8 de març, dia de la dona treballadora

Avui és dia 8 de març, la dia internacional de la dona treballadora. Aquesta data, malgrat es pugui pensar el contrari, no té l’origen en un sol fet, sinó en un procés a partir de les lluites de dones nord-americanes, primer i dones europees, després. Aquestes lluites, de principis del segle passat, anaven encaminades, sobretot, a obtenir el dret a vot de les dones, però també es va lluitar per aconseguir drets socials i laborals. Però, curiosament, la data del 8 de març queda fixada a partir d’un fet ocorregut a Rússia i que va ser el preludi del procés revolucionari soviètic. El 8 de març de 1917 hi va haver una gran mobilització de dones russes provocada per la manca d’aliments en un context de guerra mundial. I ara què, Celebrem o reivindiquem? Amb aquesta pregunta el dimecres d’aquesta setmana al café cultural El Públic, les Dones Reporteres vàrem dur a terme la segona infu-xerrada de l’any. Aquesta vegada amb l’Ana Ara i la Bea Hubert, dues dones que treballen i lluiten activament per la igualtat i els drets de les dones des del Colectivo de Mujeres de Matagalpa, Nicaragua, també, ho fan a casa nostra amb tallers i accions de sensibilització.  Elles mateixes ens comentàvem que tenim poc a celebrar i molt a reivindicar. I és així, no tot està aconseguit i no tot allò aconseguit en aquest país amb l’esforç i lluita de moltes persones durant la dictadura i la transició cap un estat democràtic,  és inamovible. Diferents veus alerten de la importància de no abaixar la guàrdia, com estem veient dia rere dia, amb el context de crisi econòmica i social és molt fàcil anar enrera amb moltes fites aconseguides, no només en particular pel que fa als drets de les dones, sinó a drets laborals i socials, en general. En el programa d’avui, en aquest especial dia internacional de la dona treballadora,  volem fer una mirada cap enrera per parlar i recordar el moviment obrer en les fàbriques tèxtils de Mataró on les dones hi van tenir un paper cabdal. No hem d’ oblidar la lluita clandestina de moltes dones i homes per aconseguir drets laborals i socials, i en concret reivindicacions que afectaven al treball i vida de les dones. Ho farem a través de la mirada i experiència de dues dones que van ser actives en aquesta lluita aquí a Mataró: la Rosa Salicrú i la Lea Cornellana. La Rosa Salicrú es la segona vegada que ve al nostre programa, la vam entrevistar fa uns anys com a dona singular. La Lea com bé sabeu, és una dona reportera, val a dir que els anys no li han fet perdre l’esperit crític i lluitador i un sentit profund per la justicia social, conversarà amb totes dues la nostra companya Sandra. També parlarem amb la Núria Massafrets,  mestra d’adults jubilada, llicenciada en història. Ella també repeteix a l’Amb Veu de Dona.  La nostra   companya Rosa conversarà amb ella sobre  LES DONES DINS EL MOVIMENT OBRER AL MATARÓ DE LA POSTGUERRA A LA TRANSICIÓ. Abans d’acabar el programa farem un repàs dels actes més destacats que es fan a Mataró i a Barcelona en motiu del dia d’avui, 8 de març, dia internacional de les dones.   Bona tarda a totes, Feta la presentació del programa, comencem!

Escolta el programa sencer:

Avui parlem de coeducació (tertúlia)

Fa només 40 anys que els centres escolars del nostre país estaven històricament segregats per sexes i, com no podia ser d’altra manera, afavorien el gènere masculí.

Avui, després de tants anys de tenir aules amb nenes i nens compartint l´educació, aquesta  segueix sent androcèntrica. És a dir, es dóna una visió del món des d’una mirada masculina. Hi ha vàries raons que ens porten a fer aquesta afirmació. Una d’elles és la clara divisió que fa l´alumnat quan escull les matèries, les modalitats, els itineraris..., per tant, a l´hora de decidir-se cap a on orientar la seva feina, tendeixen a reproduir el que han viscut.

I és que encara estan presents els mateixos estereotips masclistes que el llarg de la història han predominat i que estan relacionats amb les professions i especialitats que abans segregava l´ensenyament.

La coeducació comporta la promoció d´una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de desigualtats per raó de sexe, així com la integració de forma implícita i amb continguts d’aprenentatge real de la perspectiva de gènere.

La coeducació és una paraula amb un significat molt ampli. És una manera d’ensenyar i percebre l´educació. Aquestes maneres d´ensenyar, en aquest manera d´actuar és on hem de provocar el trencament d´aquests estereotips.

De tot això en volem parlar avui.

Ens acompanyen:

Rosa Cañadell, psicòloga, professora i portaveu de l´USTEC-STES

Pep Federico Mestra, director de l´escola de Peramàs

Carolina Huelva, mestra a Suïssa

Podeu escoltar la tertúlia sencera:

Avui parlem de Coeducació

Cal avui parlar de coeducació? No estan a la mateixa aula nens i nenes? No reben tots la mateixa educació? Què és la coeducació? Coeducació és: educar en i per la igualtat perquè nens i nenes arribin a viure en una veritable igualtat i, per fer-ho, cal reconèixer els estereotips masculins i femenins d’aquesta societat.  Per encetar el tema escoltarem el conte Rosa Caramel que llegiran:  Marisa C, Sandra F, Encarna S, Pilar Z, Mercè A, Lea, Rosa M.  Després del conte farem una petita tertúlia entre nosaltres en la qual també hi participarà Carme Mayugo, periodista que forma part de l’equip de Teleduca.  I també la Pilar González dona reportera. A continuació la Mercè Alabarce farà una entrevista a Daniel Gabarró. Podeu escoltar el programa sencer:

Estan canviant els estereotips de gènere en la publicitat? (tertúlia)

La publicitat és un instrument per vendre, per vendre  productes. Aquest és el seu objectiu.
Però sovint veiem que el tipus de publicitat que es fa, està,... diem-ne molt treballada i ben cert que anuncia el producte en qüestió, però també i sovint d’una manera subliminal  té repercusions en l’imaginari social.

És per això, que no ens equivocarem, si diem  que la publicitat és transmissora de valors i també d’ideologies i ho fa amb una gran capacitat d’influència, gràcies a les estratègies de persuasió que desenvolupa.

El públic objectiu és divers, però ben cert que els i les publicistes, han  detectat col·lectius més vulnerables per enfocar la seva estratègia.

En tot aquesta construcció de l’imaginari social destaca la projecció que  fa la publicitat de la dona. Sovint justificant un model patriarcal.

Una  de les estratègies utilitzades és incorporar en el missatge  publicitari, el que pensa i debat la societat. Recull els interessos del moment i els “manipula”, els converteix, en una raó a parlar.

Però els anunciants i a través de les agencies de publicitat no són neutres, focalitzen el que els interessa i si parlem de la dona, senzillament algunes imatges de dones venen més que d’altres.

Quina és la imatge més rentable?
Quines repercussions socials té la imatge projectada?

No és gens fàcil ser exigent i crítica d’una amb una mateixa davant la influència de la publicitat. Ho hem pogut comprovar aquest dies de festes,... on els perfums, ens han inundat, on la tecnologia, no es presentada com un mitjà sinó una finalitat en si mateixa, on hem de menjar certs bombons per ser una dona acollidora a casa nostra... ….i ara que ha passat el bombardeig, hem de prendre certs  iogurts per estar en forma, hem de fer exercici per tornar a ser el 10..., no perquè sigui el millor per la salut Hem de ser crítiques contra la publicitat envers els cos de la dona. Contra els rols que ens han assignat tradicionalment  a les dones (la cura, la neteja...)

Davant de la publicitat que no es capaç de mostrar diversos models d’homes, no només de la concepció de l’home masclista.
Davant la publicitat que no dóna les mateixes oportunitats als nens i a les nenes , i utilitza parametres oposats.
Si la relació entre els homes i les dones no només és l’atracció sexual.

Però volem acompanyar aquestes denuncies de reflexió positiva i cal dir que algunes publicistes, algunes administracions i persones individualment estan treballant per normalitzar aquesta situació

Dones Reporteres pugem aquest carro de treball a favor de la igualtat i de no ser consumistes perquè toca.
Volem una societat més equitativa, això és  el que ens porta i ens  agrada a  treballar  a Dones Reporteres.

Pili G.

Podeu escoltar el programa sencer:

Infu-xerrada amb Gemma Cánovas Sau

Amb el títol: Estan canviant els estereotips de gènere en la publicitat? el passat 16 de gener  vam poder escoltar en viu i en directe, a El Públic de Mataró, a la Gemma Cánovas i Sau, psicòloga clínica. Des de la psicologia que és el seu àmbit professional, la Gemma ens va parlar dels estereotipis de gènere, de com han canviat les estratègies publicitàries, ara amb missatges molt més sofisticats i subliminals. Vàrem poder parlar i veure (a través d'exemples d'anuncis) com es representada la dona (també les nenes) i certs temes vinculats a la dona com la menstruació, la menopausa, etc.
Podeu escoltar la infu-xerrada sencera a:

Estereotips sexistes a la publicitat

La definició de publicitat és: l’especialització de les arts gràfiques aplicada al comerç i a la industria destinada a les multituds i consum amb l’objectiu d’incrementar les vendes d’un determinat producte.

Però, sovint, els anunciants i agències no són neutres i imparcials en oferir el seu producte, també transmeten valors i es posicionen socialment, per tant, la publicitat té importants repercussions en l’imaginari social.

Els valors que transmeten són un model de vida de poder i ascens de classe social, el producte que s’anuncia sol ser l’ instrument de seducció, mimetisme i aspiració d’aquest model de vida.

 Els anuncis han anat evolucionant igual que ho ha fet la societat, però només s’han modernitzat les formes i les imatges, el fons continua essent el mateix: perpetuar els estereotips tradicionals.

Per persuadir s’utilitzen imatges de persones que són rentables pel mercat. No és aquell home masclista i aquella dona submisa que veiem als anys 60, ara mostren  una dona més oberta que ocupa un lloc en el món laboral i un home que moltes vegades es mostra com objecte, però es mantenen els mateixos rols ja que els escenaris dels anuncis són dona - casa i home - espai públic.

Quan anuncien algun objecte que facilita la vida quotidiana , l’estalvi de temps que aquest proporciona indueix a les dones que el poden dedicar al manteniment del seu cos donant una imatge estètica determinada i al mateix temps  incitant  una altra necessitat: la de mantenir-se sempre jove i atractiva, una vegada més estar al servei de l’home.  

Quan algun espot va dedicat a algun producte de neteja o electrodomèstic, en el qual intervé l’home, normalment si s’ha de resoldre algun assumpte tècnic és l’home qui ho fa, relegant de nou a la dona en un paper d’inferioritat. També es dóna la  situació inversa (quan es tracta de fer alguna tasca domèstica) quedant l’home com un inepte per desenvolupar aquestes tasques. En ambdós casos es fa de manera graciosa, donant per fet que aquest és el rol que pertoca a cadascú, és a dir es potencien el estereotips tradicionals.

Podríem dir doncs que la publicitat no és tan explícita com anys enrere però si molt més subtil.

 Creiem que l’objectiu és aconseguir que es faci una publicitat lliure de sexisme i d’estereotips obsolets. Una publicitat que ajudi a construir una societat igualitària on homes i dones comparteixin els mateixos rols. 

Rosa Montero

 Podeu escoltar el programa sencer:

El paper de les associacions i grups de dones en l'acollida de les dones immigrants

Sens dubte les dones juguen un paper important en el procés d’immigració. Algunes d’elles venen per voluntat pròpia, però aquestes són poques. Les raons econòmiques acostuma ser el factor més important. Hem de tenir en compte alguns elements, que són rellevants en aquests procés. El procés migratori de cada persona (reagrupament, etc), el fet de tenir o no tenir familiars dependents en el país d’origen, el canvi productiu en la nostra societat que ha deixat un buit en les tasques de la cura, però també la formació i el paper que juguen les xarxes socials en cada cas.

La setmana passada, en el programa “Amb veu de Dona” varem poder escoltar el testimoni en directe de dones de diferents nacionalitats, que ens explicaven quines eren les raons de la seva migració, però també explicaven la seva integració en el país, en aquests cas en la nostra ciutat , lloc d’acollida.

 És per això que avui voldríem parlar d’aquestes xarxes social que dèiem, quin paper hi juga aquest suport que es troben algunes dones quan arriben a aquest país, aquest nou país, a on es parla una altra llengua.

En aquesta última immigració, situant-nos als anys noranta, un tret distintiu hem d’assenyalar en aquest procés, és l’augment d’immigració femenina de caràcter econòmic. Algunes han vingut pel procés de reagrupament familiar, i d’altres són pioneres en aquest procés d’immigració.

Les dades de població a la nostra ciutat,diuen que d’un total de 124.161 habitants, un 44% són dones, i d’aquestes un 14,9 són immigrades. Dades que es generalitzen a Catalunya. Podem parlar de la feminització de la immigració des del “circuits globals de supervivència” , com de les transformacions en els mercats de treball des de les societats de destinació.
 Voldríem analitzar amb diferents dones,  algunes autòctones des de la visió professional o del voluntariat i, que treballen amb aquestes xarxes i també amb d’altres dones immigrades que pertanyen a aquests col·lectius.  Volem parlar de quin és el paper que juguen aquestes xarxes i quina influència tenen en les dones immigrades, xarxes que a vegades surten d’una manera informal o que l’administració fomenta a través de programes d’acollida. 

Pili G.

Podeu escoltar el programa sencer: