Ciutats inclusives

Dones Reporteres varem dedicar, fa un parell d’anys, un programa per parlar sobre les ciutats,  el  vàrem anomerar “les ciutats amb ulls de dona”.

Ens va servir per reflexionar.., per fer una mirada diferent als espais que ens envolten, les coses del dia a dia.

La darrera infu-xerrada del  mes de desembre, parlàrem amb Maria Rodó de “El model de ciutat i les seves exclusions: una perspectiva feminista”.

Pensar en l’espai públic des de la perspectiva de gènere significa incorporar  al projecte urbà les experiències viscudes per les dones, a les ciutats

En els darrers temps, les ciutats tenen una utilitat complexa. Podem parlar d’espai públic, i d’ espai privat, i com, amb el pas del temps aquest concepte ha anat canviant.

Hi ha molt factors que intervenen en el disseny de les ciutats, en el seu urbanisme

És espai privat aquell que només és propi nostre?, el de casa? o bé és un concepte més ampli?

L’espai públic és aquell que hem de compartir  entre  diferents persones, persones d’edats distintes, de procendències vàries,  de mirades singulars …

Hi ha una colla d’infraestructures que faciliten  el desenvolupament dels col.lectius en les ciutats. Però ben segur que cal treballar-ho en profunditat…

De tot això volem parlar-ne avui amb dues dones arquitectes.

Mariona Gallifa i la Rosa Busqué

I, també podrem escoltar a la Maria Rodó a través dels talls de veu de la darrera infu-xerrada i que la nostra companya Pili Zarza ha preparat per l'ocasió.

...

En la tertúlia d’avui hem vist, i  hem pogut parlar de:

La complexitat de les ciutats, aquestes ciutats que  ha de considerar, les activitats quotidianes, les usuaries i els usuaris de la ciutat i les seves diferents necessitats, tenin en compte  tant  l’espai com  el  temps, entenet-lo com un tot.

Hem de gaudir de ciutats inclusives que contemplin , tant la diversitat que caracteritza els homes i les dones que hi viuen,  com les necessitats d’utilitzar  els espais públics , com un lloc de socialització, de conciènciació  d’ aprenentatge

La perspectiva de gènere aplicada a l’urbanisme significa posar en igual condicions les exigències derivades del món productiu i també del món reproductiu, es a dir les necessitats quotidianes d’ atenció a les persones.

Hem de dibuixar les ciutats,  canviant la visió  de  l’urbanisme que hem utilitzat  des de l’escala llunyana , en el que obtenim dades d’equipaments, de transport, de connectivitat , d’accesibilitat,    i fer un exercici per aproximar les dimensions.

Cal que incorporem en la gestió del macro urbanisme  dades properes , que són fruit de les necessitats de la vida quotidiana. Tenint en compte un nou concepte de l’espai urbà

Desitgem que el programa d’avui us hagi obert una nova mirada al fer de cada dia, això que en diem “la vida quotidiana”, i que des d’aquesta mirada ens sigui possible gaudir de tots els espais.

Us esperem en un proper programa de “amb veu de dona”

Som dones reporteres de Mataró

"La Laura ja no plora" (programa del 8-11-2013)

Primer dramatitzarem el conte “La Laura ja no plora” i a continuació iniciarem la tertúlia sobre el conte. Avui ens acompanya la regidora de Família, Benestar Social, Salut i Consum de l’Ajuntament de la nostra ciutat Olga Ruiz que a més de participar a la tertúlia ens informarà dels serveis que hi ha a la ciutat per ajudar a les dones que pateixen violència de gènere.

Silenciar la veu de la dona, també és violència de gènere (programa del 22-11-13)

Iniciem la tertúlia  de Dones Reporteres d’ aquesta tarda  i l’ enmarquem com una aportació més en els actes que es celebren aquest mes a la nostra ciutat, al voltant de la Violència de Gènere.

I com a dones reporteres que som, volem posar  énfasi al nom  del nostre programa “Amb veu de dona”. Volem parlar avui de la veu de la dona en el mitjans de comunicació

I es que, arrel de la frase que vàrem utilitzar per  l’exposició de fotos de  les  activitats que  es celebren per concienciar a la ciutadania sobre  la Violència de Gènere (exposició  que es mostrarà  aquest cap de setmana a la plaça de l’Ajuntament), Dones Reporteres afirmàvem:

Fer una afirmació com aquesta porta a un munt d’ interpretacions, però volem parlar de la veu, de la mirada de la dona en la comunicació.

