet de ser-ho, compartim una experiència més o menys comuna d’opressió i subordinació per part dels homes.

El capitalisme no construeix les desigualtats de gènere, sinó que aquestes són generades pel patriarcat. El capitalisme les utilitza en el seu propi benefici, les reprodueix i, en la majoria dels casos, les augmenta.

La crisi del sistema capitalista i patriarcal pot obrir noves portes per a l’alliberament de la dona i pot permetre el desenvolupament real de tot el nostre potencial, però només si mantenim fermament la lluita anticapitalista i antipatriarcal.