Navidad 2008

-----Navidad-Alegría
La Navidad! La propia palabra llena nuestros corazones de alegría. No importa cuánto temamos las prisas, las listas de regalos navideños y las felicitaciones que nos queden por hacer. Cuando llegue el día de Navidad, nos viene el mismo calor que sentíamos cuando éramos niños, el mismo calor que envuelve nuestro corazón y nuestro hogar.
pronto tenemos las Navidad yo espero que se presente con mas cariño y amor para todos un saludo Encarna

Aturem la violència a les dones

per Eva Ramírez, de la Vocalia de Dones de Vista Alegre

Som víctimes d’una societat malaltissa que s’amaga darrera d’una qualitat de vida fictícia, per tal de fer-nos creure que si som més rics per fora, aconseguirem pal·liar les carències que ens maltracten per dintre.

Ens guarnim amb cosmètics d’alta gamma, per maquillar els cops que, a diari, rebem en aquesta societat violenta. Tot i així, molts de nosaltres ens sentim afortunats perquè ens ha tocat viure en el costat desenvolupat del món: Allà on tot es compra, allà on tot té un preu, tot, excepte la dignitat, que adolorida i copejada, intenta dissimular-ho a força de maquillatges.

Però els cops acaben sortint, ja siguin visibles o invisibles; Tan si t’han ferit el cor, com si t’han trencat la cara.

Cada dia, som testimonis de milers d’atemptats quan presenciem o patim crits, faltes de respecte, desigualtats, abusos de poder, manca de drets i inclús maltractaments, tant psicològics com físics.

La pitjor seqüela de tota aquesta violència diària i domèstica, és que s’està tornant tant habitual, que ja patim d’un síndrome gravíssim que podríem anomenar “la manca de reacció”.

On queden el principis? On queden el dret de ser i el deure de saber respectar als demés?

Hem de lluitar amb totes les nostre forces per trobar l’antídot i exterminar aquesta plaga que patim. I la seva efectivitat, com la de la triple vírica, radica en avançar-se al contagi i prevenir la infecció des de que som petits.

No podem esperar més! La salut de la nostra societat depèn de nosaltres.

És per això, que hem d’inculcar valors als nostres fills, perquè ells són el motor del futur. I per aconseguir-ho, hem de treballar des dels nuclis familiars i les escoles, per fomentar una educació basada en el respecte pel demés; en la igualtat d’oportunitats, drets i deures entre homes i dones; en la llibertat individual; i en la NO tolerància davant de qualsevol signe de violència, per petit que sigui.

Respecte a la violència de gènere, que actualment és un dels punts més crítics i extrems de la violència domèstica, hem de conscienciar-nos, fins al punt d’assimilar totalment que aquest, no és un problema de dos, si no un problema de tots i que potser avui, a moltes de nosaltres ens passa pel costat sense tocar-nos, però a unes altres, no només les toca de ple, si no que les apallissa, les humilia, les fa víctimes de la vergonya i la por i impregna el seu cos i la seva ànima d’una destrucció, que en alguns casos pot arribar a ser mortal.

És la nostra obligació fer front a aquesta situació, implicar-nos i comprometre’ns per aconseguir més i millors mesures jurídiques, socials i d’educació per fer costat a les víctimes i evitar-ne de noves, que demà podrien ser les nostres filles, les nostres amigues, les nostres germanes...

Prenem consciència de la violència.

Parem el cop!

UN DIA DE LA GRABACIÓN

Dissabte 22 de novembre

Dia intenacional contra la violència · PROGRAMACIÓPROGRAMA


Divendres 21 de novembre

Conferència
“Recorregut pels diferents
tipus de violència”

• A càrrec de Maribel Álvarez, escriptora
• A l'Associació de Veïns de Vista Alegre
(carrer d'Almeria, s/n), a les 19.30 h

Organitzat per: Vocalia de Dones de Vista Alegre





Dissabte 22 de novembre

Acció teatral al carrer
“Aturem la violència”

• A càrrec de les entitats de dones de la ciutat.
• Presentació a càrrec d'Ana M. Barrera, regidora de Joventut i Dona
• Davant de l'Ajuntament, a les 19 h

Organitzat per: Ajuntament de Mataró




Dilluns 24 de novembre

Marató de lectura
contra la violència masclista
• A l'Espai Cerdanyola del PSC (passeig de Ramon Berenguer III, 89), de 17 a 20 h

Organitzat per: PSC

Taula rodona
“De la denúncia a la sentència”
• Amb la participació Núria Calpe, presidenta del torn d'ofici del Col·legi d'Advocats;
Assumpta Sànchez, coordinadora del GAV dels Mossos d'Esquadra; Meritxell Puyané,
psicòloga del CIRD; Montse Prat i Margarita Petit, expertes en prevenció de la violència en joves.
• Prèviament a la taula rodona hi haurà una introducció teatral a càrrec del grup “Teatro H”
• Al Centre Cívic Pla d'en Boet (carrer de Juan Sebastián Elcano, 6 ), a les 19.30 h

Organitzat per: Vocalia de Dones del Pla d'en Boet




Dimarts 25 de novembre

Lectura del manifest institucional
“La violència masclista:
un problema de tots i totes”

• Davant de l'Ajuntament, a les 12 h

Organitzat per: Ajuntament de Mataró

Xerrada-col·loqui
“L'assetjament sexual al món laboral”

• Presentada per Anna Meregalli Sànchez, de la Secretaria de Polítiques d'Igualtat de la FSP
(Federació de Serveis Públics) de la UGT de Catalunya.
• A la sala d'actes de l'Hospital de Mataró (carretera de Cirera, s/n), a les 15.30 h

Organitzat per: UGT

Conferència
“Sobre les dificultats que
tenen moltes dones d'identificar
la violència a la seva llar”

• A càrrec de Rosa M. Garriga, directora de la fundació AGI.
• Al Centre Cívic Rocafonda (carrer de Josep Punsola, 47), a les 19 h

Organitzat per: Vocalia de Dones de Rocafonda




Dijous 27 de novembre

Tertúlia
“Violència als mitjans de comunicació”

• A càrrec de Drac Màgic
• Al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones CIRD (carrer de Blai Parera, 6), a les 18 h

Organitzat per: Ajuntament de Mataró




Novembre-desembre

Teatre fòrum
“Barba blava... o el príncep que mai
passarà de ser una granota”
• A càrrec de la companyia PleGats
• A diferents instituts d'ensenyament secundari (IES) de la ciutat

Organitzat per: Ajuntament de Mataró

La diputada d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, ha afirmat aquest matí, en el marc de la “I Jornada sobre violència

Imma Moraleda: “Mentre continuï la violència de gènere, es continuaran vulnerant el drets fonamentals de les dones”.

La diputada d'Igualtat i Ciutadania ha participat avui a la “I Jornada sobre violència masclista”. (Diba.cat 13.11.08)


La diputada d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, ha afirmat aquest matí, en el marc de la “I Jornada sobre violència masclista” celebrada a Mataró, que “la violència contra les dones és una de les conseqüències més contundent de les relacions de desigualtat encara existents entre dones i homes”.
Per això, ha assenyalat Moraleda “cal incidir en l'arrelament cultural i social de la violència contra les dones i fer visibles els elements que fan que aquesta violència perduri i, sovint, es justifiqui. En aquest sentit, la sensibilització, la prevenció i el treball en xarxa són, sens dubte, línies de treball en les quals cal seguir avançant, imprescindibles perquè les nostres intervencions siguin efectives, i per fer un abordatge integral de la problemàtica i coherent amb la nova Llei del dret de les dones”.

Aquesta “I Jornada sobre violència”, organitzada per l'Ajuntament de Mataró amb el suport de la Diputació de Barcelona, s'emmarca en la commemoració anual del Dia Internacional contra la violència vers les dones. En aquest sentit, la diputada d'Igualtat i Ciutadania ha afirmat que el enguany aquest Dia Internacional ve marcat per dos esdeveniments: “la celebració del 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que ens obliga a reflexionar sobre el fet que mentre continuï existint la violència de gènere, es continuaran vulnerant els drets fonamentals de les dones. I d'altra banda, l'aprovació a Catalunya de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que és, sobretot, una llei que vol fer efectius els drets de les dones i que ha de ser un instrument que permeti abordar de forma integral totes les formes de violència que s'exerceixen sobre les dones”.

Imma Moraleda ha finalitzat el seu parlament afirmant que “la nostra voluntat és la de continuar donant suport als ajuntaments de la província de Barcelona per seguir impulsant polítiques d'igualtat entre dones i homes, perquè creiem que és el marc ideal des del qual abordar la violència de gènere”.

Paraiguada a la violència contra les dones

Avui des d'aquí, volem solidaritzar-nos amb totes les dones del planeta que pateixen violència en el seu propi cos, però d'una manera especial amb les dones de Nicaragua que lluiten pel seus drets.

La violència de gènere i els abusos sexuals són un fet força habitual, la derogació de la llei d'avortament, inclús el terapèutic, ha deixat a les dones en situació d'indefensió, les organitzacions que lluiten pels drets de les dones estan amenaçades i coaccionades des de els estaments oficials.

A Mataró, des de el 2003, les dones del Colectivo de Matagalpa han teixit una estreta i entranyable relació a través del teatre social i molts més intercanvis, tants, que avui tenim una dona de la vocalia de Rocafonda treballant a Matagalpa. La Cristina tindrà una bona escola i segur que ella aportarà molt, del seu saber i la seva manera de fer.

Aquestes xarxes entre diferents col·lectius de dones són els que ens fan crèixer cap un alliberament personal i també col·lectiu.

Lea (text) i Mercè (fotos)

A la secció dones d'arreu, dones a arreu: Cristina des de Matagalpa (Nicaragua)

Parlar de la violència cap a les dones a Nicaragua és parlar d'un fet habitual: la majoria n'han patit, n'estan patint o en patiran... podria passar-me estona parlant de maltractaments, de violacions, de morts... és un tema greu i que ha passat a ser un problema de salut pública.

Avui però, no vull no fer una crònica massa dura, així que em centraré de com es treballa aquí per combatre-la i ho faré a través de les activitats que des del Colectivo de Mujeres de Matagalpa durem a terme aquests dies per dir que no volem violència.

Una de les activitats més vistoses i multitudinàries és el Carnaval, que es fa pels voltants del 25 de novembre. En aquesta activitat unes 3000 persones aproximadament surten al carrer per dir prou!!! És una activitat impressionant i és una manera de manifestar-se però des del color, la creativitat i la bellesa de les imatges: els nens surten caminant amb els Zancos, hi ha gegants fets per nosaltres mateixes... per exemple ara n'estem fent tres que representen el que no vol veure, el que no vol parlar i el que no vol escoltar, també hi ha una gran tortuga que simbolitza la lentitud de la justícia, més de 50 escombres amb cares de colors i missatges de defensa dels nostres drets, pancartes....Aquest any un dels lemes que s'ha introduït amb força a l'activitat està relacionada amb tota la violència que ve per part de les lleis i el govern, com la penalització de l'avortament terapèutic, i com tot l'atac que els grups de dones estan patint en mans del govern, doncs és un altre tipus de violència que també s'està patint però des de la legalitat.

Com podeu veure és una activitat molt gran i que porta molta feina però sobretot es tracta d'utilitzar la creativitat a través d'elements que ens ajuden a dir que volem viure sense violència.

Només com a informació dir-vos que el carnaval finalitza amb una representació de teatre al carrer que aquest any, al igual que l'any vinent és la mateixa que la que es farà a Mataró.

Cristina Sarrà

Programa monogràfic sobre la violència envers les dones

S'acosta el dia 25 de novembre, dia internacional en contra de la violència envers les dones. Nosaltres, les Dones Reporteres, hem volgut dir la nostra, expressar el nostre rebuig vers aquesta i totes les manifestacions de violència. Per això hem volgut fer un programa especial per tractar de forma monogràfica aquest tema. L'emissió del programa serà el dia 13 de novembre de 6 a 7 de la tarda per Mataró Ràdio 89.3 FM. No us el perdeu!!

BLOC DE LES DONES REPORTERES DE MATARO

http://donesdemataro.blogspot.com/

BARRIS AMB PROJECTES

Barris amb projectes
Diumenge vam fer la festa de la Llei de Barris a Rocafonda-El Palau i l'Escorxador, a Mataró. Una oficina de seguiment dels ajuts fruits d'aquesta Llei que aquests barris van rebre, i que farà també el seguiment a la que s'atorgà per a Cerdanyola. L'acte va completar-se amb la inauguració de la gespa artificial del camp de futbol de Rocafonda i de la nova plaça i aparcament soterrani al Parc del Palau. Són actuacions que incideixen de ple en la cohesió dels barris, en la seva millora qualitativa, en les seves relacions socials i en un dels seus principals problemes: l'aparcament.
Pensava diumenge que els canvis socials més complexos tenen el seu camp de batalla en els barris de les ciutats desenvolupades. I hi ha barris de dues maneres: barris amb problemes i barris amb projectes. Sens dubte, mirant els problemes fit a fit, els nostres són d'aquests darrers.
Fotos: tres capgrossos del barri de Rocafonda, Oriol Batista al Parc del Palau (foto: Rubén Carroza), les presidentes de les AA VV dels tres barris (Tina, Núria i Paqui) amb Alícia Romero (esquerra), inauguració de la gespa del Camp de Rocafonda i detall de l'oficina quan hi passava Consol Prados.

la pitjor forma de violència no és la més visible

Les agressions físiques en la parella no arriben de manera imprevista. Molt abans de les empentes i els cops, es produeix una escalada de comportaments abusius i d’intimidacions. La pitjor forma de violència no és la més visible. Si les dones no abandonen la parella és perquè han caigut en un parany, perquè pateixen una situació de subjugació. Comprendre aquesta forma de subjugació també serveix per alliberar-se’n. Mitjançant nombrosos exemples, Marie-France Hirigoyen analitza els mecanismes de la violència dins de la parella perquè cal conèixer-los per poder actuar. Dones maltractades és un llibre útil i pràctic que permet intervenir de seguida, quan apareixen els primers signes de violència psicològica, molt abans que sorgeixi la violència física.

DONES AL MÓN RURAL

Davant la mancança de serveis, les dones del món rural han anat desenvolupant estratègies per cobrir les tasques de cura, les necessitats de transport, al mateix temps que han desenvolupat la seva vida laboral trobant solucions a les mancances d'ocupació. Han sabut fer front al dia a dia a través de les xarxes informals d'ajuda mútua, aprofitant els nous filons d'ocupació tals com el turisme rural o les explotacions ecològiques. Són dones, per tant, emprenedores en tots els aspectes i no podem deixar de reivindicar-les com a exemple.

L`ordinador és una maravella, té una infinitat de possiblitats per rebre coneixements que ignorem i que els tenim molt a prop. Podem disfrutar aprenent moltes coses.

dones de cinc continents

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Antecedents
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Estrenem secció! : Dones d'arreu i dones a arreu

Hem estrenat un nou espai al nostre programa que l'hem batejat amb el nom de "Dones d'arreu i dones a arreu". Tal i com vàrem dir al programa "Amb aquesta petita secció traspassarem fronteres, obrirem petites finestres a diferents indrets del món. Us acostarem les paraules i les mirades de dones mataronines que viuen, per diferents motius, a arreu del món: Nicaragua, Marroc, Afganistan, Mèxic, diverses ciutats europees... A través de les cròniques que ens aportaran aquestes companyes, volem conèixer “realitats”, “vivències” i “quotidianitats” de dones d’arreu del planeta."

En l'estrena de la secció, la Tuoraya, companya del grup de dones reporteres, d'origen magribí ens va locutar una petita crònica sobre el Ramadà i la Núria Fernàndez que ens aquests moments viu i treballa a la ciutat de Kabul (Afganistan) ens va locutar (via telefònica) la crònica que havia preparat arran del tràgic assessinat d'una dona policia. Aquestes són les seves aportacions a "Dones d'arreu i dones a arreu"

“No totes les dones d’Afganistan són invisibles quan caminen pel carrer. N’hi ha que surten de casa sense posar-se a sobre el distintiu llarg blau, el burka afgá, i que trien dur un mocador al cap. També hi ha dones que van més enllà, i en el bell mig d’una societat d’allò més conservadora, opten per aconseguir una formació i esdevenir professionals. Mestres, llevadores, metgesses, periodistes, funcionaries en Ministeris, treballadores de Nacions Unides, altres organitzacions internacionals o ONGs són alguns exemples. A vegades, aquest interès per créixer intel·lectualment i ampliar horitzons, algunes d’elles l’han acabat pagant amb la vida. Dones assassinades perquè representen un avenç que certs grups extremistes no volen acceptar. L’últim i més notable exemple va ser la mort, el setembre passat, d’una de les dones més agosarades d’Afganistan: Malalai Kakar, policia i directora del Departament de Delictes contra la dona en una de les províncies més perilloses del país, Kandahar. Aquesta mare de família gaudia de cert renom perquè va ser la primera en vestir-se amb uniforme l’any 2001.. Malalai Kakar va donar un pas molt necessari en una societat on la fragmentació entre dones i homes és tan i tan forta, ja que cal ser dona per entrar dins les cases i parlar amb altres dones.

Malauradament, en algunes províncies d’Afganistan, la situació de la dona no ha millorat gaire després de la caiguda del règim Talibà i l’arribada d’un Govern “elegit” a les urnes. (Es calcula que el 95 per cent de les dones de Kandahar són analfabetes. Enmig d’una situació de seguretat tan inestable –recordem que a Afganistan els Talibans encara cremen escoles i assassinen professors-, escolaritzar els nens i les nenes esdevé complicat i sovint impossible).
Si no reben educació, les nenes mai podran acomplir els seus somnis de convertir-se en metgesses, mestres, periodistes o, si els ve de gust, policies. Perquè això sigui possible, caldrà que els grups extremistes que intenten imposar la seva visió de la societat per la força deixin la lluita armada i permetin que el país es comenci a modernitzar. Al mateix temps, i és igual d’important, farà falta que els pares i germans de la majoria d’aquestes nenes canviïn la seva mentalitat tan conservadora i els donin la llibertat necessària com per triar què volen fer de les seves vides” Núria Fernàndez

“El Ramadà és un mes sagrat que celebrem una vegada a l'any. És diferent dels altres mesos perquè durant aquest període estem en dejuni durant el dia i mengem per la nit. El Ramadà, per als musulmans i musulmanes, és un mes de fe, durant el qual s'ha de resar i no fer malifetes. Tothom l’aprofita per depurar els seus pecats. Per a les dones, el Ramadà és com una feina més: tenen menys treball durant el dia, però, en canvi , per la nit en tenen més. S'ha de fer la sopa, la harira, i posar a taula el dolç típic anomenat xubakia, que està fet amb mel. La pràctica del Ramadà aquí es diferent que en el nostre país. Al Marroc per la matinada passa un home amb un tambor i ens desperta. Pel matí totes les botigues estan tancades i, a l'hora de menjar, trobes el carrer buit. Per l’àpat del vespre, les dones fan coses especials, diferents a les que preparen durant la resta de l'any. Cuinem especialitats dolces i també salades. Un exemple seria la zefa, feta amb farina, mel i moltes espècies. Les dones sempre han de tenir imaginació per preparar plats nous. Quan acabem de menjar, anem a la mesquita. Però, en canvi, aquí intentem fer el Ramadà a la nostra manera.” Tuoraya

Moltes gràcies a totes dues per la seva col·laboració!!

Mercè

DIADA SOBRE ALIMENTACIÓ SALUDABLE

El dia 18 -10- 2008

La Vocalia de la Dona de

Rocafonda va participar, en les jornades,
d'alimentació saludabla.

DONES REPORTERES POLIFACETICAS

HOY SABADO 18 -10-008 PARTE DE LAS DONES REPORTERES, CON ALGUNAS COMPAÑERAS DE ROCAFONDA Y OTRAS MUJERES DE MATARÓ, NOS HAN SORPRENDIDO GRATAMENTE EN LA PLAZA SANTA ANNA CON MUESTRAS DE DEGUSTACION, CON MOTIVO

DE LAS JORNADAS DE SALUD Y ALIMEMTACION, UN SALUDO MUY CORDIAL A TODAS ELLAS. Júlia.

EL GRUP DE DONES REPORTERES DE MATARÓ

Hola, bona tarda! El grup de dones reporteres de Mataró torna, una vegada més, a ser aquí amb vosaltres.
Com sempre, us acompanyem un dijous de cada quinze dies, de sis a set de la tarda. Avui us parlarem: l’Antònia, la Pili, la Mercè i jo mateixa, la Júlia. La Leo i la Montse també han estat en la preparació del programa però no han pogut venir a l’estudi. Al control tècnic tenim, de nou, en Carles. Això és Amb veu de dona!!! Volem compartir amb vosaltres les nostres inquietuds, tot creant un espai de lliure comunicació per a les dones de Mataró.
Avui amb vosaltres:
A la secció opinions, la Pili i ens posa en situació a Nicaragua. També tindrem el testimoni de la Cristina, que està treballant allà....

MONTSERRAT JULIÓ A CULTURA I DONES

Hola bona tarda, avui a la secció Cultura de Dones, volem parlar d’una dona, Montserrat Julió, que va néixer al Mataró el 1929.

Va patir l’exili amb només deu anys.

Després de viure durant més de tres anys el neguit de la guerra, la seva família va haver de fugir. De primer l’èxode a França on van capturar el seu pare i el van dur a un camp de concentració, i, després, el viatge cap a Xile a bord Winnipeg. Creuar l'Atlàntic va significar, de nou, la llibertat.

A Santiago de Xile, Montserrat Julió va poder cursar el batxillerat i anar a la universitat per estudiar art dramàtic i convertir-se en actriu, el seu somni. Allà va conèixer altres catalans, també exiliats, alguns dels quals, com Joan Oliver o Xavier Benguerel, van marcar decisivament la seva vida.

”Vida Endins”, la crònica del seu exili a Xile, és un relat autobiogràfic, commovedor i emocionant per la sinceritat amb què la autora ens confessa les seves experiències. És també un escrit que respon a la necessitat de recuperar un temps històric silenciat.
A "Vida Endins", Montserrat Julió diu:

“Una cosa que sorprèn quan tornem a la terra on hem nascut és redescobrir les aromes autòctones que, en conjunt, formen un efluvi peculiar que no es repeteix a cap altre lloc del món... Iluro té fragància de mar, de pineda, de flor de ginesta, de garrofes, d’humitat, d’encens...”

I continua el text...

“De tota la gent retrobada n’hi hagué una d’especial. La tia Pepeta em va dir que aniríem a casa d’una senyora que volia veure’m. Qui s’ho podia imaginar? La persona que vam anar a trobar en un carreró humil de la part alta de la ciutat, era la dida que m’havia criat, la que m’havia salvat la vida amb l’aliment del seu pit. Era una dona envellida i seca, amb el cap blanc i les mans sarmentoses, que no em va poder veure perquè s’havia tornat cega. La vaig abraçar i li vaig fer el petó que li devia des del dia perdut en el temps.”

Seguim amb un altre paràgraf de "Vida Endins"de Montserrat Julió:

“Iluro recollia manifestacions culturals de tota mena en El Racó, lloc de trobades i de conferències. Aquest espai l’animava un xicot entusiasta, autèntic fill del poble, sortit de la classe obrera: l'inefable Lluís Terricabres, en Terri, com li deia tothom. Ell i l’Esteve Albert, autor de teatre i poeta somiador d’un muntatge utòpic que havia deixat bocabadat al món sencer, es van convertir en els meus primers amics de la nova etapa, (PAUSA) i aviat se n’hi van sumar d’altres com Francesc Soler, Josep Reniu, Antoni Comas i Pere Figuera.”

Actualment la Montserrat Julió viu a Madrid, on encara es dedica al teatre, al cinema i, a estones, a la literatura.

En la celebració del dia internacional del teatre d’enguany, el Patronat de Cultura i l'Aula de Teatre de la ciutat van homenatjar la Montserrat Julió. Així va poder estar tres dies entre nosaltres, on va gaudir i es va emocionar amb el actes que es van celebrar i que recordaven com van patir l’exili les persones que defenien la llibertat sobre la dictadura.

Des de "Amb veu de dona" volem enviar-li un petó molt gran a una dona que ha viscut tant, i que aquí esperem sempre amb els braços oberts.
Gràcies Montserrat!

secció elaborada per Nati, Rosi i Antònia

DONES REPORTERES DE MATARÓ

Hola, las Dones Reporteres de Mataró, ya tenemos otro programa de radio, y es de una hora. Un saludo para todas Encarna.

Dones i mitjans de comunicació

A principis de setembre, en un mitjà de premsa escrita prou conegut en aquest país, apareixia el titular “Les dones ocupen (sense K) els matins i les tardes de Catalunya Ràdio”. Suposo que a ningú se li escapa que si hagués estat a l’inversa el titular hagués estat diferent o simplement no hi hagués hagut titular. No és cap novetat que en una graella de programació la majoria dels presentadors siguin homes.

No voldria entrar en valoracions sobre les intencions del o la periodista a l’hora de posar el titular, però la veritat és que, ja sigui per casualitat (en el cas de Catalunya ràdio)o sigui per l’esforç i reconeixement de moltes dones del món del periodisme, sembla que s’està equilibrant la balança. Creix la presència de les dones vers la dels homes, que tradicionalment havia estat majoritària en els mitjans de comunicació. Segurament encara queda camí per recórrer i esperem que titulars com el que us comentàvem no apareguin. Això voldrà dir que aquesta presència de la dona als mitjans (i per extensió a altres àmbits) és totalment normalitzada i deixi de ser notícia.

Hi ha alguns col·lectius de dones que ja porten temps reflexionant sobre l’accés i presència de les dones als mitjans de comunicació i reivindiquen més espais de comunicació i expressió. Aquests col·lectius, majoritàriament integrats per dones però alguns també amb presència i implicació d’homes, constaten que els mitjans “són una eina d’empoderament necessari i imprescindible per a les dones”.
Des de fa uns anys cap aquí s’estan duent a terme i estan agafant força en el territori espanyol experiències en comunicació i gènere, impulsades des de mitjans alternatius, independents i comunitaris. Una mostra palpable d’aquest auge és la celebració, els dies 17 i 18 d’octubre, del 1er Congreso Europeo de Mujeres en Radios Comunitarias a Madrid.
Un parell d’exemples d’espais radiofònics fets per dones i que, molt probablement, participaran al congrés són: “Nosotras en el mundo” programa de l’Àrea de la Mujer de Ràdio Vallekas de Madrid i la Ràdio Paca feta íntegrament per dones de Barcelona. Aquests projectes permeten que les dones siguem les protagonistes i estiguem presents en tot el procés comunicatiu: documentació, disseny, locució, direcció general i tècnica, etc. A més, experiències d’aquest tipus, com la nostra, també permeten explorar el llenguatge i les seves formes sexistes, l’anàlisi de la perspectiva de gènere en la informació,... En definitiva, es tracta d’experimentar noves estratègies de comunicació per a les dones i des del pensament, sentiment i veu de les mateixes dones.

Les dones que formem part del programa Amb Veu de Dona també estem treballant alhora que anem aprenent i experimentant amb el mitjà radiofònic. La ràdio era una desconeguda fins fa ben poc per a nosaltres i ja fem ràdio cada quinze dies. Som un grup de dones on la diversitat i la suma de les nostres diferències ens enriqueixen. Entre totes estem construint un espai, des d’un esperit de cooperació i col·laboració entre nosaltres.
Des d’aquest espai podem exercir el nostre dret a la comunicació i l’expressió, permetent-nos entrar en contacte, des de les nostres seccions, amb realitats socials i personals diferents.
Aquesta nova temporada que acabem de començar, la iniciem amb moltes ganes de continuar aprenent i avançant. Per ara, Matarò Radio ens ha facilitat el camí cedint-nos més minuts de programa i ajudant-nos amb tota la part tècnica que encara se’ns escapa. El Centre de recursos i informació per les dones també recolza aquest projecte des del seu inici i ens finança un suport i assessorament extern de l’entitat Teleduca.

Cadascú es mira el món des de la seva òptica, i des d' aquesta perspectiva, la premsa, ràdio i televisió tenen una visió totalment masculina, ja que les dones no hi hem participat.
Ja és hora que les nostres capacitats estiguin reflectides a la realitat sociocultural del país. I que no ens faci cap escrúpol acceptar una discriminació positiva a favor de les dones! Durant molts ha estat a l'invers...

Participar és caminar per la igualtat, i no podem fer-nos enrere perquè aquest espai no el pot cobrir ningú més que nosaltres. També volem dir que no n'hi ha prou en ser dona perquè podríem ser bel·licistes o fanàtiques. Volem mirar-nos el món en un sentit crític i veure què hi ha que no ens agrada: com som tractades com a dones, la dona feta servir com a reclam "sexy", com a "cara bonica" o per fer un joc de veus a la ràdio sense tenir ella cap protagonisme. Això segur que totes ho volem capgirar. Per sentir-nos persona i dona alhora!
Es veritat que alguna cosa es va movent. Des de 2006 a casa nostra hi ha una associació, Homes en diàleg, que planteja una alternativa a la masculinitat masclista. Aquesta entitat està a favor de totes les mesures que afavoreixen la igualtat entre homes i dones. Per aquest camí anem bé.

"OPINIONS" de Lea i Mercè

OPINIONS: "Dones per la pau i el desarmament"

Us volem donar a conèixer un document que, pel seu contingut, el considerem d’especial interès. DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT

"Cada 24 de Maig, dones de tot el món ens trobem per mostrar i recordar que la pau és possible i que existeix una altra lògica a la de les violències i les guerres, que és la de viure, la de buscar cruïlles on trobar propostes i solucions justes per les parts enfrontades en els conflictes; que l’alternativa al discurs únic de la violència és la de la paraula i el diàleg, que es poden tendir ponts de trobada per construir un món diferent. La història ens ha volgut demostrar i presentar la guerra com inevitable i única solució per resoldre els conflictes, nosaltres les dones hem deconstruït la història per demostrar que hi ha hagut dones que des de sempre han mostrat el seu rebuig, des de diferents accions i actituds: des de la resistència pacífica de les dones de Grenham Common, passant per les diferents manifestacions i escrits de la Virginia Wolf, o enfrontant-se a l’estat, convidant a l’insubmissió, com les Dones de Negre de Belgrad.; buscant diferents camins i trobades, saltant els murs de separació com les dones Palestines o israelianes; o continuant denunciant els crims de guerra i els criminals de guerra des de la clandestinitat com continuen fent les dones de Rawa, o les dones colombianes o les Russes i Txetxenes.
Aquestes dones són la NOSTRA HISTÒRIA, LA NOSTRA GENEALOGIA FEMINISTA I ANTIMILITARISTA, la que ens empeny a continuar treballant per la pau i contra el militarisme, un militarisme cada cop més potent, inhumà, il•lògic, que no parla de vides humanes sinó de danys col•laterals, que calcula els costos de les guerres no en nombre de persones sinó en l’augment de dòlars del barril de petroli. Aquest any, volem dedicar les nostres accions i donar suport de manera especial , on les dones tenen especial protagonisme i han començat a decidir donar visibilitat a la seva presència a partir de AHOTSAK,( veus de dones per la Pau, País Basc) sense oblidar les amigues i companyes que continuen els seus processos i treballs per aconseguir una pau justa als seus respectius països, A l’ Iraq, a l’ Iran i a l’Àfrica i arreu del món.
No volem:
• Que els nostres impostos es dediquin al pressupost de defensa – de qui ens hem de defensar? i qui ens defensarà dels qui ens defensen ?
• Rebutgem les campanyes propagandístiques que presenten els soldats i exèrcits com a agents d’ajuda humanitària. Cap soldat armat pot ser portador ni potenciador de la pau, vers el contrari, continuen els testimonis de les violacions i violències contra les dones allà on es despleguen en l’anomenada “ missió de pau “. Seguim demanant el retorn de les tropes d’Afganistan
• Que els pressupostos militars es dediquin a treballs per la pau.
• Rebutgem les exhibicions aèries de les forces armades en les nostre festes.
• Que no hi siguin presents en cap espai educatiu – saló de la Infància, saló de l’ensenyament … Les nostres nenes i nens i joves no tenen res a aprendre de les forces armades com no sigui la reproducció d’un model patriarcal – guerrer i militarista que no té res de pedagògic ni d’educatiu."

Aquest manifest de fa dos anys, quin poc ressò ha tingut!!!, perquè les motivacions de les dones queden amagades? i casi ningú en parla?
Durant l’últim segle, el posicionament de les dones contra la violència i el militarisme ha estat un dels eixos principals en els debats de les reivindicacions feministes arreu del món. Les dones han aportat una percepció diferent dels relats masculins sobre la guerra. No es just que encara en el dia d’avui unes aportacions d’un nivell com les d’ aquest manifest quedin tapades, ofegades, sense cap ressonància quan tantes i tantes persones el subscriurien.
Queda ben palès que les dones ens tenim de posar les piles en tots els nivells dins d’aquest planeta que ens ha tocat viure. Per Lea

UN BLOC INTERESSANT

http://angelsmcastells.nireblog.com/

Entrevista a la Pili Zarza, una de les referents del projecte de les tres capgrosses de la Vocalia de Dones de Rocafonda

Com va sorgir la idea de fer tres Capgrosses?

A la vocalia tenim un logotip amb tres dones, que representen la diversitat de les dones que vivim a Rocafonda. Els logotip son estàtics i nosaltres volíem que aquetes dones tinguessin vida, que es moguessin, expressessin, i es toquessin, etc. Amb aquesta il·lusió van néixer aquestes tres Capgrosses de la Vocalia de la Dona de Rocafonda. Aquest logotip, el va fer una bona amiga ja fa molts anys , la Gloria Busquets que havia format part de la vocalia de Dones, al seus inicis.

Qui les va fer?

La idea en un principi va sé fer-la nosaltres als tallers compartits, però no teníem les eines necessàries. Coneixíem al Sergi, de la botiga la Closca del carrer Bonaire, que es un artesà del cartró que al seu taller amb paciència i art les va convertir en tres precioses Capgrosses.
Nosaltres les dones que anem a la vocalia, varem assistir a tot el procés d'elaboració: les varem veure en fang, en cartró sense pintar i finalment pintades.
Els vestits els varen fer dones de la Vocalia junt amb dones del Marroc i Subsajarianes.

Com es diuen?

Una es la Montserrat que va vestida més Europea, amb pantalons i brusa, l’altre es la Tamimunt que porta un Hamir, (que es un vestit llarg i un mocador tradicional musulmà) i l’Aia que porta una faldilla llarga una brusa i un mocador típic del deu país.


Quins noms més bonics, perquè aquests noms?

La Montserrat per que es un nom molt català, Tamimunt es un nom que es posà tan Amazic com Àrab i vol dir "beneïda" que es una persona que te la virtut de transmetre sensacions positives, i la Aia per una noia que es diu igual i que fa molts anys que tenim relació amb ella.
Son tres capgrosses, però son molt més que això, son l’esperit de les dones, que estimen la vida, que treballen i lluiten a Rocafonda i al món.

Quan varen néixer?

Per Sant Jordi del 2007, i per les festes del barri que son per juliol les vam presentar. Amb les autoritats i la plaça de gom a gom varem lleig un discurs molt sincer i emotiu. Si no us fa res, vaig a lleig una mica

"Sóc la Montserrat, sóc la dona nascuda a Mataró, o vinguda d’altres parts de l’Estat, que fa anys que viu aquí i que estima aquest país, la seva cultura i la seva llengua.
Vaig als tallers Compartits de la Vocalia de Dones, on juntes, cada dimarts aprenem moltes coses però on, sobretot, aprenem a conèixer -nos, a estimar-nos i a comprendre millor el que ens envolta.
Sóc també la dona que veu arribar cada dia al nostre barri noves dones, vingudes de tot el món i que vol que siguin les seves amigues; les vol conèixer i vol pensar que plegades podem fer moltes coses divertides, tot treballant per el barri i la ciutat.
Amb algunes ja hem començat a ser amigues, però voldríem arribar a totes les dones de Rocafonda."

"Hola sóc la Tamimunt, he arribat fa un temps a Mataró des del Magrib, però ara ja em sento catalana. Sóc molt amiga de la Montserrat, he vingut del Nord d’Àfrica, per buscar noves possibilitats de vida. Al principi em sentia mot estranya aquí, sense la meva gran família, plorava sovint de pena, volia tornar a casa meva, al meu país, i més quan hi ha gent d’aquí que em mira malament, potser pel meu mocador. Però ara Catalunya ja és la nostra nova llar, com ho és de tanta gent que ha vingut d’altres regions o països.
Treballo i els nostres fills van a l’escola, parlen el català."

"Hola sóc la Aia vinc del centre d’Àfrica, sóc de pell negra com la Mare de Deu de Montserrat o el negrito del Parc.
Amb la Montserrat som parella lingüística de la Vocalia, ella m’ensenya català i jo altres coses. També he cantat una cançó africana per al CD de cançons del món que preparem a la Vocalia."

Sortiu per la ciutat i esteu amb altres gegants i capgrossos?

Si, com volem tenir molts amics i amigues, ens en fet sòcies de la Coordinadora de Colles de Mataró i ja som unes 20 dones que les acompanyem en les sortides que podem.
També son les padrines de la Palaueta que es la Geganta del Palau. També vam acompanyar l’ Isidre que és el capgros de la Llàntia, en el seu bateigs, no hem faltat a la festa de Sant Jordi ni a les de les Santes.

Com reacciona la gent quan us veuen?

En general molt positivament, alguns amb sorpresa i els menys de manera crítica, pel el fet de representar la diversitat que hi ha a la ciutat.

Pili sabem que tu portes les Capgrosses quan sortiu, que sens quan estàs a dins?

Em sento màgica, es súper divertit sobretot quan veus la cara de alegria que posen els nens o quan et donen la mà, sens una sensació molt bonica i mira que sues moltísim però encara així, val la pena.


Moltes gracies Pili per la teva amabilitat per acompanyar-nos amb veu de Dones i pel teu compromís amb la ciutat. (entrevista realitzada per la Nati)

DRET A DECIDIR, UNA REINVINDICACIÓ PENDENT

Beatriz Jiménez, expresidenta de la federació estatal de lesbianes gais transexuals i bisexuals, en un article a El País, ens recorda que des dels 15 anys lluita perque els homes i les dones tinguin els mateixos drets. Ara, amb 46, la seva lluita es concentra en la reforma de la llei pel dret a l’avortament. Diu que sense la despenalització de l’avort, no es pot parlar d’una societat igualitària. Recorda la primera vegada que es va autoinculpar d’haver avortat, tenia 15 anys i estava a l’institut, d’això han passat molts anys.


Avui la història es repeteix, i dones i homes de tot l’estat s’han tornat a autoinculpar.

A Mataró també es va dur a terme una campanya de recollida de signatures pel dret a l’avortament, que el passat mes de juny es va cursar al jutjat de Tarragona. Aquest jutjat no ha volgut entendre aquesta acció, com una acció de pressió en defensa de la reforma de la llei, sinó que ha decidit cursar les autoinculpacions, cridant a declarar a homes i dones signants.

La Isabel companya de vocalia de dones del Pla d’en Boet, és una de les persones citades, ella ens diu que es antiga en la defensa del dret a decidir, però nova a ser citada a declarar com inculpada: "Em vaig sentir trasbalsada i intimidada, una sensació prou desagradable per entendre com s’han sentit centanars de dones que han passat per aquesta situació".

Pancartes davant dels jutjats de Mataro per recolçar a les companyes citades a declarar, fent un acte teatral performance, on les dones intentan frenar i retenir a la llei que cau, com un gran pes sobre les dones que decideixen avortar, "es prou dignificatiu per demostrar que estem decidides a continuar la lluita fins obtenir una sortida legal a aquesta situació"- afirma la isabel.

Després de molts anys de lluita continuada per la despenalització de l’avortament, de nou, el govern posa sobre la taula la revisió de la llei i aquesta vegada no com un projecte de llei dictat per el propi govern sinó que ha delegat als diferents partits ( el PP s’ha n’ha desmarcat) perquè redactin una reforma. Diuen que el procés començarà aquest mes de setembre.

Com sempre, posem les nostres esperances que aquesta vegada es redacti una llei que reconegi per fi el “dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos”. Antònia i Lea