per Carolina Huelva Osuna
A Suïssa, un país molt avançat en termes econòmics, hi han algunes mancances pel que fa a la igualtat home-dona. Us parlaré de casos concrets, a partir dels comentaris i actituds de les meves amigues. Quants cops he sentit la frase: "ara amb el nen treballaré menys"; "Quan tinguem el segon segurament deixaré la feina"; o bé "Quan ja vagin a l'escola em buscaré una feina" ?
Suïssa ha estat sempre molt tradicional amb el tema de la família. És a dir, quan una parella decideix tenir fills, gairebé sempre es casen abans i el motiu és ben curiós. Tal i com es fa a Alemanya, Àustria, i d'altres països europeus, en casar-se, la dona rep el cognom del seu home. Aquesta petita acció que a mi em sembla innecessària, aquí és el més normal del món, les dones ho tenen assumit. També està molt clar, que quan neixin els fills la que es quedarà a casa serà la dona, i no només durant els 98 dies de baixa maternal, sinó força més temps. Això ho observo gairebé en totes les meves amigues. A Suïssa la idea que la dona ha de vetllar pels nens i la casa i que per tant ha de renunciar a la feina està molt acceptada, tant per dones com per homes. I és que l'organització de la vida pràcticament no permet una altra cosa. Com que l'escola fins ara era obligatòria a partir dels 6 anys, les dones solien quedar-se a casa al menys fins que l'últim fill tenia aquesta edat. Per què els nens no van a escoles bressol? Doncs perquè els costos són tan elevats que no surt a compte que la dona treballi. Costa més de 60 € per nen/a al dia. Les famílies calculen que poden viure amb el sou de l'home (que aquí també és més alt que el de la dona).
Per sort sembla que avancem. En els darrers anys el número de dones universitàries està augmentant considerablement, igual que ho fa a Catalunya. Crec que aquest augment donarà lloc a una nova situació social, on les dones no només vulguin ocupar-se de la família sinó alhora compaginar-ho amb una feina. I per acabar, una bona notícia: des de l'any passat l'escola ja és obligatòria a partir dels 4 anys, tot i l'oposició d'alguns partits polítics. Això ha de permetre que la dona pugui realment escollir el seu futur, sense veure's obligada a romandre amb la família. Que si ho fa, sigui perquè ho ha triat lliurement i sota cap pressió social.
A Suïssa, un país molt avançat en termes econòmics, hi han algunes mancances pel que fa a la igualtat home-dona. Us parlaré de casos concrets, a partir dels comentaris i actituds de les meves amigues. Quants cops he sentit la frase: "ara amb el nen treballaré menys"; "Quan tinguem el segon segurament deixaré la feina"; o bé "Quan ja vagin a l'escola em buscaré una feina" ?
Suïssa ha estat sempre molt tradicional amb el tema de la família. És a dir, quan una parella decideix tenir fills, gairebé sempre es casen abans i el motiu és ben curiós. Tal i com es fa a Alemanya, Àustria, i d'altres països europeus, en casar-se, la dona rep el cognom del seu home. Aquesta petita acció que a mi em sembla innecessària, aquí és el més normal del món, les dones ho tenen assumit. També està molt clar, que quan neixin els fills la que es quedarà a casa serà la dona, i no només durant els 98 dies de baixa maternal, sinó força més temps. Això ho observo gairebé en totes les meves amigues. A Suïssa la idea que la dona ha de vetllar pels nens i la casa i que per tant ha de renunciar a la feina està molt acceptada, tant per dones com per homes. I és que l'organització de la vida pràcticament no permet una altra cosa. Com que l'escola fins ara era obligatòria a partir dels 6 anys, les dones solien quedar-se a casa al menys fins que l'últim fill tenia aquesta edat. Per què els nens no van a escoles bressol? Doncs perquè els costos són tan elevats que no surt a compte que la dona treballi. Costa més de 60 € per nen/a al dia. Les famílies calculen que poden viure amb el sou de l'home (que aquí també és més alt que el de la dona).
Per sort sembla que avancem. En els darrers anys el número de dones universitàries està augmentant considerablement, igual que ho fa a Catalunya. Crec que aquest augment donarà lloc a una nova situació social, on les dones no només vulguin ocupar-se de la família sinó alhora compaginar-ho amb una feina. I per acabar, una bona notícia: des de l'any passat l'escola ja és obligatòria a partir dels 4 anys, tot i l'oposició d'alguns partits polítics. Això ha de permetre que la dona pugui realment escollir el seu futur, sense veure's obligada a romandre amb la família. Que si ho fa, sigui perquè ho ha triat lliurement i sota cap pressió social.
Cartell en contra de l'escola obligatòria a partir dels 4 anys
http://harmos-ist-nicht-harmlos.ch/index.html
Més informació sobre aquest partit polític en castellà a:
http://es.wikipedia.org/wiki/Unión_Democrática_del_Centro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada