dimecres, 23 de juliol del 2014

Xarxa de dones. Donar a coneixer les xarxes de dones








El passat 14 de març, després de la celebració del Dia de la Dona, Dones Reporteres va emetre un programa, millor dit dos, per a donar a conèixer les moltes associacions de dones que tenim al voltant i que, directe o indirectament, hi estem en contacte.

Aquell programa el va conduir la Pilar G. que va entrevistar a Maria Majó, membre de Totes plegades, a Mercè Mulet, del grup de Dones en Xarxa i a L'Anna i la Bea del col·lectiu Mujeres de Matagalpa (Nicaragua).

La Maria (que prové de la Vocalia de Dones de Rocafonda) ens va parlar de l'alfabetització jurídica de les dones marroquines i la importància que tenia per elles conèixer els seus drets ja que, quan van arribar aquí, moltes eren analfabetes i se sentien excloses i, per tant, indefenses. Aquest grup ara consta de 120 dones i 18 voluntàries. Tenen un espai matern on els petits són atesos perquè les mares puguin estudiar i tenir el seu espai propi, fora de la llar.

La Mercè ens va parlar d'empoderar a la dona dins la xarxa, aprofitant les noves tecnologies que puguin estar al seu abast. Ens va dir que no només les dones marroquines tenen problemes de conciliació i que totes participen en solidaritat amb l'altra. Com que es tracta d'una associació sense ànim de lucre tenen problemes amb el canvi de govern i amb la manca de recursos. Per les dones que tenen familiars afora és una finestra al món que ajuda a tenir més propera a la persona que ha marxat.

L'Anna està permanentment en contacte amb gent de Mataró, encara que la seva tasca es desenvolupa a Matagalpa i ens parla dels canvis socials que ha viscut allà, intentant canviar el model patriarcal fent us d'un model propi, intern, del col·lectiu. Treballen els àmbits més petits i van ampliant el cercle. Ens parla molt de la creativitat col·lectiva com a suport per fer els canvis, un lloc des d'on fer els canvis més definitius i permanents. Reivindica que les dones volem ser diferents.

La Maria també va ser allà, a Matagalpa i ens parla de què i cóm ho va veure tot allò. Anomena un estri anomenat "cartilla", que serveix per fer lectures de texts i exercicis. Intercanvien vivències amb l'Anna. La Mercè dóna importància a l'ajuda que proporciona la tecnologia. I fa esment a la paraula "exclusió" que surt molt al llarg de tot el programa, ens parla de la crisi actual i el paper de la dona i la maternitat. L'Anna ens torna a parlar de la creativitat i del teatre social, concepte que neix al Brasil i que té una base metodològica científica, que dóna eines a les persones, que es pot fer una transformació social en femení, pensar per nosaltres mateixes, fer-se responsable d'un mateix.

Allà, a Matagalpa, ens diu l'Anna que hi ha un carnaval contra la violència de gènere, que en aquell indret tenen molt present a les Dones de Mataró. Que tenim vincles amb compromís. Es parla de la Cristina (Dona Reportera), de cóm va arribar sent una nena i ara és un membre responsable del col·lectiu.

La Maria diu que la millor escola és la relació humana. En el món del treball hi ha d'haver horitzontalitat i no pas verticalitat.

Sembrar i recollir !!!

Si en voleu més podeu escoltar aqui:



I el dia 28 la Pili G. va continuar conduint un altre programe sobre Cercles de dones. Dones que participen en grups treballant en solidaritat.

Aquest cop es va parlar amb l'Enriqueta Punti, del grup de l'Alzheimer a Mataró, que ens va informar de cóm es pot entrar a formar part del seu grup i de què fan i cóm ajuden a les famílies que es troben amb un familiar que té aquesta malaltia i que, majoritàriament, són dones les que fan aquesta tasca de cuidar.

L'Anna Ginesta de la Vocalia de Dones de Rocafonda, ens va parlar del seu grup de lectura, on la majoria de dones són de parla castellana. El seu propòsit, al marge de compartir i fer coses juntes, és llegir i parlar en català.

La Marisol del grup Totes plegades, ve acompanyada de quatre dones marroquines i es dediquen (al marge de compartir experiències entre elles) al estudi de la llengua i a l'alfabetització perquè hi ha dones de diferents orígens. Fan ioga, lectura, bijuteria, mates. Intercanvien experiències.

La Marisol dóna pas a les dones que l'acompanyen perquè expliquin cóm es troben dins del grup. La Touraya (Dona Reportera) intervé dient que per elles és molt important conèixer l'idioma perquè així saben que els hi diuen a l'escola quan parlen dels seus fills i també quan van al metge entenen molt millor el que els hi expliquen, sense necessitar traductors.

Ens expliquen que allà a Rocafonda tenen una sala maternal on es cuiden de les criatures perquè les mares puguin estudiar i aprendre coses noves. Insisteixen en la importància de les Xarxes i del voluntariat. Queda palès que amb tot això els hi creix l'autoestima amb l'aprenentatge i el compartir.

Si voleu sentir més coses de totes aquestes dones que ens expliquen les seves experiències, cliqueu aqui:





dilluns, 14 de juliol del 2014

Clara Campoamor









El passat 24 de febrer Dones Reporteres va retre homenatge a Clara Campoamor (1888-1972) en el  126è aniversari del seu naixement. La Sandra és qui condueix el programa i dóna pas a les companyes que van posant la seva veu i ens donen pistes i detalls de la vida d'aquesta dona lliberal i progressista.

La Marisa ens dóna detalls de la biografia. Neix a Madrid un 12 de febrer de 1888 en el sí d'una família de pensament lliberal i progressista. L'any 1922 conclou els estudis de Batxillerat i es matricula en Dret. S'incorpora al Partit Republicà Radical l'any 1929 i comença la seva activitat política, aconsegueix un escó al Congrés de Diputats al costat de Margarita Nelken i Victòria Kent, destacant la seva defensa dels drets de les dones, introdueix la Llei de Drets del Nen i defensa la Llei de Divorci. El 31 d'octubre de 1931 aconsegueix que la igualtat dels drets electorals de l'home i la dona sigui a la Constitució Republicana. L'any 1933 la dreta guanya i Clara Campoamor perd el seu escó i fins i tot el seu partit la deixà de banda  i donà suport al Partit Socialista Obrer Espanyol. L'exili truca a la seva porta i el 1936 viatja a Buenos Aires, mai més tornarà a Espanya. S'instal·la a Suïssa, a Laussane, allà hi treballa fins que es queda cega. L'abril de 1972 mor de càncer als 84 anys i les seves despulles són incinerades a Sant Sebastià.

La Pilar ens parla de la pel·lícula que el 2011 i sota la direcció de Laura Mañá, es va estrenar amb el títol Clara Campoamor, la mujer olvidada, basada en el llibre del mateix títol de Isaías Lafuente. Prèviament, ens situa en la lluita de la Clara Campoamor basat en el Principi de no Discriminació per raons de sexe i podem escoltar fragments de la pel·lícula on es parla dels articles  de la Constitució que contemplen el que ella vol defensar contra els altres articles que diuen que la dona ha d'obeir a l'home quan es casa i que deixen clar que el lloc d'una dona és la llar.

La Lea fa una entrevista telefònica a la Lola de San Fernando (Cádiz) que pertany a l'associació Clara Campoamor. L'entrevistada ens fa una descripció de l'associació, del seu funcionament i ens explica que, fins i tot, tenen un important certamen literari (diu que fa ja el núm. 11) i que és a nivell nacional. També ens explica que no tenen ajudes de cap mena d'entitat i que es financien amb les quotes de les sòcies que paguen una quota mensual de 3 €. La Pilar també hi participa amb el tema de l'organització de l'associació per aprofundir quina mena de xarxa treballen.

La Pilar ens fa una curiosa reflexió de la RAE i ens recorda que va ser fundada el 1713 i que, des d'aleshores hi han passat pel seu sí 1000 homes...i 7 dones (¿¿!!). Si escolteu l'àudio hi trobareu curiositats sobre paraules que diuen una cosa per l'home (agradable) i una de ben diferent per la dona (gens agradable).

Si voleu més detalls uns recomano que cliqueu aquí:






Dramatització del conte La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus






El 14 de febrer es va emetre un programa de Dones Reporteres conduit per la nostra Rosa Montero i que tenia com a convidada a la Laura Díaz que és sociòloga. El títol original en castellà és La Cenicienta que no quería comer perdices.

El conte ha estat traduït a cinc llengües diferents i s’ha explicat a molts grups de dones i ha rebut diversos premis per la igualtat.

Ha estat escrit en un to irònic i d’humor per Nunila López Salamero i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra amb dibuixos divertits i significatius. Amb aquest conte les autores han actualitzat els valors i han fet una ventafocs que no és gens convencional, allunyada també dels cànons de bellesa.

I de mica en mica es va anar parlant del conte tradicional, aquell d’aquella noieta tan desgraciada i que, gràcies a una sabateta de cristall, troba al seu príncep blau i s’enamoren i es casen i són feliços i mengen anissos...

Veiem per tant una dona passiva que espera que la màgia li resolgui tots els seus problemes i, per rematar-ho, ve el príncep blau per salvar-la. No tenim altres opcions? No hi ha una manera menys carrinclona de ser una Ventafocs amb èxit?

La Ventafocs ara estudia i treballa i vol anar de festa, surt i l'endemà té ressaca...i venen uns homes amb unes sabates de taló ... i sí, es casa amb el príncep. Però resulta que aquest "príncep" és un gripau, vol que la "ventafocs" li cuini cervellets de canari i a ella li fa molt de fàstic perquè és  vegetariana.

Però per tal d'agradar al seu príncep fa el que ell vol menjar i ella cuina amb sabatetes de cristall...però fent tot això, dia darrera dia, es va encorbant i perd la il·lusió...i arriba un estat d'ànim depressiu.

La Ventafocs parla amb la veïna, però tampoc sembla que li vagi millor que a ella. També parla amb la seva mare...i li recomana paciència !!

Arriba un moment que es diu a ella mateixa: "ja n'hi ha prou!!" i li crida també a la fada, prou !! I plora i plora i plora fins buidar-se i se sent ben lleugera. Finalment, deixa al príncep i es treu aquelles sabates que només l'apreten i li fan mal. Comença a fer plans per una nova vida i es troba amb tots el personatges d'aquest comptes antics que també obren camins nous.

La Laura i la Marisa ens diuen que el conte és una crítica a una societat que mostra un rols ben definits, una societat tradicional i masclista. El rol de la "ventafocs" (la dona passiva que vol trobar marit, casar-se i fer-ho tot per complaure'l) i el rol del "príncep" (el príncep blau que tota ventafocs vol posar a la seva vida).

El nou conte ens mostra una Ventafocs que passa de tristeses i depressions i que assumeix un nou rol de dona independent. El missatge és que pots triar, que pots aprendre a dir NO! i que també els prínceps blaus poden canviar. Que no hi ha "mitges taronges" que totes i tots som "taronges senceres". Que s'ha de treballar la individualitat i l'autoestima.

El "síndrome de la Ventafocs" és la por a la independència. Quan arriba el PROU !! es veu veritablement a ella mateixa.

Si voleu sentir el programa sencer, amb totes les veus i totes les cançons, només cal clicar aquí: