...Perquè els temps estan canviant...Aquest era et títol de la cancó de Bob Dylan que a molts i moltes ens va fer pensar, rebelar-nos, i projectar que una altra societat era i és possible.
La igualtat, també té projecció masculina?
Ja fa dies que dones reporteres anem parlant d´aquest tema.
Varem fer la darrera infu-xerrada, fent-nos la pregunta.
“Per què als homes els interessa la igualtat?. Vam continuar parlant- ne al nostre programa de seccions. I avui a la tertúlia, converserem amb altres persones, per seguir aprofundint-hi .
Les avantatges de compartir la vida familiar, la criança dels fills,compartir la cura, extendre-ho a les feines de la llar són els exemples que se´ns acudeixen quan parlem d´igualtat entre homes i dones en els nuclis familiars.
Hi ha però també d´altres àmbits que cal anar introduint variacions perquè aquesta igualtat sigui real, Estem pensant amb l´educació, en la feina, en els diferents nivells de la societat en que hem de compartir les persones.
El fet és que la realitat és dura, hi ha molt de discursos elaborats cap a la igualtat però les trabes, no paren per interessos econòmics? Per mentalitats tancades? Per algunes dones que els hi sembla que renuncien a “seu paper”?
Però, continuar discriminant al homes en la cura i l´educació dels fills i filles, no només perjudica a les dones en les seves condicions laborals, sinó que mantenen als pares allunyats dels seus fills els primers anys de la vida.
La visió del món i de la cultura,
ha estat sempre una visió androcèntrica, és a dir des del punt de vista
masculí.
La transmisió del Patriarcat, és
aquest sistema polític, jurídic en el qual els fills formen part del del grup
al que pertany el pare i en pren el nom, els drets i el poderi es transmetenal descendent més immediat, i directe en la
línea masculina
El món es defineix en masculí i
l´home s´atribueix la representació de la humanitat, així doncs
l´androcentrisme considera l´home el centre del món. El món ha estat i segueix
dominat pels homes i han estat ells, els que han escrit la història ihan decidit com s´havia d´escriure.
Les dones estem tant acostumades
que ens ensenyin a pensar, llegir comprendre el món que ens envolta, dins d´un
marc referencial masculí que mirem la societat a través dels ulls dels homes.I
es que l´androcentrisme cultural que hem estat sotmeses és un dels factors més
corrosius del patriarcat.
Hem de trencar aquest motlles.hem
d´obrir la mirada i la ment.
Les dones no tenim referents
politics, filosòfics, ni artístics. A vegades perquè la societat del momentno ha permés que existissin, i d´altresperque les excepcions varen ser silenciades i
apartades del món públic, per tal d´assegurar l´estabilitat d´aquest model
desigual de relacions entre homes i dones.
Hem d´exigir més
corresponsabilitat. Les dones continuem sent quasi en exclusiva les responsables
i encarregades directes de la cura dels fills i de les filles així comdel treball domèstic, la qual cosa ens
impedeix un accés al treball, en igualtat de condicions que els homes.
Cal que la
corresponsabilitaten la criança i
l´educació dels nostres fills i filles sigui igual, perque les empreses tinguin
les mateixes obligacions amb nosaltres que amb el homes.
S´ha començat a fer algun pas en
aquest sentit.Veiem que hi ha homes que s´organitzen i treballen per la
igualtat, sumant-se a les reivindicacions feministes, un exemple n'és “els
homes igualitaris”, han creat una associació, per treballar per la igualtat, o
bé altres homes que lluiten per la custodia compartida en casos de separació
matrimonial, però són petites espurnes en aquest gran marmagne.
Hi ha però un primer pas , i es
reconèixerl´existència de l´ordre
patriarcal, per tantque sigui abolit ,
perque un cop reconeguda la seva existència, la seva desligitimació ens permeti
avançar cap un món més just i igualitari tant pel homes com per les dones
Aquesta és una consciencia que
hem de pendre tant el homes com les dones, cadascú des de la nostra posició
però treballant per la igualtat, segur que totes i tots hi guanyarem.
...Perquè els temps estan canviant...Aquest era et títol de la cancó de Bob Dylan que a molts i moltes ens va fer pensar, rebelar-nos, i projectar que una altra societat era i és possible.
Les avantatges de compartir la vida familiar, la criança dels fills,compartir la cura, extendre-ho a les feines de la llar són els exemples que se´ns acudeixen quan parlem d´igualtat entre homes i dones en els nuclis familiars.