Les innovacions tecnològiques  i els mitjans digitals, la violència i altres fenòmens socials  del

s. XXI, fan  més necessari que mai que  les dones que es dediquen al periodisme aportin  històries de dones ja que, a partir d’ aquestes històries, descobrim realitats socials, abusos, enderreriments, injusticies  i sovint, a partir d’aquestes realitats, se’ns permet reconstruir models per tal d’ evitar-los..

Explicar la pobresa, la violència de gènere, conflictes socials, en ajuden a entendre com la visió de la dona és clau, per ajudar a les transformacions.

No ho tingueren fàcil les primeres dones que es van dedicar a fer periodisme des de la perspectiva de gènere, s’ enfrontaren al masclisme, així com a la incompresió dels  mitjans.

...

La tertúlia d’ avui ens ha permés reflexionar així com descobrir com els mitjans de comunicació no han d’estar callats. La seva veu ens ha de fer d’ altaveu de denúncia, de conèixer què està passant, per poder prendre consciència.

Sabem que el talent no té sexe però descobrim que, tant el poder com la opinió, encara en tenen. Perquè en aquests  moment de canvis tant radicals en l’ ordre mundial, polítics, econòmics, socials.. en que ens  replantagem quina és la funció dels mitjans de comunicació, veiem encara certs viaxos…

Vivim en un temps de nous lideratges, alguns clarament femenins, i cal que equilibrem i animen als mitjans de comunicació que també equilibrin el gènere així  com els continguts.

Volem un periodisme democràtic i plural que hi tinguin cabuda en igualtat de condicions tant les opinions de les dones com la dels homes. És l'única manera d’avançar cap a una societat més equitativa.

Aquest és el desig de Dones Reporteres.

Hem d’ agrair les opinions i les reflexions de les nostres convidades que ens han ajudat a posar veu a alguns dels pensaments que tenim i, ben segur, a poder tenir opinió sobre un tema tant important com és el del periodisme en perspectiva de gènere.

“La verdadera història dels bonobos amb ulleres“

El conte que avui us dramatitzarem, es titula “La verdadera història dels bonobos amb ulleres”. És  un conte escrit per  Adela Turin cofundadora de l’associació no governamental  “ del costat de les nenes” que lluita per aconseguir una igualtat entre dones i homes.

A la tertúlia us parlarem de com influencien els contes en la infància, per fer-ho ens acompanya la psicòloga  Montserrat Damunt Martínez.

Sabeu què són els bonobos? 

No us penseu pas que són uns personatges inventats, dins de la zoologia,  són els nostres cosins més propers. Amb aquests animals es va inspirar l’escriptora Adela Turin per escriure aquest conte.

Els bonobos, dits també ximpanzés pigmeus, nans o gràcils, són uns simis que, junt amb els ximpanzés, són els animals més semblants al ser humà; més d’un 98 % dels seus genomes són iguals als dels humans.  No va ser fins l’any 1928 que els europeus els descobreixen.
Viuen al sud del riu Congo. S’alimenten bàsicament de fruits i  fulles. Tenen una gran diferència facial entre ells a l’igual que nosaltres, els humans.


Aquesta espècie es distingeix perquè tendeixen a caminar drets en moltes ocasions, per la seva cultura matriarcal i igualitària, i pel paper preponderant de la activitat sexual. Aquesta última és emprada com a salutació, agraïment, resolució de conflictes... Són molt sociables, no solament amb els membres del seu grup, sinó  també amb els d’altres grups, establint relacions amistoses entre ells quan es troben.

Literatura en mirada de dona

Avui dediquem aquest programa a estirar un fil més de la vànova......

Al principi de la temporada  vàrem explicar  una experiència realitzada per unes dones de la Vocalia  de Rocafonda.

 Cadascuna havia de pensar en una dona o un col·lectiu de dones que tingués algun significat per a ella i cosir una peça de roba en forma d’estrella. Amb el conjunt d’aquestes estrelles van fer una vànova.

Dones reporteres hem volgut donar a conèixer aquesta experiència i un cop al mes anem estirant un fil d’aquesta vànova.

Estirant, estirant, hem arribat a una estrella dedicada a la Montserrat Roig, cosida per la Fina Pavón, és  per això que avui volem dedicar aquest programa a parlar de la literatura amb mirada de dona i ho farem amb Maite Lafontana.

Salut emocional

És un concepte ampli relacionat amb la manera com ens sentim pensem o actuem amb el nostre dia a dia.

Una bona salut emocional implica un estat de benestar en que la persona se sent bé, pot desenvolupar les seves capacitats i afrontar les noves situacions sense estrés i treballar-les de forma eficient.

Es relaciona amb aspectes com estar motivat, tenir energia seguretat i autoconfiança.

És per tant molt més que no patir una depresió o un trastorn d’angoixa.

La salut emocional ens ajuda a poder fer fron de forma satisfactòria als reptes i els daltabaixos diaris.

Ara bé com ho concretem tot això ?

Hi haurien quatre aspectes fundamentals.

1º Un menjar sa i equilibrat on per descomptat no hi entraria ni l’alcohol ni el tabac.

2º Activitat física cadascú la que li vagi millor per edat treball o constitució.

3º Comunicació-Relació com diu en Sebastià Serrano

4º Comunicació amplia o organitzada= xarxes de dones

    Xarxes de dones que siguin de proposta social de reflexió i de debat. Xarxes que pugin ser un bon recurs per el nostre creixement col·lectiu.

 En parlem a la tertúlia d'avui, amb la psicòloga Arantxa Sabanés de l'associació de dones l'Hora Violeta

                                                                                                                                   Lea Cornellana

Re-inventar-se

Dones Reporteres en el programa de la setmana passada vàrem parlar de la salut emocional. Ens permetè  conversar sobre la importància de l’equilibri entre la salut física i l’emocional.

I aprendre d’ algunes actituds que cal tenir en compte per aquest equilibri.

Vàrem descobrir que a vegades una “mala salut” emocional, és un  signe de que  a la persona li convé fer algun canvi. Dit així sembla molt fàcil, però...

Els canvis no són senzills, sovint suposa trencar amb la seguretat, amb la comoditat, cal replantejar idees, trencar estructures...i cal sobretot, controlar el que en diem “les emocions negatives”,  per tant cal que, per oposició, fomentem les emocions, els estats d’ànims positius, que d’entrada ens acompanyin en aquest procés de transformació

Cal fer una avaluació personal, una aturada i  saber on sóc, quins són les raons personal o bé de l’entorn  que em porten aquest planteig.

Charles Darwin va dir “No és l’espècie més forta la  que sobreviu, ni la més intel·ligent, sino la que respon millor al canvi”

Doncs avui volem parlar de “Reinventar-se”, de “Reinventar-nos”. I volem fer-ho des de l’experiència d’unes dones que, per motius diferents, s’han reinventat.

Coneixerem l’experiència personal de cadascuna d’elles, però a més ens permetrà aprofundir des del coneixement més compartit amb una coach.

Aquest nom tant popular avui dia, que si l’hem de traduïr en diriem una “entrenadora”, però millor serà que ens ho expliqui, amb més profunditat, ella mateixa.

Comencem doncs, un nou programa, tot descobrint des de la perspectiva de gènere, què suposa fer canvis en la teva vida..

Ens acompanyen:

Mercè Alabarce, que de formació és Educadora Social, ara es dedica a l'àmbit de l'alimentació saludable.

I també Carol Sánchez, que s`ha dedicat molt de temps a la ràdio i ara fa de coach

I com no totes les companyes de Dones Reporteres, que hem treballat en la preparació del programa.

La tertúlia d’ avui ens ha fet reflexionar en l’ important que és “aturar-nos” en la vida, per pensar.

I poder dedicar energia per anar cultivant l’optimisme que ens ha de portar a una bona salut emocional.

Goleman, aquest estudiós que fa anys que treballa en el que ell mateix ha anomenat la intel·ligència emocional, i que desenvolupa les habilitats que tenim les persones per  gestionar les emocions , demostra que les optimistes tenen una fisiologia especial per lluitar contra les adversitats.

Com diu la nostra convidada al programa d’avui, la coach Carol Sánchez, en l’entrada del seu blog :”Em descrobreixo i em reconstrueixo a cada pasa que faig”.

Els darrers programes  hem parlat de salut emocional i de com hi ha persones que fan un tomb a la seva vida,  es reinventan, no busquen res més que la felicitat.

Aquesta felicitat emocional que només es té en l’ equilibri i la satisfacció, que a vegades són el valor de les petites coses. Aquest és el que desitgem Dones Reporteres, que sigueu, que siguem molt feliçes.

Volem agrair la participació de les nostres convidades, però sobretot els elements, les idees  que han posat sobre la taula. A n’en Carles, pel seu suport tècnic, i a totes les persones que ens escolteu, la vostra fidelitat.

El desig de Dones Reporteres, és continuar treballant per la igualtat entre totes les persones.

Acabem així un nou programa de “Amb veu de Dona”

Som Dones Reporteres de Mataró