Dones i moviments socials (tertúlia 19/04/13)

A la tertúlia d’avui, Dones Reporteres volem continuar parlant dels moviments socials, i deiem que volem continuar parlant-ne perquè en el darrer programa, varem analitzar el feminisme com a moviment social, i també vam analitzar com actuen les xarxes socials, en aquest tipus d’ organitzacions.

Podem definir  els  moviment socials com col·lectius organitzats que actuen conjuntament i de manera no organitzada amb la finalitat de poder fer canvis en la societat.

Hem  vist revoltes organitzades,grups d’ interés, lobbies, i també grups polítics burocratitzats.

Per tant  ens preguntem:què i qui hi ha darrera d’ aquests moviments socials?.

Persones de  diferents classes socials, que s’organitzen amb alguna finalitat.

Alguns d’ells neixen espontàneament i es van consolidant amb el temps.

Uns  tenen un abast mundial, d’ altres són moviments més localitzats per algun fet concret.

La majoria d’ aquest moviments es centren en problemes nous; la principal preocupació és la qualitat de vida i la defensa de la societat civil. Últimament vivim d’ aprop moviments socials que lluïten amb les persones afectades  pels desnonaments, així com d’ altres que fan costat a col.lectius afectats per temes econòmics.

Pel que fa a les seves organitzacions, sovint veiem que surten de “baix”, per poder influir en temes de govern, fins hi tot pressionant perque hi hagi canvis legislatius.

També podem observar com amb el pas del temps, malgrat representen a veus col·lectives surggeix alguna persona que  pren la veu, i n’ esdevé el o la lider.

Creiem que actualment és la força més potent, activa en la nostra societat.

De tot això voldriem parlar-ne avui.I ho farem amb Esther Vivas i amb Imma de la Osa.

Esther Vivas, és llicenciada en Periodisme i Master en Sociologia

Imma de la Osa, és una dona integrada al grup de PAH (Plataforma d’ afectats per la hipoteca)

També parlarem amb  Montse Ortiz de la Fundació Vicente Ferrer. 

....

Al llarg de la història hem vist com diferents moviments socials ens han servit per avançar en la supressió d’injusticies socials. Podem parlar dels moviment obrer, del feminisme entre altres.

Nous moviments socials ,incideixen en l’ organització de la societat actual.L’ existència d’ aquest moviments es  clara i evident, ho podem constatar cada dia en els mitjans de comunicació. Transformar, canviar alguns dels models socials i econòmics que ens ha portat el neoliberalisme.

Fer obrir els ulls, donar a conèixer que altres organitzacions són possibles, que la unió fa la força i es capaç de fer moure muntanyes fent servir expressions de les nostres àvies.

Les tecnologies també han fet canviar el sistema de comunicació d’ aquest món , facilitant així les seves convocàtories, com també la transmissió de “missatges” cap a la lluita.

Com a Dones Reporteres, ens sumem a la voluntat d’ aquest canvis que transformen les nostres relacions, hi ho fem a través de les aportacions que fem en el programa “amb veu de dona”, descobrint nous col.lectius, donant veu a persones que no en tenen, i avançant cap a la reflexió.

La lluita cap a una societat més justa i equitativa social política i econòmica ens farà viure més feliços a totes i a tots. Hem de continuar treballant amb l’ incoformisme de les injusticies. És l’ única manera d’ avançar.

És el nostre desig de sempre que hagiu passat una bona estona tot escoltant el programa.

Us esperem en una nova edició  de “Amb veu de dona”

Som Dones Reporteres de Mataró

Podeu escoltar el programa sencer a:

Les primeres feministes a Mataró, Infu-xerrada amb Lluïsa del Rio al café-cultural El Públic

El dimecres 10 d’abril va tenir lloc una nova infu-xerrada al cafè cultural El Públic. Les Dones Reporteres  vam tenir el plaer de convidar i conversar amb Lluïsa del Rio, professora de geografia i història, de cinema i un nom destacat en el primer moviment de dones feministes que es va crear a la nostra ciutat.

En la xerrada ens transportà als anys 70 fent un recorregut històric dels inicis del moviment feminista a Mataró, remarcant tot el que s’ha aconseguit gràcies a la valentia de dones que han destacat al llarg de la història, i reconeixent el que encara falta per fer.
D’aquesta manera es va crear un  ambient de complicitat entre totes les persones que van assistir a la xerrada, ja que va ser força participativa.

Si no hi vas poder ser però vols escoltar la infu-xerrada, ho pots fer des d'aquest podcast:

Dona i moviments socials

Aquest mes les DR volem fer ressò dels Moviments Socials, com no, DR treballem pel canvi, per la reflexió i per la transformació, aquests elements que surten de manera espontània i que la majoria de vegades acaben donant forma a l’anoment moviment social. Molts son els moviments socials que han marcat historia: el moviment obrer, el moviment anticapitalista , el moviment feminista, l’ecologista i com no esmentar el més recent moviment dels indignats o “perro flautas” com moltes persones anomenaven,  i un llarg llistat de moviments que s’han esdevingut per crear canvi en el nostre planeta.  Seguim lluitant i elaborant propostes de canvi perquè l’esperit inconformista de moltes de nosaltres no ens deixa descansar i  només depèn de nosaltres que elaborem aquest canvi. Hem estat molts anys en que el ramat d’ovelles era portat per un percentatge molt petit de gent versus un alt percentatge de ciutadans que hem cridat ben fort i aixecat les nostres mans. Per tant, si volem canvis, només nosaltres podem fer-ho des de l’acció, el compromís i la transformació, per tant cal decidir. Estem en un moment històric i social en que els i les ciutadanes ens estem mobilitzant més que ens els últims darrers anys, havíem adoptat una actitud conformista i passiva, la situació política, econòmica i social actual ens està forçant i “obligant” a posicionar-nos i això és molt positiu, doncs davant la crisi està el canvi i el despertar de la societat! Les retallades, la no cobertura de les nostres necessitats més primàries, etc. Ens han forçat a unir les nostres forces i crear juntes un altra manera de veure el món. De tot això, han nascut i segueixen neixen els moviments socials, que des de fa molts anys han apostat fort i han lluitat per aconseguir un món més equitatiu. La dones portem anys dins de la lluita. Com no, podem parlar del moviment feminista, un moviment que sorgeix de la necessitat de transformació de la societat en un pastís més equitatiu i menys discriminatori vers les dones. Avui dia  tenim al capdavant i com a líders a moltes dones que amb els anys han lluitat a cap i espasa per cridar el seu nom ben fort i apostar també per la transformació. Entrem en una era en la que les dones tornem a agafar els regnes del nostre camí, amb força i valentia, amb claretat i serenitat , i tot i saber que el camí és llarg i feixuc, serem capaces de deixar una gran petjada en la era de la transformació, política, econòmica i social. Sandra Fullola

Pots escoltar el programa sencer a:

Com afecta la crisi a la dona treballadora?

En el programa anterior varem poder analitzar el paper de la dona dins del moviment obrer al Mataró de la postguerra, també varem tenir l’ ocasió de poder conversar amb dues dones “activistes” dels anys 60 per aconseguir el camí cap a la igualtat. Però si parlàvem del passat, avui volem afrontar el present. I ho hem de fer des de dues vessants, per un costat des la crisi, amb una mirada de dona i per l’ altra  analitzar la darrera Reforma Laboral des de la perspectiva de gènere. Les dones hem assistit,a tímids avenços cap a l’ equiparació i el reconeixement dels nostres drets en l’ esfera del treball remunerat. Però tot just començat aquest camí calia treballar en premisses que assentessin aquests fonaments sobretot  en dues vessants : en  l’ organització dels temps del treball i l’ altre el desplegament d’ una xarxa de servei  i cura. Tot això per arribar al treball remunerat en igual condicions que els homes, això si respectant les diferències i les especificitats. La crisi laboral fins fa poc, tenia rostre masculí, possiblement perquè un dels sectors productius més afectats, l’ ocupaven majoritàriament homes. Però no hem d’oblidar que hi ha molta feminització del treball en la indústria depenent de grans factories. Un exemple és el del automòbil. Amb el pas del temps i submergits profundament  en aquesta crisi, constatem  que també té rostre de dona i una de les conseqüències de la crisi és l’augment de l’atur.  De tot això en volem parlar avui, hi ho farem amb: Anna Huertos, advocada laboralista, i membre del col·lectiu Ronda Montserrat Masvidal, responsable de Igualtat de  UGT de Mataró. Aquests darrers anys, les dones havíem aconseguit  uns drets que se’ns reconeixien com a bàsics en diferents legislacions, però la desarticulació de l’economia de l’estat del benestar ens afecta en primera línia. Aquesta nova situació no dóna ocasió que es puguin consolidar conquestes dels darrers anys en el mercat laboral. Amb una implicació directa sobre els seus drets, les seves rendes, la seva capacitat d’elecció i de formació i l’apoderament  de les dones. La crisi provoca un creixement dels treballs informals, tornant a posar en primera línia l’economia submergida i al mateix temps un empitjorament de la vida quotidiana de les dones, i del seu entorn, com a responsables moltes vegades de les activitats de cura. La pobresa creix no només en sectors on ja és crònica sinó que comença a cronificar-se en sectors socials que vivien en una situació econòmica desfogada els darrers anys. El paper de les dones serà determinant davant dels canvis que la crisi, de les crisis: alimentària, econòmica i ecològica aquestes s’estan imposant arreu del món. Cal que la nostra força  com a col·lectiu vagi marcant el rumb cap aquesta equitat entre les persones. Cal que es creïn politiques  anti-crisi que abordin les desigualtats entre homes i dones, que generi un repartiment més just del treball. Així com, polítiques  que permetin a les dones integrar-se en nous sectors econòmics. És evident que la crisi econòmica no és amiga de les dones i hem de combatre-la. Aquest és el desig de Dones Reporteres

Podeu escoltar el programa sencer:

Infuxerrada amb Ana Ara i Bea Huber del Colectivo de Mujeres de Matagalpa

El passat 6 de març vam poder comptar amb l'Ana i la Bea a la infuxerrada que les Dones Reporteres vàrem organitzar, un cop més, al café cultural El Públic, aquesta vegada en motiu del Dia Internacional de les Dones. Vàrem passar una bona estona amb elles, vàren cantar,  vàrem poder conèixer una mica més el colectivo i el treball que fan per els drets dels infants i de les dones, també ens varen explicar la situació de la dona a Nicaragua i com està el moviment feminista.

El dissabte 9 de març, les dones de la vocalia de Rocafonda varen celebrar la diada amb una acció al carrer "El vaixell cap a la llibertat" i un seguit d'actes al Centre Cívic de Rodafonda. L'acció al carrer es va preparar en un taller de teatre social que es va fer durant el mes de març a la mateixa vocalia, taller dinamtizat per l'Ana i la Bea on algunes dones reporteres hi vàrem participar.


Podeu escoltar la infuxerrada sencera a:

8 de març, dia de la dona treballadora

Avui és dia 8 de març, la dia internacional de la dona treballadora. Aquesta data, malgrat es pugui pensar el contrari, no té l’origen en un sol fet, sinó en un procés a partir de les lluites de dones nord-americanes, primer i dones europees, després. Aquestes lluites, de principis del segle passat, anaven encaminades, sobretot, a obtenir el dret a vot de les dones, però també es va lluitar per aconseguir drets socials i laborals. Però, curiosament, la data del 8 de març queda fixada a partir d’un fet ocorregut a Rússia i que va ser el preludi del procés revolucionari soviètic. El 8 de març de 1917 hi va haver una gran mobilització de dones russes provocada per la manca d’aliments en un context de guerra mundial. I ara què, Celebrem o reivindiquem? Amb aquesta pregunta el dimecres d’aquesta setmana al café cultural El Públic, les Dones Reporteres vàrem dur a terme la segona infu-xerrada de l’any. Aquesta vegada amb l’Ana Ara i la Bea Hubert, dues dones que treballen i lluiten activament per la igualtat i els drets de les dones des del Colectivo de Mujeres de Matagalpa, Nicaragua, també, ho fan a casa nostra amb tallers i accions de sensibilització.  Elles mateixes ens comentàvem que tenim poc a celebrar i molt a reivindicar. I és així, no tot està aconseguit i no tot allò aconseguit en aquest país amb l’esforç i lluita de moltes persones durant la dictadura i la transició cap un estat democràtic,  és inamovible. Diferents veus alerten de la importància de no abaixar la guàrdia, com estem veient dia rere dia, amb el context de crisi econòmica i social és molt fàcil anar enrera amb moltes fites aconseguides, no només en particular pel que fa als drets de les dones, sinó a drets laborals i socials, en general. En el programa d’avui, en aquest especial dia internacional de la dona treballadora,  volem fer una mirada cap enrera per parlar i recordar el moviment obrer en les fàbriques tèxtils de Mataró on les dones hi van tenir un paper cabdal. No hem d’ oblidar la lluita clandestina de moltes dones i homes per aconseguir drets laborals i socials, i en concret reivindicacions que afectaven al treball i vida de les dones. Ho farem a través de la mirada i experiència de dues dones que van ser actives en aquesta lluita aquí a Mataró: la Rosa Salicrú i la Lea Cornellana. La Rosa Salicrú es la segona vegada que ve al nostre programa, la vam entrevistar fa uns anys com a dona singular. La Lea com bé sabeu, és una dona reportera, val a dir que els anys no li han fet perdre l’esperit crític i lluitador i un sentit profund per la justicia social, conversarà amb totes dues la nostra companya Sandra. També parlarem amb la Núria Massafrets,  mestra d’adults jubilada, llicenciada en història. Ella també repeteix a l’Amb Veu de Dona.  La nostra   companya Rosa conversarà amb ella sobre  LES DONES DINS EL MOVIMENT OBRER AL MATARÓ DE LA POSTGUERRA A LA TRANSICIÓ. Abans d’acabar el programa farem un repàs dels actes més destacats que es fan a Mataró i a Barcelona en motiu del dia d’avui, 8 de març, dia internacional de les dones.   Bona tarda a totes, Feta la presentació del programa, comencem!

Escolta el programa sencer:

Avui parlem de coeducació (tertúlia)

Fa només 40 anys que els centres escolars del nostre país estaven històricament segregats per sexes i, com no podia ser d’altra manera, afavorien el gènere masculí.

Avui, després de tants anys de tenir aules amb nenes i nens compartint l´educació, aquesta  segueix sent androcèntrica. És a dir, es dóna una visió del món des d’una mirada masculina. Hi ha vàries raons que ens porten a fer aquesta afirmació. Una d’elles és la clara divisió que fa l´alumnat quan escull les matèries, les modalitats, els itineraris..., per tant, a l´hora de decidir-se cap a on orientar la seva feina, tendeixen a reproduir el que han viscut.

I és que encara estan presents els mateixos estereotips masclistes que el llarg de la història han predominat i que estan relacionats amb les professions i especialitats que abans segregava l´ensenyament.

La coeducació comporta la promoció d´una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de desigualtats per raó de sexe, així com la integració de forma implícita i amb continguts d’aprenentatge real de la perspectiva de gènere.

La coeducació és una paraula amb un significat molt ampli. És una manera d’ensenyar i percebre l´educació. Aquestes maneres d´ensenyar, en aquest manera d´actuar és on hem de provocar el trencament d´aquests estereotips.

De tot això en volem parlar avui.

Ens acompanyen:

Rosa Cañadell, psicòloga, professora i portaveu de l´USTEC-STES

Pep Federico Mestra, director de l´escola de Peramàs

Carolina Huelva, mestra a Suïssa

Podeu escoltar la tertúlia sencera:

Avui parlem de Coeducació

Cal avui parlar de coeducació? No estan a la mateixa aula nens i nenes? No reben tots la mateixa educació? Què és la coeducació? Coeducació és: educar en i per la igualtat perquè nens i nenes arribin a viure en una veritable igualtat i, per fer-ho, cal reconèixer els estereotips masculins i femenins d’aquesta societat.  Per encetar el tema escoltarem el conte Rosa Caramel que llegiran:  Marisa C, Sandra F, Encarna S, Pilar Z, Mercè A, Lea, Rosa M.  Després del conte farem una petita tertúlia entre nosaltres en la qual també hi participarà Carme Mayugo, periodista que forma part de l’equip de Teleduca.  I també la Pilar González dona reportera. A continuació la Mercè Alabarce farà una entrevista a Daniel Gabarró. Podeu escoltar el programa sencer:

Estan canviant els estereotips de gènere en la publicitat? (tertúlia)

La publicitat és un instrument per vendre, per vendre  productes. Aquest és el seu objectiu.
Però sovint veiem que el tipus de publicitat que es fa, està,... diem-ne molt treballada i ben cert que anuncia el producte en qüestió, però també i sovint d’una manera subliminal  té repercusions en l’imaginari social.

És per això, que no ens equivocarem, si diem  que la publicitat és transmissora de valors i també d’ideologies i ho fa amb una gran capacitat d’influència, gràcies a les estratègies de persuasió que desenvolupa.

El públic objectiu és divers, però ben cert que els i les publicistes, han  detectat col·lectius més vulnerables per enfocar la seva estratègia.

En tot aquesta construcció de l’imaginari social destaca la projecció que  fa la publicitat de la dona. Sovint justificant un model patriarcal.

Una  de les estratègies utilitzades és incorporar en el missatge  publicitari, el que pensa i debat la societat. Recull els interessos del moment i els “manipula”, els converteix, en una raó a parlar.

Però els anunciants i a través de les agencies de publicitat no són neutres, focalitzen el que els interessa i si parlem de la dona, senzillament algunes imatges de dones venen més que d’altres.

Quina és la imatge més rentable?
Quines repercussions socials té la imatge projectada?

No és gens fàcil ser exigent i crítica d’una amb una mateixa davant la influència de la publicitat. Ho hem pogut comprovar aquest dies de festes,... on els perfums, ens han inundat, on la tecnologia, no es presentada com un mitjà sinó una finalitat en si mateixa, on hem de menjar certs bombons per ser una dona acollidora a casa nostra... ….i ara que ha passat el bombardeig, hem de prendre certs  iogurts per estar en forma, hem de fer exercici per tornar a ser el 10..., no perquè sigui el millor per la salut Hem de ser crítiques contra la publicitat envers els cos de la dona. Contra els rols que ens han assignat tradicionalment  a les dones (la cura, la neteja...)

Davant de la publicitat que no es capaç de mostrar diversos models d’homes, no només de la concepció de l’home masclista.
Davant la publicitat que no dóna les mateixes oportunitats als nens i a les nenes , i utilitza parametres oposats.
Si la relació entre els homes i les dones no només és l’atracció sexual.

Però volem acompanyar aquestes denuncies de reflexió positiva i cal dir que algunes publicistes, algunes administracions i persones individualment estan treballant per normalitzar aquesta situació

Dones Reporteres pugem aquest carro de treball a favor de la igualtat i de no ser consumistes perquè toca.
Volem una societat més equitativa, això és  el que ens porta i ens  agrada a  treballar  a Dones Reporteres.

Pili G.

Podeu escoltar el programa sencer: