El terme sufragetes designa als militants de l'Unió Social i Política de les Dones, organització fundada el 1903 per Emmeline Pnkhurst per reivindicar el dret de vot de les dones al Regne Unit, partidària de l'acció directa. Aquest moviment neix en contraposició a un altre de més moderat anomenat Unió Nacional de Societats de Sufragi Femení, creat el 1897 per Millicent Fawcett, que es movien només dintre de la legalitat. El 1928 les britàniques van obtenir la igualtat de poder votar als 21 anys com ho feien els homes.
A Espanya, la primera vegada que es va reconèixer el sufragi femení va ser a la Constitució de 1931 de la Segona República Espanyola. Tres dones van ser les elegides: Margarita Nelken del PSOE, Victoria Kent del Partit Republicà Radical Socialista i Clara Campoamor del Partit Republicà Radical.
Victoria Kent, però, va demanar l'aplaçament del vot femení perquè, segons ella, la dona espanyola no tenia prou preparació ni social ni política. Clara Campoamor, ben al contrari, va fer una defensa encesa del vot femení i va fer veure que seria un greu error apartar a la dona d'aquest dret. Es va sotmetre la proposta a votació i la Comissió ho va aprovar per 161 vots contra 121.
A Catalunya el 1917 dones com Carme Karr i Àngela Cardona van defensar el sufragi femení des de la revista Feminal. Carme Karr, fundadora de la revista, va ser també la iniciadora a Barcelona de l'ANME (Associació Nacional de Dones Espanyoles) i una de les poques que es va reconèixer en les sufragistes britàniques.
Tot això i molt més ho vam parlar el passat 18 de març en el nostre programa Amb veu de dona, amb la participació de la Lluïsa del Rio, professora de Geografia i Història, de cinema i un nom destacat en el primer moviment feminista a Mataró. I moltes coses més...
Si ho voleu escoltar, podeu clicar aqui: