Consum responsable, neuromarquèting

  

Després de festes, amb totes aquestes compres, despeses, regals i més regals...i ara les rebaixes !, Dones Reporteres volen fer una petita reflexió al voltant del consum, ¿per què no un consum responsable? Pensar abans de consumir, pensar en l'entorn, pensar abans de fer l'acte d'anar a comprar.

També ens ha interessat saber quina cosa és el "neuromàrqueting", què fa, ¿estudia el nostre cervell?

Per ajudar-nos a fer aquest programa vam tenir amb nosaltres a la Metixell Puyané, llicenciada amb Psicologia per l'UAB, màster en Psicopatologia Clínica de l'Adult per l'UAB i postgrau en detecció i intervenció en violència familiar per l'UB. Assesora del Centre d'Informació i Recursos per les Dones (CIRD) de l'Ajuntament de Mataró treballant amb dones víctimes de violència masclista. Sòcia fundadora de l'Hora Violeta.

Amb ella vam reflexionar sobre el "neuromàrqueting", si els sentits (oïda, vista, etc.) hi tenen relació, si quan entrem en un super ho estem fent de manera inconscient en una estratègia, sobre la distribució del productes, de l'ètica, de si existeix un codi deontològic i moltes coses més.

Si voleu saber què ens va dir la Meritxell, quines opinions va aportar la Sandra abans de l'entrevista, cliqueu aquí:

Violéncia de gènere, una vegada més...

Ens fem ressò de les dones que, just començar aquest 2015, tornen a patir la violència en mans de les seves paralles, algunes assassinades, d'altres a l'hospital.

Dones Reporteres formem part activa de Teixit de Dones i el passat 21 de gener es va fer una concentració davant l'Ajuntament de Mataró per mostrar el rebuig que aquests fets mereixen, una denúncia molt necessària i justificada. Es va llegir un manifest que creiem que ha d'estar també en el nostre blog per compartir-ho amb qui ens segueixi habitualment:

“Cap agressió a una dona
sense resposta ciutadana”

Som aquí per expressar la nostra condemna i rebuig a la violència masclista.

Ahir ens va colpir l’agressió brutal a dues dones mataronines presumptament a mans de la parella d’una d’elles. Els seus veïns i veïnes, el barri, l’escola... tots i totes estem consternades per la violència sense justificació a la qual van ser sotmeses. I esperem que puguin recuperar-se el més aviat possible.

També avui tenim present la dona assassinada aquesta matinada a mans de la seva parella a Terrassa, com tenim present a tantes i tantes dones mortes per violència masclista. Són xifres insuportables per a qualsevol societat però, sobretot, per les societats que volem avançar en la igualtat.

És responsabilitat nostra comprometre’ns a eradicar el comportament masclista, que no oblidem prové d’una societat patriarcal encara molt arrelada socialment. Les conseqüències de no fer-ho les trobem en la violència exercida sobre les dones pel fet de ser dones.

DIR NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA és actuar en la prevenció i la sensibilització amb les joves i els joves en matèria de gènere i l’eradicació de la violència masclista. Considerem que la joventut és clau per aconseguir una societat amb futur que deixi enrere el model patriarcal i les actituds masclistes i avanci cap a la igualtat entre homes i dones.

DIR NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA és dedicar diners i professionals suficients per part de les institucions que intervenen en l’atenció i acompanyament a una dona víctima de violència, i als seus fills si en té.

DIR NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA és teixir una xarxa ciutadana per sumar esforços per l’eradicació d’aquesta xacra que no ens deixa avançar en la igualtat.

Les dones i els homes que som avui aquí, i d’altres que s’hi sumaran, ens comprometem a posar en valor les relacions d’igualtat entre dones i homes; a solidaritzar-nos amb dones que pateixen violència; a denunciar qualsevol situació de violència; a participar col·lectivament en la denúncia de la violència masclista.

DIEM: CAP AGRESSIÓ A UNA DONA SENSE RESPOSTA CIUTADANA!

DIEM: NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

Mataró, 21 de gener de 2015

Charlie Hebdo

Dones Reporteres tornem a estar actives i de nou incorporades a les tasques que ens identifiquen. Però abans de començar per nosaltres cal fer esment a alguns esdeveniments que ens han colpit i ens han fet mal.

La primera cosa és el terrible atemptat a la revista Charlie Hebdo i les morts de persones innocents a mans d'assassins que maten en nom d'un deu que només és a la seva ment i que es diu Odi. I això planteja els límits de la llibertat d'expressió i si l`humor ha de ser totalment lliure. Aquest slogan (amb moltes variants) va donar la volta al món:

Festes de Nadal

 

 

Dones Reporteres estem assajant les nadales !!

 

Aquest mes de desembre  estem preparant les festes amb família però també nous programes per després de tants àpats i tantes despeses...Només recordar que hi ha molta gent que no pot posar ni un plat a taula, qui hi ha nens que no tindran cap joguina, que el consumisme ens fa a tots més pobres. Un consum responsable i, sobretot, recordar que són festes per compartir, és un bon desig, no ho veieu així també?

Marina Subirats Martori

Aquest novembre el MEM va fer una sèrie d'actes a l'Ateneu de la Fundació Iluro i Dones Reporteres va anar a escoltar a la Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la UAB, directora de l'Institut de la Dona (1993-96) i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona (199-2006), membre de l'associació de coeducació, que va parlar de "El génere màsculí, model obsolet".

La Marina Subirats va parlar de les característiques generals del gènere masculí com a model de comportament dels homes i va dir que cal un canvi, el perquè era un model obsolet i els greus perjudicis socials que comporta la seva forma actual.

Ho podeu escoltar clicant aqui:

Diferents modalitats de violència de génere

Seguint amb els actes d'aquest mes de novembre, Dones Reporteres vol parlar dels diferents tipus de violència que pateixen les dones i per poder-ho fer hem convidat a una col-laboradora nostra, la Montse Prat.

La violència de gènere és la que entenem que es fa entre un home i una dona, ell l'agressor, ella l'agredida, normalment ell és parella o ho ha sigut. Però aquesta violència té moltes maneres d'aparéixer, posem-hi noms.

La violència física és la que s'empra vers el cos de la dona produint dolor, amb mal o risc de produir-lo i qualsevol maltracta que afecti a la seva integritat física.

La violència psicològica és la que ocasiona un dany emocional i disminució de l'autoestima, que perjudica el desenvolupament personal, que vol degradar o controlar les accions, comportaments, creences, amb l'assajament, la fustigació, la restricció, la humiliació, la deshonra, el descrèdit, la manipulació o l'aïllament.

La violència sexual és qualsevol acció que  impliqui la vulneració del dret de la dona a dedicir sobre la seva sexualitat, amb amenaces, coerció, us de la força o intimidació. Això també inclou la violació dins del matrimoni- També contempla aquest apartat la prostitució forçosa, l'explotaciò, l'esclavitud, l'assajament, l'abús sexual i la trata de dones.

La violència económica i patrimonial és la que priva de recursos econòmics a la dona, siguin bens patrimonial o laborals.

La violència simbòlica és la que es fa mitjançant estereotips de dominació, desigualtat i discriminació en les relacions socials, fent esdevenir quelcom natural la subordinació de la dona...

Si voleu escoltar el què ens diu la Montse Prat i cóm li pregunta la Pili G., quina agenda ens plategen la Touraya i la Lea, cliqueu aquí:

Infuxerrada amb en Daniel Gabarró

Dones Reporteres continuem amb el nostre projecte de les Infuxerrades. Aquest mes de novembre volem que en Daniel Gabarró ens parli de les eines emocionals que podem utilitzar contra la violència.

Les noves masculinitats: un nou model de futur

Aquest mes de novembre Dones Reporteres dediquem els nostres programes a parlar del 25 de Novembre Dia Internacional de la Lluita Contra la Violència de Gènere i aquesta vegada hem demanat a Homes Igualitaris que ens donessin un cop de ma.

¿Per qué? Doncs perqué enfoquen la masculinitat des de perspectives diferents a la tradició que és, per definició, patricarcal i masclista. Els vam voler preguntar: què volen construir? cóm ho volen construir? quines passes donen per portar-ho a terme?

I per parlar d'aquests Homes Igualitaris vam comptar am la presència d'en Juanjo Compairé, memebre d'Haige Catalunya i mestre jubilat. També ens va ajudar la Cristina Sarrà, membre fundadora de Dones Reporteres i una integrant activa del Colectivo de Mujeres de Matagalpa.

La violéncia té moltes arestes, moltes cares, per això cal que tots, homes i dones, posem fil a l'agulla i cosim un gran xarxa de solidaritat. No podem minimitzar amb el llenguatge el que és maltractament, maltractar no és una baralla que pot passar en un moment determinat i no te cap conseqüència. El maltractament, la violència, porta implícita una càrrega d'odi cap a l'altre i té molt de dolor al darrera.

No es pas un camí fàcil, tenim molta feina a fer, però segur que junts ho aconseguirem més aviat.

Si voleu saber el que ens va explicar el Juanjo i la Cristina, cliqueu aquí:

Dona i guerra

                                                                        

Aquesta vegada Amb veu de dona vol donar veu a les dones que varen patir la guerra, tant en el front com a la rereguarda. Hi ho fem amb una historiadora que en sap molt d'aquest tema, la Margarida Colomer.

La Margarida Colomer ha publicat diversos llibres, com per exemple: Cooperativismes i moviment obrer (1986), Guerra civil y Revolució  a Argentona (1990), Guerra civil a Mataró 1936/39 (2006), Postguerra a Mataró 1939-1952 (2013), entre d'altres.

Aquest any fa 100 anys de l'inici de la Primera Guerra Mundial, però Dones Reporteres volem parlar d'una data més recent i d'una guerra més propera, la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, ara fa 76 anys.

Recordem que hi havia una República, legalment constituïda, i que un cop d'estat militar es va aixecar en armes contra aquest règim i ens va portar una guerra cruel i sagnant que va durar tres llargs anys. Per tant, es van enfrontar dos ideals, dos maneres d'entendre el món; els defensors de la República, un sistema modern, progressista, que donava nous drets als ciutadans (sobretot a les dones), i els colpistes que defensaven el feixisme i uns ideals arcaics i conservadors (sobretot per les dones).

La Marina Ginestà fou una icona de les milicianes de la Guerra civil. El gener d'enguany ha mort als 94 anys. La seva imatge amb el fusell penjat a l'esquena va donar la volta al món, tenia 17 anys.

Durant la guerra les dones es van organitzar, com no podia ser d'altra manera. Les milicianes van anar a lluitar el front, però moltes altres es van cuidar d'ajudar (de cuidar) a la rereguarda. El colegi de Valldemia va acollir a les dones del front republicà i les ensinestrava; el colegi del Salessians s'hi van instalar les Brigades Internacionals. 

D'una d'aquestes dones s'en va enamorar Hemingway... però si voleu saber de qui i què va passar haureu d'escoltar i clicar aquí: