El paper de les associacions i grups de dones en l'acollida de les dones immigrants

Sens dubte les dones juguen un paper important en el procés d’immigració. Algunes d’elles venen per voluntat pròpia, però aquestes són poques. Les raons econòmiques acostuma ser el factor més important. Hem de tenir en compte alguns elements, que són rellevants en aquests procés. El procés migratori de cada persona (reagrupament, etc), el fet de tenir o no tenir familiars dependents en el país d’origen, el canvi productiu en la nostra societat que ha deixat un buit en les tasques de la cura, però també la formació i el paper que juguen les xarxes socials en cada cas.

La setmana passada, en el programa “Amb veu de Dona” varem poder escoltar el testimoni en directe de dones de diferents nacionalitats, que ens explicaven quines eren les raons de la seva migració, però també explicaven la seva integració en el país, en aquests cas en la nostra ciutat , lloc d’acollida.

 És per això que avui voldríem parlar d’aquestes xarxes social que dèiem, quin paper hi juga aquest suport que es troben algunes dones quan arriben a aquest país, aquest nou país, a on es parla una altra llengua.

En aquesta última immigració, situant-nos als anys noranta, un tret distintiu hem d’assenyalar en aquest procés, és l’augment d’immigració femenina de caràcter econòmic. Algunes han vingut pel procés de reagrupament familiar, i d’altres són pioneres en aquest procés d’immigració.

Les dades de població a la nostra ciutat,diuen que d’un total de 124.161 habitants, un 44% són dones, i d’aquestes un 14,9 són immigrades. Dades que es generalitzen a Catalunya. Podem parlar de la feminització de la immigració des del “circuits globals de supervivència” , com de les transformacions en els mercats de treball des de les societats de destinació.
 Voldríem analitzar amb diferents dones,  algunes autòctones des de la visió professional o del voluntariat i, que treballen amb aquestes xarxes i també amb d’altres dones immigrades que pertanyen a aquests col·lectius.  Volem parlar de quin és el paper que juguen aquestes xarxes i quina influència tenen en les dones immigrades, xarxes que a vegades surten d’una manera informal o que l’administració fomenta a través de programes d’acollida. 

Pili G.

Podeu escoltar el programa sencer:

 

El paper de la dona en el procés migratori

Parlar de dones immigrades no és fàcil, parlar del seu procés migratori, tampoc. Mirar-ho des dels ulls occidentals és difícil, doncs ens dóna una mirada llunyana del que podria ser la seva veritat i realitat.

Estem ben acostumades a observar, valorar i fins i tot jutjar i criticar, com es fan aquests processos, parlem del seu procés com si fos nostre, però ben poques persones ens apropem a les dones immigrades, sigui quina sigui la seva procedència.

La dona, pel simple fet d’haver nascut dona ja és discriminada, i si a aquest fet li afegim la paraula “immigrada”, rep una doble discriminació, però, si a més a més li afegim la seva nacionalitat, rep una tercera discriminació, per tant podem dir que la dona immigrada rep una triple discriminació.

Molts son les motius que mouen a les dones emigrar dels seus països d’origen per pròpia voluntat, però cal fer un important apunt a totes aquelles dones que han emigrat al nostre país sense un projecte migratori propi, aquest projecte va lligat a d’altres persones, per tant es creen lligams i dependències , sentint-se sotmeses moltes vegades a situacions no desitjades.

Això comporta que la dona visqui un procés i un dol migratori dolorós, dificultant la relació amb la societat d’acollida, amb poques o nul·les ganes d’aprendre i relacionar-se amb la nova vida quotidiana. Les dones perden els seus elements  i identitats que les uneixen i moltes vegades, l’únic que els queda és la casa, generant un aillament, fins i tot provocant patologies psíquiques psicosomàtiques.

És difícil que una persona que hagui marxat arrosegada del seu país  mantingui unes motivacions vives i si a més a més li afegim la discriminació que rebem les dones, la integració en la societat d’acollida serà nul·la.

Tal i com diu la Sonia Parella, doctora en sociologia, la incorporació de la perspectiva de gènere al anàlisis de la inserció laboral de la dona immigrant permet constatar que, el ventall de possibilitats de les dones immigrades és més reduït que el dels homes immigrants i són elles les que ocupen l’últim esgraó: el servei domèstic. Cal apuntar que moltes dones que arriben aquí tenen un nivell d’estudis elevat.

No podem deixar de banda, però , a totes aquelles dones que han projectat un nou camí per voluntat pròpia, aquelles dones valentes que han deixat les seves arrels per somiar-ne d’altres que els hi donarà noves possibilitats , però que l’edifici que havien construït s’enruna un cop arriben aquí. Les expectatives canvien i els rols també, però l’empeny passa per damunt de tot, i sense obviar l’anhel amb el que viuen cada dia, lluiten per futur millor.

No podem obviar que tenim molta feina per fer, seguim estant en una escala on la dona està sotmesa si parlem de societat occidental, però en altres països la dona està en l’últim esgraó i en situacions encara més vulnerables i desemparades. Hem de seguir canviant consciències, tant per part de la societat d’acollida com per part de societats migrades. Cal caviar patrons i donar espai a aquestes dones que s’han vist forçades i arrencades dels seus països pel simple fet de ser dones. Però també felicitem a totes aquelles dones que han estat capaces de lluitar pel seu procés i camí per voluntat pròpia.

Les institucions obliden els processos migratoris de les dones. Hem de donar veu a les seves demandes i necessitats, reforçant la seva autoestima i autonomia,  però mentres el món sigui vist amb una mirada masculina, la dona seguirà sentint-se discriminada i assetjada.

La mirada de gènere, aquí, és doblement important.

Sandra

Podeu escoltar el programa sencer:

Lectura del manifest institucional

El divendres 23 de novembre d'enguany, va tenir lloc la lectura del manifest en contra de la Violència de Gènere, davant de l'Ajuntament de Mataró a les 12h del migdia.

El text, llegit per la regidora de Família, Benestar Social, Salut i Consum, Olga Ortiz, acompanyada per l'alcalde Joan Mora i altres càrrecs destacats de l'Ajuntament, proclamava la decisió ferme de continuant lluitant per aquest fet destructiu que perjudica enormement la integritat de la dona com a ésser humà. Així mateix, rebutjaren les darreres morts de dones per les seves parelles que van tenir lloc la setmana passada. Van destacar, especialment, el porcentatge elevat de dones immigrants maltractades.

A l'acte, que va durar uns pocs minuts, hi va assistir una representació de les Dones Reporteres, juntament amb una bona colla d'altres entitats i associacions de la ciutat, relacionades amb la dona.
  

Microviolències (tertúlia)

 Les microviolències es manifesten en diferents àmbits, en la parella,a la feina, entre amistats,
La socialització de gènere en el homes basada en el model de masculinitat tradicional, produeix una buidor afectiva,una creença de superioritat .

Per altra part manté uns privilengis i unes comoditats dins la relació de la parella,justificats per les “normes”  patriarcals de gènere que historicament hem acceptat..

Hem d´estar amentents a les microviolències encobertes, sobretot les dones que tenen una forta dependència de l´”aprovació masculina”.Elements com el silenci en la relació de parella,l´escasetat de reconeixement ,la desautorització,la desqualifiació,la desvalorització ,la culpabilitazació ...

O  alguns comportaments masclistes d´autojustificació, d´excuses per evitar corresponsabilitzar-se de tasques i feines que construirien un vincle respectuós i igualitari .Intentat mantenir una “bona imatge”, “quedar bé”,davant de les amistats .

Tots aquests micromasclismes i microviolències colpegen diariament a la dona , en la relació de  parella, provocant esgotament.

Que els homes reconeguin  l´existència  d´aquestes microviolències és un repte.,un pas imprescindible per un canvi en la masculinitat tradicional ,desenvolupant l´autocritica en l´exercici del poder en les relacions, perquè siguin més igualitaries, deixant d´exercir aquests mecanismes.

Això requereix un gran esforç..Avui a la  tertúlia hem escoltat com orienten el “Col.lectiu d´Homes igualitaris”,la seva feina per combatre aquesta lacra. La socialització “del desig de domini”. ha de ser transformat pel respecte, el compartir i la igualtat.
Aquests són els desitjos de DONES REPORTERES.


Podeu escoltar el programa sencer:

Microviolències

El proper 25 de novembre es celebra el Dia Internacional contra la violència vers les dones i avui, en el nostre programa, en volem parlar.
Les Dones Reporteres ens hem volgut centrar en les microviolències, aquelles violències invisibles però molt comunes que estan entre nosaltres i no veiem, aquelles violències que no arribem a identificar com a tals però, que pel seu propi pes no careixen d'importància, aquestes violències que ens sotmeten i ens oprimeixen. Volem desgranar aquest concepte i posar-lo sobre la taula per tal de poder-lo identificar,...
Avui tenim a la taula a la Rosa, la Marisa i la Pili Z, que ens dramatizaran el conte "Artur i Clementina", seguidament, la Pili G, ens farà un petit comentari sobre el mateix conte.
La Mercè, ens presentarà l'entrevista que ha realitzat a la Gemma Cànovas Sau, psicòloga clínica i psicoanalista des d'un enfoc de gènere.
L'Encarna, la Marisa i la Rosa ens anunciaran els actes previstos a Mataró en motiu del 25N.
I, per finalitzar, la Lea ens presentarà també una entrevista a Joan Miquel Soldevilla, psicòleg de la Fundació Hospital.

Podeu escoltar el programa sencer a:

Dret a decidir sobre el propi cos

Dues són les raons que ens porten avui a parlar sobre “El dret a decidir sobre  el propi cos”.

Per una costat, la celebració  fa uns dies del dia internacional de l´avortament i d´altra les propostes que hi ha sobre la taula de fer alguns canvis en  la llei vigent de l´ “Interrupció Voluntària de l´Embaràs” (IVE)

Fem una mica d´història.

Els grans avenços en matèria de planificació familiar es varen fer amb l´entrada dels  ajuntaments democràtics.En aquell moment no es parlava de sexualitat femenina. Aquests temes eren  tabú.Les Associacions de veïns varen exercir un rol important ,pel que fa a la participació en la societat els 70/80  sobretot per la possibilitat de poder expressar idees..Però sobretot cal que assenyalem la valentia de moltes dones, algunes organitzades i d´altres feministes convençudes  que a vegades jungant-se-la ens llançaren al carrer per guanyar llibertat

Hem de destacar el paper tant actiu que feien les vocalies de dones de les diferents associacions .Les lleis del moment penalitzaven l´ús dels anticonceptius i la pràctica de l´avortament.Quantes complicitats “amagades” calien per comprar els anticonceptius i també per avortar de forma clandestina amb el risc  que comportava per la salut de la dona

No voldríem oblidar els col.lectius de dones que feien pedagogia organitzant xerrades per parlar del tema, però sobretot el valor de poder-ne parlar sense por,.. de parlar-ne obertament.

A través d´aquestes actituds de lluita i de diverses mobilitzacions s´aconseguí que l´any 1985  el govern del PSOE, aprovés una llei que plantejava despanalitzar l´avortament en determinats  supòsits. Per a moltes dones poder parlar de sexualitat, no tenia preu.ja que moltes ho patien en silenci

Un nova llei promulgada al 2010, determinà quins són els supòsits per l´interruupció de l´embaràs. Regulant també el paper  dels poders públics

No han passat dos anys de la promulgació d´aquesta llei, i  el govern del PP, té sobre la taula alguna modificació.

Avui dia alguns caps desenvolupen els Programes d´Atenció Salut Sexual i Reproductiva , es tracta amb normalitat temes que com dèiem havien estat tabús no fa pas tants anys.

Cal respecte per la decisió presa, i que la dona tingui el dret a decidir sobre el propi cos, que no sigui cap estament ni religiós, ni polític , ni social. Cal el suport sanitari i sobretot el suport psicològic d´acompanyament .Que aquesta decisió sigui presa personalment i amb la parella , amb tota la informació necessària i que no se senti culpabilitzada.

Podeu escoltar el programa sencer a:

ANEM CONVIDADES AL PROGRAMA VIU LA VIDA.

El passat dijous dia 11 d’octubre la Pili González i  jo, la Marisa Cardenal, vam anar com a representants del grup Dones Reporteres de Mataró, al programa magazín dels matins Viu la vida, presentat per la M.Lluisa Aranaz.
El motiu va ser el començament de la sisena temporada del nostre programa Amb veu de Dona a la mateixa emissora de Mataró Ràdio.

