Dones Singulars; la Rosy, Cultura i Dones; la secció de Fem Xarxa les nostres companyes Encarna
i Touraya, i la Conducció la que us parla , la Marisa. El Carles ens acompanya fent la realització des
del Control Tècnic. Bona tarda a tots i totes!
Recordem als nostres oients que en la secció Apunt psicològic contem amb la col•laboració de la Paloma Azpilicueta i la Pilar González del Centre de psicologia de Mataró. Paloma, la Pili i tu, quina educació creieu que és millor, la d’abans o la d’ara? (RESPON) I els nens, estan més preparats psicològicament per aprendre més ràpid avui en dia, o abans ho estaven més?
Però volem saber una mica d’Història de la Educació. De les escoles del segle XIX principis del XX que estem segures que divergeixen amb diferència de les actuals. Pili, tenim en la secció de Dones Singulars, la persona idònia què ens explicarà tot això, oi que si? de qui es tracta? (RESPON)
Rosi, ens parlaràs de Rosa Sensat, explica’ns què va fer i per què nosaltres, avui volem parlar de ella en la secció Cultura i Dones, (RESPON). Desprès de la seva mort es va crear una institució amb el seu nom. No va tenir gaire acceptació en el seu moment, per què? era massa avançada en el seu temps?(RESPON)
Encarna, Touraya a qui entrevistareu desprès de la secció de la Rosi a Fem Xarxa? (RESPONEN) Aquesta tarda tenim tres noms de dones. Tres noms que ens ajudaran a entendre la situació actual de la docència escolar com preparació al seu futur fent, al mateix temps, una ullada al passat.
Donem pas a la primera secció de la tarda.
Separador Apunt psicològic
Educació, psicologia i civilització
¿Per a què serveixen tant temps, esforç i diners –des d’un punt de vista psicològic, individual i social–
dedicats a l’educació (i dic «educació» i no només «ensenyament»)?
¿Val la pena aquest immens treball que fan els pares, els mestres i la societat tota a través de les seves administracions?
Els pares són una part importantíssima en l’educació de les persones, però avui em centraré sobre tot en l’escola.
Sovintegen les crítiques a l’escola, la seva funció, el seu paper, els seus horaris, els seus mètodes… Es diu que l’escola prepara més pel passat que pel futur, que ensenya coses antiquades o no massa útils o amb mètodes passats de moda. En certa manera, és veritat. Malgrat les revisions de plans educatius, d’organització dels sistema, l’escola prepara més –en molts aspectes– per coses que coneixem i que ja existeixen, i no tant pel futur. Això, en bona part, és inevitable. Tot aquest immens sistema no s’improvisa, i les organitzacions i institucions –totes elles, incloses les polítiques, les sanitàries, les policials– tenen una inèrcia, una tendència a repetir coses de manera gairebé automàtica. Innovar és molt difícil en qualsevol terreny.
La capacitat d’innovació depèn, òbviament, d’un cert tarannà personal, de complexes dinàmiques de grup, dels diners que s’inverteixen en la formació del personal però, també, d’un impuls social renovador i creatiu, d’una il•lusió i una empenta que no es donen massa sovint i que, en el moment actual, per dir-ho així, brillan bastante por su ausencia.
Els que som una mica grans vam viure aquest impuls social innovador i aquesta il•lusió en les acaballes del franquisme i durant la transició. D’aquí van sortir les ingents energies necessàries per canviar tantes coses que necessitaven ser renovades, entre elles l’educació.
Sense voler menystenir en absolut el moment actual i les seves aportacions –les comparacions són odioses–, fóra bo, molt bo, que tots plegats (pares, docents, altres professionals lligats a l’educació i a l’administració) ens tornéssim a il•lusionar, a agafar força i empenta per renovar l’educació.
Sigui com sigui, jo ho dic sempre: ¿Què seria de nosaltres –i quan dic «nosaltres» vull dir la societat en el seu conjunt– sense l’esforç educatiu de les famílies i sense els professionals de l’ensenyament?
La vida en comú seria directament «invisible»: no hi ha policia que pugui controlar els impulsos destructius o agressius si no hi ha un control intern, una capacitat d’espera, la possibilitat de reflexionar, la capacitat de tenir present i respectar l’existència de l’altre, la capacitat de cooperar o col•laborar amb les demés persones… i tants altres recursos personals i socials que només s’aconsegueixen a través de l’educació, entesa en sentit ampli.
Per això, innovem, renovem, unim forces tots plegats, busquem les maneres d’interessar els alumnes, d’implicar i fer partícips els nens i adolescents de l’aventura del coneixement, per poder dur a terme aquesta tasca civilitzadora.
Desprès d’aquesta aportació de la Paloma tan encoratjadora i plena de força, entrem en la secció de Dones Singulars. La Pili ens presentarà la primera convidada de la tarda .
(Dones Singulars)
En la secció Cultura i Dones, la Rosi ens explicarà qui va ser la Rosa Sensat i què va significar la seva obra en la docència
Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) Va estudiar magisteri a Barcelona recolzada per la família Ferrer. Als 15 anys es va fer càrrec de l'escola municipal de Masnou. Va guanyar una plaça en una escola de pàrvuls a Girona al 1892.
Va estudiar a la Escuela Central de Magisterio de Madrid on va aprovar un Curs Normal que contenia vint-i-dues assignatures. Més endavant, va tornar a la capital per ocupar una plaça d'auxiliar de pàrvuls, durant quatre anys.
Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Fou a Alacant on va poder portar a terme les seves idees per primer cop amb les classes de Ciències físico-naturals. Es casa al 1903, amb David Ferrer, el fill del matrimoni Ferrer. S'instal•là definitivament a Barcelona on hi va tenir dos fills.
Al 1908 passà a l'Escola Pública unitària de la Diagonal i es allà on començà els seus diaris de mestra. Intenta que les seves classes estiguin molt connectades amb el món real i organitza moltes sortides. També fomenta la part sensitiva de les seves alumnes.
Passà sis mesos a Bèlgica i Suïssa amb un grup de mestres per recollir informació sobre les estratègies pedagògiques de les escoles europees. Ha de recollir aquesta informació per la Junta de Ampliación de Estudios.
Al 1914 es creà la primera Escola del Bosc. Aquesta escola va néixer amb la intenció d'oferir als nens i nenes de Barcelona amb problemes respiratoris, una escola on poguessin gaudir d'un entorn més saludable, sense la contaminació de la ciutat. I la primera directora de l'Escola del Bosc a la secció
nenes va ser Rosa Sensat.
Al 1921 rep l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Rosa Sensat estableix un pla d'estudis força ampli per a les dones obreres i de classe mitjana. Durant molts anys ocuparà el càrrec de presidenta de la Secció Permanent d'educació, amb col•laboració de la seva filla, Àngels Ferrer i Sensat, com a vocal. Aquest pla d'estudis inclou un ensenyament secundari i un ensenyament professional.
Puja música
Rosa Sensat mai va defensar el feminisme més radical. El seu feminisme vol conjugar els vells i els nous valors. La llibertat de la dona per l'educació i el treball no ha d'estar en contra del rol de mare i mestressa de casa. S'han de dignificar les feines de la llar i el fet de ser mare, les dones han de ser instruïdes per a aquestes feines. Si les dones se senten realitzades amb aquestes tasques de la llar, no hauran de treballar fora.
Al 1931 es fa càrrec del grup escolar Milà i Fontanals on troba un ambient molt diferent al que hi havia deixat a l'Escola del Bosc. És una escola popular molt mal organitzada. Rosa Sensat aconsegueix que aquesta escola millori molt la seva situació. Aquesta etapa de la seva vida queda molt trasbalsada per la victòria franquista i la jubilen a l'any 1938, quasi bé quan complia 70 anys. Va morir als 88 anys a Barcelona.
Les seves filles també estaven implicades en la tasca educativa.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat és un moviment de renovació pedagògica, del qual Marta Mata va ser-ne cofundadora l’any 1965 a Barcelona.
Té com a objectius la difusió de teories i pràctiques pedagògiques orientades al desenvolupament global de la persona, basades en el respecte per la personalitat de l’infant i la seva llibertat, i promotores de la participació activa dels infants en el seu propi aprenentatge.
La formació permanent dels mestres, basada en l'experimentació i alhora en la teoria, sempre passant per la reflexió individual i col•lectiva.
La consecució d'una escola pública, democràtica, laica i arrelada en la realitat del país, amb participació activa de tots els seus membres –mestres, pares i alumnes– en la gestió de l'escola i en la definició de la línia pedagògica del centre.
La Marta Mata, l'any 1999, és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l'escola pública, democràtica i catalana. El 2000 i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XXè
FALCA DONES REPORTERES
Ara coneixerem una mica més a la Fina Buil i la seva feina com a directora del Institut Satorras de la nostra ciutat. La entrevistaran la Touraya i la Encarna en la secció de Fem Xarxa.
Avui entrevistem a la Fina Buil, directora del Institut de Educació i Secundària, Alexandre Satorras
1. Explica’ns com és el centre on treballes. El nombre de nois i noies, que hi ha. Quants professors, etc…
2. Hem sentit a la Montse que ens explicava com era l’escola d’abans. Hi veus diferències?
3. La funció dels centres educatius en aquests moment, no és gens fácil.Com porteu el tema de l’autoritat
4. Els temps, han canviat. Quin paper fan els llibres actualment? Què passa amb els ordinadors?
5. Hi ha persones que desconfien que els joves aprenguin a través d’Internet. Els sembla que perden el temps. És veritat?
6. Quin paper fan els pares en l’educació?
7. Suposo que ara, més que tenir memòria, s’han de tenir eines per fer un millor aprenentatge.Com funciona?
8. Ara que tornem de vacances i amb les piles carregades , com ho feu per tenir força durant tot elcurs?Treballar de mestra ara, no és fàcil…
9. T’imagines com serà el futur de l’educació d’aquí 25 anys?, o d’aquí 10 anys…No cal que anem tant lluny
Gràcies, per l’estona que ens has dedicat, però sobretot per dedicar-te a una feina, tant maca, tant important I sovint poc valorada.
COMIAT
Fins aquí el que ha donat de si el programa d’avui. Esperem que us hagi agradat aquest monogràfic de la Història de la docència, en el que creiem que hem après moltes coses.
Agraïm la presència aquesta tarda de la Montse Gurrera, pedagoga i la Fina Buil, directora del Institut Satorras,que han dedicat una mica del seu temps per estar amb nosaltres.
Al Carles per la realització des del Control Tècnic, està clar!
I a vosaltres, per acompanyar-nos durant aquests 50 minuts de programa.
Us esperem el pròxim dilluns de 4 a 5 de la tarda en el 89.3 de la FM a Mataró Ràdio.
Som Dones Reporteres de Mataró!
