Parlem amb joves de l'acampada de la plaça Santa Anna a l'Amb Veu de Dona del 30/05/11

http://www.blogger.com/img/blank.gif



Aquest dilluns varen passar pel nostre programa 5 persones que estan en l'organització de l'acampada de Mataró. Ens varen explicar com s'està visquent aquest moviment a Mataró, com s'organitzen, com es relacionen i comuniquen amb les assemblees d'altres ciutats, el futur de les acampades i el moviment....

També vàrem poder escoltar el manifest que es fa llegir el divendres passat a la plaça Santa Anna, emés per la vocalia de dones i associació de veïns de Rocafona en contra de les actituds racistes i xenòfobes d'algun partit polític.

Escolteu-nos!!

Ja és pot descarregar el darrer programa "Dona i política: la ciutat amb ulls de dona"

En la tertúlia del passat 9 de maig vàrem parlar de com volem que sigui la nostra ciutat. Per l'ocasió, vàrem convidar a una representant dels partits polítics de la ciutat que actualment tenen representació al consistori: Consol Prados (PSC), Carolina Soler (CIU), Conxita Calvo (ICV), Teresa Fité (CUP), Flori Torres (PP) i Montserrat Pujadas (JD-ERC)

Avui a les 16.10h, a l'Amb Veu de Dona: "La ciutat amb ulls de dona"

Mirar les ciutats amb ulls de dona, suposa pensar en els espais públics des de la perspectiva de gènere, incorporant als projectes urbans les experiències de les dones.
La invisibilitat de la feina de la dona que tradicionalment s’ha dedicat a treballs derivats de la cura de la llar i de les persones, així com la capacitat biològica de parir, sovint se l’ha exclòs dels rols públics, del treball remunerat, del reconeixement i la visibilitat social.
Sortosament els temps canvien i els homes van assolint alguns dels rols que tradicionalment eren exclusius de les dones.
Incorporar la perspectiva de gènere a l´urbanisme, als espais públics, a la sostenibilitat, a la mobilitat, té que veure amb la capacitat de conèixer , registrar i aportar solucions per millorar les complexes necessitats de la vida quotidiana.
Les experiències de les dones són una font de coneixement. L’observació que implica un coneixement in situ, ens ajuda a relacionar usos,amb els usuaris, amb capacitats, i horaris i pensar la gestió de les ciutats, des de la realitat i no pensar en els espais públics des de situacions genèriques neutres i universals.
Pensar amb les diferents necessitats de les persones que utilitzen els espais públics, és bàsic pel seu bon disseny i ús.
-Tenir en compte els temps lents de les persones grans, relantitzant els semàfors.
-Entendre les xarxes de recorreguts dels vianants, adequant voreres i espais amples
La ubicació d’escoles, i altres serveis, propers als nuclis amb més densitat, faciliten un bon ús,és a dir l’estalvi de recursos energètics
-La ubicació dels bancs com espai de repòs però també com indret per facilitar les relacions entre les persones
Poden ser alguns exemples que cal incorporar en el disseny urbà. Posar en valor el coneixement de l’experiència de les dones com a usuàries de l’espai públic, facilitarà una millor independència dels infants ,… l’autonomia de la gent gran,….. més seguretat, ….la conciliació i la cohesió social
Aprofitem doncs el coneixement que aporta la perspectiva de gènere per millorar els dissenys urbans.

Clica aquí i descarrega't el darrer programa dia 2 de maig "Dona i política"

Aquesta tarda ens acompanya la Maria Dolors Renau, nascuda a Barcelona, pedagoga i psicòloga. Ha estat fundadora de l’escola d’educadors socials Flor de Maig, diputada del Congrés, Diputada al Parlament Europeu, directora general de protecció jurídica del menor del Ministeri de Justícia; presidenta de la Internacional Socialista de Dones; comissionada de Presidència per les xarxes internacionals d’Igualtat i ciutadania, entre d’altres càrrecs. Autora de nombrosos llibres, actualment es dedica a la formació política de les dones.
Moltes gràcies Dolors per acompanyar-nos aquesta tarda.

Programa tertúlia del 4/04/11

En aquest programa vàrem parlar de Dona i Art

Forçosament hem de lligar aquest concepte a la creativitat. Com relacionar la perspectiva de gènere amb la creació? La creativitat no és una habilitat especifica de gènere, però el reconeixement i el desenvolupament de la creativitat si que ho han estat durant segles. Les dones han estat i són creatives, però la història sobretot des de una visió més masculina no ha reconegut aquesta facultat. Al llarg de la història, hem trobat dones creatives, l dones artistes que han desenvolupat el seu art, lligat a la personalitat d’alguns homes, sovint els seus marits.

Doble invisibilitat, com a dona i com artista

El feminisme, caracteritzat per unes propostes d’igualtat social, ha possibilitat i ha donat importància a la participació de les dones, relacionant a l’ètica i la l’estètica, fomentant així una obertura pel que fa al món de la creació.
La dona, fins fa poc, no ha tingut un reconeixement just a la seva creativitat, reconeixement, a més, que ha estat molt lent.
La creativitat en sentit ampli, no és patrimoni exclusiu ni dels homes, ni de les dones. Però si, voldríem evidenciar la sensibilitat i les qualitats creatives d’algunes dones.

D’aquesta creativitat en femení, es del que voldríem parlar avui

Sabem que l’art és pot manifestar de diferents maneres, que en aquestes manifestacions creatives hi ha una barreja de coneixements, d’aprenentatges, de vivències ,de sentiments….
De la tècnica i de la inspiració, de la inspiració i de la tècnica, veu la llum material i activitats que ens podem fer gaudir, emocionar, gaudir, compartir…..

Avui ens acompanyen quatre dones singulars que apliquen la seva sensibilitat a camps diferents i lògicament amb resultats diversos. Anem-les a presentar :

La Vero González, és il•lustradora
La Marga Riera, és pintora
Mónica, actriu del grup H de teatre
Marisa Merchán, actriu del grup H de teatre i Dona reportera

Benvingudes

Ja es pot escoltar el programa de seccions "dona i art" del 28/03/2011

Programa en directe sobre dona i art, amb entrevistes a la pallassa Pepa Plana i l'artista argentonina Montse Pons, a més a més, les seccions habituals d'opinions, agenda i llibres recomenats...

Des de Córdoba (Argentina), diari d'una dona reportera

Sempre que viatjo m’agrada fer-ho amb “l’excusa” de poder apropar-me a experiències personals i/o col·lectives d’allà on vaig. Em sembla que és una bona manera de convertir en més significatiu i enriquidor el viatge i de conèixer el pais d’una altra forma, a través d’uns altres ulls i d’unes altres mirades. Amb l’expriència de participació al programa “Amb Veu de dona” que just ara ja fa tres anys! i que comparteixo amb totes les Dones Reporteres de Mataró -les que han passat i les que s’han incorporat en aquests tres anys i les que de ben segur s’afegiran a partir del nou taller de ràdio que hem impulsat i coordinat amb el CIRD i Teleduca i que just ha començat aquesta setmana- doncs amb aquest bagatge, venen ganes d’obrir mires, veure què fa altra gent, conèixer i compartir amb altres dones que també treballen a través de la ràdio, amb i des de la perspectiva d’igualtat de génere. Amb aquest desitg (no és l’únic) he creuat la bassa (“el charco”) per conèixer experiències de ràdio comunitària i concretament experiències de programes feministes i de xarxes entre dones. Ara estic escribint des del Centro de Comunicación y Género de Córdoba - Argentina, des del qual duen a terme el programa “Nosotras en el mundo”, les vaig conèixer fa un parell d’anys, llegint el llibre “Nosotras en el mundo de las comunicaciones” de l’editorial Icaria i ja em va entrar el cuquet de comunicar-m’hi, però no ha estat fins ara, que he tingut l’oportunitat de tornar a Argentina, que no les he pogut contactar i conèixer. La Sole, la Daniela, la Emi i la Paula, m’han acollit molt amablament aquests dies al seu local i estic fent una immersió a la seva manera de treballar i fer ràdio.

Avui han fet el seu programa, un programa de dues hores que emeten en directe i reemissió per internet a través de www.rednosotrasenelmundo.org , en aquesta xarxa també s’emeten altres programes feministes, tant de sudamèrica com també d’Espanya i Catalunya (per exemple el Mezclate conmigo&barreja’t amb mi de ràdio Cubelles http://mezclate-conmigo.blogspot.com/ que hi haurem de contactar). Com que aquesta setmana estic amb elles, m’han fet participar al programa i m’han fet explicar l’experiència de Dones Reporteres i del nostre programa “Amb Veu de dona” i m’han preguntat com treballem la xarxa de relacions amb altres associacions i col·lectius de la nostra ciutat. Ha estat molt interessant poder estar allà amb elles, en viu i en directe fent el programa i veure amb la soltura, sentit de l’humor, però també seriositat i rigor periodístic que tractaven temes tant cruus com els femicidis a Argentina, la violència cap a les persones transexuals o la violència que viuen algunes dones saharauiis, …. i tot això amb el mate amunt i avall, l’Emi en un moment m’ha dit “podemos hacer el programa sin alguna de nosotras però sin el mate no se puede hacer”. Fent el programa he estat molt conenctada amb el nostre programa i en com aquesta experiència i aquest contacte amb Red Nosotras en el Mundo el pot enriquir. Bé, no m’enrotllo més, enllaço el programa per si us el voleu descarregar i escoltar. Una abraçada i petons des del pais de la Mercedes Sosa, d'en Júlio Cortazar, del Che i de tants altres..., per cert, ahir vaig estar visitant la casa que va viure el Che amb la seva família durant la seva infantesa i adolescència. Seguim connectades. Mercè

Taller de ràdio: "Entre dones, aprenem a fer ràdio"

Taller de descoberta de les possibilitats expressives de la ràdio, des d' una perspectiva de génere. Les dones participants aprendran a fer creacions radiofòniques, i també a desenvolupar les seves habilitats comunicatives. El taller fomentarà dinàmiques d'interacció social i la relació amb l'entorn fent servir el llenguatge radiofònic com a terreny d'exploració. Es fomentarà el treball en grup i l'acció col·lavorativa, sempre des d'una mirada de génere crítica i reflexiva.

Aquest taller s'adreça a dones que tinguin uns mínims de coneixements d'informàtica i interès pel mitjà radiofònic.

Dates, horari i lloc:
Del 30 de març a l'1 de juny.
Dimecres de 18 a 20 hores.
Al Centre Cívic de Pla d'en Boet
A càrrec de Teleduca i Dones Reporteres

Inscripcions:
Al CIRD (Centre d'Informació i Recursos per les dones).
C/. Sant Pelegrí, nº3 Tel. 93 702 28 12, de dilluns a dijous de 9 a 13h i de 16 a 19h, divendres de 9 a 13h

Programa especial amb públic: "Entre dones fem ràdio"

El dilluns 14 de març a les 7 de la tarda, les Dones reporteres de Mataró, en el marc dels actes del 8 de març (dia internacional de la dona) ens vàrem llançar a fer un programa de ràdio ben diferent al que és habitual: Un programa amb públic "posant cara a la veu".

Vàrem voler comptar, especialment, amb les dones que en algun moment o altre han format part de Dones Reporteres, també amb les dones que han col·laborat o participat al nostre programa en les entrevistes i/o tertúlies, a les persones que ens han acompanyat i fet suport durant els gairebé 3 anys que portem fent el programa, a les persones que ens escolten els dilluns... en definitiva, vam voler compartir la ilusió d'aquest projecte col·lectiu que és el de realitzar el programa Amb Veu de Dona. Vam poder fer una mica d'història, vam poder compartir tant els aprenentatges personals com els col·lectius que ens ha suposat aquesta experiència, etc Però un dels propòsits principals de la trobada era el d'engrandir la xarxa de relacions i contactes i el de poder intercanviar noves idees, nous temes a tractar,... i també, engrescar a altres dones a fer el nou taller de ràdio que s'iniciarà el 30 de març i en el qual, les dones reporteres de Mataró hi tindrem una participació important. Gràcies a totes les dones que hi vareu ser ahir i que vàreu fer possible que la jornada fos un èxit.

Benvinguts, benvingudes a un nou programa d’ Amb veu dona!

Ir a descargar">

14 de març: Programa especial obert al públic, com diu la companya Lea "posem cara a la veu"!

Podeu escoltar la tertúlia "Sexualitat i dona" del 7/03/11

A la tertúlia de Amb Veu de Dona del dilluns 7 de març , conduida per la Pili González, vàrem poder comptar amb la participació de l'Aina Rodríguez, la Montserrat Prats i la Margarita Petit, també hi participaren algunes companyes de Dones Reporteres.

fotos programa dia 21- 11 - 2010

Podeu escoltar el programa de seccions sobre "Sexualitat i dona" del 28/02/11

Audio programa "sexualitat i dona" 28/02/11

És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.

La desigualtat entre els éssers humans o les nacions és potser la característica que millor defineix la pobresa.
La manca de salut, d’habitatge, d’ingressos, de feina... o bé la nutrició o l’accés a béns i serveis bàsics són trets que determinen el grau de l’estat del benestar on ens trobem i a quin nivell socioeconòmic estem situats.

Però, pel que fa a les dones, la cosa encara és molt pitjor. Segons l’últim informe de Càritas, de les persones necessitades i que viuen en situació de pobresa, el 67% són dones.

Les dones son més pobres que els homes principalment per motius discriminatoris. El fet que una gran majoria de dones rebi un salari substancialment inferior al dels homes per la mateixa feina, tampoc no

hi ajuda gaire. Les dones s’incorporen a la feina gairebé sempre més tard, i la deixen gairebé sempre més aviat per ocupar-se dels fills o de persones amb dependències, la qual cosa fa que les seves pensions siguin sempre molt inferiors, donat que han cotitzat menys. I, per últim, cal tenir en compte que l’expectativa de vida de les dones és més llarga que la dels homes, així que tindran més anys per viure precàriament. Crec que davant d’aquestes dades tan poc optimistes és una prioritat, a més de lluitar contra la violència de gènere, lluitar també per aconseguir equiparar els drets entre els homes i les dones.

És ben cert que la divisió sexual del treball i el pacte vigent entre gèneres no ens són gens favorables.
La crisi i l’atur poden frenar el canvi social més important dels darrers segles: la incorporació massiva de la dona a la formació i al treball assalariat.

El gènere com a categoria no té el mateix significat en tots els contextos socials, sinó que es defineix en funció d’elements com la religió, l’ètnia, la cultura, les tradicions i sobretot la classe social.
Les dones negres o les dones immigrades amb pocs recursos són explotades per un patriarcat públic. Malgrat això, totes les dones, pel sol fet de ser-ho, compartim una experiència més o menys comuna d’opressió i subordinació per part dels homes.

El capitalisme no construeix les desigualtats de gènere, sinó que aquestes són generades pel patriarcat. El capitalisme les utilitza en el seu propi benefici, les reprodueix i, en la majoria dels casos, les augmenta.

La crisi del sistema capitalista i patriarcal pot obrir noves portes per a l’alliberament de la dona i pot permetre el desenvolupament real de tot el nostre potencial, però només si mantenim fermament la lluita anticapitalista i antipatriarcal.

Dones reporteres

Avui ems reunit les Dones Reporteres de Mataró per la preparació del proper programa d'Amb veu de Dona del dia 3 de gener de 2011. Us volem desitjar a tots i totes que passeu unes molt bones festas i feliç any nou¡¡¡

Presentació contertulianes i contertulià

Introducció al debat /tertúlia sobre Violència de Gènere

Massa sovint sentim parlar d’agressions a les dones. La paraula violència i més concretament violència de gènere, ens produeix cert mal estar quan ho sentim, malestar i impotència davant d’una lacra que patim a la nostra societat

Sortosament l’ordre social democràtic ens ha permès que puguem definir i mesurar la violència, i que alhora s’hagi creat i modificat la legislació.
Però tot i això no n’hi ha prou. Voldríem avui analitzar algunes de les raons que porten a aquestes actuacions.

Són restes d’una organització social patriarcal? És aquest un fet que no és dóna en societats matriarcals?
La violència sovint és difícil de percebre fins que no es visible. Denunciar-ho ha estat un pas important per poder considerar-ho un problema social i per tant prendre consciencia per poder rebutjar-ho
La violència produeix trastorns: l’estrès posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada, la depressió. Quins sortides trobem davant d’aquestes seqüeles
L’educació i els mitjans de comunicació tenen un paper important davant d’aquesta problemàtica, però quina actitud social hem d’adoptar per alleugerir la violència?

De tot això i més…. voldríem parlar-ne aquesta tarda amb les nostres i el nostre convidat
Tot seguit la Lea ens els presenta.



Presentació contertulianes i contertulià

Meritxell Puyané, psicòloga del CIRD
Carmen Muñoz, advocada
Montse Prat, infermera de l’Hospital de Mataró
Pilar González Biescas, psicòloga del Centre de psicologia de Mataró i col•laboradora de Dones Reporteres.
Juanjo Compairé, president de la Associació AHIGE de Barcelona.
Tuoraya, Dona Reportera


Inici tertúlia/debat

Històricament la violència de gènere ha estat tant arrelada a la nostra societat que ens costa identificar-la

1.Quan parlem de violència de gènere, de què parlem…?

2.El 1993, l´ONU, va reconèixer els drets de les dones com a drets humans. I va declarar que la violència contra les dones suposava una violació contra el drets humans. Per tant qualsevol agressió suposa una vulneració dels drets humans. Això suposa tenir un marc legal ,que ens pot garantir des d’ on podem actuar?

Comentari previ de la cançó que ve a continuació





Minuts musicals



Continuació de la tertúlia/debat

3.Parlem en general de violència de gènere, però sota aquests concepte hi ha varies formes de maltractament: psicològic, d’abús personal, d’explotació sexual, etc… També detectem diferents maneres de manifestar aquestes agressions a vegades de resposta física, però també d’altres que es manifesten d’una manera més invisible

4.L´essència patriarcal és la representació de la masculinitat a través del domini de la dona. Hi ha associacions com la que pertany en Juanjo “homes per la igualtat”, que pretenen trencar aquests estereotips.
Juanjo, quin és el vostre planteig?......Què en penseu les demés?

5 La violència contra les dones no és un fenomen aïllat, ni circumstancial, és dóna en totes les classes socials i en diverses etapes de la vida. Hem d’entendre, doncs, que és un problema estructural de la societat?

6.L´educació és un element clau, d’anàlisi, de reflexió d’educació d’aquesta igualtat que volem entre homes i dones. I ben segur hi ha una etapa important en la formació que és l’adolescència. De fet les jornades que organitza el CIRD, aquest any, van adreçades aquesta etapa.Com ho veieu?

7.Els mitjans de comunicació també juguen un paper important en tot això que parlem. El llenguatge que utilitzen és l’adequat?.Hi ha opinions que diuen que si no se’n parlés tant seria millor…?Alguns relaty-shows, afavoreixen certes actituds….?Què en penseu?




Agenda

DISSABTE 20 NOVEMBRE

Acció teatral al carrer: ”Teixint un mon sense violència”
A les 6h de la tarda a la plaça Santa Anna
Organitzat per les vocalies de dones de la ciutat.

DIMECRES 24 DE NOVEMBRE

Tertúlia: “Què pensa el jovent de la violència de gènere?”
Dins del programa Els Joves TV.
Emès per Mataró Ràdio al 89.3 de la FM a un quart de 10h del vespre.
Organitzat per Joves TV

DIJOUS 25 DE NOVEMBRE

Lectura del manifest institucional
Davant de l’Ajuntament a les 12h del migdia
Teatre: Olor d’ocell
Al Casal Aliança, carrer Bonaire, 25, a les 8 del vespre
Organtitza la Vocalia de Dones Laia la Arquera


DIMARTS 30 NOVEMBRE

Cinefòrum: “No estàs sola, Sara”
Al Centre Cívic Rocafonda, carrer Poeta punsola, 47, a les 7h de la tarda.
Organitza la Vocalia de Dones de Rocafonda


DEL 19 AL 20 DE NOVEMBRE

VI Fòrum contra les Violències de Gènere
Al Espai Francesca Bonnemaison, de 10h del matí a les 8h del vespre
Carrer Sant Pere Més Baix, 7. Barcelona
Organitza la Plataforma unitària contra les violències de gènere amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.


Tancament

1.Què podríem dir de la matèria primera a l’hora de cuinar? Menjar energètic, ecològic,ben combinat…?

Introducció al tema Salut i Alimentació

En el programa d’avui volem conversar sobre l´ Alimentació i la Salut. Hem preparat el programa l’equip de dones reporteres ,i avui el locutarem la Mercè i jo mateixa la Pili
Podríem orientar la nostra conversa sobre quins són els aliments més necessaris per mantenir una bona salut al llarg de la vida, però voldríem donar-hi una altre caire i es …parlar d’altres elements que sovint ajuden a que els aliments aconsegueixin la finalitat que ens proposem i que sovint són elements que afegeixen valor a la nutrició.

És per això que diem:
VALOR NUTRICIONAL, PERÒ TAMBÉ D’ALTRES VALORS.

L’art de cuinar

Aquest art, aquest valor, comença en l’acció prèvia que suposa anar a comprar.
Cal seleccionar els aliments, pensant amb el que vull fer, però també és important pensar amb el color, amb la textura, amb la forma, amb la mida.



Podem cuinar activament, és a dir fent un tipus de menjar que necessiti que hi estiguem a sobre, que l’acompanyem en la seva realització. D’altres en canvi necessiten fer el seu procés tot sol. Fent xup-xup en té prou. Què important és, però la mirada en aquest xup-xup.

Hem de parlar també de l’espai on ho fem. La cuina ha de ser aquell lloc, aquell racó que ens hi sentim còmodes i que el sentim com a propi

L’art de menjar.

Els rituals, les litúrgies, sovint acaben donant el toc en allò que fem. També el menjar necessita d’aquest embolcall. No val menjar de qualsevol manera! La taula ben preparada, les estovalles adequades, aquella vaixella…. Faciliten aquest acte social, relacional, d’amistat i de viure amb més intensitat, que sovint és el compartir el menjar.

Alimentar-se correctament, tot un art.

Cal que mengen cada dia de la setmana el que toca…? O bé podem ser més innovadores i trencar les rutines, improvisant combinacions diferents…?
Quines han de ser les quantitats d’aliment que hem de prendre? Ens hem d’afartar o bé alimentar-se correctament també és un art?

De tot això en voldríem parlar amb les nostre tertulianes
Però abans de presentar-vos-les . Voldríem introduir un element que titulem “cuinar des d’una perspectiva de gènere”. Cuinem igual els homes i les dones? Les sensibilitats diferents també es noten cuinant? Tradicionalment la dona ha estat l’encarregada de cuinar, és la que ha estat a la cuina.
Ens preguntem, per què hi ha cuiners molt pioners i tantes cuineres invisibles…?
Aquests altres valors són el que ajuden a que tot plegat tingui més significat, ens agradi més, sigui millor, cal però una actitud positiva perquè tot això ho aconseguim.





Presentació de les contertulianes

Pilar Ibern “Gavina”, autora del llibre Tots a taula

Eva Garriga, deixeble de Montserrat Bradfort, propulsora de la alimentació natural energètica


Pregunta a les contertulianes per centrar la tertúlia

Parlàvem en la introducció de la importància de cuinar correctament i sobretot fer-ho amb il•lusió i amb ganes….

1.Què podríem dir de la matèria primera a l’hora de cuinar? Menjar energètic, ecològic,ben combinat…?

Les Dones Reporteres de Mataró hem finalitzat la tercera temporada de Amb Veu de Dona

Les Dones Reporteres de Mataró hem finalitzat la tercera temporada de Amb Veu de Dona. Enguany han estat 20 programes de 50 minuts, en directe! Si, si ,...a l’inici d’aquesta temporada ens vàrem llançar a fer el programa en directe, la qual cosa ha suposat guanyar en ritme, espontaneïtat, decisió i organització del temps. Ha estat un repte que, amb més o menys esforç, hem anat assolint programa rere programa i nosaltres, ens sentim molt satisfetes. També hem consolidat la figura de “conductora del programa” que havíem incorporat la temporada passada i hem fet petites incursions al gènere de les tertúlies i a les falques publicitàries que ens ha permès crear les nostres pròpies falques promocionals i donar-nos a conèixer des d’altres espais radiofònics de Mataró ràdio.


També, progressivament, ens hem anat sentint còmodes en la preparació i realització de programes monogràfics sobre temes d’actualitat o simplement sobre temes que a nosaltres ens interessava tractar. Els monogràfics ens han permès donar més força als continguts, aprofundir en determinats temes, com sempre, des d’una perspectiva de gènere i cohesionar més el grup que el preparava, ja que entre totes havíem d’escollir el tema i l’enfocament que li donàvem, fer el disseny dels programes, buscar informació per empapar-nos dels temes,etc . Monogràfics sobre la formació de la dona al llarg de la vida, la violència de gènere, el rol de les dones al segle XXI, la ciutat amb ulls de dona, història de l’educació en les escoles, la prostitució, les noves masculinitats, la reivindicació dels drets laborals per part de les dones, etc


Aquest any, ha estat l’any d’obertura cap a grups i entitats més enllà de Mataró i rodalies. Hem estès la nostra xarxa de contactes a Barcelona i àrea metropolitana. Ens varen convidar a participar com a ponents a les jornades “Connectant Camins de Pau” d’Hospitalet organitzades per la Fundació Akwaba , com a dones reporteres, a la presentació en públic del document base de la Xarxa Catalana sobre la trata de persones i com a oients a les Jornades “Valors Femenins” organitzades per les dones maçones.


Des de que, al 2008, vàrem inicar-nos al món radiofònic, el nostre col·lectiu ha estat format per dones i, per tant, la realització dels programes ha estat portada a terme exclusivament per dones. Fins ara hem cregut necessari tenir aquest espai de dones i consolidar-lo. Enguany, però, hem fet una passa més i hem obert el nostre programa a la participació d’homes que, com nosaltres, d’alguna manera o altre volen i estan treballant des de diferents àmbits per la igualtat home-dona i per uns nous valors i models de masculinitat diferents. Pensem que, tant nosaltres com el programa, hem arribat a la suficient maduresa per fer aquest pas tant important. Seguim pensant que el nostre programa, ha de tenir una clara perspectiva de gènere, ha de ser d’interès tant per dones, com per homes i per tant, és necessària la veu dels homes que, com nosaltres, volen transformar el model de societat patriarcal i masclista i escurçar o eliminar del tot les desigualtats entre homes i dones per arribar a aconseguir, algun dia, les mateixes oportunitats socials.

Però volem saber una mica d’Història de la Educació. De les escoles del segle XIX principis del XX

Dones Singulars; la Rosy, Cultura i Dones; la secció de Fem Xarxa les nostres companyes Encarna
i Touraya, i la Conducció la que us parla , la Marisa. El Carles ens acompanya fent la realització des
del Control Tècnic. Bona tarda a tots i totes!


Recordem als nostres oients que en la secció Apunt psicològic contem amb la col•laboració de la Paloma Azpilicueta i la Pilar González del Centre de psicologia de Mataró. Paloma, la Pili i tu, quina educació creieu que és millor, la d’abans o la d’ara? (RESPON) I els nens, estan més preparats psicològicament per aprendre més ràpid avui en dia, o abans ho estaven més?

Però volem saber una mica d’Història de la Educació. De les escoles del segle XIX principis del XX que estem segures que divergeixen amb diferència de les actuals. Pili, tenim en la secció de Dones Singulars, la persona idònia què ens explicarà tot això, oi que si? de qui es tracta? (RESPON)

Rosi, ens parlaràs de Rosa Sensat, explica’ns què va fer i per què nosaltres, avui volem parlar de ella en la secció Cultura i Dones, (RESPON). Desprès de la seva mort es va crear una institució amb el seu nom. No va tenir gaire acceptació en el seu moment, per què? era massa avançada en el seu temps?(RESPON)

Encarna, Touraya a qui entrevistareu desprès de la secció de la Rosi a Fem Xarxa? (RESPONEN) Aquesta tarda tenim tres noms de dones. Tres noms que ens ajudaran a entendre la situació actual de la docència escolar com preparació al seu futur fent, al mateix temps, una ullada al passat.

Donem pas a la primera secció de la tarda.


Separador Apunt psicològic

Educació, psicologia i civilització

¿Per a què serveixen tant temps, esforç i diners –des d’un punt de vista psicològic, individual i social–
dedicats a l’educació (i dic «educació» i no només «ensenyament»)?


¿Val la pena aquest immens treball que fan els pares, els mestres i la societat tota a través de les seves administracions?

Els pares són una part importantíssima en l’educació de les persones, però avui em centraré sobre tot en l’escola.

Sovintegen les crítiques a l’escola, la seva funció, el seu paper, els seus horaris, els seus mètodes… Es diu que l’escola prepara més pel passat que pel futur, que ensenya coses antiquades o no massa útils o amb mètodes passats de moda. En certa manera, és veritat. Malgrat les revisions de plans educatius, d’organització dels sistema, l’escola prepara més –en molts aspectes– per coses que coneixem i que ja existeixen, i no tant pel futur. Això, en bona part, és inevitable. Tot aquest immens sistema no s’improvisa, i les organitzacions i institucions –totes elles, incloses les polítiques, les sanitàries, les policials– tenen una inèrcia, una tendència a repetir coses de manera gairebé automàtica. Innovar és molt difícil en qualsevol terreny.

La capacitat d’innovació depèn, òbviament, d’un cert tarannà personal, de complexes dinàmiques de grup, dels diners que s’inverteixen en la formació del personal però, també, d’un impuls social renovador i creatiu, d’una il•lusió i una empenta que no es donen massa sovint i que, en el moment actual, per dir-ho així, brillan bastante por su ausencia.


Els que som una mica grans vam viure aquest impuls social innovador i aquesta il•lusió en les acaballes del franquisme i durant la transició. D’aquí van sortir les ingents energies necessàries per canviar tantes coses que necessitaven ser renovades, entre elles l’educació.

Sense voler menystenir en absolut el moment actual i les seves aportacions –les comparacions són odioses–, fóra bo, molt bo, que tots plegats (pares, docents, altres professionals lligats a l’educació i a l’administració) ens tornéssim a il•lusionar, a agafar força i empenta per renovar l’educació.

Sigui com sigui, jo ho dic sempre: ¿Què seria de nosaltres –i quan dic «nosaltres» vull dir la societat en el seu conjunt– sense l’esforç educatiu de les famílies i sense els professionals de l’ensenyament?

La vida en comú seria directament «invisible»: no hi ha policia que pugui controlar els impulsos destructius o agressius si no hi ha un control intern, una capacitat d’espera, la possibilitat de reflexionar, la capacitat de tenir present i respectar l’existència de l’altre, la capacitat de cooperar o col•laborar amb les demés persones… i tants altres recursos personals i socials que només s’aconsegueixen a través de l’educació, entesa en sentit ampli.

Per això, innovem, renovem, unim forces tots plegats, busquem les maneres d’interessar els alumnes, d’implicar i fer partícips els nens i adolescents de l’aventura del coneixement, per poder dur a terme aquesta tasca civilitzadora.


Desprès d’aquesta aportació de la Paloma tan encoratjadora i plena de força, entrem en la secció de Dones Singulars. La Pili ens presentarà la primera convidada de la tarda .


(Dones Singulars)

En la secció Cultura i Dones, la Rosi ens explicarà qui va ser la Rosa Sensat i què va significar la seva obra en la docència


Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) Va estudiar magisteri a Barcelona recolzada per la família Ferrer. Als 15 anys es va fer càrrec de l'escola municipal de Masnou. Va guanyar una plaça en una escola de pàrvuls a Girona al 1892.
Va estudiar a la Escuela Central de Magisterio de Madrid on va aprovar un Curs Normal que contenia vint-i-dues assignatures. Més endavant, va tornar a la capital per ocupar una plaça d'auxiliar de pàrvuls, durant quatre anys.
Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Fou a Alacant on va poder portar a terme les seves idees per primer cop amb les classes de Ciències físico-naturals. Es casa al 1903, amb David Ferrer, el fill del matrimoni Ferrer. S'instal•là definitivament a Barcelona on hi va tenir dos fills.
Al 1908 passà a l'Escola Pública unitària de la Diagonal i es allà on començà els seus diaris de mestra. Intenta que les seves classes estiguin molt connectades amb el món real i organitza moltes sortides. També fomenta la part sensitiva de les seves alumnes.
Passà sis mesos a Bèlgica i Suïssa amb un grup de mestres per recollir informació sobre les estratègies pedagògiques de les escoles europees. Ha de recollir aquesta informació per la Junta de Ampliación de Estudios.
Al 1914 es creà la primera Escola del Bosc. Aquesta escola va néixer amb la intenció d'oferir als nens i nenes de Barcelona amb problemes respiratoris, una escola on poguessin gaudir d'un entorn més saludable, sense la contaminació de la ciutat. I la primera directora de l'Escola del Bosc a la secció

nenes va ser Rosa Sensat.
Al 1921 rep l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Rosa Sensat estableix un pla d'estudis força ampli per a les dones obreres i de classe mitjana. Durant molts anys ocuparà el càrrec de presidenta de la Secció Permanent d'educació, amb col•laboració de la seva filla, Àngels Ferrer i Sensat, com a vocal. Aquest pla d'estudis inclou un ensenyament secundari i un ensenyament professional.
Puja música
Rosa Sensat mai va defensar el feminisme més radical. El seu feminisme vol conjugar els vells i els nous valors. La llibertat de la dona per l'educació i el treball no ha d'estar en contra del rol de mare i mestressa de casa. S'han de dignificar les feines de la llar i el fet de ser mare, les dones han de ser instruïdes per a aquestes feines. Si les dones se senten realitzades amb aquestes tasques de la llar, no hauran de treballar fora.
Al 1931 es fa càrrec del grup escolar Milà i Fontanals on troba un ambient molt diferent al que hi havia deixat a l'Escola del Bosc. És una escola popular molt mal organitzada. Rosa Sensat aconsegueix que aquesta escola millori molt la seva situació. Aquesta etapa de la seva vida queda molt trasbalsada per la victòria franquista i la jubilen a l'any 1938, quasi bé quan complia 70 anys. Va morir als 88 anys a Barcelona.
Les seves filles també estaven implicades en la tasca educativa.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat és un moviment de renovació pedagògica, del qual Marta Mata va ser-ne cofundadora l’any 1965 a Barcelona.
Té com a objectius la difusió de teories i pràctiques pedagògiques orientades al desenvolupament global de la persona, basades en el respecte per la personalitat de l’infant i la seva llibertat, i promotores de la participació activa dels infants en el seu propi aprenentatge.

La formació permanent dels mestres, basada en l'experimentació i alhora en la teoria, sempre passant per la reflexió individual i col•lectiva.
La consecució d'una escola pública, democràtica, laica i arrelada en la realitat del país, amb participació activa de tots els seus membres –mestres, pares i alumnes– en la gestió de l'escola i en la definició de la línia pedagògica del centre.
La Marta Mata, l'any 1999, és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l'escola pública, democràtica i catalana. El 2000 i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XXè


FALCA DONES REPORTERES


Ara coneixerem una mica més a la Fina Buil i la seva feina com a directora del Institut Satorras de la nostra ciutat. La entrevistaran la Touraya i la Encarna en la secció de Fem Xarxa.


Avui entrevistem a la Fina Buil, directora del Institut de Educació i Secundària, Alexandre Satorras
1. Explica’ns com és el centre on treballes. El nombre de nois i noies, que hi ha. Quants professors, etc…
2. Hem sentit a la Montse que ens explicava com era l’escola d’abans. Hi veus diferències?
3. La funció dels centres educatius en aquests moment, no és gens fácil.Com porteu el tema de l’autoritat
4. Els temps, han canviat. Quin paper fan els llibres actualment? Què passa amb els ordinadors?
5. Hi ha persones que desconfien que els joves aprenguin a través d’Internet. Els sembla que perden el temps. És veritat?
6. Quin paper fan els pares en l’educació?
7. Suposo que ara, més que tenir memòria, s’han de tenir eines per fer un millor aprenentatge.Com funciona?
8. Ara que tornem de vacances i amb les piles carregades , com ho feu per tenir força durant tot elcurs?Treballar de mestra ara, no és fàcil…
9. T’imagines com serà el futur de l’educació d’aquí 25 anys?, o d’aquí 10 anys…No cal que anem tant lluny
Gràcies, per l’estona que ens has dedicat, però sobretot per dedicar-te a una feina, tant maca, tant important I sovint poc valorada.







COMIAT

Fins aquí el que ha donat de si el programa d’avui. Esperem que us hagi agradat aquest monogràfic de la Història de la docència, en el que creiem que hem après moltes coses.


Agraïm la presència aquesta tarda de la Montse Gurrera, pedagoga i la Fina Buil, directora del Institut Satorras,que han dedicat una mica del seu temps per estar amb nosaltres.
Al Carles per la realització des del Control Tècnic, està clar!

I a vosaltres, per acompanyar-nos durant aquests 50 minuts de programa.

Us esperem el pròxim dilluns de 4 a 5 de la tarda en el 89.3 de la FM a Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró!

Som Dones Reporteres de Mataró.

HOY DIA 1 DE MAYO 2010 HEMOS TENIDO UNA REUNIÓ DE TRAVAJO DE LAS DONES REPORTERES DE MATARÓ MUY IMPORTANTE PARA TODAS

Títol programa: Amb veu de dona

Títol programa: Amb veu de dona
Data: 17 maig 2010
Intervenen al locutori: Marisa C., Fina, Pili, Tuoraya.
Col•laboradora: Paloma Azpilicueta.
Convidada: Roser Solà
Secció, locució i músiques
Continguts i entrevistades
1. Presentació i Benvinguda
Loc. Marisa
1. Presentació del programa monogràfic del Centenari de les primeres dones Universitàriesl.
2. Sumari:
Loc. Marisa, Fina, Paloma Azpilicueta, Pili, Tuoraya
2. Opinions, Apunt psicològic, Dones Singulars/ Fem Xarxa, Cultura i Dones, Agenda i Comiat
3. Secció: Opinions
Loc. Fina
3. Centenari de les primeres dones universitàries
4. Secció: Apunt psicològic
Loc. Paloma Azpilicueta
4. “Les dones i el desig de saber”
5. Secció: Dones Singulars
Loc. Pili
5. Entrevista a Roser Solà, escriptora

6. Secció: Fem Xarxa
Loc. Pili
6. Segona entrevista a la Roser Solà on explica les seves vivències a Nicaragua.
7. Secció: Cultura i Dones
Loc. Fina
7. Escrit sobre les tres primeres dones catalanes que van anar a la Universitat
8. Secció: Agenda
Loc. Marisa, Tuoraya
8. Informació sobre algunes activitats organitzades per l’Ajuntament de Mataró i sobre les Vocalies de la nostra ciutat
9. Secció: Comiat
Loc. Marisa
9. Comiat

Som Dones Reporteres de Mataró.

Programa
3a Temporada Data:
12 abril 2010 Durada:
50 min
Autores i autors:
Dones reporteres de Mataró. Locuten: Marisa C., Lea, Cristina, Mercè, Nati. Col•laboradora: Pilar González. Convidades: Montse Niera, Maria Zaloña, Ana Garcia
Control : Carles Temps Locutori / Guio literari: text

Entra PP sintonia “Amelie” 10’’
Sintonia a 2P tota la presentació

Presentació + sumari: Marisa














































































Una tarda més de dilluns... Dones Reporteres comencem un nou programa d’“Amb veu de dona”.


Bona tarda a tothom!
Abans de començar, us volem agrair a totes les persones que ens esteu escoltant que sigueu aquí amb nosaltres. Esperem que ens acompanyeu durant aquests 50 minuts de programa, en el dial 89.3 de la FM, a Mataró Ràdio.

La nostra intenció és fer servir la nostra veu per exposar-vos aquells temes que ens preocupen des d’una perspectiva de gènere. Per exemple avui, us parlarem de la prostitució. Serà un programa monogràfic on intentarem esbrinar per què presenta tants problemes en la nostra societat. Així mateix, coneixerem més a fons què hi ha al darrere de les històries d’aquestes dones.

Puja música 2P

Música 2P SUMARI
Bona tarda, companyes Preparades per fer el sumari?

- Començarem amb la secció d’Opinions. Lea, el tema és la prostitució, Però, com ho enfocaràs?
- Seguirem amb l’Apunt psicològic que han preparat la Pilar González i la Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró. Pilar, com tituleu el vostre article d’aquesta tarda? (RESPON)
- Hola, Cristina. A qui entrevistaràs a la secció de Dones Singulars? (RESPON)
- Mobilització veïnal al voltant del tema del prostíbul. Mercè, com has enfocat aquesta vegada la secció Fem Xarxa? - Nati, t’espero al final del programa per llegir l’Agenda a les nostres oients... (RESPON)


Lea, estàs preparada? (RESPON) Estem segures que aquestes Opinions que ens porta la nostra companya donaran molt per pensar...

(Opinions)

Bona tarda, Pilar! Tabús, hipocresia... heu fet una anàlisi molt interessant sobre la prostitució. No us perdeu l’Apunt psicològic d’aquesta tarda!

(Apunt psicològic)

Hola, Cristina! (RESPON) Desprès de tots els entrebancs que hem tingut amb la preparació del programa, crec que hem d’estar molt contentes perquè l’entrevista que faràs serà molt interessant. Estimades oients, no marxeu! Val la pena escoltar a aquesta Dona Singular.

(Dones Singulars)

Per a totes les persones que ara us incorporeu al nostre programa... sapigueu que esteu sintonitzant Mataró Ràdio. Som en el programa de “Amb veu de dona”, que s’emet tots els dilluns de 4 a 5 de la tarda, en el dial 89.3 de la FM.

Avui l’estem dedicant al tema de la prostitució. Mercè, bona tarda! (RESPON). Tal com ens has dit al començament, t’acompanyen dues dones que mantenen opinions ben oposades al voltant del tema d’avui. Oi? (RESPON) Donem pas així la secció Fem Xarxa...

(Fem Xarxa)

Nati, què et sembla? Fem una mica d’agenda per a les nostres oients? (RESPON)

Digue’ns, què fan a la VOCALIA DE DONES DEL PLA D’EN BOET?

Un taller d’iniciació a la informàtica
A càrrec de la nostra companya Encarna Siles.
Tots els dimar 4-6- del vespre.

I també un taller d’arteràpia.
A càrrec de Sandra Farré
Tots els dimarts de quatre a sis de la tarda.

Informació e inscripcions, de dilluns a dijous de sis de la tarda a vuit del vespre, a la seu de la Vocalia de Dones del Pla d’en Boet. Carrer Juan Sebastián Elcano, número sis.

Marisa, què ens ha arribat del CENTRE D’INFORMACIÓ I RECURSOS PER LA DONA?

L’exposició de Mercè Rodoreda.
Del quinze al trenta d’abril. De dilluns a dijous de nou a una del migdia i de quatre a set de la tarda. Els divendres de nou a una del migdia.
Lloc: En el mateix Centre, carrer Blai Parera, número sis. Entrada lliure.

I també un Seminari de bio dansa: “Movent cos i emocions”
Tots els dimecres del vint-i-u d’abril al vint-i-tres de juny
Des de tres quarts de sis a un quart de vuit del vespre.
Lloc: Centre Cívic Rocafonda, carrer Poeta Punsola, número quaranta set.
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Places limitades.

Informació e inscripcions al Centre d’informació i Recursos de la Dona.
Carrer Blai Parera, número sis. Telèfon: 93 702 28 12

I ara, Nati, què ens has de dir de la VOCALIA DE DONES DE VISTA ALEGRE?

Que faran una Xerrada/Debat sobre el tema de la Prostitució.
A càrrec de Maribel Álvarez
El divendres trenta d’abril a dos quarts de vuit del vespre.

I el Sopar temàtic de dones
El dissabte cinc de juny a dos quarts de deu del vespre.

Informació e inscripcions a la Seu de l’Associació de Veïns de Vista Alegre. Carrer Almeria s/n

Marisa, què organitza la VOCALIA DE DONES DE ROCAFONDA?

Moltes activitats, Nati. Estan adreçades a totes les dones de la ciutat que vulguin participar-hi.
Tots els dimarts de set de la tarda a nou del vespre.
Lloc: en el Centre Cívic del barri, carrer Poeta Punsola número quaranta set.


COMIAT

Així acabem aquest monogràfic sobre la prostitució. És un tema tan espès que, de totes les preguntes que ha regenerat, moltes deuen haver quedat sense resposta. Per això deixarem el programa obert...

Abans d’acabar, m’agradaria llegir-vos un poema que he trobat navegant per Internet...

SARAJINA

Tenies unes sabates amb alts talons,
grans arracades, tres mocadors i dues jaquetes,
per passejar-te tranquil•lament.
Tenies un jardí per als dies de festa,
un vestit, i l’ampla finestra oberta
per pentinar-te públicament.
Tenies l’amor dels homes i llur argent,
gran experiència, gran clientela,
sempre guanyada honestament.
Tenies més que les dones
que només tenen el Sagrament.
Francesc Parcerisas


La Lea, la Pilar Gonzàlez, la Cristina, la Mercè, la Nati, la Pili i, la que us parla, la Marisa, som les responsables del programa d’avui.
Agraïm la presència de la Maria Zaloña, col•laboradora en temes socials; l’Ana Garcia, de la Vocalia de Dones Laia l’Arquera, i també l’entrevista telefònica amb la Montse Niera.
En Carles, com sempre, ha controlat la realització del programa. Moltes gràcies, Carles!

I, recordeu, us esperem cada dilluns de 4 a 5 de la tarda en el 89.3 de la FM, el dial de Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró.

En la sección de Opinions por nuestra amiga Nati

En la sección de Opinions de hoy voy a aportar mi punto de vista sobre La importancia de la educación.

Vivimos en un mundo en el que debemos esforzarnos cada día por lograr una sociedad mejor. Este anhelo se expresa en una convivencia sana y un respeto mutuo, con una práctica de los valores sociales que no sea por casualidad...

Para este objetivo, coincido con todos aquellos que consideran indispensable una formación de la persona basada en su desarrollo humano. Ello se fundamenta en el principio de que el hombre es un ser capaz de ser mejor, para bienestar suyo y de los demás.

Aprender a vivir juntos, para estar en condiciones de participar y cooperar con nuestros semejantes. Aprender a ser, para poder desarrollarnos como personas y seres humanos conjuntamente con los demás.

No podemos dejar de reconocer el papel del maestro o la maestra en la
educación. Si bien es cierto que su rol viene cambiando en atención a las nuevas demandas de la sociedad del conocimiento, hay una característica que seguirá siendo vigente a pesar de todo. Me refiero a su rol inspirador... Aquella función de la persona educadora que tal vez alguna de ustedes, queridas oyentes, haya tenido la suerte de experimentar. Esas experiencias con las que nuestro maestro o maestra nos dio enseñanzas para la vida, que nos serán de utilidad para siempre, para emplearlas en lo que vendrá o para compartirlas. Me refiero a aquello que constituye una inspiración para intentar ser mejores, para estar preparadas, para ir desarrollando nuestras virtudes e ir corrigiendo nuestros errores. De esta forma, podremos ayudarnos y ayudar a los demás,

Otro aspecto que hace de la educación un tema prioritario es que brinda a las personas una mayor probabilidad de tomar una decisión acertada a la hora de elegir. Ello significa poder definir con mayor claridad sus intereses y, por ejemplo, escoger la política más conveniente entre las ofrecidas por diferentes candidatos. Si cada uno tenemos en cuenta nuestros intereses individuales, la política escogida será la que más convenga a la mayoría de intereses en común. Es decir, se elegirá la que más beneficie a la comunidad, y así se podrá fortalecer la democracia.

La falta de educación hace más fácil el engaño y permite mantener al pueblo oprimido por clases dirigentes corruptas. Ello causa graves consecuencias en el desarrollo económico y social de cualquier país, sin permitir que se dé un cambio estructural benéfico para todos.

El refrán: “El que no sabe es como el que no ve” ilustra otro de los aspectos importantes de la educación. Una persona educada cuenta con un buen criterio para protestar por una mala acción de los grupos dirigentes. Entonces, una comunidad con un mayor nivel de educación es una comunidad más organizada y mucho más solidaria, capaz de llevar las riendas de su destino. En resumidas cuentas, la formación no es más que una vía para fortalecer la democracia y asegurar un mayor bienestar común.

Gracias a la educación, también tenemos la capacidad de valorar correctamente el trabajo, tanto propio como de los demás.

Para terminar se puede decir que una persona educada podrá educar mucho mejor a sus hijos. En este caso me refiero a la educación que se recibe en el hogar.

En la sección de Opinions de hoy voy a aportar mi punto de vista sobre (COM QUE ÉS La importancia de la educación.
Vivimos en un mundo en el que debemos esforzarnos cada día por lograr una sociedad mejor. Este anhelo se expresa en una convivencia sana y un respeto mutuo, con una práctica de los valores sociales que no sea por casualidad...
Para este objetivo, coincido con todos aquellos que consideran indispensable una formación de la persona basada en su desarrollo humano. (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Ello se fundamenta en el principio de que el hombre es un ser capaz de ser mejor, para bienestar suyo y de los demás.
Aprender a vivir juntos, para estar en condiciones de participar y cooperar con nuestros semejantes. (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Aprender a ser, para poder desarrollarnos como personas y seres humanos conjuntamente con los demás. (ET

No podemos dejar de reconocer el papel del maestro o la maestra en la
educación. Si bien es cierto que su rol viene cambiando en atención a las nuevas demandas de la sociedad del conocimiento, hay una característica que seguirá siendo vigente a pesar de todo. (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Me refiero a su rol inspirador... (PUNT I SEGUIT PER SEPARAR LES IDEES) Aquella función de la persona educadora que tal vez alguna de ustedes, queridas oyentes, haya tenido la suerte de experimentar (PER A UNA MILLOR COMPRENSIÓ DE LA FRASE I LA IDEA). Esas experiencias con las que nuestro maestro o maestra nos dio enseñanzas para la vida, que nos serán de utilidad para siempre, para emplearlas en lo que vendrá o para compartirlas. Me refiero a aquello que constituye una inspiración para intentar ser mejores, para estar preparadas, para ir desarrollando nuestras virtudes e ir corrigiendo nuestros errores. De esta forma, podremos ayudarnos y ayudar a los demás,

Otro aspecto que hace de la educación un tema prioritario es que brinda a las personas una mayor probabilidad de tomar una decisión acertada a la hora de elegir. Ello significa poder definir con mayor claridad sus intereses y, por ejemplo, escoger la política más conveniente entre las ofrecidas por diferentes candidatos ). Si cada uno tenemos en cuenta nuestros intereses individuales, la política escogida será la que más convenga a la mayoría de intereses en común. (PUNT I SEGUIT PER , se elegirá la que más beneficie a la comunidad, y así se podrá fortalecer la democracia .
La falta de educación hace más fácil el engaño y permite mantener al pueblo oprimido por clases dirigentes corruptas. Ello causa graves consecuencias en el desarrollo económico y social de cualquier país, sin permitir que se dé un cambio estructural benéfico para todos.
El refrán: “El que no sabe es como el que no ve” ilustra otro de los aspectos importantes de la educación. Una persona educada cuenta con un buen criterio para protestar por una mala acción de los grupos dirigentes. Ent En resumidas cuentas, la formación no es más que una vía para fortalecer la democracia y asegurar un mayor bienestar común.
Gracias a la educación, también tenemos la capacidad de valorar correctamente el trabajo, tanto propio como de los demás.

Para terminar se puede decir que una persona educada podrá educar mucho mejor a sus hijos. En este caso me refiero a la educación que se recibe en el hogar.