dimarts, 16 d’octubre del 2012

Dona i món rural



El 15 d’octubre es celebra, des de 2008, el dia internacional de les Dones Rurals. Va ser l’Assemblea General de la Organització de les Nacions Unides que va fixar aquest dia per reconèixer “la funció i contribució decisiva de la dona rural, incloent a la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i la eradicació de la pobresa rural.”

Tal i com reconeix la pròpia ONU, les dones rurals desenvolupen un paper fonamental en les economies rurals dels països desenvolupats i, també, en països en vies de desenvolupament. En la gran part del món participen en la producció de cultius i en la cura del bestiar, proporcionen aliments i aigua per les seves famílies i participen en activitats no agrícoles per diversificar els mitjans de subsistència de les seves famílies. A més, les dones porten a terme les funcions vitals en la cura dels nens, les persones grans i les malaltes.

Les Dones Reporteres volem retre homentatge a aquestes dones, volem reconèixer i donar visiblitat i importància al  paper que desenvolupen les dones rurals de tot el món, i especialment el paper actiu de les dones organitzades del moviment Via Campesina per preservar una qüestió vital i transcendental com és la Sobirania Alimentària i lluitar per la eradicació de la fam.

Però avui volem apropar el zoom a casa nostra, quina ha estat i quina és la situació de la dona que viu i treballa en el món rural en l’actualitat?

Si fem una mirada enrere, en el  període de la revolució industrial es desenvolupa un sistema on predomina la divisió de rols basada en la diferència sexual, perpetuant una situació de desigualtat entre homes i dones i situant a la dona únicament en l’àmbit privat. També, en el pas d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat fa que la dona quedi allunyada dels treballs mecanitzats. En aquella època, a fi de que el sistema socioeconòmic pogui funcionar, el contracte social establert necessita perpetuar la jerarquia de l’home sobre la dona per poder mantenir-se, generant una relació total de dependència de la dona cap a l’home.

***
Rosa Binimelis, Mariona Bosch i Amaranta Herrero ens possibliten una àmplia visió sobre el que significa ser dona pagesa i viure a la Catalunya rural d’avui al llibre sol i serena: dones, món rural i pagesia.

Segons les autores, les dones al món rural i les dones pageses, en particular, encara viuen avui les conseqüències d’una invisibilització i una desvaloració històrica que no reconeix els seus sabers, les seves tasques, les seves competències, la seva opinió i la seva veu. La dona al món rural viu una invisibilitat doble, per ser dones i per viure al món rural patint, amb major grau que la dona no rural, la difícil conciliació entre la família i la feina que suposa la vida al camp i el tirar endavant una explotació agrària o ramadera.

Tot i així, les autores també afirmen que la dona rural “universal” no existeix i que, actualment, al món rural podem trobar dones amb situacions diverses. Podem trobar encara la dona que treballa sense una remuneració directe, assumint el rol de col·laboradora o ajudant  amb una total dependència social i econòmica al marit, sense uns drets laborals bàsics, quedant fora del sistema de cotitzacions de la seguretat social.

Però, en la diversitat de dones en el món rural també trobem dones que són co-propietàries de les explotacions i dones que decideixen iniciar un projecte agrícola en solitari trencant estereotips de gènere i entrant en espais (pròpiament d’homes). També trobem dones que han emprés noves activitats econòmiques dins de les explotacions com és l’agroturisme o dones que treballen i s’han buscat la vida fora de l’explotació.

Progressivament veiem una major  visibilització de les dones a les explotacions agràries i un paper clau en la participació en l’esfera política i activista (en sindicats, cooperatives agrònomes;…) d’on sempre se les havia apartat.

Les associacions de dones del món rural i organitzacions de dones pageses dins dels mateixos sindicats seran de vital importància per a la consecució dels drets socials de les dones i per posar a primer pla les necessitats, demandes i reivindicacions específiques que tenen com a col·lectiu.

Alguna cosa està canviant en el món rural i celebrem que les dones hi tinguin un paper clau, que siguin  generadores de discursos alternatius i proposin, conjuntament amb els homes, noves maneres d’entendre la pagesia, una pagesia viva que mantingui les xarxes socials, els sabers i unes pràctiques sostenibles, en contraposició a un sistema agrícola eminenment productivista i homogeneïtzador que emmalalteix la terra i les persones .
Mercè
Podeu escoltar el programa sencer a: