...Perquè els temps estan canviant...Aquest era et títol de la cancó de Bob Dylan que a molts i moltes ens va fer pensar, rebelar-nos, i projectar que una altra societat era i és possible.
La igualtat, també té projecció masculina?
Ja fa dies que dones reporteres anem parlant d´aquest tema.
Varem fer la darrera infu-xerrada, fent-nos la pregunta.
“Per què als homes els interessa la igualtat?. Vam continuar parlant- ne al nostre programa de seccions. I avui a la tertúlia, converserem amb altres persones, per seguir aprofundint-hi .
Les avantatges de compartir la vida familiar, la criança dels fills,compartir la cura, extendre-ho a les feines de la llar són els exemples que se´ns acudeixen quan parlem d´igualtat entre homes i dones en els nuclis familiars.
Hi ha però també d´altres àmbits que cal anar introduint variacions perquè aquesta igualtat sigui real, Estem pensant amb l´educació, en la feina, en els diferents nivells de la societat en que hem de compartir les persones.
El fet és que la realitat és dura, hi ha molt de discursos elaborats cap a la igualtat però les trabes, no paren per interessos econòmics? Per mentalitats tancades? Per algunes dones que els hi sembla que renuncien a “seu paper”?
Però, continuar discriminant al homes en la cura i l´educació dels fills i filles, no només perjudica a les dones en les seves condicions laborals, sinó que mantenen als pares allunyats dels seus fills els primers anys de la vida.
La visió del món i de la cultura,
ha estat sempre una visió androcèntrica, és a dir des del punt de vista
masculí.
La transmisió del Patriarcat, és
aquest sistema polític, jurídic en el qual els fills formen part del del grup
al que pertany el pare i en pren el nom, els drets i el poderi es transmetenal descendent més immediat, i directe en la
línea masculina
El món es defineix en masculí i
l´home s´atribueix la representació de la humanitat, així doncs
l´androcentrisme considera l´home el centre del món. El món ha estat i segueix
dominat pels homes i han estat ells, els que han escrit la història ihan decidit com s´havia d´escriure.
Les dones estem tant acostumades
que ens ensenyin a pensar, llegir comprendre el món que ens envolta, dins d´un
marc referencial masculí que mirem la societat a través dels ulls dels homes.I
es que l´androcentrisme cultural que hem estat sotmeses és un dels factors més
corrosius del patriarcat.
Hem de trencar aquest motlles.hem
d´obrir la mirada i la ment.
Les dones no tenim referents
politics, filosòfics, ni artístics. A vegades perquè la societat del momentno ha permés que existissin, i d´altresperque les excepcions varen ser silenciades i
apartades del món públic, per tal d´assegurar l´estabilitat d´aquest model
desigual de relacions entre homes i dones.
Hem d´exigir més
corresponsabilitat. Les dones continuem sent quasi en exclusiva les responsables
i encarregades directes de la cura dels fills i de les filles així comdel treball domèstic, la qual cosa ens
impedeix un accés al treball, en igualtat de condicions que els homes.
Cal que la
corresponsabilitaten la criança i
l´educació dels nostres fills i filles sigui igual, perque les empreses tinguin
les mateixes obligacions amb nosaltres que amb el homes.
S´ha començat a fer algun pas en
aquest sentit.Veiem que hi ha homes que s´organitzen i treballen per la
igualtat, sumant-se a les reivindicacions feministes, un exemple n'és “els
homes igualitaris”, han creat una associació, per treballar per la igualtat, o
bé altres homes que lluiten per la custodia compartida en casos de separació
matrimonial, però són petites espurnes en aquest gran marmagne.
Hi ha però un primer pas , i es
reconèixerl´existència de l´ordre
patriarcal, per tantque sigui abolit ,
perque un cop reconeguda la seva existència, la seva desligitimació ens permeti
avançar cap un món més just i igualitari tant pel homes com per les dones
Aquesta és una consciencia que
hem de pendre tant el homes com les dones, cadascú des de la nostra posició
però treballant per la igualtat, segur que totes i tots hi guanyarem.
Amb el títol: Per què als homes ens interessa la igualtat? el passat 16 de maig vam poder escoltar en viu i en directe a El Públic al Paco Abril i en Juanjo Compairé, tots dos membres de l'organització Homes Igualitaris (AHIGE-Catalunya). En Paco és sociòleg i ens va fer una exposició, molt ben documentada, sobre els beneficis del patriarcat, aquests beneficis han situat a l'home i encara el situen en una posició de poder del quals molts no volen renunciar. Però, també, va parlar de les "toxicitats" o desavantatges i com alguns mandats de gènere portarien a conductes violentes o conductes de risc. També es va referir a les raons per les quals els homes, o alguns homes, volen i reivindiquen la igualtat, homes descontents amb els rols tradicionals i amb els mandats de gènere “allò que suposadament ha de fer un home pel sol fet de ser home” . Com a homes organitzats que treballen per la igualtat, també va senyalar els obstacles amb que es troben, entre els quals estaria la diversitat d’homes dins del mateix moviment i l’absència de posicions unificades per la qual cosa es fa difícil avançar. Tot i així, en Juanjo, professor jubilat i president de l’associació, es va referir a la Agenda de los hombres por la igualdad com un gran pas, doncs s’ha aconseguit consensuar una agenda comuna sobre aquells aspectes que els homes organitzats de l'Estat espanyol, coincideixen en la lluita per la igualtat de gènere. També ens va parlar de l'associació HI i dels principals objectius i activitats: les recerques, l'acció social concretada en xerrades, tallers, grups de reflexió d’homes, etc. Podeu trobar més informació dels Homes Igualitaris al bloc de l’entitat.
Us adjuntem l’audio de la infu-xerrada però malauradament , per raons tècniques, està incomplert i és de mala qualitat. Ir a descargar
A les Dones Reporteres ens agrada aprofundir, debatre temes que siguin d’actualitat. Es per això que avui en la nostra tertúlia del programa “Amb veu de dona” voldríem parlar de la salut de les dones des d’una perspectiva de gènere.
Tenim una ocasió excel•lent, aprofitant que el dia 28 de maig es celebra ”El dia internacional d’acció per la salut de les dones". Aquesta data es va instaurar a Costa Rica l’any 1987, amb l’objectiu de promoure que cada any es dediqui un dia a fer públic l’estat de salut de les dones.
Hi ha diferències en els processos d’emmalaltir i en la mortalitat d’homes i de dones però la majoria de malalties que afecten a les dones no han estat estudiades d’una manera especifica com la dels homes.
L’Enquesta de Salut de Catalunya, és la principal font d’informació per analitzar les desigualtats de salut en la població.
L’estudi de les desigualtats de salut per raons de gènere han aportat coneixement sobre la naturalesa del problema i han posat de relleu que la salut de les persones, a més d’estar relacionada amb les característiques biològiques, és l’expressió de la societat en que viuen, dels hàbits, dels estils de vida, de l’entorn i del lloc que ocupen en l’estructura social.
La salut de les dones es veu afectada per les constants transformacions del seu rol familiar i social. És en la família on, com a transmissora de valors i responsable del manteniment de la salut dels seus membres, ha de tenir cura dels fills i filles i de les persones grans.
La incorporació de la dona al mercat del treball també ha generat una sèrie de repercussions en la seva salut.
Aquestes desigualtats amb la salut , s’ha reconegut com un problema en molts països. Entre els principals eixos de desigualtat, derivats de les diferències entre grups, es troba el gènere.
I és d’aquesta qüestió que voldríem parlar-ne en el programa d’avui amb Montse Prat i Juliana Esquerra, totes dues infermeres i amb les companyes, Dones Reporteres.
El 28 de maig es celebraEl dia mundial d’acció per la salut de les dones. És per aquest
motiu que les Dones Reporteres hem parlat de Salut i Dona en el programa d’aquest dilluns. Les nostres convidades han estat la Dra.Carme Coll, ginecòloga, responsable ASSIRs del Barcelonès Nord i Maresme (ICS) i la Sra. Olga Cuevas, Dra. en bioquimica, experta en nutrició i salut, directora de l'IFP Roger de Llúria de Barcelona.
La salut de les dones s’ha reduït durant anys a la funció
reproductiva: embaràs, anticoncepció i planificació familiar.
La seva salut integral en sentit ampli ha sigut el primer
problema de gènere obviant les diferències que existeixen entre els dos sexes.
A partir dels anys
vuitanta es comença a utilitzar en la literatura mèdica i de salut pública el
concepte de gènere. L'origen ètnic, la situació socio-econòmica, l'orientació
sexual, la situació geogràfica i altres factors socials (valors ,poder) donen a
les dones i als homes un status diferent dins la societat. Per això el concepte
gènere pot canviar d'una societat a l'altra i, també, canvia al llarg de la
història.
La pràctica mèdica ha adoptat tradicionalment un
enfocament inclusiu que ha limitat la salut de les dones, fonamentalment als
seus aspectes físics. Respecte als factors socials i culturals s'ha tendit a la
uniformitat entre sexes. En relació a la
salut s'ha considerat que les malalties eren universals. Això ha demostrat que
moltes dones hagin estat diagnosticades incorrectament.
Per aconseguir una bona assistència sanitària, és necessari
que els professionals siguin conscients de la importància dels rols de gènere i
la necessitat d'un canvi social, per fer desaparèixer les barreres de gènere,
associades al mal estat de salut.
És necessari entendre que l'anàlisi de gènere no és una
cosa de dones, sinó un fet fonamental per la comprensió de la salut. Si no ho fem,
les desigualtats continuaran sent un dels factors limitadors de la capacitat de
les dones i homes per desenvolupar plenament aquest potencial.
El dimecres 25 d'abril a el café-cultural El Públic de Mataró davant
d'un públic nombrós i intergeneracional, vam poder escoltar a l'Esther
Vivas, activista i investigadora de moviments socials i polítiques
agrícoles i alimentaries, que ens va parlar de Sobirania alimentària des
d'una perspectiva de gènere.
El 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, Mataró Ràdio surt al carrer. És per això que les Dones reporteres ens animem a fer el nostre programa, en directe, des de la plaça Santa Anna. A més, és el dia idoni pel tema de la tertúlia que havíem preparat: Els contes infantils vistos des d’una perspectiva de gènere.
Tenim tres convidades d’elit. La Judith Bosch, de la llibreria Robafaves; la Bel Olid, escriptora de contes infantils i la Teresa Duran, escriptora i il•lustradora. La conductora és la nostra companya Pili González i està amb ella la Cristina Sarrà, també Dona reportera.
Després d’una petita introducció, la Pili demana a les contertulianes que expliquin què son els contes i especifiquin si estan molt diferenciats els rols masculins i femenins. Cada una explica el seu parer però totes coincideixen que els contes clàssics no tenen per què deixar-se d’explicar. S’estan fent versions més actualitzades, tot i així, insisteixen que s’han d’explicar els contes amb molta naturalitat. Tot el que evoluciona s’ha de veure tal com és sense donar-li més importància de la que té. També parlen dels “arquetips” que encara tenen molta força, doncs faciliten la lectura ràpida i animen petits i grans que llegeixin de tot.
En acabar, recomanen donar-se llibertat i temps per escollir la lectura desitjada i habituar-nos a crear històries de les històries.
A les 5h de la tarda acaba el programa i regalem una rosa vermella a cada una de les convidades.
El 14 d’abril es celebra el dia de la proclamació de la segona República Espanyola. Per aquest motiu, les dones reporteres hem volgut fer un programa especial dedicat a les dones que varen tenir un protafonisme especial durant el curt però intens periode de la segona República.
La veritat és que el final del s. XX va ser una època molt difícil per la dona. Es regia la llei de la “perfecta casada” i es posava en dubte la seva capacitat intel·lectual perquè la seva missió només era procrear. A començaments del segle passat, més concretament als anys 20, ja es començà a descartar la idea que la dona és un ésser inferior... però sí, diferent i encara es mantenia la desigualtat en la discriminació legal, en la situació laboral i tampoc tenien gaires oportunitats educatives.
No va ser fins l’any 1931 que esproclamà la Constitució democràtica de la II República la qual introduí la igualtat política i jurídica entre els sexes. És a dir, el reconeixement al dret de vot de les dones (gràcies a Clara de Campoamor),al matrimoni civil i al dret del divorci.
La legislació del Parlament de Catalunya proclamà la igualtat de gènere; Victòria Kent va ser la primera donadirectora de presons; començada la Guerra Civil, Federica Montseny va ser la primera dona ministra de l’Estat Espanyol amb la cartera de sanitat; i el Govern de la Generalitat proclamà el dret a l’avortament.
Poc els hi va durar aquesta llibertat ja que al 1936 esclatà la Guerra Civil i es va fer un pas enrere, la dona va haver de tornar a les tasques “tradicionals”. Va ser llavors, que un grup determinat de dones sortiren al carrer proclamant els seus drets. És quan se sent parlar de la Pasionaria, Rosa Sensat... entre d’altres.Parlarem d’alguna d’ellesal llarg del programa. Però aquestes grans dones van ser les valentes, les que es van encarar a la societat opressora del moment. La resta de dones, les del carrer, no gosaren dir res, els hi feien costat des del silenci.
Socialment s’ha avançat molt (encara s’hauria d’avançar més), tots aquests silencis ara ja no existeixen. La dona ha perdut la por a parlar, actualment pot fer-ho de diferents maneres i una d’elles és aquest meravellós món de les ones. Per això, volem que us quedeu amb nosaltres, perquè tenim moltes coses a dir-vos.
Podeu escoltar el programa sencer amb l'enllaç que trobeu a continuació. Al programa vàrem poder parlar amb la historiadora mataronina, Margarita Colomer i comentar les biografies de dones que varen tenir un paper destacat a la segona República i inicis de la guerra civil; Clara Campoamor, Federica Montseny, Rosa Sensat, Teresa Pàmies i "Las Modernas de Madrid".
Aquests dies celebrem el dia de la dona, hi ha una data concreta, que es el dia 8 de Març, el dia Internacional de les dones. La raó és de totes conegudes, la valentia d’unes dones de manifestar el seu malestar per les males condicions del seu treball.
Des del 1911, que es va institucionalitzar la commemoració d’aquesta jornada, ara fa 101 anys, però encara seguim lluitant pels drets de la dones.
Dones Reporteres hem centrat el debat dels nostres programes “amb veu de dona”, preguntant-nos si "encara hem de reivindicar el dia internacional de la dona”.
I és de justícia analitzar-ho en la conjuntura actual. És a dir a casa nostra i en ple S.XXI.
Immerses en plena crisi econòmica, crisi provocada pel mercats, els drets de les dones, tiren enrere i és retallen inversions en serveis públics, que hem anat consolidant aquest darrer segle. Serveis que ens han permès a les dones poder alleugerir la conciliació de les nostres vides personals i professionals.
Les retallades afecten de forma directe i indirecte a les dones, però d’una forma molt especial a les dones treballadores, que són les que pateixen la crisi de més a prop.
Aquesta crisi impacte frontalment contra les dones, expulsant-les del mercat de treball. I accentuant molt més la precarització del treball femení. Tot això repercuteix negativament sobre ella mateixa, el seu entorn i la societat en general.
Celebrar el dia internacional de la dona, és la manera d’evidenciar les desigualtats, sabem que aquestes desigualtats no es solucionen amb un sol dia, Però si que és l’ocasió per fer-nos visibles, i reclamar el nostre drets en el treball, en la societat i en les diferents esferes del món públic.
Celebrar el dia internacional de la dona, ha de servir per avançar cap a una societat que respecti les nostres diferències i avanci cap a l’equitat entre les persones.
És per això que dones reporteres creiem que hem de celebrar el 8 de març, com a dia internacional de les dones, però també hem de celebrar el dia 9, el 10, l´11, es a dir cada dia de l’any per aconseguir una igualtat real.
TERTULIA DIA “DONA TREBALLADORA” La celebració del dia internacional de la dona té el seu origen a Nova York, al 1908, quan un col.lectiu del voltat de 150 dones esvaren tancar en la fabrica de tèxtil que treballaven i van fer vaga..Un incendi que es va produir a la fabrica, sembla que provocat va ocasionar la mort de totes les dones.
De tot això voldíem parlar-ne avui amb : Margarida Colomer.Historiadora. Antònia Merchan.Activista feminista des dels anys 70
...Perquè els temps estan canviant...Aquest era et títol de la cancó de Bob Dylan que a molts i moltes ens va fer pensar, rebelar-nos, i projectar que una altra societat era i és possible.
Les avantatges de compartir la vida familiar, la criança dels fills,compartir la cura, extendre-ho a les feines de la llar són els exemples que se´ns acudeixen quan parlem d´igualtat entre homes i dones en els nuclis familiars.