En l’entrevista es va reflectir un ambient cordial i relaxat. Vam començar amb una breu trajectòria històrica del començament de la formació del grup Dones Reporteres. Vam continuar explicant com ens vam anar formant en un grup  compacte i com vam acabar essent un grup de dones preocupades per veure la nostra societat amb perspectiva de gènere, amb la finalitat de poder conviure tots plegats amb igualtat.

Vam explicar, també, les novetats que hem anant fent en el programa, destacant: la doble programació de monogràfics (seccions i tertúlia),  les infuxerrades a El Públic, el projecte APS, la vídeo-memòria i la participació en el concurs Femitic . Vam aprofitar per demanar als oients la seva votació en aquest concurs.

En acabant, vam informar dels nostres futurs programes:
15 octubre  (seccions) Dona i món rural
22 octubre  (tertúlia) Dret a decidir
12 novembre (seccions) Violència de gènere
19 novembre (tertúlia)  Violència de gènere
10 desembre (seccions) Dona i Immigració
14 desembre (tertúlia) Dona i Immigració
i
14 novembre Infuxerrada a El Públic amb la M. Dolors Renau. “Com desnaturalitzar la violència”
A les 7h de la tarda.

El temps se’ns va passar volant i, per poc, no tenim temps de fer-nos la foto!

Dona i món rural

El 15 d’octubre es celebra, des de 2008, el dia internacional de les Dones Rurals. Va ser l’Assemblea General de la Organització de les Nacions Unides que va fixar aquest dia per reconèixer “la funció i contribució decisiva de la dona rural, incloent a la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i la eradicació de la pobresa rural.”

Tal i com reconeix la pròpia ONU, les dones rurals desenvolupen un paper fonamental en les economies rurals dels països desenvolupats i, també, en països en vies de desenvolupament. En la gran part del món participen en la producció de cultius i en la cura del bestiar, proporcionen aliments i aigua per les seves famílies i participen en activitats no agrícoles per diversificar els mitjans de subsistència de les seves famílies. A més, les dones porten a terme les funcions vitals en la cura dels nens, les persones grans i les malaltes.

Les Dones Reporteres volem retre homentatge a aquestes dones, volem reconèixer i donar visiblitat i importància al  paper que desenvolupen les dones rurals de tot el món, i especialment el paper actiu de les dones organitzades del moviment Via Campesina per preservar una qüestió vital i transcendental com és la Sobirania Alimentària i lluitar per la eradicació de la fam.

Però avui volem apropar el zoom a casa nostra, quina ha estat i quina és la situació de la dona que viu i treballa en el món rural en l’actualitat?

Si fem una mirada enrere, en el  període de la revolució industrial es desenvolupa un sistema on predomina la divisió de rols basada en la diferència sexual, perpetuant una situació de desigualtat entre homes i dones i situant a la dona únicament en l’àmbit privat. També, en el pas d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat fa que la dona quedi allunyada dels treballs mecanitzats. En aquella època, a fi de que el sistema socioeconòmic pogui funcionar, el contracte social establert necessita perpetuar la jerarquia de l’home sobre la dona per poder mantenir-se, generant una relació total de dependència de la dona cap a l’home.

***

Rosa Binimelis, Mariona Bosch i Amaranta Herrero ens possibliten una àmplia visió sobre el que significa ser dona pagesa i viure a la Catalunya rural d’avui al llibre sol i serena: dones, món rural i pagesia.

Segons les autores, les dones al món rural i les dones pageses, en particular, encara viuen avui les conseqüències d’una invisibilització i una desvaloració històrica que no reconeix els seus sabers, les seves tasques, les seves competències, la seva opinió i la seva veu. La dona al món rural viu una invisibilitat doble, per ser dones i per viure al món rural patint, amb major grau que la dona no rural, la difícil conciliació entre la família i la feina que suposa la vida al camp i el tirar endavant una explotació agrària o ramadera.

Tot i així, les autores també afirmen que la dona rural “universal” no existeix i que, actualment, al món rural podem trobar dones amb situacions diverses. Podem trobar encara la dona que treballa sense una remuneració directe, assumint el rol de col·laboradora o ajudant  amb una total dependència social i econòmica al marit, sense uns drets laborals bàsics, quedant fora del sistema de cotitzacions de la seguretat social.

Però, en la diversitat de dones en el món rural també trobem dones que són co-propietàries de les explotacions i dones que decideixen iniciar un projecte agrícola en solitari trencant estereotips de gènere i entrant en espais (pròpiament d’homes). També trobem dones que han emprés noves activitats econòmiques dins de les explotacions com és l’agroturisme o dones que treballen i s’han buscat la vida fora de l’explotació.

Progressivament veiem una major  visibilització de les dones a les explotacions agràries i un paper clau en la participació en l’esfera política i activista (en sindicats, cooperatives agrònomes;…) d’on sempre se les havia apartat.

Les associacions de dones del món rural i organitzacions de dones pageses dins dels mateixos sindicats seran de vital importància per a la consecució dels drets socials de les dones i per posar a primer pla les necessitats, demandes i reivindicacions específiques que tenen com a col·lectiu.

Alguna cosa està canviant en el món rural i celebrem que les dones hi tinguin un paper clau, que siguin  generadores de discursos alternatius i proposin, conjuntament amb els homes, noves maneres d’entendre la pagesia, una pagesia viva que mantingui les xarxes socials, els sabers i unes pràctiques sostenibles, en contraposició a un sistema agrícola eminenment productivista i homogeneïtzador que emmalalteix la terra i les persones .

Mercè

Podeu escoltar el programa sencer a:

Dona i esport (tertúlia)

No és senzill parlar d´esport des d´una perspectiva de gènere.
Si bé, no hi ha cap llei que actualment prohibeixi la pràctica esportiva per part de les dones,
i la pràctica de l´esport es recomenada tant al homes com a les dones.
Ens preguntem...Hi ha igualtat a l´hora de practicar-ho?


Si fem una mirada enrera,  veiem la discriminació històrica que hi ha hagut, en la possibilitat de fer esport per part de la dona.
Alguna d´aquestes diferències  en el tractament de la pràctica esportiva, s´ha basat amb la funció reproductora de la dona.
Per tant veiem que el cos de la dona ha estat instrumentalitzat per raons fisiològiques però  no hem d´oblidar que també ho ha estat per raons morals.

És en el S. XX, quan veiem un despertar - encara que ha estat un despertar lent, en els seus inicis-, de la incorporació de la dona a l'esport, això va lligat a l´expansió econòmica dels anys 20-30 del segle passat, en el que apareix un nou model de dona moderna, culta i instruida que comença a practicar esport, encara  que d´una manera tímida, detectem  la pràctica d´esqui, esgrima, de la natació .(Club femení i d´esports l´any 1929 a BCN). És però, cap als anys 1960, que començem a veure certa “normalització” en la pràctica

Hem d´entendre,però, l´esport des d'una doble vessant:

L´esport de comeptició i l´esport de salut

El pas del temps ens ha permés veure com a la dona li  agrada practicar esport pels dos conceptes.

Que l´exercici físic millora l´estat d´ànim i l´autoestima , que a més és una eina de prevenció i de tractament de malalties està demostrat, i les dones ho sabem i ho practiquem.

Pel que fa a l´esport de competició ,també la dona ha demostrat la seva vàlua, però que dificil ha estat, quants dubtes, quant d´esforç ha calgut per evidenciar el que es obi.


I és ara quan podem parlar dels darrers jocs olímpics, uns jocs:En la que hi hagut la més elevada  participació femenina de la història dels Jocs.

• Que tots els comités olímpics ha tingut una dona entre el grup d´ atletes.
• En que les dones han participat en totes les pràctiques esportives
• En la que hi ha participat 268 dones i 261 homes

Però no volem quedar-nos amb el valor númeric dels jocs.Volem quedar-nos en el valor que comença a tenir la normalització.No estem al darrer punt, però cal continuar en aquesta línia.

És de tot això que avui voldríem conversar amb:

La Carla Solé. ella és Piragüista

La Marta Cot. ella és saltadora de perxa

En Vicençs Tarrés entrenador de waterpolo femení

La Marta Bach, waterpolista, i una de les dones que ha pogut viure en directe els jocs olimpics.

Bona tarda a tothom

Pili G.

Podeu escoltar el programa sencer a: