BARRIS AMB PROJECTES

Barris amb projectes
Diumenge vam fer la festa de la Llei de Barris a Rocafonda-El Palau i l'Escorxador, a Mataró. Una oficina de seguiment dels ajuts fruits d'aquesta Llei que aquests barris van rebre, i que farà també el seguiment a la que s'atorgà per a Cerdanyola. L'acte va completar-se amb la inauguració de la gespa artificial del camp de futbol de Rocafonda i de la nova plaça i aparcament soterrani al Parc del Palau. Són actuacions que incideixen de ple en la cohesió dels barris, en la seva millora qualitativa, en les seves relacions socials i en un dels seus principals problemes: l'aparcament.
Pensava diumenge que els canvis socials més complexos tenen el seu camp de batalla en els barris de les ciutats desenvolupades. I hi ha barris de dues maneres: barris amb problemes i barris amb projectes. Sens dubte, mirant els problemes fit a fit, els nostres són d'aquests darrers.
Fotos: tres capgrossos del barri de Rocafonda, Oriol Batista al Parc del Palau (foto: Rubén Carroza), les presidentes de les AA VV dels tres barris (Tina, Núria i Paqui) amb Alícia Romero (esquerra), inauguració de la gespa del Camp de Rocafonda i detall de l'oficina quan hi passava Consol Prados.

la pitjor forma de violència no és la més visible

Les agressions físiques en la parella no arriben de manera imprevista. Molt abans de les empentes i els cops, es produeix una escalada de comportaments abusius i d’intimidacions. La pitjor forma de violència no és la més visible. Si les dones no abandonen la parella és perquè han caigut en un parany, perquè pateixen una situació de subjugació. Comprendre aquesta forma de subjugació també serveix per alliberar-se’n. Mitjançant nombrosos exemples, Marie-France Hirigoyen analitza els mecanismes de la violència dins de la parella perquè cal conèixer-los per poder actuar. Dones maltractades és un llibre útil i pràctic que permet intervenir de seguida, quan apareixen els primers signes de violència psicològica, molt abans que sorgeixi la violència física.

DONES AL MÓN RURAL

Davant la mancança de serveis, les dones del món rural han anat desenvolupant estratègies per cobrir les tasques de cura, les necessitats de transport, al mateix temps que han desenvolupat la seva vida laboral trobant solucions a les mancances d'ocupació. Han sabut fer front al dia a dia a través de les xarxes informals d'ajuda mútua, aprofitant els nous filons d'ocupació tals com el turisme rural o les explotacions ecològiques. Són dones, per tant, emprenedores en tots els aspectes i no podem deixar de reivindicar-les com a exemple.

L`ordinador és una maravella, té una infinitat de possiblitats per rebre coneixements que ignorem i que els tenim molt a prop. Podem disfrutar aprenent moltes coses.

dones de cinc continents

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Antecedents
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Estrenem secció! : Dones d'arreu i dones a arreu

Hem estrenat un nou espai al nostre programa que l'hem batejat amb el nom de "Dones d'arreu i dones a arreu". Tal i com vàrem dir al programa "Amb aquesta petita secció traspassarem fronteres, obrirem petites finestres a diferents indrets del món. Us acostarem les paraules i les mirades de dones mataronines que viuen, per diferents motius, a arreu del món: Nicaragua, Marroc, Afganistan, Mèxic, diverses ciutats europees... A través de les cròniques que ens aportaran aquestes companyes, volem conèixer “realitats”, “vivències” i “quotidianitats” de dones d’arreu del planeta."

En l'estrena de la secció, la Tuoraya, companya del grup de dones reporteres, d'origen magribí ens va locutar una petita crònica sobre el Ramadà i la Núria Fernàndez que ens aquests moments viu i treballa a la ciutat de Kabul (Afganistan) ens va locutar (via telefònica) la crònica que havia preparat arran del tràgic assessinat d'una dona policia. Aquestes són les seves aportacions a "Dones d'arreu i dones a arreu"

“No totes les dones d’Afganistan són invisibles quan caminen pel carrer. N’hi ha que surten de casa sense posar-se a sobre el distintiu llarg blau, el burka afgá, i que trien dur un mocador al cap. També hi ha dones que van més enllà, i en el bell mig d’una societat d’allò més conservadora, opten per aconseguir una formació i esdevenir professionals. Mestres, llevadores, metgesses, periodistes, funcionaries en Ministeris, treballadores de Nacions Unides, altres organitzacions internacionals o ONGs són alguns exemples. A vegades, aquest interès per créixer intel·lectualment i ampliar horitzons, algunes d’elles l’han acabat pagant amb la vida. Dones assassinades perquè representen un avenç que certs grups extremistes no volen acceptar. L’últim i més notable exemple va ser la mort, el setembre passat, d’una de les dones més agosarades d’Afganistan: Malalai Kakar, policia i directora del Departament de Delictes contra la dona en una de les províncies més perilloses del país, Kandahar. Aquesta mare de família gaudia de cert renom perquè va ser la primera en vestir-se amb uniforme l’any 2001.. Malalai Kakar va donar un pas molt necessari en una societat on la fragmentació entre dones i homes és tan i tan forta, ja que cal ser dona per entrar dins les cases i parlar amb altres dones.

Malauradament, en algunes províncies d’Afganistan, la situació de la dona no ha millorat gaire després de la caiguda del règim Talibà i l’arribada d’un Govern “elegit” a les urnes. (Es calcula que el 95 per cent de les dones de Kandahar són analfabetes. Enmig d’una situació de seguretat tan inestable –recordem que a Afganistan els Talibans encara cremen escoles i assassinen professors-, escolaritzar els nens i les nenes esdevé complicat i sovint impossible).
Si no reben educació, les nenes mai podran acomplir els seus somnis de convertir-se en metgesses, mestres, periodistes o, si els ve de gust, policies. Perquè això sigui possible, caldrà que els grups extremistes que intenten imposar la seva visió de la societat per la força deixin la lluita armada i permetin que el país es comenci a modernitzar. Al mateix temps, i és igual d’important, farà falta que els pares i germans de la majoria d’aquestes nenes canviïn la seva mentalitat tan conservadora i els donin la llibertat necessària com per triar què volen fer de les seves vides” Núria Fernàndez

“El Ramadà és un mes sagrat que celebrem una vegada a l'any. És diferent dels altres mesos perquè durant aquest període estem en dejuni durant el dia i mengem per la nit. El Ramadà, per als musulmans i musulmanes, és un mes de fe, durant el qual s'ha de resar i no fer malifetes. Tothom l’aprofita per depurar els seus pecats. Per a les dones, el Ramadà és com una feina més: tenen menys treball durant el dia, però, en canvi , per la nit en tenen més. S'ha de fer la sopa, la harira, i posar a taula el dolç típic anomenat xubakia, que està fet amb mel. La pràctica del Ramadà aquí es diferent que en el nostre país. Al Marroc per la matinada passa un home amb un tambor i ens desperta. Pel matí totes les botigues estan tancades i, a l'hora de menjar, trobes el carrer buit. Per l’àpat del vespre, les dones fan coses especials, diferents a les que preparen durant la resta de l'any. Cuinem especialitats dolces i també salades. Un exemple seria la zefa, feta amb farina, mel i moltes espècies. Les dones sempre han de tenir imaginació per preparar plats nous. Quan acabem de menjar, anem a la mesquita. Però, en canvi, aquí intentem fer el Ramadà a la nostra manera.” Tuoraya

Moltes gràcies a totes dues per la seva col·laboració!!

Mercè

DIADA SOBRE ALIMENTACIÓ SALUDABLE

El dia 18 -10- 2008

La Vocalia de la Dona de

Rocafonda va participar, en les jornades,
d'alimentació saludabla.

DONES REPORTERES POLIFACETICAS

HOY SABADO 18 -10-008 PARTE DE LAS DONES REPORTERES, CON ALGUNAS COMPAÑERAS DE ROCAFONDA Y OTRAS MUJERES DE MATARÓ, NOS HAN SORPRENDIDO GRATAMENTE EN LA PLAZA SANTA ANNA CON MUESTRAS DE DEGUSTACION, CON MOTIVO

DE LAS JORNADAS DE SALUD Y ALIMEMTACION, UN SALUDO MUY CORDIAL A TODAS ELLAS. Júlia.

EL GRUP DE DONES REPORTERES DE MATARÓ

Hola, bona tarda! El grup de dones reporteres de Mataró torna, una vegada més, a ser aquí amb vosaltres.
Com sempre, us acompanyem un dijous de cada quinze dies, de sis a set de la tarda. Avui us parlarem: l’Antònia, la Pili, la Mercè i jo mateixa, la Júlia. La Leo i la Montse també han estat en la preparació del programa però no han pogut venir a l’estudi. Al control tècnic tenim, de nou, en Carles. Això és Amb veu de dona!!! Volem compartir amb vosaltres les nostres inquietuds, tot creant un espai de lliure comunicació per a les dones de Mataró.
Avui amb vosaltres:
A la secció opinions, la Pili i ens posa en situació a Nicaragua. També tindrem el testimoni de la Cristina, que està treballant allà....

MONTSERRAT JULIÓ A CULTURA I DONES

Hola bona tarda, avui a la secció Cultura de Dones, volem parlar d’una dona, Montserrat Julió, que va néixer al Mataró el 1929.

Va patir l’exili amb només deu anys.

Després de viure durant més de tres anys el neguit de la guerra, la seva família va haver de fugir. De primer l’èxode a França on van capturar el seu pare i el van dur a un camp de concentració, i, després, el viatge cap a Xile a bord Winnipeg. Creuar l'Atlàntic va significar, de nou, la llibertat.

A Santiago de Xile, Montserrat Julió va poder cursar el batxillerat i anar a la universitat per estudiar art dramàtic i convertir-se en actriu, el seu somni. Allà va conèixer altres catalans, també exiliats, alguns dels quals, com Joan Oliver o Xavier Benguerel, van marcar decisivament la seva vida.

”Vida Endins”, la crònica del seu exili a Xile, és un relat autobiogràfic, commovedor i emocionant per la sinceritat amb què la autora ens confessa les seves experiències. És també un escrit que respon a la necessitat de recuperar un temps històric silenciat.
A "Vida Endins", Montserrat Julió diu:

“Una cosa que sorprèn quan tornem a la terra on hem nascut és redescobrir les aromes autòctones que, en conjunt, formen un efluvi peculiar que no es repeteix a cap altre lloc del món... Iluro té fragància de mar, de pineda, de flor de ginesta, de garrofes, d’humitat, d’encens...”

I continua el text...

“De tota la gent retrobada n’hi hagué una d’especial. La tia Pepeta em va dir que aniríem a casa d’una senyora que volia veure’m. Qui s’ho podia imaginar? La persona que vam anar a trobar en un carreró humil de la part alta de la ciutat, era la dida que m’havia criat, la que m’havia salvat la vida amb l’aliment del seu pit. Era una dona envellida i seca, amb el cap blanc i les mans sarmentoses, que no em va poder veure perquè s’havia tornat cega. La vaig abraçar i li vaig fer el petó que li devia des del dia perdut en el temps.”

Seguim amb un altre paràgraf de "Vida Endins"de Montserrat Julió:

“Iluro recollia manifestacions culturals de tota mena en El Racó, lloc de trobades i de conferències. Aquest espai l’animava un xicot entusiasta, autèntic fill del poble, sortit de la classe obrera: l'inefable Lluís Terricabres, en Terri, com li deia tothom. Ell i l’Esteve Albert, autor de teatre i poeta somiador d’un muntatge utòpic que havia deixat bocabadat al món sencer, es van convertir en els meus primers amics de la nova etapa, (PAUSA) i aviat se n’hi van sumar d’altres com Francesc Soler, Josep Reniu, Antoni Comas i Pere Figuera.”

Actualment la Montserrat Julió viu a Madrid, on encara es dedica al teatre, al cinema i, a estones, a la literatura.

En la celebració del dia internacional del teatre d’enguany, el Patronat de Cultura i l'Aula de Teatre de la ciutat van homenatjar la Montserrat Julió. Així va poder estar tres dies entre nosaltres, on va gaudir i es va emocionar amb el actes que es van celebrar i que recordaven com van patir l’exili les persones que defenien la llibertat sobre la dictadura.

Des de "Amb veu de dona" volem enviar-li un petó molt gran a una dona que ha viscut tant, i que aquí esperem sempre amb els braços oberts.
Gràcies Montserrat!

secció elaborada per Nati, Rosi i Antònia

DONES REPORTERES DE MATARÓ

Hola, las Dones Reporteres de Mataró, ya tenemos otro programa de radio, y es de una hora. Un saludo para todas Encarna.

Dones i mitjans de comunicació

A principis de setembre, en un mitjà de premsa escrita prou conegut en aquest país, apareixia el titular “Les dones ocupen (sense K) els matins i les tardes de Catalunya Ràdio”. Suposo que a ningú se li escapa que si hagués estat a l’inversa el titular hagués estat diferent o simplement no hi hagués hagut titular. No és cap novetat que en una graella de programació la majoria dels presentadors siguin homes.

No voldria entrar en valoracions sobre les intencions del o la periodista a l’hora de posar el titular, però la veritat és que, ja sigui per casualitat (en el cas de Catalunya ràdio)o sigui per l’esforç i reconeixement de moltes dones del món del periodisme, sembla que s’està equilibrant la balança. Creix la presència de les dones vers la dels homes, que tradicionalment havia estat majoritària en els mitjans de comunicació. Segurament encara queda camí per recórrer i esperem que titulars com el que us comentàvem no apareguin. Això voldrà dir que aquesta presència de la dona als mitjans (i per extensió a altres àmbits) és totalment normalitzada i deixi de ser notícia.

Hi ha alguns col·lectius de dones que ja porten temps reflexionant sobre l’accés i presència de les dones als mitjans de comunicació i reivindiquen més espais de comunicació i expressió. Aquests col·lectius, majoritàriament integrats per dones però alguns també amb presència i implicació d’homes, constaten que els mitjans “són una eina d’empoderament necessari i imprescindible per a les dones”.
Des de fa uns anys cap aquí s’estan duent a terme i estan agafant força en el territori espanyol experiències en comunicació i gènere, impulsades des de mitjans alternatius, independents i comunitaris. Una mostra palpable d’aquest auge és la celebració, els dies 17 i 18 d’octubre, del 1er Congreso Europeo de Mujeres en Radios Comunitarias a Madrid.
Un parell d’exemples d’espais radiofònics fets per dones i que, molt probablement, participaran al congrés són: “Nosotras en el mundo” programa de l’Àrea de la Mujer de Ràdio Vallekas de Madrid i la Ràdio Paca feta íntegrament per dones de Barcelona. Aquests projectes permeten que les dones siguem les protagonistes i estiguem presents en tot el procés comunicatiu: documentació, disseny, locució, direcció general i tècnica, etc. A més, experiències d’aquest tipus, com la nostra, també permeten explorar el llenguatge i les seves formes sexistes, l’anàlisi de la perspectiva de gènere en la informació,... En definitiva, es tracta d’experimentar noves estratègies de comunicació per a les dones i des del pensament, sentiment i veu de les mateixes dones.

Les dones que formem part del programa Amb Veu de Dona també estem treballant alhora que anem aprenent i experimentant amb el mitjà radiofònic. La ràdio era una desconeguda fins fa ben poc per a nosaltres i ja fem ràdio cada quinze dies. Som un grup de dones on la diversitat i la suma de les nostres diferències ens enriqueixen. Entre totes estem construint un espai, des d’un esperit de cooperació i col·laboració entre nosaltres.
Des d’aquest espai podem exercir el nostre dret a la comunicació i l’expressió, permetent-nos entrar en contacte, des de les nostres seccions, amb realitats socials i personals diferents.
Aquesta nova temporada que acabem de començar, la iniciem amb moltes ganes de continuar aprenent i avançant. Per ara, Matarò Radio ens ha facilitat el camí cedint-nos més minuts de programa i ajudant-nos amb tota la part tècnica que encara se’ns escapa. El Centre de recursos i informació per les dones també recolza aquest projecte des del seu inici i ens finança un suport i assessorament extern de l’entitat Teleduca.

Cadascú es mira el món des de la seva òptica, i des d' aquesta perspectiva, la premsa, ràdio i televisió tenen una visió totalment masculina, ja que les dones no hi hem participat.
Ja és hora que les nostres capacitats estiguin reflectides a la realitat sociocultural del país. I que no ens faci cap escrúpol acceptar una discriminació positiva a favor de les dones! Durant molts ha estat a l'invers...

Participar és caminar per la igualtat, i no podem fer-nos enrere perquè aquest espai no el pot cobrir ningú més que nosaltres. També volem dir que no n'hi ha prou en ser dona perquè podríem ser bel·licistes o fanàtiques. Volem mirar-nos el món en un sentit crític i veure què hi ha que no ens agrada: com som tractades com a dones, la dona feta servir com a reclam "sexy", com a "cara bonica" o per fer un joc de veus a la ràdio sense tenir ella cap protagonisme. Això segur que totes ho volem capgirar. Per sentir-nos persona i dona alhora!
Es veritat que alguna cosa es va movent. Des de 2006 a casa nostra hi ha una associació, Homes en diàleg, que planteja una alternativa a la masculinitat masclista. Aquesta entitat està a favor de totes les mesures que afavoreixen la igualtat entre homes i dones. Per aquest camí anem bé.

"OPINIONS" de Lea i Mercè

OPINIONS: "Dones per la pau i el desarmament"

Us volem donar a conèixer un document que, pel seu contingut, el considerem d’especial interès. DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT

"Cada 24 de Maig, dones de tot el món ens trobem per mostrar i recordar que la pau és possible i que existeix una altra lògica a la de les violències i les guerres, que és la de viure, la de buscar cruïlles on trobar propostes i solucions justes per les parts enfrontades en els conflictes; que l’alternativa al discurs únic de la violència és la de la paraula i el diàleg, que es poden tendir ponts de trobada per construir un món diferent. La història ens ha volgut demostrar i presentar la guerra com inevitable i única solució per resoldre els conflictes, nosaltres les dones hem deconstruït la història per demostrar que hi ha hagut dones que des de sempre han mostrat el seu rebuig, des de diferents accions i actituds: des de la resistència pacífica de les dones de Grenham Common, passant per les diferents manifestacions i escrits de la Virginia Wolf, o enfrontant-se a l’estat, convidant a l’insubmissió, com les Dones de Negre de Belgrad.; buscant diferents camins i trobades, saltant els murs de separació com les dones Palestines o israelianes; o continuant denunciant els crims de guerra i els criminals de guerra des de la clandestinitat com continuen fent les dones de Rawa, o les dones colombianes o les Russes i Txetxenes.
Aquestes dones són la NOSTRA HISTÒRIA, LA NOSTRA GENEALOGIA FEMINISTA I ANTIMILITARISTA, la que ens empeny a continuar treballant per la pau i contra el militarisme, un militarisme cada cop més potent, inhumà, il•lògic, que no parla de vides humanes sinó de danys col•laterals, que calcula els costos de les guerres no en nombre de persones sinó en l’augment de dòlars del barril de petroli. Aquest any, volem dedicar les nostres accions i donar suport de manera especial , on les dones tenen especial protagonisme i han començat a decidir donar visibilitat a la seva presència a partir de AHOTSAK,( veus de dones per la Pau, País Basc) sense oblidar les amigues i companyes que continuen els seus processos i treballs per aconseguir una pau justa als seus respectius països, A l’ Iraq, a l’ Iran i a l’Àfrica i arreu del món.
No volem:
• Que els nostres impostos es dediquin al pressupost de defensa – de qui ens hem de defensar? i qui ens defensarà dels qui ens defensen ?
• Rebutgem les campanyes propagandístiques que presenten els soldats i exèrcits com a agents d’ajuda humanitària. Cap soldat armat pot ser portador ni potenciador de la pau, vers el contrari, continuen els testimonis de les violacions i violències contra les dones allà on es despleguen en l’anomenada “ missió de pau “. Seguim demanant el retorn de les tropes d’Afganistan
• Que els pressupostos militars es dediquin a treballs per la pau.
• Rebutgem les exhibicions aèries de les forces armades en les nostre festes.
• Que no hi siguin presents en cap espai educatiu – saló de la Infància, saló de l’ensenyament … Les nostres nenes i nens i joves no tenen res a aprendre de les forces armades com no sigui la reproducció d’un model patriarcal – guerrer i militarista que no té res de pedagògic ni d’educatiu."

Aquest manifest de fa dos anys, quin poc ressò ha tingut!!!, perquè les motivacions de les dones queden amagades? i casi ningú en parla?
Durant l’últim segle, el posicionament de les dones contra la violència i el militarisme ha estat un dels eixos principals en els debats de les reivindicacions feministes arreu del món. Les dones han aportat una percepció diferent dels relats masculins sobre la guerra. No es just que encara en el dia d’avui unes aportacions d’un nivell com les d’ aquest manifest quedin tapades, ofegades, sense cap ressonància quan tantes i tantes persones el subscriurien.
Queda ben palès que les dones ens tenim de posar les piles en tots els nivells dins d’aquest planeta que ens ha tocat viure. Per Lea

UN BLOC INTERESSANT

http://angelsmcastells.nireblog.com/

Entrevista a la Pili Zarza, una de les referents del projecte de les tres capgrosses de la Vocalia de Dones de Rocafonda

Com va sorgir la idea de fer tres Capgrosses?

A la vocalia tenim un logotip amb tres dones, que representen la diversitat de les dones que vivim a Rocafonda. Els logotip son estàtics i nosaltres volíem que aquetes dones tinguessin vida, que es moguessin, expressessin, i es toquessin, etc. Amb aquesta il·lusió van néixer aquestes tres Capgrosses de la Vocalia de la Dona de Rocafonda. Aquest logotip, el va fer una bona amiga ja fa molts anys , la Gloria Busquets que havia format part de la vocalia de Dones, al seus inicis.

Qui les va fer?

La idea en un principi va sé fer-la nosaltres als tallers compartits, però no teníem les eines necessàries. Coneixíem al Sergi, de la botiga la Closca del carrer Bonaire, que es un artesà del cartró que al seu taller amb paciència i art les va convertir en tres precioses Capgrosses.
Nosaltres les dones que anem a la vocalia, varem assistir a tot el procés d'elaboració: les varem veure en fang, en cartró sense pintar i finalment pintades.
Els vestits els varen fer dones de la Vocalia junt amb dones del Marroc i Subsajarianes.

Com es diuen?

Una es la Montserrat que va vestida més Europea, amb pantalons i brusa, l’altre es la Tamimunt que porta un Hamir, (que es un vestit llarg i un mocador tradicional musulmà) i l’Aia que porta una faldilla llarga una brusa i un mocador típic del deu país.


Quins noms més bonics, perquè aquests noms?

La Montserrat per que es un nom molt català, Tamimunt es un nom que es posà tan Amazic com Àrab i vol dir "beneïda" que es una persona que te la virtut de transmetre sensacions positives, i la Aia per una noia que es diu igual i que fa molts anys que tenim relació amb ella.
Son tres capgrosses, però son molt més que això, son l’esperit de les dones, que estimen la vida, que treballen i lluiten a Rocafonda i al món.

Quan varen néixer?

Per Sant Jordi del 2007, i per les festes del barri que son per juliol les vam presentar. Amb les autoritats i la plaça de gom a gom varem lleig un discurs molt sincer i emotiu. Si no us fa res, vaig a lleig una mica

"Sóc la Montserrat, sóc la dona nascuda a Mataró, o vinguda d’altres parts de l’Estat, que fa anys que viu aquí i que estima aquest país, la seva cultura i la seva llengua.
Vaig als tallers Compartits de la Vocalia de Dones, on juntes, cada dimarts aprenem moltes coses però on, sobretot, aprenem a conèixer -nos, a estimar-nos i a comprendre millor el que ens envolta.
Sóc també la dona que veu arribar cada dia al nostre barri noves dones, vingudes de tot el món i que vol que siguin les seves amigues; les vol conèixer i vol pensar que plegades podem fer moltes coses divertides, tot treballant per el barri i la ciutat.
Amb algunes ja hem començat a ser amigues, però voldríem arribar a totes les dones de Rocafonda."

"Hola sóc la Tamimunt, he arribat fa un temps a Mataró des del Magrib, però ara ja em sento catalana. Sóc molt amiga de la Montserrat, he vingut del Nord d’Àfrica, per buscar noves possibilitats de vida. Al principi em sentia mot estranya aquí, sense la meva gran família, plorava sovint de pena, volia tornar a casa meva, al meu país, i més quan hi ha gent d’aquí que em mira malament, potser pel meu mocador. Però ara Catalunya ja és la nostra nova llar, com ho és de tanta gent que ha vingut d’altres regions o països.
Treballo i els nostres fills van a l’escola, parlen el català."

"Hola sóc la Aia vinc del centre d’Àfrica, sóc de pell negra com la Mare de Deu de Montserrat o el negrito del Parc.
Amb la Montserrat som parella lingüística de la Vocalia, ella m’ensenya català i jo altres coses. També he cantat una cançó africana per al CD de cançons del món que preparem a la Vocalia."

Sortiu per la ciutat i esteu amb altres gegants i capgrossos?

Si, com volem tenir molts amics i amigues, ens en fet sòcies de la Coordinadora de Colles de Mataró i ja som unes 20 dones que les acompanyem en les sortides que podem.
També son les padrines de la Palaueta que es la Geganta del Palau. També vam acompanyar l’ Isidre que és el capgros de la Llàntia, en el seu bateigs, no hem faltat a la festa de Sant Jordi ni a les de les Santes.

Com reacciona la gent quan us veuen?

En general molt positivament, alguns amb sorpresa i els menys de manera crítica, pel el fet de representar la diversitat que hi ha a la ciutat.

Pili sabem que tu portes les Capgrosses quan sortiu, que sens quan estàs a dins?

Em sento màgica, es súper divertit sobretot quan veus la cara de alegria que posen els nens o quan et donen la mà, sens una sensació molt bonica i mira que sues moltísim però encara així, val la pena.


Moltes gracies Pili per la teva amabilitat per acompanyar-nos amb veu de Dones i pel teu compromís amb la ciutat. (entrevista realitzada per la Nati)

DRET A DECIDIR, UNA REINVINDICACIÓ PENDENT

Beatriz Jiménez, expresidenta de la federació estatal de lesbianes gais transexuals i bisexuals, en un article a El País, ens recorda que des dels 15 anys lluita perque els homes i les dones tinguin els mateixos drets. Ara, amb 46, la seva lluita es concentra en la reforma de la llei pel dret a l’avortament. Diu que sense la despenalització de l’avort, no es pot parlar d’una societat igualitària. Recorda la primera vegada que es va autoinculpar d’haver avortat, tenia 15 anys i estava a l’institut, d’això han passat molts anys.


Avui la història es repeteix, i dones i homes de tot l’estat s’han tornat a autoinculpar.

A Mataró també es va dur a terme una campanya de recollida de signatures pel dret a l’avortament, que el passat mes de juny es va cursar al jutjat de Tarragona. Aquest jutjat no ha volgut entendre aquesta acció, com una acció de pressió en defensa de la reforma de la llei, sinó que ha decidit cursar les autoinculpacions, cridant a declarar a homes i dones signants.

La Isabel companya de vocalia de dones del Pla d’en Boet, és una de les persones citades, ella ens diu que es antiga en la defensa del dret a decidir, però nova a ser citada a declarar com inculpada: "Em vaig sentir trasbalsada i intimidada, una sensació prou desagradable per entendre com s’han sentit centanars de dones que han passat per aquesta situació".

Pancartes davant dels jutjats de Mataro per recolçar a les companyes citades a declarar, fent un acte teatral performance, on les dones intentan frenar i retenir a la llei que cau, com un gran pes sobre les dones que decideixen avortar, "es prou dignificatiu per demostrar que estem decidides a continuar la lluita fins obtenir una sortida legal a aquesta situació"- afirma la isabel.

Després de molts anys de lluita continuada per la despenalització de l’avortament, de nou, el govern posa sobre la taula la revisió de la llei i aquesta vegada no com un projecte de llei dictat per el propi govern sinó que ha delegat als diferents partits ( el PP s’ha n’ha desmarcat) perquè redactin una reforma. Diuen que el procés començarà aquest mes de setembre.

Com sempre, posem les nostres esperances que aquesta vegada es redacti una llei que reconegi per fi el “dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos”. Antònia i Lea

Parlem de teatre social amb la Cristina al FEM XARXA

Ahir, dilluns 25 d’agost, vàrem avançar l’enregistrament de l’entrevista a la Cristina Sarrà que s’emetrà al primer programa Amb veu de dona de la temporada 2008-09 a la secció FEM XARXA. L’emissió serà el 4 de setembre a les 18h i el programa serà una barreja de continguts ja enregistrats que no varen poder sortir en antena en el seu moment amb continguts nous.

La Cristina forma part del Grup de Dones Reporteres, és la més jove del grup, coneix molt bé el programa Amb veu de dona per que ha treballat, colze a colze amb totes nosaltres, amb aquella alegria i espontaneïtat que la caracteritza. També ha col·laborat amb la vocalia de dones de Rocafonda molt de temps. Ella ha estat una de les persones que ha fet possible l’organització dels tallers de teatre social que s’han fet a Mataró aquest any, en els que hi han participat una cinquantena de dones vinculades a les vocalies de Vista Alegre, Pla d’en Boet i Rocafonda. Per aquesta raó i per que aviat se’ns en va una temporada llarga a Nicaragua per treballar amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa, hem volgut entrevistar-la.

La Cristina ens ha explicat el valor que ha tingut treballar amb les dones a través del teatre social, el que ha suposat per aquestes dones aquesta experiència tant vivencial, l’evolució com a dones però també com a grup, l’explosió de sentiments i emocions que han viscut i compartit durant les sessions i treballs que han desenvolupat,... Ens ha fet un repàs, també, de les diferents accions al carrer que s’han dut terme fruït d’aquestes sessions i treballs en els tallers. També hem parlat de les properes accions ... ens ha avançat que ja en tenen una preparada pel dia 25 de novembre, dia internacional de la no violència contra les dones. Us en parlarem més endavant d’aquesta acció però us avanço que... aneu preparant els paraigües!

Ahir mateix, al Centre Cívic de Can Noé (Rocafonda) es va fer un sopar amb totes les dones (o gairebé totes) que han participat en aquests tallers de teatre social i en les accions del carrer. Algunes altres dones, no hi hem participat però les hem seguit de prop, valorem i apreciem la feina que han fet, i també hi varem voler ser en aquest sopar que, a banda de ser una bona excusa per retrobar-se després de les vacances, s’organitzà principalment per fer el comiat de l’Ana, la Bea i la Cristina. També es va entregar a totes les dones un exemplar del llibre amb tots els escrits d’elles que ens parlen de les seves àvies i les seves mares, escrits que han sorgit també dels treballs dels tallers. Espero que, de mica en mica, les autores d’aquests escrits els pogueu anar compartint per aquí al bloc o des del nostre programa de ràdio.

Per qui no ho sàpiga,... l’Ana i la Bea són del Colectivo de Mujeres de Matagalpa, elles han estat les “conductores” d’aquests tallers i ara se’n tornen cap a Nicaragua on hi viuen i treballen des de fa anys... però bé, com diu la cançó.... “no és un adéu per sempre, és un adéu per uns instants”...i aviat tornaran a ser per aquí, crec que cap al gener 2009. Aprofito per donar les gràcies a la Bea i a l’Ana per l’ “uma-uma” d’ahir, per les abraçades reconfortants i per permetre’ns compartir-les amb tanta intensitat i emoció entre totes. Com diu la companya Lea "una trobada molt emotiva i plena de comunicacions intimes sense gaires paraules"...

I a tu, Cristina et torbarem molt a faltar però sabem que “el buit” o “buits” que ens deixes aquí per un temps, serà per omplir altres “buits” a Nicaragua i a l’hora, tu també t’ompliràs de noves experiències i coneixences, que et faran viure emocions i sentiments amb la gent d’allà. Molta sort preciosa, segur que seguirem en contacte! Mercè

Aquí teniu algunes fotos de la trobada:
http://picasaweb.google.es/donesreporteres/SoparComiatAnaBeaICristinaARocafonda?authkey=l6kqSzkx7lo

Montserrat Roig

Montserrat Roig Fransitorra nació en junio de 1946 en Barcelona. Estudió arte dramático en la escuela Adrià Gual y se licenció en Hispánicas por la Universidad de Barcelona donde trabajará como profesora de lengua catalana.
Alterna la enseñanza con el periodismo, trabajando para publicaciones como El País, La Calle, etc. y de 1978 al 79 dirige el programa de entrevistas Personatges para la televisión catalana, con increíble éxito.
En 1971 publica su primera novela, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, con la que gana el Premio Victor Catalá. En 1977 gana el Premio Sant Jordi con El temps de les cireres y el Premio de la Crítica Serra d'Or por Els catalans als camps nazis. En 1985 obtiene el Premio Generalitat de Cataluña con L'agulla daurada.
Escribe Barcelona a vol d'ocell en 1987 junto a Xavier Miserachs. Ha vivido en Perugia, Bristol y Leningrado. En 1991 falleció en Barcelona a la edad de 45 años.

MEDITACIÓ GLOBAL

El dissabte dia 12 a les 15h ens varem trobar en el forum de Barcelona un grup de 2.000 persones, vam estar immerses en una meditació per a la pau, guiada al llarg de 15 minuts pel monjo budista Ricard Rotllan,col·laborador del programa "l' ofici de viure" , seguidament dues dels components del grup Shirai ens van regalar uns 15 mint de concert de vols de quars, aquests sons tenen la finalitat d'equilibrar la ment,relaxar-la i netejar-la. La gran assistència de public va sorprendre a tots,la necessitat de meditar i unir a les persones per a assolir un món de pau es fa cada vegada mes imprescindible i tal com diu Ricard Rotllan; "la pau en el món sol és possible amb la suma de la pau individual de cadascun,una pau personal profunda que duu implícita una consciència global". En la trobada van informa a tots als assistents sobre el I FÒRUM HUMÀ EUROPEU de l'Aliança per a la transformació personal i social,que sera els dias 7,8 i 9 de novembre del 2008, aconsellen fer la inscripció abans del 21 de juliol,entre els col·laboradors esta Arcadi Oliveras,president de justícia y pau, Deepak Chopra,autoritat mundial en el ambit de la medicina ment-cos, Federico Major Zaragoza,president de la fundació Cultura de pau i molts més,la trobada té un cost elevat però la informació a la qual podeu tenir accés és molt interessant. Per mes informació clique els enllaços .

Dunia Torné

MUSEU DE HISTORIA DE CATALUNYA.

DONES ELS CAMINS DE LA LLIBERTAT.

MUSEU DE HISTORIA DE CATALUNYA; EL SABADO DIA 5 FUIMOS AVISITARLO CON

LAS DE LA VOCALIA DE DONES, Y FUE MUY INTERESANTE.

POEMARI: El retorn

Hola companyes, us envio un dels poemes que vaig escriure i recitar a la ràdio.
Una abraçada.

De sobte el meu cos es belluga
i sento l'harmonia de tot el que és palpable.
Creix un ritme, el de totes les coses pausades
(l'heura, un insecte entre l' herbam,
la lluna que lentament passa, la serenitat
que omple tota l'estança)

Dúnia Torné

DRET DE LES DONES A DECIDIR SOBRE EL NOSTRE COS

CONVOCATÒRIA: PROPER DIMECRES 9 DE JULIOL A LES 10 DEL MATÍ ALS JUTJATS DE MATARÓ.

PLAÇA TOMÀS I VALIENTE




El passat dia 26 d'abril, en el marc de la Campanya pel dret a l'avortament lliure i gratuït, es van lliurar unes 400 autoinculpacions als jutjats de Tarragona, 30 d'elles de Mataró, ja que era des d'aquests jutjats on havien cridat a diverses persones a declarar en qualitat de testimoni la primera vegada que es van entregar un mes abans. Fruit d'aquesta darrera entrega del 26 d'abril, han tornat a cridar a més dones i homes a declarar, entre elles, a una companya de la Vocalia de dones de l'AV de Pla d'en Boet, qui ha de personar-se el proper dimecres 9 de juliol a les 10.30 h al jutjat de Mataró.
Per aquest motiu, us demanem que vingueu a acompanyar-la i acompanyar-nos en l'acció teatral al carrer prèvia a la declaració que farem el mateix dia a les 10 hores a la porta dels jutjats.

Us esperem,


Vocalia de dones Laia l'Arquera
AV de Pla d'en Boet

DIA DE CELEBRACION

Hoy en la celebración del Radio han estado muchas personas, ha sido una gran experiencia

Una pagina WEB

http://donestech.net/ca/immigracio_raval_mostra_telenoika

La pagina del Raval. Mirarla haver si os gusta

FESTA DE FINAL DE TEMPORADA.

¡CHICAS. QUE BIEN LO PASAMOSEL ULTIMO DIA!

LAS DONES REPOTERES DE MATARO OS INVITAMOS,QUE PARA SEPTIEMBRE VOLVAIS

A ESTAR CON NOSOTRAS OTRA VEZ EN MATARO RADIO,UN SALUDO PARA TODOS LOS

OYENTES.