Les Dones Reporteres també hi vàrem ser amenitzant l'acte amb músiques i entrevistes a les protagonistes.
Podeu escoltar el reportatge fet a partir de les entrevistes que vàrem fer in-situ a:
Ir a descargar
![]() |
| Fem gresca 2011 |
![]() |
| Fem gresca 2011 |




Iniciem avui una tertúlia amb convidades especials
Us dèiem que el treball de dones reporteres ens ha suposat aquesta posada en comú. Però avui la volem compartir amb noves companyes…
Una representació d’un altre grup de dones que també s’ha iniciat en l’experiència de fer ràdio a partir d’un taller anomenat “Entre dones fem radio”
…i com no a totes les persones que ens escolteu a través d’aquest magnífic mitjà de comunicació que és la ràdio.
Anem a iniciar aquesta tertúlia compartida entre dones i parlant de comunicació i dona.


Queda ja una mica lluny la conferència de Beijin (Pekín) del 1995 però amb un programa com el de avui, és rellevant parlar d’aquella conferència que va representar una fita històrica per moltes dones del món.
En l’àmbit de la comunicació es va posar de manifest la preocupació per la constant projecció d’imatges negatives i degradants de la dona als mitjans de comunicació, també per les desigualtats d’accés entre homes i dones a les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.
En la conferència es va fer una crida a treballar -des dels estats- per potenciar el paper de les dones en els mitjans i el seu coneixement i ús de les TIC. També es va constatar la importància de sensibilitzar als mitjans a comprometre’s a no difondre i promocionar imatges estereotipades de la dona, així com la importància d’incorporar la perspectiva de gènere i de crear un entorn favorable per els mitjans de comunicació promoguts des de les dones.
Des de la conferència podem dir que en molts aspectes s’ha avançat, s’han incorporat temes de gènere als mitjans que abans eren invisibles, com per exemple el de la violència de gènere. Però què vol dir exactament incloure la perspectiva de gènere als mitjans? Del llibre “las palabras tienen sexo” – (Introducción a un periodismo con perspectiva de gènero) d’Artemisa Comunicación Ediciones, arribem a la conclusió de que qualsevol noticia és factible de ser analitzada des d’una perspectiva de gènere, això vol dir analitzar com els homes i les dones són afectats de forma diferenciada per un mateix fet o situació, i denunciar, si és el cas com aquest fet genera desigualtat i discriminació.
També podem ressaltar que hi ha hagut una important i progressiva incorporació de les TIC per part dels moviments de dones i això ha permès avançar molt en la construcció de xarxes, donant més força i protagonisme a aquests moviments i a les seves reivindicacions.
S’ha treballat i es segueix treballant per eliminar les imatges estereotipades de la dona als mitjans de comunicació.
Volem ressaltar algunes experiències que demostren que també, en aquest sentit, s’està fent feina a casa nostra,...algunes més o menys recolzades per les administracions.
L’observatori de les dones en els mitjans de comunicació, una iniciativa pionera a Catalunya endegada al 2000, ofereix eines de visió crítica, anàlisi i sensibilització a la ciutadania per fomentar una reflexió crítica davant de continguts sexistes i discriminatoris dels mèdia.
Radio Paca, creada al 2005 com una ràdio de dones lliure, col·laborativa i participativa. Amb el seu projecte peten acostar les dones a les tecnologies de la comunicació i informació i promoure la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació a través d’internet.
Dones en Xarxa, neix el 2004 d’un grup de dones feministes i progressistes amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a la opinió pública catalana.
La independent, es constitueix l’any 2007 com a primera agència de noticies amb perspectiva de gènere.
A nivell estatal volem destacar:
Àrea mujer – Ràdio VAllekas- Madrid, desenvolupen des de 2000 una tasca molt important en l’àmbit de la comunicació i gènere. (Des d’aquesta àrea impulsen el projecte “Nosotras en el mundo”, un instrument de comunicació entre les dones i la societat)
I a nivell internacional, podríem trobar un grapat d’experiències de comunicació fetes per dones amb contingut de gènere, fem una menció especial a Radio Vos, una ràdio comunitària de Nicaragua, produïda -amb pocs mitjans- des del Colectivo de Mujeres de Matagalpa amb una funció sòcio-educativa molt important.
Per acabar, volem dir que no pel fet de ser dona i periodista ja es té incorporada la perspectiva de gènere, tampoc és cert que no hi hagi homes-periodistes que puguin incorporar aquesta mirada des dels media,... no naixem amb la perspectiva de gènere incorporada, és un aprenentatge que es fa – nosaltres, com a dones reporteres també l’hem fet- un aprenentatge que demana dosis d’ empatia, sensibilitat i ganes de mirar-se el món des d’una mirada crítica i d’avançar cap a l’igualtat d’homes i dones,...
Hem avançat si, però veiem encara certes representacions de la dona als mitjans que, com a dones no ens hi sentim identificades; sovint quan es parla d’una dona política es parla del vestit o pentinat que porta més que d’allò que diu o defensa; es visualitzen i promocionen més els esports masculins que els femenins, les gestes d’equips esportius de dones queden totalment en segon pla; el llenguatge i expressions utilitzades són clarament masculinitzades.....la llista d’exemples seria llarga,.... potser ens hauríem de començar preguntant, qui té el control dels mitjans? Qui decideix els continguts i el tractament que se’ls hi dóna?.........
Podeu escoltar el programa sencer de Dona i comunicació:





Sempre que viatjo m’agrada fer-ho amb “l’excusa” de poder apropar-me a experiències personals i/o col·lectives d’allà on vaig. Em sembla que és una bona manera de convertir en més significatiu i enriquidor el viatge i de conèixer el pais d’una altra forma, a través d’uns altres ulls i d’unes altres mirades. Amb l’expriència de participació al programa “Amb Veu de dona” que just ara ja fa tres anys! i que comparteixo amb totes les Dones Reporteres de Mataró -les que han passat i les que s’han incorporat en aquests tres anys i les que de ben segur s’afegiran a partir del nou taller de ràdio que hem impulsat i coordinat amb el CIRD i Teleduca i que just ha començat aquesta setmana- doncs amb aquest bagatge, venen ganes d’obrir mires, veure què fa altra gent, conèixer i compartir amb altres dones que també treballen a través de la ràdio, amb i des de la perspectiva d’igualtat de génere. Amb aquest desitg (no és l’únic) he creuat la bassa (“el charco”) per conèixer experiències de ràdio comunitària i concretament experiències de programes feministes i de xarxes entre dones. Ara estic escribint des del Centro de Comunicación y Género de Córdoba - Argentina, des del qual duen a terme el programa “Nosotras en el mundo”, les vaig conèixer fa un parell d’anys, llegint el llibre “Nosotras en el mundo de las comunicaciones” de l’editorial Icaria i ja em va entrar el cuquet de comunicar-m’hi, però no ha estat fins ara, que he tingut l’oportunitat de tornar a Argentina, que no les he pogut contactar i conèixer.
Avui han fet el seu programa, un programa de dues hores que emeten en directe i reemissió per internet a través de www.rednosotrasenelmundo.org , en aquesta xarxa també s’emeten altres programes feministes, tant de sudamèrica com també d’Espanya i Catalunya (per exemple el Mezclate conmigo&barreja’t amb mi de ràdio Cubelles http://mezclate-conmigo.blogspot.com/ que hi haurem de contactar). Com que aquesta setmana estic amb elles, m’han fet participar al programa i m’han fet explicar l’experiència de Dones Reporteres i del nostre programa “Amb Veu de dona” i m’han preguntat com treballem la xarxa de relacions amb altres associacions i col·lectius de la nostra ciutat. Ha estat molt interessant poder estar allà amb elles, en viu i en directe fent el programa i veure amb la soltura, sentit de l’humor, però també seriositat i rigor periodístic que tractaven temes tant cruus com els femicidis a Argentina, la violència cap a les persones transexuals o la violència que viuen algunes dones saharauiis, …. i tot això amb el mate amunt i avall, l’Emi en un moment m’ha dit “podemos hacer el programa sin alguna de nosotras però sin el mate no se puede hacer”. Fent el programa he estat molt conenctada amb el nostre programa i en com aquesta experiència i aquest contacte amb Red Nosotras en el Mundo el pot enriquir. Bé, no m’enrotllo més, enllaço el programa per si us el voleu descarregar i escoltar. Una abraçada i petons des del pais de la Mercedes Sosa, d'en Júlio Cortazar, del Che i de tants altres..., per cert, ahir vaig estar visitant la casa que va viure el Che amb la seva família durant la seva infantesa i adolescència. Seguim connectades. Mercè






.jpg)
.jpg)
.jpg)
